Annals fusterians

Tribut radiofònic a Fuster en clau de present

L’espai «El matí de Catalunya Ràdio» que dirigeix Mònica Terribas, ha envaït avui l’Espai Joan Fuster de Sueca en commemoració del 25 aniversari de la mort de l’escriptor suecà. Un programa retrospectiu amb flaires de tribut i mirada al passat, lògicament, però també una mirada política llançada al temps present, amb la presència dels tres consellers de Cultura signants de la «Declaració de Palma». I, per sobre de tot, per ressaltar les llavors més florides de la tasca de Fuster, l’escena musical valenciana. La futura radiotelevisió pública valenciana estigué representada per la directora general que ha de posar en marxa de nou l’ens, Empar Marco.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquest dimecres, 21 de juny, es complirà el vint-i-cinc aniversari de la mort de Joan Fuster, l’intel·lectual que va despertar les consciències de milers de valencians. El programa especial de la ràdio pública catalana volia recordar aquesta efemèride i reivindicar la figura del suecà, una iniciativa oportuna i adient que, en el fons, amaga una singularitat "amarga", parafrasejant el mestre: que no fóra l’ens públic valencià, encara en reconstrucció, qui estiguera fent aquell especial en l’Espai Joan Fuster, mostrà una de les llacunes persistents del canvi polític al País Valencià. «Sent molta enveja», digué durant el programa Empar Marco, fins fa poc corresponsal de TV3 a terres valencianes, qui va assegurar que, d’estar en marxa la nova radiotelevisió, aquell especial s’haguera realitzat. Va sonar sincer.

El de Mònica Terribas, en tot cas, fou un programa emotiu i carregat de contingut simbòlic. Al patí de l’Espai Fuster, protegit per un tendal, un nodrit públic, amb moltes cares joves, omplia les cadires. Després dels informatius amb els temes del dia, a les 8,48 hores, seien amb Terribas els consellers de Cultura de País Valencià i Catalunya, Vicent Marzà i Santi Vila, i la consellera de les Illes, Fanny Tur. Abans, havien fet un recorregut per Ca Fuster, la part expositiva i els arxius oberts al públic el passat 25 de gener i que ara es tornarà a tancar durant les estius per acabar les obres pendents.

Una gravació de Fuster, en la qual el savi suecà remarcava que sense la unitat «serem destruïts com a poble», obria el programa. Al fil d’això, Terribas remarcava com de polèmic és encara reunir els tres consellers, sota el paraigües de Fuster, i parlar de Països Catalans o fins i tot qualsevol altra nomenclatura alternativa. «Els hem de dir a tots aquelles que tenen mala intenció que avui volem parlar de cultura», etzibà la periodista. I reblà una mica més tard: «Hem fet programes complicats, però mai com en aquest especial he tingut la sensació d’estar trepitjant brases». Marzà preferí eludir la qüestió terminològica i parlar de tot el que «s’està avançant» per revertir l’erm deixat pel PP.

D'esquerra a dreta, Vicent Marzà, Fanny Tur i Santi Vila / El matí de Catalunya Ràdio

Pel que fa a Santi Vila, Terribas recordà que va guanyar el premi Joan Fuster dels Octubre: «Va ser molt emocionant, perquè el nom de Joan Fuster ens genera a tots un gran respecte». El conseller català no tingué les prevencions del seu homòleg valencià: «Qui ens havia de dir que ens haurien de trobar aquí els tres consellers de Cultura dels Països Catalans?», digué. «A mi tampoc no em suposa cap problema. Es tracta de verbalitzar la pluralitat. Hem de defensar-nos d’això sense complexes. El primer pas per debilitar una llengua és posar en dubte la seva unitat», argumentà Fanny Tur. «No cal posar un nom o un altre, el que cal és avançar», respongué Marzà. El jove conseller valencià tampoc no comprometé una data per a l’entrada del País Valencià en l’Institut Ramon Llull, si bé remarcà que «ja estem fent coses conjuntament», en la línia del que es marcaren en la «Declaració de Palma».

La «declaració de Sueca»

Tret de les qüestions terminològiques, els tres responsables polítics mostraren un consens total a l’hora de dur endavant iniciatives de col·laboració i, fins i tot, coincidiren en la necessitat d’apujar els respectius pressupostos, moment que Terribas aprofità per impulsar mig de broma la «declaració de Sueca». Consens extensible, lògicament, a la figura de l’homenatjat, algú que hauria de ser valorat «independentment dels postulats ideològics de cadascú», assenyalà Marzà. Tur, mentrestant, ressaltà la vigència dels textos de Fuster, «per desgràcia, en alguns casos».

Amb Fuster, de fet, és difícil no parlar de política. En paral·lel a les intervencions, la periodista Pepa Ferrer (que al setembre s’incorpora com a nova corresponsal de TV3), recorria Ca Fuster de la mà de Francesc Pérez Moragón, antic responsable de la instal·lació i, a hores d’ara, assessor especial. Recorregut pel manuscrit de Nosaltres els valencians, amb anotacions. Llibre omnipresent durant tot el matí. O pels racons on es posaren les bombes que atemptaren contra l’insigne suecà. En un d’aquells atemptats, el de setembre del 1981, hi havia a la casa els professors i escriptors Vicent Salvador i Jaume Pérez Montaner. Bombes recordades en una de les actuacions en directe, la d’Aspencat interpretant «Música naix de la ràbia».

Passat, present i futur anaren planant, en camí d’anada i tornada, durant tot el programa. La repercussió del congrés del PSOE en la estabilitat al País Valencià («el govern del Botànic és a prova de bombes», assegurà Marzà, la metàfora d’ús de l’executiu per al cas), el referèndum del dia 1 d’Octubre («passi el que passi, ens ha de servir d’àmbit de cohesió», assegurà Tur) o una imminent reunió de Vila amb la vicepresidenta del govern estatal, Soraya Sáez de Santamaria, desfilaren per la taula.

La mirada retrospectiva fou cosa dels professors Antoni Furió i Carme Gregori, que coincidiren amb Fuster a la Universitat de València, Maria Isona, la coordinadora del col·lectiu Reconstruint Fuster, i el director de l’Espai, Salvador Ortells. Prèviament, Borja Penalba, Mireia Vives, Berta Íñiguez i Andreu Valor cantaren la versió que havien fet els primers del poema «Criatura dolcíssima». Mòbils a l’aire, per captar el moment. Primera gran ovació.

Els entesos esquitxaren la taula amb anècdotes sucoses sobre el savi, com ara el vers «jo t’inventava» que un linotipista convertí en «jo t’intentava», cacofònica però expressiva solució que Fuster donà per bona, segons contà Ortells. O el fet que empentà Isona al fusterianisme, la frase d’un indocumentat en resposta a una defensa sobre la unitat lingüística: «Oye, ¿tú no serás como ese hijo de puta de Joan Fuster?».

Furió, per la seua banda, llançà una suggeridora hipòtesi: a partir del 1982, Fuster, decebut per l’evolució dels esdeveniments polítics, passà a un segon plànol. En part, sosté el professor, perquè el seu treball a la Universitat, la primera vegada que teniu un sou fix, el permeté deixar les col·laboracions i centrar-se en l’erudició. Amb tot, el fet que abans de morir donara diverses entrevistes, empenta Furió a pensar que pensava en un retorn a la vida pública.

Moment també de fer anàlisi crítica. «El llibre de Fuster que cal llegir és Nosaltres els valencians. No és el millor, però és el que cal llegir», digué Furió. «La vigència de Fuster rau en què parla d’un sol tema, la condició humana. Sobre això en fa una reflexió crítica. L’error és que s’ha llegit Nosaltres els valencians com a doctrina», intervingué Carme Gregori després de ressaltar la «lucidesa» de l’intel·lectual. I què és ser fusterià?, preguntà Terribas. «Ser fusterià, reduït a termes esquemàtics, és que no hi ha futur per al País Valencià, però tampoc per a Catalunya, si no som un conjunt», contestà Furió. A més d’això, el professor va assegurar que les clavegueres de l’Estat que ara actuen contra Catalunya actuaren abans contra el País Valencià, digué en referència a les bombes a Ca Fuster. Si no directament, «creant l’estat d’opinió». Mai no es va detenir els culpables.

La llavor musical fusteriana

Andreu Valor, Berta Íñiguez, Mireia Vives i Borja Penalba / El matí de Catalunya Ràdio

Sortosament, l’acte acabà amb un to esperançat, el representat per la bona salut de l’escena musical valenciana, una de les llavors culturals atribuïble al llegat de Fuster i a l’empenta dels pioners de la primera fornada (Raimon, Al Tall, Ovidi) i també de la segona, Obrint Pas, Feliu Ventura o Pau Alabajos. Propostes musicals que, fins i tot, comencen a trencar el sostre de vidre lingüístic i omplin sales i escenaris estatals i internacionals. Una generació impagable a la qual sols li cal una radiotelevisió que els faça costat. I, segons Empar Marco, això serà així, amb un programa específic en la ràdio i espais a la televisió

L’actuació dels joves El Diluvi o el bonic final amb el «Correfoc» de Zoo en companyia d’altres músics presents, serví com a tancada esperançada. Plena de goig i aplaudiments. Quan el calor i els raigs del sol començaven a amenaçar la integritat física de l’equip tècnic del programa. Una mirada al passat en clau de present. Amb un somriure. Una invocació al geni de Sueca amb consciència de les dificultats però sense depressió. Un altre pas endavant en la reivindicació col·lectiva del gran intel·lectual.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.