—Quins canvis comportarà la reforma curricular que s’està preparant?
—El que sabem és l’esborrany del nou decret que determina els àmbits de coneixement de l’educació primària i secundària. Suposa una desaparició de la Filosofia com a matèria optativa de 4t d’ESO. Era una matèria dotada amb tres hores setmanals. I una reducció del 75% de les hores d’Ètica, que actualment es diu Cultura i Valors. La matèria es feia una hora setmanal a tots els cursos d’ESO. Ara només es farà una hora a la setmana a un dels tres primers cursos. Hi havia una queixa històrica existent que deia que les matèries d’una sola hora setmanal era impossible fer-les amb una mica de rigor. Es demanava, doncs, que les matèries d’una sola hora, es fessin dues hores a la setmana en dos dels cursos. No només no s’atén a les demandes, sinó que les hores d’Ètica passen a un total de 35, com un curset. A la pràctica, és una expulsió de la Filosofia del currículum de l’ensenyament obligatori.
—Els donen alguna explicació per justificar-ho?
—S’addueix a la transversalitat. Diuen que la filosofia estarà com a esperit a totes les matèries. És un contrasentit. Així com ningú pensa que la llengua, per molt que estigui a totes les matèries present, no tingui una assignatura. Que no hi hagi ni català, ni castellà, ni anglès. Aquesta raó, la de la transversalitat, no sabem com es farà i qui ho farà. Així com el català l’ensenyen les persones formades en filologia, els sabers i les eines filosòfiques en principi les haurien d’ensenyar gent formada en filosofia. També s’ha dit que s’ampliaran les hores de tutoria i que allà hi pot haver una mirada filosòfica. Tornem a discrepar. Filosofia no és un debat o fer reflexió. És molt més. És un camp del saber, té eines pròpies i metodologies pròpies. Són raons molt minses. Veiem una gran contradicció entre les proclames que diuen que la filosofia i defensar les llibertats i el pensament crític és molt important i el fet que s’expulsi la Filosofia del currículum. És un contrasentit i les explicacions no ens satisfan.
—Això pot tenir conseqüències sobre el batxillerat?
—Clar. La primera és que aquesta matèria parla de l’aparell conceptual, de les argumentacions, de discernir... De tot això aniran mancats els alumnes de batxillerat sense aquesta familiarització que es pot fer a 4t o mitjançant l’Ètica. A més, hi haurà tot un grup de gent que no cursa batxillerat a qui, a la pràctica, se’ls haurà negat l’accés a tot un camp del saber, com si se’ls negués el dret a saber sobre la invenció de la impremta o com és un cèl·lula. Per a nosaltres, representa una retallada de drets en l’educació per a tot l’alumnat.
—Per què creuen que és important que els adolescents estudiïn filosofia i ètica als instituts?
—La filosofia, com a camp de saber que és, té entre les seves possibilitats formar ciutadans lliures que no s’alineen amb els discursos de moda i les múltiples distraccions que automatitzen les nostres respostes. És una eina molt eficaç per lluitar contra l’obediència i la mediocritat. Pot servir per la precisió en el dir, per delimitar i analitzar un aparell conceptual, per saber problematitzar i qüestionar una realitat individual o col·lectiva. Coses que ens concerneixen com a individus dins d’una col·lectivitat. Això es fa argumentant de manera coherent. Això es fa practicant, essent conscients de les contradiccions, les inconsistències pròpies i alienes. Una formació de la ciutadania que estigui en condició de replantejar les qüestions que han travessat la humanitat i que ens travessen.
—Per què creu que alguns pensen que qualsevol professor pot ensenyar el coneixement filosòfic?
—Jo entenc una confusió de la filosofia amb qualsevol tipus de debat o reflexió. Això està clar que ho pot fer qualsevol persona. Però, la filosofia va més enllà. No és un debat a classe —que és una eina que es pot fer servir. Va més enllà, té qüestions pròpies que travessen un munt de coses. No és un saber purament instrumental i utilitari, sinó que habilita a tenir una mirada més àmplia en qualsevol dels camps de coneixement —polític, ètic, tecnològic... No és només l’ajuda a la reflexió sobre el que s’està fent en concret. Hi ha un prejudici obsessiu del Departament d’Educació per expulsar la Filosofia. Està instal·lat des de fa temps. A cada decret nou, perdem un llençol. Seria hora que el Departament es plantegi aquest prejudici per treure les hores de Filosofia. A més, contrasta amb el que va dir el Parlament català el 2001 i el 2013. Llavors es van pronunciar per acordar la importància formativa de la Filosofia i pel manteniment i augment de les hores de formació. A banda, hi ha organismes com la UNESCO que ha proclamat diverses vegades la importància de l’ensenyament de la filosofia. Afegir la bona rebuda que té el projecte de filosofia per a infants del Grup d’Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia que fins i tot va tenir un informe positiu del Consell Superior d’Avaluació i la diversitat de noves pràctiques com per exemple la Mostra de fotofilosofia que es va consolidant curs rere curs en la qual participen molts instituts de Catalunya. També les jornades locals com el BCN Pensa o el Vilapensa a Vilafranca del Penedès. Aquestes iniciatives connecten amb la importància social de la filosofia i les possibilitats que dona a la comunitat. No és una queixa corporativista, perquè ens quedarem sense feina. Com a ciutadana em preocupa que s’expulsi la filosofia de l’ensenyament obligatori, perquè hi perdem tots. Hi perd l’alumnat i la ciutadania.