Laura Borràs serà la nova presidenta de Junts per Catalunya. Ho serà, però, sense haver estat la més votada (1.776 suports) en la primera part del Congrés del partit. No només Jordi Turull (amb 1.854 vots), nou secretari general, que era votat en una urna diferent, ha obtingut més vots que ella, sinó que també ho ha fet Anna Erra (amb 1791), que era candidata a la vicepresidència. Quan s’han conegut els resultats, el pavelló, no debades, ha esclatat en crits de “Jordi, Jordi”. Aquest escenari, tanmateix, no s'ha donat amb Borràs.
Encara més: el candidat a la secretaria d’organització, David Torrents (918), proposat pel sector Borràs, ha quedat per sota del cinquanta per cent dels vots aconseguits per Turull, cosa que podria posar en dubte la seva elecció per a un càrrec que, per més inri, treballa de forma estreta amb les bases de la formació. De fet, el que era fins ara secretari d’organització, David Saldoni, turullista que aspirava a adjunt a la secretaria general, ha recollit prou més vots (1424). Des del partit asseguren que David Torrents (igual que Ester Vallès, també del sector Borràs i també sense el 50% dels vots) entraran a l’executiva igualment per un acord entre Borràs i Turull, a pesar que el reglament del Congrés establia que calia obtenir un mínim del 50% dels vots del més votat en la seva urna (Turull), és a dir 927 vots.
Una anàlisi de la resta de resultats de les votacions, que han superat de poc el 30% de participació, permet veure com els afins a Turull i els independents (inclosos a la candidatura des de Brussel·les) afins a Puigdemont han rebut força més suport que els afins a Borràs. Especialment significatiu és el fet que la vicepresidenta del partit i secretària del Parlament, Aurora Madaula, no hagi arribat al miler de vots tot i tenir-ne prou per superar el 50%. Tot plegat, és un revés a Laura Borràs i la demostració que Turull és capaç de controlar les bases del partit el que li permetrà lluir força a les executives. Fins ara, Borràs feia valer el seu resultat a les primàries per ser candidat a la presidència de la Generalitat, quan va arrasar contra Damià Calvet.
El turullisme ha demostrat que, quan es tracta de gestionar l’organització, encara segueixen duent la batuta. La polèmica, però, no ha penetrat als discursos dels dos electes a presidenta i secretari general que al final de la tarda feien el seu discurs l’espai Jean Carrère d’Argelers (Rosselló) on s’ha celebrat la primera jornada del segon congrés de la formació, que continuarà la segona quinzena de juliol a l’Hospitalet. Allà caldrà decidir les ponències polítiques i organitzatives i de segur que la jugada turullista tindrà influència a l’hora de negociar-les.
Puigdemontistes
El primer a agafar la paraula ha estat Turull per deixar clar que “som i serem el partit del president Puigdemont”. En aquest sentit, seguiria Borràs, que reivindicava que “ser puigdemontista és ser independentista insubornable, determinat”.
La nova presidenta ha centrat la seva intervenció a demanar prosperar amb el mandat del primer d’octubre. “Tenim males notícies, no hem vingut per rendir-nos”, anunciava Borràs tot reclamant que “per nosaltres l’1-O és el nostre referent, l’esperit d’aquella fita històrica és el camí”.
La presidenta del Parlament ha constatat que la “repressió ha aconseguit desorientar-nos i neutralitzar la unitat”. I que davant d’això calia “posar-nos a treballar”. Al seu entendre la taula de diàleg “està en cerca i captura. Algú l’ha vist? Algú sap on és? No s’hi dialogarà i encara menys s’hi negociarà res”.
En clar retret a ERC -una constant en els discursos de la jornada- ha constatat que “no podem continuar alimentant falses expectatives de diàleg, esporuguits per l’espantall que ve la dreta. Què farà la dreta que no farà l’esquerra espanyola?”. En clau interna, Borràs ha parlat de reconstrucció i ha volgut reforçar la idea que “ens assemblem prou per anar Junts” i que del Congrés “volíem que sortíssim desunits i debilitats i estic segura que en sortirem més units”.
Sobre aquesta qüestió, abans d’ella, Turull destacava que “ens diem Junts, no iguals, el que hem de fer és no competir, complementar”. El que fou pres polític destacava que “l’1-O no vam acabar la feina i l’hem d’acabar”. En to seriós, exposava que “se’ns reclama que passem de la retòrica als fets” i que “quan tornem a anar seriosament, hi tornarem a ser. Cinc anys després de l’1-O, ja toca posar la directa, no hi ha més excuses”.
Contra el que, al seu entendre defensa ERC, “no hem d’esperar a ser més per començar a fer, serem més perquè començarem a fer”. Dels seus aliats, també ha volgut destacar la contrarietat que li generava l’expressió “gestionar el mentrestant”, perquè “cada vegada que la sento, imagino una sala d’espera. Prefereixo substituir el mentrestant per alhora o al mateix temps”.
Comiat amb encàrrecs
El matí, però, ha començat, a porta tancada, amb l’exposició de les quatre ponències que caldrà debatre en la segona part del Congrés, el segon cap de setmana de juliol: la política, que coordina Aleix Sarri, l’organitzativa, liderada per la consellera Violant Cervera, la sectorial, encapçalada per Damià Calvet, i la municipalista, amb Jordi Fàbrega al capdavant. L’impàs cap a la segona part del matí, oberta a mitjans, l’ha liderat el conseller a l’exili Lluís Puig que aprofitava el parell de minuts que els operaris retiraven les taules de l’escenari, organitzava els torns per dinar de les 950 persones inscrites al Congrés.
Entre els convidats hi havia una representació d’ERC, Demòcrates, MÉS, Òmnium Cultural, l’ANC i Unitat Catalana -el partit nord-català era representat per Enric Balaguer, immers en plena campanya electoral. Cal destacar, però, l’absència de la CUP. També la de l’eurodiputada Clara Ponsatí, que a poc a poc s’ha anat distanciant de la formació.
El plat fort del matí, no obstant això, era el discurs de l’ovacionat Carles Puigdemont que ha estat rebut entre crits de “Puigdemont el nostre president”. En un discurs punxant, que ha obert saludant a “amics i amigues, espiats i espiades”, ha volgut marcar el full de ruta de la futura executiva: “mentre se’ns reconegui per allò que se’ns va votar, anirem bé”.
Les primeres paraules, però, han estat per recordar que per primer cop podia ser de forma presencial al Congrés del partit que ha presidit els darrers dos anys i agrair l’esforç per desplaçar-se fins a Argelers i dels que l’han anat a veure durant aquest temps. Amb el rerefons de les crítiques del diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián a Jaume Asens -“deixa d’anar tant a Waterloo”, li va dir-, Puigdemont ha exclamat que “no és normal anar a visitar algú a Waterloo, però és normal i decent anar-lo a visitar perquè no se senti sol, perquè se senti acompanyat”. Les paraules han anat acompanyades d’una de les ovacions de la jornada i, de nou, crits de “president”. “Mentre hi hagi exili, se l’ha d’anar a veure”, ha reblat tot afegint que “l’exili també és casa vostra, és on servem algunes coses que l’Estat espanyol voldria liquidades”.
El seu lideratge al si de la formació és incontestable, i res fa pensar que això canviï tot i no ser-ne president, com s’ha demostrat al llarg de tot el parlament. Una intervenció que ha estat especialment dura contra l’Estat espanyol que, ha dit, “ens considera sempre ciutadans de segona o de tercera” i “ens castiga perquè vam mantenir la majoria independentista”. De fet, ha acusat l’aparell de l’Estat d’estar fent “de manera bruta, la campanya al senyor Illa. Ens està dient que fins que no votem correctament, no ens tractarà bé”. Encara ha estat més directe afirmant que “d’això se’n diu corrupció” perquè “ens diuen que si no voteu bé, no us donarem els diners”.
Davant d’aquest context, ha estat especialment crític amb aquells que fan “política de l’estruç” fent veure “que no passa res” en pro del “principi de realitat”. Un dard implícit a ERC, acompanyat del retret que l’agenda de la “reconciliació” només és útil “si el que es busca és enfortir determinat partit que tingui per objectiu prioritzar el benestar dels seus quadres”. Els aplaudiments han estat sonors.
Prou crític ha estat també amb el nivell d’execució per part de l’Estat de les inversions a Catalunya, dada que s’ha conegut aquesta setmana i que reflecteix que el darrer any a Catalunya s’ha executat el 35,7% enfront del 184% de Madrid. “Un ciutadà català que votí PSC, PP o C’s està perjudicat igual que un que voti la CUP, ERC o Junts. Per Espanya el problema és que som catalans”, ha exposat Puigdemont tot demanant que la militància preguntés als seus propers no independentistes si “és això el que tu creus que vals per Espanya, el que creus que et mereixes”.
Abans d’ell havia intervingut Jordi Sànchez, que pronunciava el seu darrer discurs com a Secretari General de Junts per Catalunya. Entre molts aplaudiments que contrasten amb les crítiques que de portes endins expressen el gruix dels dirigents de la formació. La seva intervenció ha començat recordant que “aquesta terra, la terra d’Argelers, és també la nostra terra”, i remarcant la paradoxa que, per la frontera administrativa, els exiliats hi podien ser, cosa no possible dins el territori sota control de l’Estat espanyol.
El que fou president de l’ANC ha parlat de l’acte com el moment de “retrobament de la família de Junts” i l’“avançament de l’abraçada que ens farem a l’altre costat dels Pirineus quan torneu lliurement”. En el seu discurs, Sànchez ha destacat la diversitat de la militància del partit, però que els manté just l’haver “abraçat amb convicció la idea que avui Catalunya només podrà ser si és un estat independent en forma de república”.
Fent èmfasi en el fet que “ningú més que Junts per Catalunya, podrà alçar la bandera del diàleg”, constatava que “en les condicions actuals, no hi ha cap possibilitat de diàleg” i ha criticat al Govern de Sànchez que “mentre amb una mà fan veure què s’obren a negociar, amb l’altre activen el mòbil per escoltar les converses privades dels dirigents independentistes”. “Això no és diàleg, és humiliació, sistemàtica, controlada i permanent”, reblava.
Els moments finals els ha fet servir per al balanç personal, després de dos anys complicats per a ell, sempre en constant conflicte amb part de l’executiva. “Us puc assegurar que no soc un tio emprenyat ni ressentit” o “mai he pretès ser el millor, malgrat sempre crec que tinc raó” han estat alguns dels detalls d’un discurs que també ha tingut un remat amarg. Mig de broma, i recordant l’any de mandat des de la presó, ha volgut fer constar que “a vegades, l’executiva té una certa dimensió a una presó perquè et lliga a la seva manera de fer”.
En acabar el seu parlament, ha convidat a pujar a l’escenari tota l’executiva, entre aplaudiments, anomenant personalment quatre de les persones que no repetiran, Albert Batet, Irene Negre, Joaquim Jubert i Marcel Padrós -els tres darrers, molt afins a Sànchez.
El nou equip entoma ara el repte de tancar, especialment, una ponència política que faciliti el consens entre els afiliats de cara a la segona setmana de juny. La feina no s’acaba a Junts per Catalunya.