Catalunya

El Consell per la República enceta els actes de l'1-O en la vigília del cinquè aniversari

La nit del 30 de setembre de 2017 moltes escoles de Catalunya eren plenes. Aplecs, sopars, música i activitats de lleure de tota mena servien per mantenir ocupats i protegits els col·legis electorals. Hores més tard, tot es complicaria. Avui, cinc anys després, el Consell per la República ha replicat l'activitat popular en algunes d'aquelles escoles. Enguany, però, amb motiu de començar la celebració del lustre de l'1-O en la seva vigília i de convocar a la ciutadania a la concentració de l'endemà, dissabte.  En l'acte que s'ha celebrat a Lleida, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha fet una crida a "imbuir-se" de l'esperit de l'1-O des de "l'autoexigència" per poder assolir la independència.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Divendres al vespre vespre, el Consell per la República ha celebrat més de trenta actes arreu del Principat. Marxes, parlaments, sopars populars i actuacions musicals han omplert el que foren seus electorals l'1 d'octubre de 2017. Un programa en directe al canal de YouTube del Consell presentat per Gerard Sesé ha fet de fil conductor de la celebració descentralitzada però col·lectiva. Des de les vuit del vespre, el Consell ha connectat amb les diverses escoles del territori per conèixer els actes de celebració i per recordar com van viure l'1-O.

Al final de l'acte que s'ha celebrat a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha fet una crida a "imbuir-se" de l'esperit de l'1-O des de "l'autoexigència" per poder assolir la independència. Un esperit que, segons ha dit, va fer possible que els partits independentistes anessin "a la una, determinats", que fossin "més útils que importants" i "deixant les calculadores electorals" per centrar-se amb la "brúixola". Sobre la crisi de Govern, ha afirmat que des del partit tenen "disposició absoluta" perquè les negociacions arribin a bon port.

Aquest vespre, a Lleida, s'han reunit representants dels tres partits independentistes per participar dels actes. Sesé, des del plató de Barcelona, ha aprofitat per declarar que la fita "recalcava la funció de paraigües del Consell en un moment en què la política nacional és un circ". 

Més enllà de la representació política, els testimonis de la capital lleidatana han explicat com l'ambient festiu del vespre del 30 de setembre contrastà molt durament amb què es visqué l'endemà. "Poc abans de les 9 del matí van arribar més de 15 furgonetes de la Policia Nacional i més cotxes de la Guàrdia Civil", detalla l'Alba, una de les voluntàries que el va viure des de l'Escola d'Idiomes. La policia s'endugué urnes i una bona part de les paperetes, però el poble, que tenien ganes de poder votar al col·legi electoral, se les va empescar per poder-ho fer. "Vam obrir caixes de folis de l'escola d'idiomes i en vam fer urnes", declara.

Durant el programa s'ha mirat enrere, recordant la violència que es patí fa cinc anys. Ho han fet a través de la veu de dos testimonis que se'n convertiren en símbol: els activistes Marta Torrecilla, a qui la policia va trencar els dits de la mà, i Roger Espanyol, que avui fa cinc anys que va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma que li disparà un policia nacional.

Torrecilla, protagonista d'un dels vídeos que es feren més virals sobre la desmesurada repressió policial, ha relatat com la van agafar, la van llençar escales avall i li van immobilitzar les mans fins a trencar-li els dits. Ha compartit com va viure aquell diumenge, però també com ha viscut aquests cinc anys de denúncia i activisme sense pausa.

El músic i activista Roger Espanyol, que també ha compartit el seu dolorós testimoni, ha posat èmfasi en l'inacabable procés judicial que avui dia encara batalla. Tot just el passat mes de juny van aconseguir identificar qui era l'agent que li va disparar una bala de goma —que estan prohibides a Catalunya i que, de totes maneres, no es poden disparar de manera directa—. Recentment, a més, ha obtingut un informe dels mossos d'esquadra que confirma la intencionalitat del policia de disparar-lo.

A més de recordar la violència que Catalunya visqué fa cinc anys i la fita història que fou el referèndum, l'acte ha mirat també cap al futur. Testimonis i col·laboradors han reivindicat suport polític i institucional per ajudar a gestionar els casos d'agressions policials.

Les diverses activitats perseguien l'objectiu de començar amb les celebracions del cinquè aniversari de la fita i, també, de convocar vehement a la població a la concentració que convoca el consell demà a les cinc de la tarda a l'Arc del Triomf de Barcelona. Des de l'Institut Jaume Balmes la capital catalana, Teresa Vallverdú, membre del govern del consell, ha incidit en la necessitat de recordar: "després de cinc anys m'he adonat que totes les renúncies comencen per l'oblit. No podem oblidar. Hem de ser-hi demà per recordar." La crida s'ha repetit, en directe i en diferit, en boca de voluntaris, testimonis i personalitats del Consell per la República com el mateix president Puigdemont.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.