Genovés II: "Hem d'evitar que la pilota es 'futbolitze'"

Dimecres a la nit el Teatre Principal de València va acollir un homenatge a Paco Cabanes, el millor jugador de la història de la pilota. Desaparegut l'agost de 2021, el Genovés ho va ser tot en el món de la pilota. L'endemà, ens trobem amb el seu fill, José, Genovés II, encara corprès per l'estima que, unes hores abans, centenars de personalitats han demostrat pel seu pare. Del seu progenitor, José va heretar l'estatura i la corpulència, però també la cavallerositat i el carisma. Els sentiments estan a flor de pell, car, l'últim any ha sigut un any de molts canvis en la seua vida. Primer, per la mort del mite. En segon lloc, perquè a finals d'agost, José va jugar la seua darrera partida com a professional després de 24 anys. La idea de la retirada ja feia un temps que li rondava el cap, però la pandèmia va ser el punt d'inflexió definitiu. "Quan vam tornar a l'activitat, veies que els jugadors joves recuperaven ràpidament la forma. Per als més grans, era diferent". Pare de dues xiquetes de quatre anys i setze mesos, fisioterapeuta de professió, José Cabanes va decidir fa un any fer un pas enrere. Ho fa a dos mesos de complir 41 anys. "Deixaré de ser pilotari quan mora", avisa, qui ha hagut d'esforçar-se per demostrar la seua vàlua sempre amb l'ombra gegantina del seu pare al darrere. "Quan anàvem junts jo sempre feia la broma: "Jo soc el roïn; ell és el bo!"", riu Cabanés, un home que, com son pare, supura bonhomia. Ara, Genovés II encara un nou repte: ser el pròxim president de la Federació de Pilota Valenciana. Diumenge hi ha eleccions i ell es presenta amb el lema "Per una pilota unida". Els i les electores decidiran si, per a Cabanes, va de bo en aquesta nova etapa. 

-A finals d'agost va jugar la seua darrera partida com a professional. Per què ha decidit fer el pas de presentar-se a les eleccions per presidir la Federació de Pilota?
Ho faig principalment per l'estima que li tinc a la pilota. M'he criat en aquest món des de ben xicotet; he mamat la pilota des del bressol; he vist jugar moltes partides i he xafat quasi tots els pobles del País Valencià; amb totes les modalitats; he sigut monitor de l'escola del meu poble; tinc un paper actiu en el club de Pilota del Genovés... Per tant, he vist el que hi ha i com han evolucionat les coses i puc afirmar que no m'agrada l'immobilisme que hi ha a hores d'ara, sobretot dins la federació. Crec que cal un canvi i vaig veure que no hi havia que ningú estiguera disposat a fer-ho. M'ho vaig rumiar, ho vam estar valorant a casa i, finalment he decidit fer el pas, però envoltat d'un grup de gent de molta vàlua. Si faig aquest pas és perquè vull contribuir a millorar la pilota.

-Parla vostè d'immobilisme. Què ha fallat en l'actual junta directiva de la Federació?
Sobretot crec que el problema que hi ha és que fa molt de temps que estan les mateixes persones i això, volent-ho o no, provoca cert acomodament. Crec que hem assistit a una gestió molt presidencialista, molt poc permeable a les crítiques o a els suggeriments. José Daniel Sanjuan (actual president) ha fet el que ha cregut, segurament amb el convenciment que això era bo per a la pilota, però la realitat és que hem arribat a un punt en el qual s'han generat molts enfrontaments dins la pilota valenciana, sobretot entre la Federació i la Fundació per la Pilota Valenciana. Fins i tot crec que s'ha canviat el codi d'honor i de cavallerositat que sempre hi ha hagut en la pilota. Sembla que assistim a la futbolització de la pilota i crec que no hem de deixar que això passe.

-Es refereix dins el trinquet o al voltant del trinquet?
Hem vist clubs que denuncien irregularitats a l'hora de conformar equips. O, per exemple, en la final de llargues la partida va estar dotze minuts parada per una discusió. Això va ser tristíssim... Hi ha certa toxicitat dins la pilota.

-Quines seran les línies estratègiques del seu programa si arriba a la presidència de la Federació?
La principal és el model de la Federació. La Federació ha de tenir un paper molt proactiu de cara als clubs, les escoles i els pobles. Cal teixir una xarxa de treball perquè hi haja sempre una retroalimentació, un feedback. Actualment, hi ha més de 200 clubs però, en canvi, només votaran en les eleccions 108 perquè, de cara a la Federació, no tenen activitat. La Federació ha de fer alguna cosa respecte d'això, ha de fer partícip a tots els clubs. I cal donar més suport a les escoles de pilota i crear-ne allà on no existeixen.
També crec que cal potenciar de veritat la pilota femenina. S'ha volgut fer ja amb l'actual junta, però s'ha fet ràpidament i malament i no ha dignificat el paper de les dones en el joc. Òbviament, s'ha avançat en la visibilitat de la dona, però encara no juguen en els trinquets on juguen els professionals. Crec, per exemple que caldria fer coincidir partides d'homes i dones, perquè això arrossegaria a l'afició i crearia un producte atractiu què, alhora, atraguera els patrocinadors.

-La pilota basca ha aconseguit un nivell de professionalització més alt que la pilota valenciana. També més visibilitat. Què ha d'aprendre la pilota valenciana de la pilota basca?
Allí funciona una lliga d'empreses de pilota a mano per explotar un producte i la federació dona cobertura a clubs i escoles. Ací es va intentar primer amb ValNet i després amb la creació de la Fundació. Per a mi la Fundació ha de ser una ferramenta perquè hi haja una transició cap a alguna cosa que podria ser com l'ATP o perquè els mateixos clubs es professionalitzen, de forma que puguen administrar lligues professionals o fer un mercat més lliure. El problema és, però, que ara per ara el 65% dels clubs estan inactius. Crec que ens caldria reactivar l'Associació de Jugadors Professionals que es va crear en el seu dia, amb l'objectiu d'anar canviant de model. La Fundació pot ser la ferramenta fiscal i jurídica per poder canviar de model. Però a llarg termini no és la millor opció per crear un mercat més obert.

-Quin és l'estat de salut de l'afició?
En general, ho veig més malament que bé. Jo crec que una de les funcions de la Federació és fer que les ajudes públiques tinguen eficàcia. Ací, sobretot des de l'època del PP, la política respecte de la pilota passava per la magnificència. La Ciutat de la Pilota és el gran exemple. La Federació ha de ser un aixoplug per fer una bona gestió i per aconseguir millorar la salut de la pilota. Perquè hi ha partides en què els trinquets estan plens, però hi ha partides on hi ha una quinzena de persones.

-En un context de globalització on hi ha esport majoritaris que tenen una cobertura mediàtica sobredimensionada, quin espai queda per a pràctiques com la pilota?
La pilota, en alguns aspectes, s'esta futbolitzant i això és quelcom que no podem tolerar. Ens cal recuperar la cavallerositat de la pilota. Perquè la pilota té uns valors que són molt bons per als xiquets i les xiquetes.
Ens cal treballar molt la base, els clubs, les escoles... I alhora, assegurar-nos de fer un producte atractiu, que entre a les cases. Hem d'assolir cert nivell de professionalització, perquè no ens podem conformar a ser un producte folklòric com el tir o arrossegament o la columbicultura. Ens calen esportistes professionals que puguen guanyar-se la vida. Ens cal, en definitiva, una pilota unida.

-El Consell Superior d'Esport no considera que la pilota siga un esport. La legislació espanyola marca que perquè una pràctica física siga considerada un esport, ha de tindre diverses federacions autonòmiques, cosa que no passa, òbviament, en el cas de la pilota valenciana. La Federació i la mateixa Generalitat han fet gestions per mirar de solucionar aquest entrebanc. Té una solució per aquesta qüestió?
Efectivament, aquest és la realitat amb què ens trobem a hores d'ara i no sembla que tinga molt de sentit. El fet de no ser considerat un esport té conseqüències negatives per a nosaltres. Per exemple, en la pandèmia, no podíem eixir a entrenar. Tampoc podem tindre accés a determinades beques. Per tant, és una situació absurda que cal resoldre en benefici de la pilota.

Pilotaris de primera fila han fet costat explícitament a la seua candidatura. Essent qui és, un gran pilotari i, a més, fill de Genovés I, no hauria de presentar-se a aquestes eleccions com son pare es presentava a algunes partides, amb una mà lligada?
No, no, al contrari! Entrar en una federació és pegar-se cabotades contra la paret. Les federacions són guetos i és molt difícil d'entrar-hi. Soc conscient que hi ha molta gent que, després de 24 anys de professionals, em té estima i respecte. El que jo vull és que tota la gent em faja arribar les seues inquietuds, que m'ajude a millorar la pilota, perquè l'única cosa que jo vull és tornar-li a la pilota el que ella m'ha donat.