Pàtria és un petit miracle en l’escena cinematogràfica del país. Del Verkami a la gran pantalla. Una proposta emprenedora i valenta que s’ha fet realitat sense el suport de les grans productores del país ni de TV3. I sense rebre cap subvenció pública. El simple fet d’arribar fins aquí, doncs, ja és meritori i continuar en cartellera entre els 30 primers títols dues setmanes després de l’estrena, tota una fita.
Aquests patriotes han creat un nou gènere que pel bé de la causa ha de tenir continuïtat, basat en l’èpica i l’esperit guerrer català. Escòcia i Irlanda han explotat a la perfecció aquest corrent político-audiovisual, tot i que ells han comptat amb l’ajuda del potent mercat britànic, així com de les estrelles americanes. Ja hem gaudit d’obres que ens expliquen la història nostrada, però poques en les quals el protagonista sigui l’esperit combatiu dels nostres avantpassats. Una pel·lícula que qüestiona alguns mites de la Catalunya autonomista, com el tarannà pacifista o el de la terra d’acollida.
Mai fins ara ningú no s’havia atrevit a explicar aquesta part remota de la nostra Història, que compta amb moltes versions, molts mites i llegendes solapades. En aquest panorama enrevessat, les contradiccions entres els historiadors són habituals. Per això, costa d'arribar a cap conclusió sobre la llegenda i esdevé, encara avui, tot un misteri entre gran part de la població.
En aquest sentit, Pàtria posa més llenya al foc de la confusió, unint diferents esdeveniments històrics en una sola narració. Una trama que s'ubica en dues èpoques diferents. Un exemple d’aquest poti-poti és el fet de barrejar en els orígens de Catalunya consignes d’altres lluites nacionals. Que els guerrers de l’època ja anessin a lluitar al crit de "lliures o morts" com els barcelonins del 1714 o que bramessin "visca la terra lliure" com l’independentisme més contemporani, potser queda una mica massa forçat, tot i que reforça la idea de cant al patriotisme, que és el fil conductor que uneix les generacions de forma mística.
En el film hi ha dues trames. Per una banda hi ha la guerra, la que explica la llegenda fundacional de Catalunya, protagonitzada per un guerrer d’origen got, Otger Cataló (Miquel Sitjar), que lluita contra l’ocupació dels sarraïns. I per l’altra, hi ha la trama del monestir dels Pirineus on el monjo Tomic (Boris Ruiz) narra la gesta de Cataló en la seva darrera etapa vital. Un dels nou guerrers l'interpreta Joan Frank Charansonnet, que s'uneix als cants de guerra.
Direcció: Joan Frank Charansonnet
Duració: 111 min
Les muntanyes del Berguedà són l’escenari de les gestes de Cataló, un guerrer got que viu connectat místicament amb la natura, uns paisatges impressionants i una fotografia molt aconseguida d’aquests espais naturals que mai ens cansem d’admirar. Per aquest motiu, aprofitar més aquestes panoràmiques no hagués estat sobrer. Un altre dels ambients que funcionen prou bé és el monestir romànic on hi viuen les monges i els lletraferits, on s'explica la vida de clausura. La pau i la moral compartida aconsegueix transportar-te a l’època, juntament amb un català genuí. Uns dels elements complicats de reproduir, en canvi, són les escenes de la guerra. Unes batalles austeres, ja que tenim a la retina els desplegaments de les grans produccions americanes. Hi ha menys extres i menys efectes especials que a les superproduccions americanes, per això no és just fer-ne la comparació. Ara bé, el rellevant és que aconsegueixen explicar la història, basada en el reclutament dels cavallers de les muntanyes i les batalles, tot i que pel meu gust s’abusa de la sang rajant per la boca. Quan tot sembla tancat hi ha un giny que sorprèn i que connecta aquesta història amb els anhels del present, reblant la connexió generosa de la flama que uneix generacions des de fa més de mil anys.
Una primera incursió a la gran pantalla que cal valorar positivament. Per a la propera vegada, tenir presents els punts forts i dèbils serà bàsic per consolidar aquest gènere de futur. Cal ensenyar el nostre territori i les gestes dels nostres herois. Seria genial que algun dia aquestes aventures fossin prou potents per ser exportades i poguessin creuar fronteres per donar a conèixer al món la nostra pàtria.