De manera que l’arrel de la maçoneria moderna va començar amb manobres qualificats, itinerants, que mantenien gelosament els secrets professionals. Però encara hi ha un altre llegat que empeltà amb la maçoneria. Tres-cents anys després que el gran mestre dels templers fos cremat a París, la societat secreta dels Rosa-Creu desenterrà els records del Temple i en demanà la reconstrucció simbòlica: construir un temple ideal de la Raó, la Ciència i la Llibertat. El cerimonial maçònic n’és hereu. Així doncs, constructors de catedrals, cavallers d’un orde medieval i una societat secreta pacifista en són antecedents. Amb la finalitat de combatre el domini dels dogmes religiosos i l’absolutisme que regnava a Europa i per conduir la humanitat cap a la llibertat, així va néixer la maçoneria moderna.
No cal dir que eren pocs i havien d’obrar veladament. Compartien rituals, secrets i, sobretot, el sentiment de pertànyer a una gran fraternitat universal. Aquell propòsit s’escampà com una taca d’oli, però la repressió va venir-hi aparellada. Com no podia ser d’una altra manera, el secretisme necessari per infiltrar-se en l’obscurantisme i poder transformar la societat ha fet que la maçoneria sigui poc coneguda. Per aquest motiu, l’encertada exposició del Palau Robert, a Barcelona, promoguda per la Direcció General de Difusió de la Generalitat, sota el comissariat d’Enric Calpena i l’assessorament de Josep Brunet, administrador del patronat de la biblioteca Arús, i amb la col·laboració de la revista Sàpiens, és una oportunitat de coneixement i valoració de la transcendència que ha tingut la maçoneria en la nostra història comuna.
Efectivament, la maçoneria moderna neix amb la Il·lustració. I seria difícil entendre el món actual sense la seva participació. Van ser impulsors importants de la Revolució Francesa i de la Independència dels Estats Units. Montesquieu i George Washington van ser maçons. La reconeguda consigna de llibertat, fraternitat, igualtat, prové d’aquella societat secreta. La missió d’emancipació, per suposat, ha suposat que els maçons hagin estat perseguits i acusats de conspiradors i d’estar darrera no sols de revolucions, sinó també d’atemptats i guerres. Han estat criminalitzats per les idees progressistes. Sense anar més lluny, a Barcelona, al 1909, va ser afusellat Ferrer i Guàrdia, pedagog i maçó, creador de l’Escola Moderna.
Uns anys abans, al 1901, es publicà Els protocols dels Savis de Sió, un pretès llibre de l’antiguitat escrit per la policia secreta russa en què es vinculava el judaisme i la maçoneria. Aquí va néixer el concepte de la conspiració judeo-maçònica. Una enganyifa que Franco va utilitzar com a propaganda contra els seus enemics. Curiosament, Franco va voler ingressar en diferents ocasions a la maçoneria i va ser rebutjat. No hi ha dubte que aquell impediment accentuà la seva fòbia contra els lliurepensadors. I va reeixir en la feina de combatre’ls. Mentre a França hi ha dos-cents cinquanta mil maçons i a Gran Bretanya, un milió, a l’estat espanyol, només en són un sis-mil, la meitat a Catalunya.
Tot amb tot, i malgrat la repressió generalitzada, la maçoneria ha estat un gran protagonista invisible de la història. Com a mínim, un terç dels firmants de la Declaració de la Independència dels Estats Units i de la Constitució eren maçons. Prim, protagonista de la revolució de la Gloriosa, també ho era. Com el quaranta per cent dels diputats a Corts de la II República Espanyola, dels quals disset eren catalans. I sis del onze ministres també. De la mateixa manera, el president de la Generalitat Lluís Companys va ser maçó. La tradició maçònica a Catalunya, tot i les persecucions, va anar augmentant. Al 1839 naixia el Sobirà, Capítol Departamental de Barcelona, la primera lògia formada per catalans. Al 1921, la GLSR Catalana-Balear es convertí en Gran Logia Española, d’àmbit estatal, admesa a l’Associació Maçònica Internacional. El 1890, sols a Barcelona hi havia més de quaranta tallers en actiu. I entre 1870 i 1936, van existir més de cent-setanta lògies catalanes.
L’Exposició del Palau Robert mostra d’una manera àgil, amena, didàctica i reflexiva alhora, els diferents aspectes del món de la maçoneria, amb tota la seva complexitat i transcendència, ignorada sovint pel gruix de la ciutadania, acostumada a tenir-ne només referències clixé. Fins i tot, l’exposició reprodueix un temple maçònic. També es mostren estris i rituals, símbols d’iniciació a una consciència superior que hauria de servir per emancipar la humanitat.
L’exhibició no exclou maçons famosos d’arreu, com Òscar Wilde, Franklin, Goethe, Roosevelt. Dones maçòniques, com Clotilde Cerdà, filla del projectista de l’Eixample i l’arpista més famosa del món. O Teresa Claramunt, personalitat primeríssima dels moviments anarcosindicalistes del segle XIX a Catalunya i l’estat espanyol. No podia faltar la referència a Rossend Arús, considerat fundador de la maçoneria catalana. Com a llegat, deixaria la biblioteca Arús, una meravella que transporta al temps Sherlock Holmes. Ara és biblioteca publica i centre de referència de documentació de la maçoneria, moviment obrer i anarquisme. El lema de la institució filantròpica és tan bell com perillós per als defensors de l’autoritarisme: Com més il·lustració té un poble, més lluny està de l’absolutisme. Els maçons, en definitiva, van esquerdar una mica el poder perquè cada vegada més persones tinguessin l’oportunitat de ser iniciades.