«Cotino va orquestrar l'estratègia del silenci a les víctimes del metro per protegir el seu negoci»

Quan la societat valenciana encara no havia despertat de la mentida sobre les causes de l'accident del metro de l'any 2006 a València, Barret Films havia col·locat el seu granet d'arena per trencar el silenci mediàtic. El seu documental 0 responsables, junt amb les diferents informacions de periodistes com ara Laura Ballester, van convertir en paper mullat el discurs oficial. I van permetre que Salvados, el programa de Jordi Évole, impactara amb tanta força en horari de màxima audiència. Amb el canvi polític s'ha consumat el desgreuge d'unes víctimes menystingudes pels executius del PP. I la cooperativa audiovisual ho ha aprofitat per a realitzar 'L'estratègia del silenci'. La pel·lícula recull tota la lluita de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de juliol. En parlem amb el director, Vicent Peris, i amb un dels productors, Daniel Fabra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-La pel·lícula s'anomena l'Estratègia del silenci. L'objectiu és, precisament, que no s'oblide la tragèdia?

-Vicent Peris: Sí, és el missatge que vol transmetre la pel·lícula. Va haver-hi una estratègia preparada per part del Govern valencià per silenciar aquest cas i eludir les responsabilitats, i nosaltres volíem relatar com durant aquests nou anys l'agrupació de víctimes va lluitar contra aquest mur. De com van sostenir la dignitat de la societat valenciana que se n'havia oblidat de tot.

-Daniel Fabra: Sí, tot i l'objectiu de la pel·lícula ha variat mentre el fèiem. Quan vam posar en marxa el web i el documental, demanàvem a la societat que ens ajudara, especialment, a FGV i RTVV. Que molts dels testimonis trencaren amb la por i que els polítics donaren la cara. Un fet que volíem forçar a través d'iniciatives de change.org. Aquest propòsit va canviar. Després cercàvem tindre protagonisme a la televisió. I quan l'aconseguirem amb Salvados, és dedicarem a acompanyar i mantenir el nostre compromís fins al final, ja que vam decidir contar tot el recorregut. Tot i que a l'associació no els siguera tan útil pel que fa a les reivindicacions perquè narràvem els èxits. Al remat, la intenció és relatar un exemple que encoratge a la gent, i, en particular, a la resta de col·lectius que pertanyen a Redes, com ara els familiars del Yak-42 o les víctimes de l'accident d'Alvia a Galícia.

-Junt amb les informacions de diversos periodistes com ara Laura Ballester, el vostre documental va ajudar a trencar el silenci. Eren les primeres escletxes a la versió oficial.

-V. Peris: El nostre objectiu una vegada havíem recopilat tot el que s'havia publicat i havíem aconseguit rascant d'ací i d'allà era unir-ho a un sol web que fos d'accés públic. Amb tot el material disponible per a la societat i, fins i tot, per als mitjans de comunicació, la gent podia reflexionar i fer-se les mateixes preguntes que l'associació. I, per tant, deixar d'estar cecs davant aquest menyspreu dels governants del PP. El segon capítol de la sèrie web que van fer va estar el detonant de l'èxit. Situar el focus en la cobertura informativa de RTVV va retornar el tema als mitjans. Quan un editor de Canal 9 [Frederic Ferri] va donar la cara, el tractament mediàtic va augmentar considerablement. A Salvados, de fet, va estalviar-li molta feina, ja que no havien de fer la tasca de recerca.

-D. Fabra: El nostre web també aprofundia en temes tècnics. Fins i tot, l'escrit de Fiscalia s'inspirava en qüestions que nosaltres vam recollir per continuar amb la investigació. Tanmateix, crec que el més important va ser traure el tema fora de l'àmbit de FGV, dels comentaris interns de l'empresa. La qüestió era connectar totes les peces, i relacionar el que ocorria a FGV amb el fet que Camps no rebera a les víctimes.

-Quin paper va tindre l'ex-conseller Juan Cotino dintre de l'estratègia del silenci?

-D. Fabra: Per a nosaltres és el cap de l'estratègia.

-V. Peris: L'ideòleg, exactament.

-D. Fabra: Cotino usurpa un lloc que no hauria d'ocupar realment, ja que en aquell moment és el conseller d'Agricultura i el seu departament no tenia cap relació amb l'accident. De fet, al cap de pocs minuts del descarrilament acudeix allí i es queda inclús de matinada, segons estableixen els perits. Després hem sabut que no només tenia interès perquè vinguera papa, sinó que tenia un negoci amb la trama Gürtel. I Cotino, davant les possibilitats de reduir l'esdeveniment o anul·lar-lo per part del Consell, protegeix els seus interessos econòmics. La jugada fou: abans d'especular amb qualsevol cosa, jo ho he de tapar. I és així com Cotino, amb l'ajuda de la resta de conselleries, orquestra tot el pagament de les indemnitzacions en un temps rècord. Tant, que com reconeix més tard, és ell qui s'encarrega d'anar casa per casa a parlar amb 37 dels familiars. D'alguna manera, el seu objectiu l'aconsegueix: molta gent no es vincula a l'associació o deixa d'acudir als seus actes. Cotino actua amb mentalitat de cacic.

-A banda d'intentar comprar el silenci dels familiars, quines altres potes tenia aquesta estratègia?

-V. Peris: Hi ha diferents elements. I un d'ells és el tractament de la televisió pública. Canal 9 és l'última en comunicar la notícia, tot i que és la primera a arribar allà. Les altres televisions estaven utilitzant les imatges que Canal 9 estava gravant per emetre en directe l'accident. RTVV no talla l'emissió fins a l'informatiu. I la cobertura que es realitza posteriorment, durant els tres o quatre dies abans que arribe el papa Benet XVI, és puntual. Només conta el soterrar dels familiars per dir com més aviat possible que l'accident era inevitable. Una estratègia i un discurs que el PP repeteix a la primera comissió d'investigació i, fins i tot, actualment. Canal 9, una vegada arriba el papa, deixa quasi d'informar. A la televisió pública va tapar-se el cas.

L'altra part era la política. Camps mai va rebre les víctimes. Només va haver-hi dues reunions informals amb el vice-president de la Generalitat Valenciana. I una tercera d'Enric Julio, en aquell moment president de l'associació, amb presidència per traslladar les reivindicacions a la Generalitat Valenciana. El president va dir-los que mai es reuniria amb ells. Va ser l'últim moment que Camps va parlar cara a cara amb un familiar. Ja no ho faria més.



-El mateix documental va ser víctima d'aquesta estratègia?

-V. Peris: Més que víctima crec que s'ha trobat amb certs impediments. I que, al remat, són els mateixos amb els quals van topar-se els familiars. El mur de silenci de FGV era impressionant. Fins al moment hi havia hagut filtracions a periodistes de qüestions tècniques, però FGV es negava totalment a dir res. La gent tenia molta por. Vam tindre sort de trobar-se amb Jorge Álvarez, responsable del principal sindicat d'allà, que va atrevir-se a parlar. Era un testimoni valuós, ja que el sindicat li havia vetat un informe que ell mateix havia redactat sobre l'accident. També va donar-nos pistes. Aquest mur també estava present a Canal 9. Frederic Ferri és l'única persona que va atrevir-se a donar la cara. I en el Govern valencià del PP i en el grup parlamentari popular només vam aconseguir parlar amb Rafael Maluenda, que estava de volta. Bàsicament va fer-ho per difondre la versió oficial.

-Has comentat el paper de Salvados. Com ajuda a obrir els ulls a la societat valenciana?

-D. Fabra: Està clar que un programa de prime-time té molta més potència que qualsevol mitjà de comunicació. I tindre un altaveu tan potent per contar la tragèdia i els punts crítics de l'accident era brutal. El programa, però, no haguera estat el mateix sense un fet que fins al moment no s'havia fet a València: preguntar directament a Cotino. Hi havia certa por en molts cercles perquè havia treballat a les clavegueres de l'Estat. I Jordi Évole el confronta amb la realitat i el deixa en evidència. A més, la sort es gira de cara per a les víctimes amb l'episodi tragicòmic del telèfon i el germà. No debades, Cotino surt com un personatge del qual te'n pots burlar. I això trenca la por fictícia que hi havia cap a aquesta figura.

-Amb el perdó de la Generalitat Valenciana als familiars, amb un govern d'un color polític diferent, i els diferents desgreuges que s'han realitzat durant aquest mandat, s'ha curat el menysteniment i menyspreu anterior?

-V. Peris: A l'àmbit moral, sí.

-D. Fabra: Crec que sí. Però sempre quedarà en les víctimes, i per això ho intentaren tant, que el govern del mateix signe polític que va ocultar l'accident haguera demanat perdó. Per a ells, crec que s'ha reparat el dany moral amb la reobertura de la comissió d'investigació, la determinació de responsables polítics i els diferents homenatges i actes que s'han realitzat.

-S'està entrebancant massa el procediment penal per determinar si hi ha responsabilitats penals de l'accident?

-D. Fabra: Per la mateixa naturalesa de la justícia, pot ser que no hi haja responsabilitats penals. Per exemple, com que no hi ha una llei de seguretat ferroviària, pot determinar-se que en cap moment s'ha transgredit la legislació. El dret penal és molt peculiar. Ara bé, jo crec que hi ha responsabilitats penals. I en aquesta direcció estan treballant advocats i Fiscalia, i, de moment, l'Audiència els hi dóna suport.

-V. Peris: Les víctimes el que reclamen és que s'investiguen les causes judicialment. I una vegada fet això determinar sí que hi ha responsabilitats penals o no. Tot aquest procés, però, durant els primers anys no va fer-se perquè la jutgessa va negar-se. I ara que s'ha reobert la causa, a petició de la Fiscalia i perquè l'Audiència li ho va exigir a la jutgessa, s'ha d'arribar fins al final. Tot i que la instructora és contrària a investigar res. Per a ella, estaria tancada fa molt de temps. Les víctimes només demanen que s'esgoten totes les vies d'investigació, encara que després no es determine cap responsabilitat penal.

-Per acabar, aquesta pel·lícula és l'últim acte que feu de desgreuge cap a les víctimes?

-D. Fabra: No. Aquesta versió és una proposta, diguem-ne, internacional. És a dir, que explica la història sense gaire claus valencianes, amb la que qualsevol persona siga d'on siga puga assabentar-se del que ha passat. Però nosaltres, com que creiem que la gent de València té ganes que li oferim les claus valencianes de la història, ja vàrem pensar en una segona part que complemente aquest reportatge. De fet, vam presentar-ho així a la consulta de programació que es va fer per a la futura televisió valenciana. Així podrem explicar més temes com el paper de la premsa local, contar les responsabilitats d'altres polítics que se'ns han escapolit de la primera part...

-V. Peris: Fins i tot, parlar del mateix funcionament de la comissió d'investigació. Que en el primer capítol ho toquem de passada. Quan aquesta sèrie es puga emetre en la televisió valenciana tancarem una etapa, la fi d'un projecte.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.