S'acosta Sant Jordi i sobre la taula dels periodistes s'apilen llibres pendents de ser llegits. Hi ha, però, també espai per lectures que s'han gaudit i que reapareixen en les converses d'aquests dies, quan ens consultem els uns als altres què podem incorporar a la nostra collita de Sant Jordi. Les línies que venen, doncs, són un recull d'aquestes recomanacions de sobretaula -en aquest cas la de treball- per si ens voleu fer cas a l'hora de firar-vos aquesta Diada (o per si voleu tafanejar els gustos de la redacció d'El Temps).
Enceta la tria, des de la secció de cultura, l'Àlex Milian que recomana L’estiu dels brivalls, una novel·la de Francesc Viadel editada per Vincle. Sexe, drogues i tarongers. "En destaca, sobretot que "està molt ben escrita". La història, diu, "és crua i està carregada de pessimisme però dona una imatge diferent d’una època, els finals dels vuitanta i primers anys noranta, que ara està massa idealitzada. Diria, fins i tot, que retrata els ambients juvenils marginals i violents que van generar crims tan bèsties com el de les xiquetes d’Alcàsser". Considera que es tracta d'un llibre molt actual, en la "la línia de novel·la negra dura i rural d’un autor francès, Franck Bouysse, que acaba de ser traduït al català, amb dos grans llibres: Nascut de cap dona(Edicions del Periscopi) i El diable no viu a l’infern (Crims.cat/Alrevés)".
Segueix amb novel·la, Manuel Lillo. Ens proposa El carrer de baix, de Vicent Flor editat per Edicions 62. Es tracta, anota, d'una novel·la "entretinguda i colpidora que relata les complicacions que poden sorgir en la vida d'una família considerada acomodada i que reflexiona, també de manera encertada, sobre les febleses morals d'una societat en general i de tots els ciutadans en particular, poc autoexigents a l'hora d'evitar caure en els paràmetres més evidents de la hipocresia". No se'n pot estar, també, de recomanar assaig, en concret La nostra atenció ha estat raptadade Na Pai. Explica que l'ha llegit "com a teràpia per fer servir les xarxes socials com a instrument útil i no com a recurs constant d'atenció innecessària". Editat per Tigre de paper, Lillo en destaca també que "descriu molt bé els mecanismes de les xarxes per absorbir l'atenció dels usuaris, a més d'argumentar perfectament les conseqüències nocives d'aquesta realitat".
Segueix amb assaig Moisès Pérez. En aquest cas es decanta per Notícia del País Valencià de Néstor Novell i Josep Sorribes. Editat per la Institució Alfons el Magnànim i Balandra Edicions, la descriu com una "obra totèmica que posa el País Valencià davant l'espill econòmic, territorial, polític i identitari". Troba rellevant també que ho faci des d'una "cartografia històrica i de pensament de reflexionar sobre quin País Valencià volem".
De Palma estant, Miquel Payeras us proposa apostar per un poemari. En concret, Fauna mutilada, de Joan Manuel Pérez i Pinya, que edita Lleonard Muntaner. Un llibre que arriba just per Sant Jordi i que és d'aquells poemaris que "necessita una lectura pausada per gaudir de tota la riquesa que amaga, un plaer especial en temps de lectures massa fàcils".
Violeta Tena reconeix que enguany li és difícil escollir, però si ho ha de fer, es decanta per un assaig i una novel·la de fons d'armari. El primer és Educar per al col·lapse, de Jordi Marín, editat per Onada. L'escriu un "professor de secundària de l'àmbit rural que es mira el que està passant al món amb ulls crítics". No es tracta, però, d'un llibre només per a docents, tot i que està adreçat a ells. Tena creu que "qualsevol persona que tinga inquietud i interès per saber sobre els reptes climàtics que té el planeta, hauria de fer-li un colp d'ull. En el llibre Marín ens alerta sobre les solucions errònies que estem donant a aquests reptes i ens alerta de la imperiosa necessitat de replantejar el nostre estil de vida. Un dels encerts del llibre crec que és, a més, que suggereix altres lectures ben interessants". La seva segona recomanació és Les ratlles de la vida, de Raquel Ricart Leal, editat ara fa dotze anys per l'Editorial 3i4. Reconeix que li fa "molta vergonya admetre que fins aquest any mai no havia llegit res de Ricart. Per què? No ho sé. Simplement els nostres camins no s'havien creuat. I quin goig que aquest any ho hagen fet!". La descriu com una novel·la "preciosa, on recorrem la història d'un poble a través de quatre generacions, tot tenint com a fil conductor les vides de les dones que hi formen part. Dones senzilles que fan front a les contrarietats de la vida amb la fortalesa de qui vol sobreviure de totes totes". La va atrapar tant que "no m'he pogut estar de continuar tirant del fil literari de Raquel Ricart".
Néstor Novell i Josep Sorribes repeteixen en la selecció de Víctor Maceda. El periodista de política valenciana, com Tena, fa bo allò que diu que qualsevol llibre que no has llegit pot ser una novetat i recomana una publicació de fa cinc anys,Nou viatge pel País Valencià, que va editar Publicacions Universitat de València, "una obra molt recomanable que hauria de formar part de qualsevol biblioteca". Inspirat en El País Valenciano que Joan Fuster va publicar a Destino el 1962, Maceda explica que els seus dos volums "són producte d'un treball intens, prolongat en el temps. Els autors descendeixen a cada detall i ens mostren la paleta de colors immensa que caracteritza aquest territori. És un recorregut del sud cap al nord —com d'important és el sud valencià i com de necessari és que tinga aquesta preeminència!— amb profusió d'entrevistats, de dades econòmiques i d'anotacions històriques i geogràfiques que desconeixem. En definitiva, un manual magnífic per aproximar-nos al País Valencià, a la seua realitat diversa i al seu futur sempre incert".
Xavier Puig, redactor de política catalana, es decanta per una doble tria poètica. D'un costat, selecciona Plastilina de Maria Sevilla, editat per Fonoll. Comenta que es tracta d'un "llibre amb imatges molt potents, que, en ocasions, xoquen i incomoden. Una obra potent i suggeridora que s'endinsa en l'univers de les drogues des de perspectives molt diverses que conviden a qüestionar la manera com ens acostem a aquest món". En segon lloc, proposa Caminava amb uns amics de Misael Alerm, que publica Tushita Edicions. Ho defineix com a "poesia d'esperit revolucionari que, per no per tenir aquest esperit relega en un segon pla la profunditat lírica, com passa en moltes ocasions. És una invitació a prendre una posició de resistència davant un món que ens és hostil i a fer-ho estrenyent els vincles amb els nostres".
Des d'El Temps de les Arts, Xavier Aliaga recomana els dos premis de la Crítica de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, on ha format part del jurat. En narrativa, Els angles morts, de Borja Bagunyà (Periscopi), "una novel·la portentosa pel que intenta però sobretot pel que aconsegueix. Un artefacte d'ambició màxima". En poesia, La vista als dits, de Joan Todó (Labreu), "un volum poètic imprescindible: revisió de dos poemaris anteriors i dos nous llibres, els sensacionals La vista als dits i Cartes mortes. Una gran demostració de domini del vers, de coneixement de la tradició, revisitada i revisada també. En tot cas, tampoc no es perdeu, del mateix Todó, La verda es porta (Godall), Premi Finestres", rebla Aliaga.
També des d'aquest mitjà germà, la coordinadora Ariadna Mas fa una triple elecció. En primer terme, proposa La dona silenciosa de Monika Zgustova, editada en català per Quaderns Crema. La considera una "brutal novel·la europea sobre l'exili, plena de bellesa, sensibilitat i poesia". La segona elecció és per les Transfiguracions de Lluís Calvo, editat per Poncianes i que descriu com "el poeta que camina, un assaig filosòfic i d'espiritualitat". Finalment, recomana La princesa sou Vós de Blanca Llum Vidal, editat per Club Editor, "una prosa literària excepcional, amb amor i passió".
I fins aquí, el tastet de gustos lectors de la redacció d'El Temps. També podeu remirar alguns dels articles de recomanacions que hem publicat els darrers dies (com aquest de 'Recomanacions per Sant Jordi i altres llibres a reivindicar'). I si no us en convenç cap, o bé si voleu fer doblet, aposteu per regalar roses -procurant que siguin de proximitat, això sempre-.