Junts per Catalunya

El debat sobre el cas Borràs arriba a les esmenes de Junts

Junts per Catalunya viu en constant debat intern. El procés d'esmenes de les ponències del partit està servint per visibilitzar els dos sectors que ja es van destacar en les votacions de l'executiva. Sobre la taula, el debat -que toca de prop la presidenta del partit- sobre si els casos que es considerin "lawfare" han de ser motiu de sanció i suspensió o no per part de la formació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sectors crítics amb Laura Borràs volen retirar una frase de la ponència organitzativa que podria donar empara a la presidenta del Parlament i de la formació en cas que fos condemnada per la causa oberta al TSJC. Així consta en dues esmenes presentades per les bases del partit, a les quals ha tingut accés EL TEMPS. Es troben en fase provisional i, si no són retirades o transaccionades, s'hauran de votar a la segona part del Congrés de la formació (el 15 i 16 de juliol a la Farga de l'Hospitalet).

La paraula clau de tot plegat, i que està en disputa, és "lawfare", que la Viquipèdia defineix com a "utilitzar el sistema legal contra un enemic, perjudicant-lo, deslegitimant-lo, fent-li perdre temps i diners, o per a obtenir una victòria en les relacions públiques". La ponència organitzativa de Junts per Catalunya inclou entre les faltes molt greus "la condemna amb sentència ferma per algun delicte relacionat amb la corrupció o altres delictes que atemptin contra els principis fundacionals del partit". A més, de manera similar al que ja recull el codi ètic del partit, aprovat el 2020, aclareix que "no s'entendrà en casos de "lawfare", que s'hauran de valorar en cada cas concret per part de la Comissió de Garanties".

Captura de pantalla d'una de les esmenes presentades / Xavier Puig

Les dues esmenes presentades, per part de dos militants títol individual -del Maresme i del Berguedà-, tot i que una compta amb el suport de la territorial maresmenca, proposen retirar aquesta segona part. Segons fonts consultades per aquest mitjà, els motius són diversos. D'un costat, s'entén que aquest aclariment no s'hauria redactat si no hi hagués el cas de Borràs sobre la taula i consideren que seria escrit ad hoc per un cas que no veuen clar que sigui al 100% de naturalesa política. De l'altra perquè es considera que si s'inclogués aquest punt, s'obriria una caixa de pandora que permetria que regidors o alcaldes que fossin imputats s'hi volguessin acollir per mirar d'esquivar les sancions internes. A més, es considera que són casos prou complicats com per delegar-los a les comissions internes.

Captura de pantalla d'una de les esmenes presentades /Xavier Puig

Cal tenir en compte que, segons la ponència organitzativa, les faltes molt greus són motiu de "suspensió temporal, parcial o total, dels drets com a persona afiliada o expulsió del partit per un període d'un a quatre anys que comporta, si s'escau, la inhabilitació per poder presentar-se com a candidat a qualsevol càrrec institucional durant el cicle electoral".

El reglament del procediment intern estableix que fins al dia 11 de juliol hi ha temps per negociar transaccions d'esmenes i que el dia 13 es publicaran les esmenes transaccionades i aquelles que quedin vives de cara al Congrés. Fonts consultades per aquest mitjà assenyalen que en un principi les esmenes no seran transaccionades. Partint d'aquí, aquells que les han presentades, hauran de decidir si decideixen portar-les igualment a debat o prefereixen retirar-les.

Des d'aquests sectors crítics s'han presentat també altres esmenes, a les quals ha tingut accés EL TEMPS, que qüestionen el que per a ells és una centralització de poders al partit. Demanen, per exemple, que les substitucions als càrrecs de l'executiva nacional siguin ratificades pels afiliats.

Tot plegat contribueix a la remor de fons que hi ha des de la primera fase del Congrés. La formació, que aplega diferents ànimes, viu en constant tensió. L'acord entre Laura Borràs i Jordi Turull havia de servir per calmar els ànims i enquadrar el partit. Per ara, no ha estat així. En el Congrés celebrat a principis de juny a Argelers (Rosselló), el turullisme va fer un cop de puny sobre la taula en les votacions dels càrrecs orgànics. Així, van aconseguir que Jordi Turull -secretari general- i Anna Erra -vicepresidenta- obtinguessin més vots que no pas Laura Borràs, tot i que aquesta va acabar esdevenint presidenta del partit com a única candidata al càrrec. Un altre cop fort va ser que el secretari d'organització, David Torrents, afí a Borràs, no obtingués els vots necessaris per accedir al càrrec, obligant el partit a una repetició de les votacions de forma telemàtica on, llavors sí, va aconseguir ser escollit.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.