El dia 15 de maig de l’any 2018, en un acte celebrat a la Fundació Tàpies, es presentava en societat un projecte que estava a punt d’arribar a les pantalles: EL TEMPS DE LES ARTS, un portal digital l’aspiració del qual era cobrir informativament, amb creativitat, qualitat i esperit divulgatiu, l’activitat artística dels territoris de parla catalana. Nou espai per a les arts visuals i escèniques, però també per a uns altres àmbits com l’arquitectura, el patrimoni o la ciència i les connexions amb la cultura.
La iniciativa naixia com una mena de secció a banda en el digital d’EL TEMPS, per donar suport al sector de la cultura, encara convalescent per les fortes retallades dels anys precedents. I que encara no era conscient que el pitjor havia de venir, en forma de virus i restriccions. Poc després, apareixeria de manera independent el portal, tal com el coneixem ara. Ricard Mas va ser l’encarregat de posar en marxa la iniciativa, Esteve Plantada va solidificar les bases i l’actual directora, Ariadna Mas, acabà de consolidar i donar forma a un projecte que incloïa els premis que porten el nom de la publicació —ara en parlarem. Tot, amb el suport d’un equip ben nodrit i qualificat de col·laboradors, que són l’autèntica ànima d’EL TEMPS DE LES ARTS.
El portal, en tot cas, no va nàixer del buit, sinó que tenia un precedent, la revista TEMPS D’ART, que ajuda a entendre tot plegat. Publicada bimestralment, en paper, se’n feren 35 números des de maig del 2002 fins a febrer del 2008. Amb un tiratge de 5.000 exemplars, que es distribuïren per tot el territori de parla catalana. La publicació, amb disseny d’Enric Satué, tenia l’assessorament de Vicenç Altaió, Amanda Cuesta, Carles Guerra, Albert Martínez, Cira Pérez i Ricard Mas, entre altres experts.
Quan anys després l’editor d’EL TEMPS, Eliseu Climent, decideix reprendre el projecte, les condicions del 2018 han canviat substancialment; no són les de l’inici del segle XXI. L’entorn digital ha envaït tots els àmbits de la vida. La informació corre en xarxa i per les xarxes i els mateixos artistes i institucions fan emprar l’àmbit digital per difondre la creació. El format de portal apareix com el vehicle escaient per a una publicació que vol projectar la cultura arreu de tot l’àmbit lingüístic i generar ponts i sinergies entre territoris. Aquesta, tanmateix, era la teoria. Calia trobar la millor manera de posar-la en pràctica.
“A mi el que em va interessar del projecte era que encara s’havia de consolidar”, explica Ariadna Mas respecte de la seua incorporació a EL TEMPS DE LES ARTS. “En aquell moment sols es donava informació de les arts visuals, del patrimoni i alguna cosa de les arts escèniques. Hi havia un equip molt petit, també, i molta cosa per fer. Era un projecte en construcció que calia fer créixer”, afegeix Mas. A canvi, es tractava d’una iniciativa “que encaixava molt bé amb una visió transversal de la cultura, on totes les arts estan connectades les unes amb les altres”.
Mas tenia també com a model el precedent de TEMPS D’ART, “una revista molt artesanal, molt ben maquetada i amb un molt bon disseny d’Enric Satué. Era una publicació molt centrada en les arts visuals, però per filosofia i també pel nom és un precedent molt clar del portal”.
Tots els inicis són complexos. EL TEMPS DE LES ARTS tenia des del principi la vocació d’arribar a tots els territoris, especialment a aquells “que no tenen altaveu”. El portal va arrencar amb continguts de Catalunya i les Illes, sobretot. Aviat, la presència del País Valencià va anar guanyant pes específic. I a poc a poc, es van anar incorporant continguts d’Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer. Fins a arribar a l’actual configuració.
“S’ha arribat aquests mesos a molts territoris. No només això: estem cobrint els museus i espais que podríem considerar habituals, però també llocs més petits. Això significa que no fem distinció entre aquells àmbits grans i consolidats i els espais alternatius, que, per allò que fan, ens resulten interessants”, raona Ariadna Mas.
En la pràctica, això es tradueix en el fet que, quan els lectors obrin EL TEMPS DE LES ARTS, es poden trobar amb la informació d’institucions centrals com l’IVAM, Es Baluard o el MACBA al costat d’un petit local de l’Alguer o la casa Descatllar, a la Catalunya del Nord.
Pel que fa a la manera de difondre la informació, una de les qüestions més destacades per Ariadna Mas és la “immediatesa” del format digital, que, a més, “dona molt de joc, tecnològicament parlant, perquè permet la inserció de vídeos i pòdcasts, i una interactuació amb les xarxes socials també molt directa”.
Pel que fa als continguts, “aquest ha estat sempre un mitjà que ha fugit de l’agenda. Publiquem temes connectats amb el que ha passat la vespra o el mateix dia, però la preferència és pels continguts singulars, monogràfics o transversals. No tenim el punt de vista immediat d’uns altres mitjans, però sí profunditat”, argumenta la directora d’EL TEMPS DE LES ARTS, un mitjà que, altrament, ha anat potenciant els continguts que tenen a veure amb l’opinió i el debat.
“Estem en l’actualitat, però sense tractar de competir, la línia és diferent”, resumeix. Una visió en què no és tan important informar els primers d’una exposició, per posar un exemple, com donar una visió profunda i enriquidora del seu contingut, tot i que siga més tard que uns altres. La vida lenta, la informació reposada, en temps de velocitat i frenesí.
La pota internacional
A més de les característiques esmentades pel que fa a l’esperit creatiu i de xarxa, d’arribar i connectar tots els indrets, EL TEMPS DE LES ARTS també presenta una important singularitat en el nostre àmbit: la voluntat d’internacionalització. Un esperit que ha quedat reflectit en una secció, “World Arts”, que té com a pal de paller la col·laboració amb un dels mitjans internacionals del món de l’art amb més prestigi, Il Giornale dell’Arte. Una tria per establir un acord amb un mitjà de l’estranger que, com explica Mas, “no és fortuïta o aleatòria”.
“No sols hi havia el factor de la gran qualitat dels seus continguts: als nostres mitjans els uneix els valors mediterranis i la connexió tan forta amb Catalunya de la família que gestiona Il Giornale dell’Arte”, diu en referència a les estades en Port de la Selva d’aquestes persones i el seu coneixement de la cultura catalana. “Els va fer molta il·lusió la proposta. I gràcies a ells, podem oferir continguts de tots els continents”, rebla Mas, que també destaca com, al llarg de la seua curta trajectòria, EL TEMPS DE LES ARTS “també ha estat capaç de generar continguts internacionals propis gràcies a l’esforç dels nostres col·laboradors i a les xarxes que hem anat creant i que a poc a poc van eixamplant-se”. L’altra connexió internacional té a veure amb els lectors i amb la diàspora catalana: una de les sorpreses en analitzar les estadístiques i les audiències és que “som molt llegits per la comunitat catalana a l’exterior”.
Un penúltim apunt important pel que fa al portal, i que ha marcat la trajectòria aquests pocs anys, és la flexibilitat dels seus plantejaments, la capacitat d’adaptar-se a nous reptes i escenaris. “Cada any ens inventem nous continguts, és una publicació dinàmica, molt inserida en el seu temps i molt oberta a les propostes interessants que ens van fent”, assegura Mas.
En tot cas, la directora d’EL TEMPS DE LES ARTS ressalta el paper cabdal dels col·laboradors del portal, “un col·lectiu transterritorial, transgeneracional i multidisciplinari, la qual cosa ens fa atraure un públic lector unit per l’interès per la creació, però al mateix temps molt divers, que va des del públic més generalista a un altre de més especialitzat, professionals dels diferents sectors”.
L’impacte dels premis
Engegàvem aquesta breu panoràmica amb la que podríem considerar una data fundacional, la de la presentació en públic d’EL TEMPS DE LES ARTS. Però hi ha una altra fita en la història de la publicació, el 21 de juny del 2021, la nit d’una iniciativa audiovisual per a la història, un programa emès simultàniament per televisions i ràdios de l’Alguer, Andorra, Catalunya del Nord, les Illes, País Valencià i Catalunya. Una emissió emocionant, de molt bona factura cinematogràfica, que va unir els territoris que compartim llengua i cultura per a mostrar el nostre patrimoni i l’excel·lència artística.
Es tractava de la molt singular cerimònia de lliurament de la primera edició dels Premis El Temps de les Arts, vehiculada a través d’un audiovisual dirigit per Lluís Danés, en el qual s’anaven presentant els primers guanyadors del guardó en indrets significatius del nostre patrimoni. Segments introduïts per peces amb música i dansa, amb alguns dels temes més significatius de la nostra història musical, interpretats per artistes actuals de totes les procedències i en diferents indrets de les nostres terres.
El programa va recórrer les xarxes com la pólvora, i generà una resposta molt emotiva entre els espectadors. Una posada en escena, a més, que va complir el doble objectiu d’emmarcar de manera espectacular els premis i cosir complicitats de nord a sud i d’est a oest.
L’emissió va estar precedida d’una important campanya i també del llançament d’un manifest que advocava “Per una nova cultura compartida i oberta al món”, un lema que resumia amb concreció i precisió l’esperit projectat des del portal. “Els Premis van ser un impuls per donar a conèixer EL TEMPS DE LES ARTS, però l’emissió del programa anava més enllà dels Premis; no sols hi participaven els guanyadors, sinó que també hi havia els jurats i tots els artistes —cors, cantants, músics, grups de dansa o percussió— que apareixen en l’audiovisual”, explica Mas, abans de ressaltar que a través de l’emissió i del manifest previ, “vam poder donar a conèixer els valors del nostre portal”.
Tot, sense oblidar l’objectiu de promoure les propostes culturals d’excel·lència del nostre àmbit, tot just en un moment —veníem dels mesos més durs de la pandèmia— que la cultura i els seus actors necessitaven una empenta. Uns primers guardons que foren per a Comas-Pont Arquitectes (Arquitectura), Benet Cassablancas (Música Clàssica), Ferran Palau (Música Popular), Hermanas Picohueso (Arts Escèniques), Associació Cultural Konvent (Patrimoni) i Arbar (Arts Visuals).
L’èxit de la convocatòria mereixia una segona edició, ja en marxa. Amb nous premiats que coneixerem aviat, incloent-hi una nova categoria de Cinema Experimental. La història d’aquest fill artístic i digital d’EL TEMPS continua.