Traçar responsabilitats en la línia que uneix l'expropiació dels mitjans de producció als països del sud econòmic amb l'explotació de les persones migrants al país d'acollida passant per les màfies intermèdies. Amb aquesta voluntat s'obrirà dissabte a Barcelona la 44a sessió del Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) que ha de conduir a un judici popular que assenyali els responsables d'aquests fets.
En aquesta ocasió el focus recau sobre els drets de les persones migrants, però la seva trajectòria es remunta al 1979, quan a imatge del Tribunal Russell i la Declaració dels drets dels pobles d'Argel, un grup d'activistes encapçalats per Lelio Basso decideixen crear un tribunal d'opinió independent dels estats per "recuperar l'autoritat dels pobles quan els estats i els organismes internacionals han fallat per protegir els seus drets". Entre les sessions del tribunal destaquen les fetes a Filipines que contribuirien al clima de crispació que faria caure al president Marcos o la feta a Brasil el 1999 que acabaria amb un protocol per evitar els abusos a menors a les instàncies policials.
Després de l'acte de presentació, fet dijous 6 davant de la no poc simbòlica seu de la Comissió Europea al Passeig de Gràcia de Barcelona, vam poder conversar amb tres de les persones implicades en l'organització de l'esdeveniment.
La primera d'elles és Jille Belisario una holandesa de pares filipins que van arribar com a refugiats als Països Baixos. Explica que va créixer en un ambient en què la lluita pels drets de la seva comunitat era una constant. Inspirada en bona part per la seva mare, actualment és coordinadora de la Transnational Migrant Platform a Europa, l'associació de la qual neix la iniciativa de convocar aquest tribunal. Diu creure fermament en la necessitat d'organitzar un tribunal d'aquestes característiques perquè "hi ha una gran força contra els drets dels migrants provinent de les corporacions transnacionals i les polítiques neoliberals". Reivindica, davant d'aquest fet, l'esforç col·lectiu d'autoorganització que fan des dels col·lectius migrants "per resistir als crims contra la humanitat que s'estan succeint a Europa, hem de crear la nostra pròpia narrativa, una narrativa comuna", exposa Belisario. En un futur, argumenta, "hem de deixar de parlar de gestionar les migracions per parlar de com podem contribuir a la mobilitat de les persones".
En Federico Pacheco també s'ha vist obligat a viure allunyat de les seves arrels geogràfiques. Aquest argentí viu ara en un poblet rural prop de Granada on combina la seva feina al camp amb la lluita per fer realitat la proclama zapatista que reclama 'la terra per qui la treballa'. El seu perfil militant, és membre del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) i de la Via Campesina -un col·lectiu que lluita pels drets dels camperols arreu del món-, sembla no encaixar de primeres en el context d'aquest tribunal pels drets de les persones migrants. Tanmateix, ell mateix s'afanya a establir unes connexions que considera ben vives. "És important visibilitzar la migració des de les seves causes", rebla mentre exposa que "el sistema gestiona les migracions pel seu benefici promovent el desplaçament de persones. Desposseeix als camperols i els indígenes dels seus recursos per treure'ls del mig". És per això que considera de gran rellevància on es visibilitzi "el que està passant als països del sud amb l'extractivisme, la repressió, les guerres... Estan violant els drets humans i els responsables són els estats i les grans empreses", denuncia Pacheco.
Com ells dos, altres desenes de persones intervindran durant la jornada de dissabte en la primera fase d'aquest Tribunal Permanent dels Pobles. Jesa Goudinoff és una de les activistes barcelonines que gestiona l'organització de l'esdeveniment. Aquesta activista que ha militat en diverses causes pels drets dels migrants a la capital catalana entronca el seu discurs amb el de Pacheco. "Una de les voluntats del tribunal és introduir a l'opinió pública que l'expulsió dels països d'origen no té només relació amb els conflictes armats sinó també amb la pauperització de la vida i que per tant la distinció entre migrant i refugiat no té sentit. Cal acabar amb la guerra al migrant", argumenta Goudinoff. Ella mateixa, exposa que la tasca que farà aquest cap de setmana el tribunal és la d'organitzar i presentar les causes davant el jutjat perquè siguin acceptades, després d'això, explica, "es preveuen al llarg del curs diferents judicis parcials per facilitar les trobades i la discussió de les persones que hi treballen". L'audiència està prevista que es celebri al gener a Barcelona, tot i que, segons aquesta activista "hi haurà també una segona audiència a Lampedusa, perquè amb una de sola no crec que hi hagi temps de jutjar totes les violacions".
Entre els jutges encarregats de dictar el veredicte d'aquest tribunal s'hi conten activistes de llarg recorregut com Hermana Leticia Gutiérres que a partir de l'organització Scalabrinianas Misión para Migrantes y Refugiados fa acompanyament de les persones migrants que arriben a Mèxic. També hi serà el doctor Carlos Martín Beristain amb una llarga trajectòria en processos internacionals com les Comissions de la Veritat del Perú, Paraguai i Equador, fent de perit en 6 casos davant la Cort Interamericana de Drets Humans, o com a consultor de la Cort Penal Internacional .Així com Gianni Tognoni, director de l'institut italià Mario Negri, ex membre del Tribunal Russell i secretari General del TPP. Més enllà del tribunal, l'acte suma també la col·laboració de desenes d'entitats i moviments socials catalans que contribueixen a l'organització, tals com Novact, Suds, Stop Mare Mortum, Espacio del Inmigrante, Entrepobles, UCFR o el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona.