-Com celebraran, aquesta Diada?
-Se celebraran molts actes, entre els quals hi haurà la manifestació que recorrerà el tram que separa la plaça Catalunya del Castellet de Perpinyà. Aquesta manifestació l’organitza el Col·lectiu 7 de Novembre, i clourà amb una marxa de torxes fins la Casa Musical, on se celebrarà un concert.
-Què pensa que tindrà de distinta, aquesta manifestació, en comparació amb les anteriors?
-Cada any, malauradament, hi ha notícies que ens afecten a nivell d’identitat i de llengua a la Catalunya Nord. Enguany, a l’Ajuntament d’Elna (Rosselló) es va aprovar poder parlar en català amb traducció al francès i això ha sigut denunciat pel prefecte, i a retruc d’Elna hi ha hagut una sèrie d’Ajuntaments que han aprovat la mateixa moció. La localitat dels Banys d’Arles es troba també en aquesta situació. Aniran a la via judicial, i els dos batlles estan convençuts que això es guanyarà i que pot establir un precedent dins de les nacions que hi ha a l’Estat francès: Còrsega, País Basc, Bretanya, Catalunya... L’article de la Constitució francesa diu que la llengua de la nació és el francès, però no s’especifica que sigui l’única, i hi ha un altre article que diu que les llengües regionals s’han de preservar. Llavors, hi pot haver un camí en aquest sentit.
-Hi ha hagut impediments per part de l’Ajuntament de Perpinyà per a celebrar la manifestació d’aquest dissabte?
-Tal com va ocórrer l’any passat, nosaltres sempre demanem poder penjar una estelada al castellet, i novament no ens han dit ni que sí ni que no. Això finalment vol dir que no la podem penjar, perquè no ens acaben mai d’autoritzar. Sempre hi ha alguna excusa perquè no es pugui fer. Això passa des que hi ha Louis Aliot a l’Ajuntament.
-Com ha canviat Perpinyà des que Louis Aliot n’és el batlle?
-Malauradament, l’extrema dreta està actuant d’una manera molt discreta, bàsicament perquè Aliot està fent de Perpinyà una via d’ascens personal per a liderar el RN, i s’està presentant amb una cara amable i moderada. És cert que des que és alcalde ha donat molta propaganda al tema de la seguretat, contractant més policies i obrint més comissaries per enfortir aquesta idea de l’extrema dreta de relacionar criminalitat i inseguretat amb la immigració. La fórmula “màgica” sempre és més policia. Això, i el fet que s’estigui ampliant la plantilla de neteja, fa que molta gent vegi Aliot com l’alcalde que necessitava Perpinyà. També s’ha de dir que veníem de dècades amb una dinastia dels Republicans, primer amb els Alduy i després amb els Pujol, que havien fet una gran xarxa clientelar, preocupant-se més pel poder que per la ciutat, i Aliot aparenta una renovació que molta gent aplaudeix. Alhora, cal dir l’esquerra no ha sabut treballar bé ni unir-se, i això també li ha perjudicat.
-Quina, pensen, és la manera més eficaç de fer oposició contra Aliot?
-Crec que governar bé, però s’ha perdut aquesta oportunitat. Els partits democràtics, i l’extrema dreta no ho és, han de governar bé quan arribin al poder, han de governar per a la gent, i el resultat que no ho han fet és el que tenim. Al mateix temps, fins ara cadascú ha anat per la seva banda i no hem tingut un programa comú, tal com sí que ha fet Jean-Luc Mélenchon a nivell estatal aglutinant l’esquerra.
-És més eficaç la força dels Republicans o la de l’esquerra alternativa per mirar de fer-li front?
-Cal una esquerra unida, amb un programa nítid i clar de polítiques socials que miri pels problemes de la gent que viu a Perpinyà i que no tingui por de tractar temes que moltes vegades l’esquerra ha mirat amb massa prudència, com ara la seguretat.
-Què pot dir l’esquerra, per exemple, en termes de seguretat?
-El discurs mai no ha de ser posar més policia per solucionar aquests problemes: aquests problemes procedeixen de la pobresa i de la falta d’oportunitats, i aquesta pilota es va fent gran. Cal assenyalar-ho amb claredat i no mostrar-hi dubtes.
-Mentrestant, Aliot vol ser líder del Reagrupament Nacional. El seu contrincant és Jordan Bardella. Quines possibilitats té Aliot per a esdevenir nou líder del partit?
-L’ambient que es respira fa pensar que guanyarà. Tothom ho diu. Al final, Aliot és l’alcalde més important del seu partit, Perpinyà és la ciutat més gran governada per l’RN, i això és una gran finestra de propaganda per a ell que vol dir més ressò mediàtic i, per tant, més possibilitats de consolidar el seu lideratge.
-Tornant a Perpinyà i a la Diada, pensa que els atacs d’Aliot contra la identitat de la ciutat ha despertat la ciutadania?
-Sempre que Aliot ha atacat la catalanitat de Perpinyà s’ha trobat amb un rebuig frontal, i les manifestacions més grans que hi ha hagut són les que ha organitzat el catalanisme pels canvis de retolació als carrers –d’on va eliminar el català– i pels seus impediments a la Bressola per construir el seu institut en català.
-Més enllà de Perpinyà, últimament també hi ha hagut manifestacions per la reobertura dels passos fronterers
-Sí. Des de fa gairebé dos anys l’Estat francès ha tallat petites carreteres rurals que connecten la Catalunya Nord amb el Principat al·legant la lluita contra el terrorisme i la immigració il·legal. S’ha demostrat que això és absurd, perquè les principals vies de comunicació són obertes. Alhora, el tractat de Schengen garanteix la circulació lliure de pas, i aquests tancaments afecten la gent de les zones rurals que va d’una banda a l’altra cada dia. El responsable del tancament dels passos és el govern francès a través del seu prefecte, i és una mesura propagandística per dir que lluiten contra el terrorisme. El pas entre Costoja, al Vallespir i Maçanet de Cabrenys, a l’Alt Empordà, s’ha reobert gràcies a la pressió popular. Ara s’està fent pressió per a obrir el coll de Banyuls amb alcaldes de banda i banda de la frontera. Han dialogat amb el prefecte, que ha al·legat aquests motius propagandístics absurds, i els batlles portaran el prefecte a judici, perquè consideren que amb el tractat de Schengen a la mà tenen la raó legal.