El llarg alè d’uns premis de referència

Construir uns premis de referència no és una tasca fàcil. I menys encara donar-los continuïtat, la qual cosa requereix resseguir amb olfacte el signe dels temps, amb coherència, criteris de qualitat i visió cívica. L’elenc de guardonats en l’edició dels XXVI premis de la ja veterana 'Cartelera Túria', amb el bo i millor del cinema, les arts o el periodisme del darrer curs a escala estatal, justifica un prestigi ben guanyat: Alberto Rodríguez, Núria Prim, José Martí Gómez, Alberto Morais o Jonás Trueba són alguns dels noms destacats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb un canvi d’escenari com a novetat, deixant l’Auditori de Burjassot per motius logístics i i recuperant el Teatre Talia, que ja va acollir la gala en la dècada del 2.000, va tenir lloc aquest cap de setmana el lliurament dels Premis Túria 2017, en la seua vint-i-sisena edició. Esdeveniment acompanyat de la publicació d’un complit número especial en el qual els crítics de la revista il·lustren i justifiquen les motivacions dels guardons. Un acte nuclear de la vida cultural del País Valencià i uns premis (amb la mítica estatueta del falcó, en homenatge al Falcó maltès de John Houston)  amb un indubtable ressò social, sense els quals, com escriu Javier de Lucas, no s’entendria el mes de juliol a València. I una mostra de vigor d’una publicació que va complir el 2014 el primer mig segle de vida.

Però el nus de la qüestió, com sempre, ha estat els premiats, molt centrats històricament en el tema del cinema, la secció estrella des dels orígens de la cartellera. I, dins d’això, amb un palmarès que premia propostes que no han estat precisament mainstream: El hombre de las mil caras, d’Alberto Rodríguez, que contava la història de l’agent Francisco Paesa, fou designada com millor pel·lícula espanyola, mentre que María (Y los demás), de Nely Reguera, es considerà la millor òpera prima. A banda d’això, La reconquista, de Jonás Trueba i La madre, d’Alberto Morais, foren el Premi Especial Turia.

Altrament, Núria Prim fou escollida millor actriu pel seu imponent treball interpretant La Carlana en Incerta glòria. Raúl Jiménez, per la seua banda, fou designat millor actor revelació pel treball en Tarde para la ira, de Raúl Arévalo. "Si mire el llistat de premis veig gent premiada molt jove que després ha fet una carrera molt potent", explicava el coordinador dels premis, Vicente Vergara, i cita com a referència el premi a Javier Bardem en l’època de Jamón, jamón.

"Es tracta d’uns premis coherents amb la trajectòria de Túria", abundava Vergara, "però durant la gala tenia la sensació que bona part del públic no havia vist les pel·lícules, perquè han estat films que han tingut una exhibició molt curta i un impacte limitat, tret possiblement d’Incerta glòria". Vergara també destacava el premi a la millor pel·lícula estrangera a El hijo de Saúl, de Laszlo Nemés, "reconeguda amb l’Oscar tot i ser un film dur i difícil". Curiosament, en la votació popular dels lectors, aquesta cinta hongaresa i El hombre de las mil caras figuraven com les terceres en les preferències "populars": Tarde para la ira i Yo. Daniel Blake, de Ken Loach, foren les més votades. "Que el públic done la seua opinió està molt bé. I es tracta de pel·lícules que han estat molt ben tractades també per la cartellera", apunta Vergara. 

Com a millor programa de televisió, en tot cas, sí que figura en el palmarès una producció que ha tingut un seguiment important, la sèrie Merlí, nascuda a Catalunya i que acabà fent un salt a l’Estat espanyol que ara es reconeix també al País Valencià.

El vessant cívic

Vergara reconeix que el compte pendent, amb un sector audiovisual paralitzat pel tancament de RTVV, continuen sent les produccions valencianes, que no generen títols de ficció suficientment significatius per estar presents en el palmarès. «Esperem que en dos o tres anys puga haver pel·lícules valencianes premiades», assenyala el promotor dels premis. Una mancança que Túria tracta de compensar amb un concurs de curtmetratges. Sortosament, hi ha molta vida al País Valencià en l’apartat documental: el premi a L’estratègia del silenci reconeix una cinta necessària.

 

El col·lectiu de familiars de les víctimes del metro que protagonitza el documental de Barret Films.

Aquesta producció de Barret films recorria la llarga lluita dels familiars de l’accident del metro, un col·lectiu que ja havia estat reconegut per Cartelera Turia, prou abans de tenir el recolzament social que té ara. "Em fa l’efecte que és un premi en una línia cívica que és molt de la nostra trajectòria. I crec que, en aquesta qüestió ens vam avançar", assenyala Vergara.

Altres guardons també molt del perfil de la casa han estat les millors contribucions als mitjans de comunicació a un periodista veterà, José Martí Gómez, i a una periodista bastant més jove, Cristina Pardo, premiada per la seua tasca en «Malas compañías». Una barreja generacional molt del gust de la Cartelera Túria. A més, també foren destacats Joan Romero i Antonio Ariño, pel llibre La secesión de los ricos, el dramaturg i guionista Rodolf Sirera, l’artista plàstic Monjalés o l’institut Sorolla de València, en el seu 50 aniversari.

Apagades les espelmes, Cartelera Turia comença a pensar en la següent edició, per a la qual esperen una major implicació de l’Admistració valenciana. I també han de decidir si continuen en el Teatre Talia o busquen un altra ubicació. El que sembla segur és que, l’any vinent, un altre mes de juliol, els premis de la Túria continuaran formant part del paisatge. Ressaltant trajectòries cíviques i propostes minoritàries.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.