Els fils que uneixen el Govern de Pere Aragonès s’esfilagarsen a mesura que passen els dies. El mes d’agost, sobre el paper, és època de tranquil·litat. Tal vegada, es pot pensar que es presenta un mes on es posarà a prova la resistència del pacte teixit entre Esquerra i Junts per Catalunya com mai fins ara.
Si es fa cas de la intensitat amb què s’ha gestionat el cas Borràs, la cadena de conseqüències que podria derivar-se de la suspensió de la presidenta del Parlament aniria de la rebequeria a la trencadissa absoluta. L’horitzó de celebrar la diada de l’11 de setembre amb el Govern independentista esquarterat, el primer amb majoria absoluta de vots, no seria cap quimera. Però no és l’escenari més probable.
La possibilitat, en tot cas, fa mesos que plana. El sector de Laura Borràs ha vist l’acord amb mals ulls des del primer dia i va quedar en negre sobre blanc quan Junts va anunciar una auditoria de l’acord de Govern. Més encara quan, el segon cap de setmana de juliol, la seva militància va aprovar una ponència on s’obria la porta a consultar als afiliats la continuïtat o no del partit dins l’executiu.
Si ha d’arribar la fi prematura del pacte entre ERC i Junts, sembla més factible que sigui en conseqüència d’aquesta possible votació que no pas de la suspensió de Borràs. Dins l’executiva del partit que presideix hi ha veus per a tot. Ella mateixa, va deixar el càrrec assenyalant que ERC i la CUP havien actuat com a jutges “hipòcrites” amb “desig de fer desaparèixer una adversària política”. Deia, també, que no pensava “permetre que els que fan passos endarrere diguin als que fem passos endavant que fem un pas al costat”.
Unes paraules que costen d’encaixar en el sosteniment d’un executiu, tot i que en el cas català no és una situació excepcional fins ara. Les dissonàncies en temes com els Pressupostos o la taula de diàleg també semblaven critiques i s’ha demostrat que no ho eren.
Més encara si es té en compte que les veus de Govern de Junts aposten per seguir governant. Van ser aquestes algunes veus de les més actives en demanar, en privat, a Borràs que dimitís abans que fos apartada. Jaume Giró, conseller d’Economia, va ser a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de l’Estat espanyol, en contra de la línia discursiva del partit, i ja prepara uns nous Pressupostos que, molt possiblement, tornaran a requerir del suport de Catalunya en Comú per aprovar-los. Ara, Borràs no posarà barat que els partidaris de mantenir el pacte ho puguin fer mantenint una certa coherència discursiva amb la seva veu, que al final és la del partit, en tant que presidenta de Junts. Poc després de la suspensió, el secretari d'organització –a proposta de Borràs– de la formació, David Torrents, piulava: "I ara hem de continuar com sinó hagués passat res? Molts no entendrien que ens quedéssim quiets sense fer res!".
Amb tot, és plausible pensar que les setmanes que venen, Junts per Catalunya les aprofitarà per accentuar les diferències i marcar distàncies amb els seus socis de Govern. Ningú no oblida, tampoc, que les eleccions municipals són a tocar (el maig de 2023). A Junts sona amb força el nom de Xavier Trias com a candidat a l’alcaldia de Barcelona, però potser dins les files del partit ningú no és estratègicament tan lluny de Borràs com l’exalcalde de la capital catalana. L’estiu serà moment, també, perquè aquests serrells s’acabin de tancar.
També serà moment com avança el cas Dalmases. El diputat i persona de confiança de Borràs té sobre la taula els fets que van passar després de l’entrevista de la presidenta del Parlament al FAQS, quan va agafar pel canell i esbroncar dins el camerino una periodista del programa de TV3. Diferents col·lectius i partits n’han demanat la dimissió i el Parlament n’examina una conducta que li podria costar el càrrec de diputat. A poc a poc, la força de Borràs dins el partit es va desgastant.
Podria anar a més si es consuma el relleu a la vicepresidència del Parlament. A hores d'ara, l’exconsellera de Salut Alba Vergés (ERC), que ostenta el càrrec, faria les funcions de presidenta que, segons l'acord de Govern, pertocarien a Junts per Catalunya. Hi ha la possibilitat que renunciï al càrrec per tal de deixar pas a algú de Junts. De rebot, això faria que la secretària segona, Aurora Madaula (JxCat), hagués d'abandonar el seu lloc per ser reemplaçada per algú d'ERC. No és clar, però, que això es resolgui amb un intercanvi directe de cromos. Vergés podria aprofitar per centrar-se en les municipals perquè aspira a ser alcaldessa d'Igualada, capital de l’Anoia, el seu municipi. Al seu torn, Madaula, del nucli dur de Borràs, no és ben vista per una part significativa de la militància de Junts –va ser la vicepresidenta del partit menys votada amb diferència. Tant és així, que els sectors turullistes ja fan circular el nom d'Anna Erra, alcaldessa de Vic (Osona), com a possible vicepresidenta del Parlament.
Mentrestant, ERC malda sola davant una taula de negociació que només es creuen els seus. En la darrera i tercera trobada del 27 de juliol, els republicans van fer mans i mànigues per esgarrapar qualsevol bocí d’acord que els permetés defensar una empresa en la qual no els segueixen ni Junts –que la dona per esgotada– ni la CUP, que no l’ha comprat en cap moment. El PSOE i el PSC, al seu torn, la branden com la màxima expressió del retrobament i no cedeixen més enllà de generalitats i detalls secundaris. Motiu pel qual, des de Junts demanen que Aragonès comparegui per donar explicacions sobre un fet, la negociació amb l'Estat, que pot arribar a tensionar l'executiu tant o més que el cas Borràs. A ERC, però, semblen mantenir la calma.
No obstant això, la seva principal aposta estratègica no els permet ensenyar múscul. La CUP cada setmana posa una mica més de terra pel mig amb ells i el partit del president Carles Puigdemont. Al seu torn, el darrer CEO mostra com els republicans (31-37) no són capaços de capitalitzar la caiguda que les enquestes pronostiquen a Junts (22-27), espai sempre guanyador quan aflora el vot ocult. És més, el PSC (36 – 41) obre distància i el percentatge de partidaris de la independència decau (41%).
És urgent per a Aragonès poder demostrar rendiments, i així ho esperen de la quarta trobada de la taula de diàleg, que hauria de ser abans de finals d’any. Fins ara, però, els terminis s’han dilatat sempre.
Encara resta també la preocupació pel recurs presentat divendres pel Tribunal Superior de Justícia al Tribunal Constitucional en contra del decret llei del català a l’escola, que tants maldecaps va costar a ERC i Junts per acordar-lo. Obrir de nou el meló per ajustar el text no seria, sinó, la drecera cap a una nova discussió intestina entre els socis de Govern.
Tot i que la supervivència del Govern català es dona per garantida, sembla que l’agost serà calorós als despatxos d’ERC i Junts per Catalunya.