El cap de setmana passat, Vicenta Martínez va perdre 25-40 en la primera partida de semifinals en el campionat autonòmic de trios en quarta A contra Montserrat. Aquest diumenge, junt amb Ana Muñoz i Ana Giménez, disputarà el partit de tornada. Hauran d'esforçar-se de valent per remuntar. A més de jugadora, Vicenta és també tresorera del club de pilota del seu poble, Beniparrell i regidora d'esport per Compromís. «El meu home és entrenador i la meua filla també és jugadora. De tant d'acompanyar-los ací i allà, un dia vaig dir a altres mares: 'i si provem a jugar nosaltres?'. Mai no havia fet cap esport, però és que la pilota t'enganxa», diu. D'això fa ja 17 anys. Avui en té 54. Els comentaris despectius que, en alguna ocasió, va escoltar en eixir al trinquet, són aigua passada. «La presència de la dona a poc a poc s'ha normalitzat», explica. El sorgiment de figures com el de Victòria Díez, de València, o Mar Giménez, de Bicorp, ha obert el camí per a una nova generació de dones pilotaris.
La incorporació de la dona a la pràctica de l'esport rei del País Valencià és un signe de la vitalitat d'aquesta pràctica. No tot són flors i violes (cal incorporar públic jove, fer-se un lloc als àmbits urbans i assolir certa estabilitat en els patrocinis), però la pilota ha assolit un nivell de protecció i de pràctica ben notable. Pel que fa a la primera qüestió, té el reconeixement de la Generalitat Valenciana, des de 2014, de Bé d'Interès Cultural. El programa 'Pilota a l'escola', al qual la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports ha destinat aquest curs 280.000 euros, ha aplegat a 21.500 alumnes de 648 centres.
Pel que fa a la segona qüestió, les xifres parlen per elles mateixes. En l'actualitat, es comptabilitzen un poc més de 2.000 esportistes federats i 291 clubs, dels quals 108 són actius. Cada temporada se celebren nou campionats oficials professionals, més de 30 competicions no oficials i més de 2.200 partits en les modalitats de frontó, galotxa, raspall, escala i corda, llargues, perxa, palma, galotxetes, pilota grossa i frare.
I a pesar de tot això -de la pràctica que diàriament en fan milers de persones; de la seua implantació a moltes comarques; del reconeixement institucional; del moviment econòmic que genera,....- la pilota no és un esport. No ho és, ras i curt. O almenys no el considera com a tal l'Estat espanyol. I és per això, que per acabar amb aquesta anomalia, Compromís ha presentat al Congrés una esmena a l'avantprojecte de llei de l'esport per tal que el Consell Superior d'Esports reconega aquesta pràctica com un esport. Els valencianistes, a través de Joan Baldoví, ja van tractar d'abordar aquesta qüestió amb la presentació d'una proposició no de llei el febrer passat, però el PSOE l'esmenà i n'aigualí el contingut.
Al dau
Però, com és possible que una pràctica mil·lenària com la pilota, amb tant d'arrelament al territori i considerat una senya d'identitat del poble valencià, no siga considerada un esport a Espanya? Per entendre-ho cal posar el retrovisor i mirar 40 anys enrere. Perquè fins a la instauració de l'Espanya de les autonomies els jugadors de pilota estaven enquadrats dins la Federació Espanyola de Pilota, creada durant la postguerra, i de la qual participaven i participen tant els esports de mà com els de raqueta. L'any 1985, al caliu de la recuperació de l'autogovern, es va crear la Federació de Pilota Valenciana, reconeguda per la Generalitat Valenciana i deslligada de la Federació Espanyola. Fou, de fet, la primera federació esportiva en inscriure's al registre de la Generalitat. Significà també, un pas fonamental, per posar un cert ordre en l'organització de les competicions i l'establiment de reglaments. En definitiva, la creació de la federació va posar els fonaments per entendre l'univers actual de la pilota.
Quin és el problema, però, en el cas que ens ocupa? Que la llei espanyola no reconeix com a esport les pràctiques esportives que tenen el seu àmbit d'actuació en una sola autonomia. En concret el reial decret 1252/1999 estipula que la creació i constitució d'una federació esportiva requereix l'existència d'almenys 65 clubs esportius que han d'estar radicats en almenys sis comunitats autònomes o bé l'existència de nou federacions d'àmbit autonòmic. I la Federació Valenciana de Pilota no compleix amb aquestes condicions perquè el seu àmbit d'implantació és estrictament l'autonòmic. "La pilota valenciana no compleix els criteris mencionats per ser reconeguda com a nova modalitat esportiva en l'àmbit de competències de l'Estat: presenta coincidències significatives amb la modalitat de pilota, té baixa implantació a nivell nacional i implantació inexistent a nivell internacional", afirmen des del Consell Superior d'Esports (CSE) a preguntes d'aquest setmanari. L'esmena de Compromís a l'avantprojecte de llei de l'esport que ara està en tramitació reclama que el CSE «done reconeixement a la pilota valenciana com a esport».
«Que a escala estatal no es reconega com un esport no vol dir que la pilota no ho siga. La pilota és un joc i un esport també», diu amb contundència Daniel Sanjuán, que és president de la Federació de Pilota Valenciana, qui veu amb bons ulls els esforços que s'estan fent al Congrés dels Diputats per tal que el joc de la vaqueta tinga un reconeixement ple. D'una forma similar opina Lluís Ramos, que és professor de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la Universitat Catòlica de València. Per a aquest estudiós de la pilota, la creació de la Federació Valenciana de Pilota i la seua desvinculació de la Federació Espanyola va ser un pas necessari per avançar cap a la professionalització de la pilota. «Aleshores, calia eixir-se'n, perquè no rebia el suport necessari i perquè hi havia una tendència a l'assimilació cap a la pilota basca», explica. El nivell assolit pels jugadors és alt i, en els últims anys, tot i que a espentes i redolons, s'ha avançat en la professionalització dels esportistes. La Selecció Valenciana, de fet, té un ampli palmarès en les competicions que organitza la Confederació Internacional des Jeaux de Balle. En totes les ocasions, els valencians se'n tornen a casa amb algun metall. Només Bèlgica i Holanda, seleccions que tenen al darrere tot un país, estan en condicions de disputar-los el primer lloc.
Jugar privat
El fet que, per a l'Estat, la pilota no reba la catalogació d'esport té una incidència simbòlica, però també té conseqüències rellevants a la pràctica. Molt rellevants, de fet, ja que es deixen de posar a l'abast dels pilotaris els beneficis que altres esportistes sí tenen. Per exemple, no poden accedir a beques ni ajudes concedides pel Consell Superior d'Esports, ni tenir tampoc la catalogació d'esportistes d'elit o d'alt nivell. De la mateixa manera, en oposicions d'àmbit nacional, com que no té un reconeixement institucional, ni entrenadors ni pilotaris poden computar això en les baremacions. Simplement, més enllà de les fronteres del País Valencià els mèrits dels qui es dediquen a la pilota s'esfumen, desapareixen. Per als esportistes, és com haver de jugar amb una mà lligada. Simplement, no tenen cap aixoplug de l'Estat.
«Cal que la pròxima llei de l'esport entenga la diversitat que existeix a l'Estat -opina Lluís Ramos-. La pilota ha sigut i és l'esport per excel·lència dels valencians i cal que tinga el màxim reconeixement». El fet cert és que, ara per ara, no rep cap ajuda econòmica procedent del Ministeri de Cultura i Esport. L'hockey herba, per posar un exemple, rep a hores d'ara més fons públics estatals que no l'esport que practiquen milers de valencians. És sobre les esquenes de la Generalitat -i dels patrocinadors- que recau el sosteniment econòmic i la promoció. A més dels 280.000 consignats al programa Pilota a l'Escola, la Generalitat aporta a la Federació una subvenció de 386.000 euros i altres 50.000 per l'organització dels Jocs Escolars i la participació en els Campionats d'Europa i el món. A això caldria sumar, encara, els 205.000 euros atorgats a la Fundació per la Pilota i un conveni de 75.000 anual amb la Càtedra de Pilota de la Universitat de València. En l'àmbit de les infraestructures, entre 2018 i 2020, s'han destinat 3,7 milions d'euros a recuperar, dignificar i modernitzar un centenar de trinquets. A la Ciutat de la Pilota de Montcada s'hi han dedicat 630.000 euros des de 2016 i hi ha previst destinar-hi 970.000 euros més.
El reconeixement de la pilota com a esport consolidaria el procés d' 'esportivització' iniciat a la dècada dels 80 amb la creació de la Federació. «La pilota és un esport que ha de mantenir l'essència del joc, perquè és com un joc que va nàixer. La cavallerositat, el joc net, el pacte a l'hora de dissenyar les partides... són coses que no s'han de perdre perquè formen part de la seua essència». Qui així parla és Josep Miquel Moya, director general d'Esports de la Generalitat Valenciana, i una de les persones que en els darrers anys ha batallat amb Madrid.
De fet, l'esmena de Compromís al Congrés no és el primer pas que es dona en aquest sentit. En els darrers anys, representants de l'administració i de la federació han mantingut reunions amb el Ministeri de Cultura i Esports i amb el Consell Superior d'Esports (CSE) per tal de traslladar-los la seua reivindicació. José Manuel Rodríguez Uribes mostrà interès, però la seua prematura destitució va deixar els avanços en aigua morta. Fa tot just dues setmanes, la Federació de Pilota Valenciana va sol·licitar una reunió amb el president del CSE.
De moment, el que Madrid ha posat damunt la taula, és l'opció que es cree una Federació Espanyola de Pilota Valenciana. A ningú, a València, li fa el pes. Només la Federació Valenciana ho valoraria com una opció en cas que la resta de vies no fructificaren. «Vindria a ser com una closca jurídica -explica Sanjuán-. Tot el que siga avançar, no podem descartar-ho, però no tindria molt de sentit perquè fora d'ací ningú no juga a pilota valenciana». Això suposaria, per exemple, que a les competicions internacionals els jugadors valencians esdevingueren la «selecció valenciana representant d'Espanya».
Altres, en canvi, rebutgen aquesta opció amb contundència. «El que ens cal és una llei que estiga més oberta a la diversitat. Als valencians no ens cal una selecció espanyola. Hem de mantenir la nostra autonomia», assegura Lluís Ramos. «Quin sentit té crear una federació espanyola d'un esport que només es juga ací? No cap. El que cal és més sensibilitat cap a les nostres particularitats», afegeix Moya. Els socialistes al Congrés dels Diputats asseguren, per boca del valencià Vicent Sarrià, que es miraran "amb estima" l'esmena de Compromís. "Volem que la pilota tinga el ple reconeixement legal. Però hem de trobar la formula més adequada", assegura Sarrià. Des del CSE, per contra, recomanen "el reconeixement d'aquesta pràctica com especialitat i/o prova dins la modalitat de pilota, sobre la qual la Federació Espanyola de Pilota, té delegades en exclusiva les funcions públiques de caràcter administratiu". O el que és el mateix: passar a dependre jeràrquicament de la federació d'àmbit estatal. De moment, en aquesta partida pel reconeixement públic, els valencians volen que la vaqueta continue botant. Qui rematarà el quinze?
---------------------------------------------------
EL MIRALL D'EUSKADI
Com al País Valencià, també a Euskadi l’adscripció nacional del seu esport rei ha estat motiu de controvèrsia i ha generat situacions paradoxals. Perquè allí, com ací, la pilota és un esport amb fort arrelament i un alt component sentimental. La Federació de Pilota Basca d’Euskadi estava integrada dins la Federació Espanyola de Pilota Basca fins el 2000. En aquell any l’assemblea de la Federació d’Euskadi va decidir fer el seu camí en solitari i abandonar la Federació Espanyola com una manera de mostrar el seu descontentament pel fet d’haver de participar en les competicions internacionals no com a selecció basca sinó com a selecció espanyola.
La seua no adscripció a la Federació Espanyola i el model jeràrquic que regeix l’organització federativa ha donat peu a una situació força kafkiana: la Federació de Pilota Basca d’Euskadi no és reconeguda formalment per la Federació Internacional de Pilota Basca, a pesar que és a Euskadi on aquest esport té el seu origen, el màxim arrelament i participació. En part com a resposta a aquest veto, l’any 2009 es va crear el Consell Mundial de Pilota Basca, el qual té, entre altres objectius, l’organització de competicions a nivell internacional.
Siga com siga, i al marge d’aquesta qüestió, els pilotaris bascos tenen accés a beques i ajudes del Consell Superior d’Esports perquè molts d’ells estan doblement federats a la Federació d’Euskadi i a la Federació Espanyola.