Política

L'1-O es converteix en un clam de protesta contra la situació política

Fa cinc anys, el poble català, unit i tossut malgrat la violència i el segrest, lluitava per celebrar uns comicis històrics. Votar, l'1 d'octubre de 2017, fou possible gràcies al fet que la veu de l'independentisme popular, però també el polític, cantaven a l'unisò. Aquest dissabte, un lustre després, en la celebració de l'aniversari de la fita, l'ambient que es respira a Catalunya és ben diferent. Amb el Govern penjant d'un fil, el poble no només denuncia la repressió de l'estat sinó que es mostra incrèdul i enfadat vers la divisió interna i la falta d'acció política a Catalunya. Davant d'això, les associacions independentistes proposen tirar endavant la seva proposta política.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un mur d'urnes custodiat per dues mil persones s'ha alçat aquest migdia a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, davant la façana de la Generalitat. Separava el govern del poble. Feia de símbol de la divisió de l'independentisme popular amb el polític. La unitat i la confiança entre els partits que fa cinc anys va permetre la celebració del referèndum de l'1-O, malgrat amenaces i violència policial, contrasta amb la divisió actual.

Avui, la ciutadania independentista ha denunciat la repressió que l'estat li infligeix, però també ha reclamat, cremada i enfadada, un canvi polític dràstic. Concentrada davant l'Arc del Triomf de Barcelona, a més d'en diversos actes arreu del Principat, ha mostrat el seu cansament amb les picabaralles constants entre Esquerra i Junts, que aquest cap de setmana són més tenses que mai. El poble, afamat d'acció real, ha cridat i repetit: "govern, dimissió".

"La gent hi som", "Els partits ens heu traït", es llegien als cartells que han omplert el Passeig de Lluís Companys de Barcelona. L’acte, convocat pel Consell de la República, Òmnium, l'ANC, l'AMI, la Intersindical i la Cambra de Comerç sota el lema 'Defensem l'1 d'octubre, guanyem la independència’, ha agrupat 60.000 persones segons l'organització i 11.000 segons la Guàrdia Urbana.

Hi han participat personalitats d'ERC, de Junts i de la CUP. Entre ells, se'n destaquen Josep González Cambray i Marta Vilalta, d'Esquerra; Jordi Puigneró, Jordi Turull, Laura Borràs i Albert Batet, de Junts i Carles Riera i Eulàlia Reguant de la CUP.

L'exvicepresident Jordi Puigneró / Jordi Borràs (ACN)
L'exvicepresident de la Generalitat Jordi Puigneró. / Jordi Borràs (ACN)

La llista cívica, cada vegada més a prop

L'ANC i Òmnium Cultural, s'han sumat al reclam d'un nou lideratge polític davant la paràlisi del govern i s'han posat —diuen— al servei de la causa. La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha anunciat l'organització d'una Conferència Nacional per la Independència per marcar-ne el full de ruta. "Si no ho fan ells, ho farem nosaltres. Si no s'hi sumen, trobarem nous camins. Farem la llista cívica i tirarem endavant el nostre projecte", ha declarat Feliu. La presidenta de l'Assamblea ha anunciat que volen fer de la seva proposta una realitat compartida amb la ciutadania, i que ho volen fer aviat "perquè aquesta legislatura, sigui llarga o sigui curta, es trobi amb un pla que compartim amb la societat civil". 

El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha culpat als partits independentistes de ser incapaços de gestionar el llegat de l'1 d'octubre. "Aquell poder que vam acumular, avui està erosionat i malmès. La batalla partidista, els enfrontaments entre diverses estratègies, la disputa estèril i el desacord en el si de projectes compartits han provocat una situació de paràlisi institucional i de bloqueig polític", ha dit Antich.

Mur d’urnes davant de la Generalitat. / ACN


Puigdemont reclama una taula de diàleg interna

L'aparició més aplaudida de la tarda, però, ha estat la del president Carles Puigdemont. Des de la distància, Puigdemont ha reclamat conciliació entre els partits: "Si hi ha una taula de la qual no ens hauríem d'aixecar mai és la nostra: la d'Esquerra, Junts i la CUP". "Només així —ha dit el president del Consell de la República— podrem pressionar i recosir alhora".

A més, Puigdemont ha reclamat la validesa del referèndum i ha criticat la repressió de l'estat: "Ens espien com ho fan les autocràcies i fan servir tota la seva capacitat de pressió perquè la UE miri cap a un altre costat". "El referèndum és vàlid i no cal tornar-lo a fer. Votar ja hem votat", ha dit el president del Consell. Ha recordat, com l'ANC i Òmnium, la predisposició política del Consell de la República: "Algú ha de preparar el que vol dir anar de debò. Aquest algú és el Consell. Amb totes les limitacions materials i amb les agressions de què som víctimes, però amb tota la il·lusió i la validesa política".

Forcadell i Rovira, objecte de crits i xiulades

Contràriament als aplaudiments que ha rebut Puigdemont, la que era presidenta del Parlament de Catalunya el 2017, Carme Forcadell, ha estat objecte de crits i xiulades. "Ja ho entenc, esteu enfadats", ha dit Forcadell. I ha afegit que se sent orgullosa que el poble hi sigui sempre, incansable. 

Just en començar l'acte, el presentador Sergi Mateu ha anomenat el nom de tots els polítics exiliats. En dir el nom de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, la xiulada entre la gent que s'ha concentrat a l'Arc de Triomf ha estat sorollosa.

Forcadell, malgrat tot, ha sabut sintetitzar el malestar popular: "no podem guanyar si ens enfrontem contra nosaltres en comptes d'enfrontar-nos conjuntament contra l'Estat". També ha fet èmfasi, com altres interlocutors, en la necessitat de no normalitzar la repressió. "L'hem de seguir denunciant. Encara hi ha 762 persones amb causes judicials pendents. Hem de denunciar això cada dia per fer un país lliure", ha dit l'expresidenta del Parlament.

D'aparició unitària a solitària

Aquest matí, el calendari comptava amb un acte institucional del govern per commemorar el cinquè aniversari de l'1-O. El govern actual i el que presidia les institucions catalanes avui fa cinc anys havien d'aparèixer en un acte unitari. La crisi que viuen Esquerra i Junts, però, ha obligat a modificar la planificació. En canvi, el president de la generalitat Pere Aragonès ha aparegut sol apel·lant al consens a favor del dret a decidir i defensant la seva proposta de l'acord de claredat.

Aragonès, que no ha fet referència a la crisi política, sí que ha fet valdre la confiança, la complicitat i el consens per assolir l'objectiu de tornar a votar. "Hem de tornar a trobar-nos, tornar a treballar en positiu en allò que ens uneix de forma inqüestionable, en allò que avui encara desperta el nostre orgull, un dret democràtic del tot irrenunciable que hem d'aconseguir tornar a exercir", ha dit el president. "Per això vull proposar un acord de claredat per determinar quan i com Catalunya pot exercir de nou el dret a decidir. Vam fer el referèndum de l'1-O i farem que Catalunya torni a votar", ha afegit.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.