Aquest any el País Valencià commemora 40 anys de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. Fou el 1982 que les Corts Valencianes van aprovar el primer Estatut d’autonomia, un text que, a la pràctica dotava per primera volta de contingut juridicopolític al País Valencià d’ençà del Decret de Nova Planta, l’any 1707. Han passat quatre dècades des d’aquella aprovació i una comissió d’honor, encapçalada per l’exlíder sindicalista Joan Sifre, s’encarregarà d’organitzar un seguit d’actes per a la commemoració. “No volem que siga una celebració institucional. Volem que siga una celebració participada, que accelere l’estima dels valencians cap a les seues institucions”, va dir Ximo Puig el dia en què es va donar carta de naturalesa a la dita comissió.
Amb tot, però, la celebració per l’autogovern presenta, a aquestes altures, ombres ben espesses. Són les ombres que projecten, per exemple, les competències mai desenvolupades (gestió de ferrocarrils, conques hidrogràfiques internes, policia autonòmica...) i que han romàs en el text de l’Estatut com enunciats fossilitzats. I també -i sobretot- l’ombra del dret civil valencià. Perquè, tot i que aquell Estatut de 1982 reconeixia a la Generalitat Valenciana competències en aquesta matèria, la realitat és que, quaranta anys després, tots els intents per desenvolupar aquesta competència s’han topat amb el mur del Govern espanyol i les sentències del Tribunal Constitucional. “El País Valencià no està en condicions de celebrar les quatre dècades de vigència de l’Estatut mentre no s’albire una solució per al dret civil”, lamenta José Ramón Chirivella, membre de l’Associació de Juristes Valencians (AJV), l’entitat que, en els últims cinc sis més, ha incidit en aquest terreny.
Aquesta organització, que va celebrar un acte reivindicatiu aquesta setmana a Madrid, ha fet arribar una carta a Ximo Puig per tal que s’involucre directament en la resolució d’aquesta qüestió. Més de 300 personalitats i organitzacions, des de l’àmbit empresarial al cultural, del social al sindical, hi han donat suport.
Una via disminuïda
La proposta perquè es modifique la Constitució i es permeta als valencians legislar en aquesta matèria -com, per cert, ja fan altres autonomies, com ara Catalunya, Balears o Aragó- està avui en aigua morta, a pesar que les Corts Valencians van instar el parlament espanyol a fer-ho el febrer de 2020. Han passat, doncs, 24 mesos des d’aleshores i res no s’ha mogut a la Carrera de San Jerónimo. En concret, la proposició de llei aprovada al parlament valencià demanava incorporar un nou paràgraf en la disposició addicional segona de la Constitució amb l’objectiu que tots els territoris que històricament hagen tingut dret civil propi -com passa en el cas valencià- puguen desenvolupar-lo i actualitzar-lo.
A la vista de l’immobilisme, l’AJV va optar per una via alternativa força rocambolesca: aprofitar que el Govern de PSOE i Unidas Podemos volia modificar l’article 49 de la Constitució, que fa referència a les persones “disminuïdes”, per introduir els canvis en favor del dret civil valencià. L’AJV ho va plantejar a tots els grups polítics del Congrés, però només Compromís va entomar aquesta alternativa. Així doncs, Joan Baldoví va presentar una esmena a la proposta de reforma de l’article 49 perquè s’introduïra també la “qüestió valenciana”.
Tampoc, però, aquesta via ha donat, fins ara, els seus fruits. La reforma de la carta magna requereix una majoria reforçada i el Partit Popular va anunciar la passada tardor que no està disposat a donar suport al canvi que perseguien les associacions de persones amb necessitats especials i que, de retruc, podria haver afavorit els interessos valencians. “Cal que tots els parlamentaris valencians que hi ha a Madrid -i que formen part de partits que a les Corts van donar suport a la proposició de reforma de la Constitució- consciencien els seus companys que aquesta és una proposta que no perjudica ningú”, alerta José Ramón Chirivella, que no s’està de reclamar a Ximo Puig que “faja tot el possible per resoldre aquesta situació”. En l’actualitat 539 municipis valencians (en té 542) han donat suport a aquesta iniciativa. L’adhesió municipalista a favor del dret civil és superior a la que determinà l’accés a l’autonomia en els anys 80.
Tot començà a Almansa
Per entendre tot aquest embolic, tanmateix, cal rebobinar tres segles. Més concretament al Decret de Nova Planta de 1707. Promulgat per Felip V després de la derrota dels austriacistes a Almansa, va significar l’anihilació juridicopolítica del Regne de València i les seues institucions. A partir d’aquell moment, els valencians i les valencianes passaren a regir-se pel dret emanat de les Corts de Castella.
Des d’aquell fatídic 1707, el País Valencià no ha tornat a tenir un dret civil propi, a pesar que altres territoris sí que el recuperaren durant el procés compilador dels drets civils forals que es va dur a terme durant el franquisme. Territoris com Catalunya, les Balears o Navarra recuperaren aquesta potestat, després que les classes dirigents d’aquests territoris així ho exigiren. Amb anterioritat a aquest període, al País Valencià, les demandes a aquest respecte havien estat molt puntuals: l’Ajuntament de València, en el context previ a la Constitució de 1812, n’havia demanat la recuperació, igual que va fer un segle més tard el Partit Republicà Federal, sense gaire èxit en cap dels dos casos.
No és, doncs, fins a la dècada dels 70 que la qüestió es posà a sobre de la taula. Personalitats com el jurista Enric Solà i Palerm foren decisives en la reivindicació. L’albirament del fi del franquisme alimentà l’esperança d’una nova etapa, també novedosa en l’àmbit institucional i jurídic. La Constitució aprovada el 1978, de fet, va atorgar la “competència exclusiva” a l’Estat en matèria de legislació civil, però va obrir la porta que les autonomies “conserven, modifiquen o desenvolupen els drets civils, forals o especials”.
Amb aquests vímets, l’Estatut del 1982 va atorgar a les Corts la potestat en aquesta matèria. Tanmateix, tan bon punt la Generalitat Valenciana va intentar legislar en aquest àmbit es topà amb un problema greu: la Constitució permetia a les comunitats desenvolupar aquesta matèria, sempre que tingueren compilat el seu dret civil abans de l’entrada en vigor de la carta magna espanyola. A la pràctica, i tal com va dictaminar el TC en una sentència de 1992, el País Valencià estava nugat de mans i peus.
Aquesta fou la raó per la qual en la reforma de l’Estatut de 2006 es tractà de reforçar la potestat dels valencians en aquesta matèria a través d’una nova redacció. Així, estableix: “La competència exclusiva sobre el Dret civil foral valencià serà exercida, per la Generalitat, en els termes establits per este Estatut, a partir de la normativa foral de l’històric Regne de València, que es recupera i actualitza, a l’empara de la Constitució espanyola". Aquest nova redacció havia de ser, a primera vista, el salconduit definitiu.
O no. Perquè tan bon punt les Corts Valencianes es posaren mans en l’obra toparen amb un recurs de l’Estat per invasió de competències. Passà primer amb la Llei de règim econòmic matrimonial; passà després amb la Llei de custòdia partida, i tornà a passar amb la Llei d’unions de fet. Una darrere l’altra, foren recorregudes per Madrid i el Tribunal Constitucional, en sentències consecutives al llarg de 2016. Era la versió contemporània del Decret de Nova Planta. “S’ha fet evident que l’única forma de resoldre aquesta qüestió és per la via de la reforma constitucional i treballarem perquè així siga”, avisen des de l’AJV, que en les últimes setmanes ha redoblat la pressió sobre Ximo Puig per tal que pressione Madrid per resoldre aquest problema. Mentrestant els valencians i les valencianes romandrem disminuïts en drets. I és que, ja se sap: quan el mal ve d’Almansa... •
•QUÈ ÉS EL DRET CIVIL?
Per dret civil s’entén aquell que té per finalitat regular les relacions i les situacions del dia a dia. El ventall, doncs, és ampli i va des de la regulació de les herències als règims matrimonials, tot passant per les relacions contractuals o les relacions econòmiques. A l’Estat espanyol, l’ordenació jurídica d’aquestes matèries no és uniforme i en moltes ocasions coexisteixen un ordenament civil estatal (el que s’anomena dret civil comú) i un ordenament civil propi de cada autonomia (dret foral).
Així doncs, l’article 129.1.8a de la Constitució estableix que l’Estat té la competència per a legislar en matèria de dret civil, si bé aquelles comunitat on existirà un dret civil foral o especial propi tenen reconeguda la competència legislativa per a conservar, modificar i desenvolupar aquest dret. Això permet, per exemple, que Catalunya o les Balears les parelles que es casen o fagen en règim de separació de béns mentre que en el conjunt de l’Estat ho fan en societat de guanys.
CRONOLOGIA
•1707. Dictat dels reis Borbons pel qual es deroguen totes les lleis del Regne de València, la supressió de les seues institucions juridicopolítiques. A partir d’aleshores, el País Valencià es regeix per les lleis, usos i costums de Castella.
• 1869. La Constitució dona cobertura per habilitar diferències normatives entre els territoris en matèria de dret civil. Representants de Catalunya, Aragó, Navarra, el País Basc i les Balears formen part de la Comissió Codificadora. El País Valencià en queda fora.
• 1889. El País Valencià, que havia estat territori foral, passa a regular-se pel codi civil comú.
• 1915. En el primer número de Pàtria Nova, Joventut Valencianista recull a com a part del seu ideari polític “el restabliment del dret foral valencià amb les modificacions que aconsellen els temps”.
• 1918. El protovalencianisme polític situa la recuperació del dret civil propi en la seua agenda política.
• 1936-1937. Els diferents projectes d’estatut que es presenten en plena guerra civil (vegeu reportatge anterior) preveuen capacitat legislativa del País Valencià en matèria de dret civil.
• 1978. L’article 149 de la Constitució reconeix competència legislativa civil a les autonomies on ja existira un dret civil propi abans de l’aprovació de la carta magna.
• 1982. L’Estatut d’autonomia, en el seu article 32.1, determina que la Generalitat té competències per a conservar, modificar i desenvolupar el seu dret civil.
• 1986. El govern socialista de Joan Lerma aprova la Llei d’arrendaments rústics històrics, primer i tímid intent de recuperar el dret foral valencià. La Llei és recorreguda pel Govern espanyol.
• 1992. Al maig, el Col·legi d’Advocats de Sueca aprova el “Manifest pel dret civil valencià”, en què exigeixen la plena recuperació del dret civil històric reconegut en els Furs.
• 1992. Al setembre el Tribunal Constitucional (TC) dictamina la constitucionalitat de la Llei d’arrendaments rústics, però determina, alhora, que la Generalitat només té competència per fer lleis que tingueren com a base normes consuetudinàries forals, és a dir, costums forals que s’hagueren conservat malgrat la derogació feta pel Decret de Nova Planta i que continuaren vigents en aprovar-se la Constitució.
• 1997. El Govern valencià, en mans del PP, crea una Comissió interdepartamental del dret civil valencià, amb l’objectiu d’analitzar dels costums jurídics que existien abans de la promulgació de la Constitució.
• 2002. Creació de l’Observatori de Dret Civil Valencià.
• 2006. En la reforma de l’Estatut d’autonomia es clarifica i reforça la competència de la Generalitat sobre dret civil, per tal que la reduccionista doctrina de la sentència del TC de 1992 quedara definitivament superada. La reforma rep el vistiplau dels partits al Congrés dels Diputats.
• 2007. Les Corts aproven la Llei de règim econòmic matrimonial. El govern de José Luis Rodríguez Zapatero la recorre.
• 2011. Les Corts aproven la Llei de custòdia compartida.
• 2012. Les Corts aproven la Llei d’unions de fet.
• 2015. L’Associació de Juristes Valencians inicia una campanya a favor del dret civil entre els municipis valencians.
• 2016. El TC anul·la, de forma consecutiva, les lleis de règim econòmic matrimonial, la de custòdia compartida i la d’unions de fet en considerar que envaeixen competències pròpies.
• 2019. Les Corts Valencianes aproven una proposta de reforma de la disposició addicional segona de la Constitució espanyola per permetre la Generalitat legislar en matèria de dret civil. La proposta és traslladada al Congrés dels Diputats.
• 2021. Al juny, l’Associació de Juristes Valencians aplega un centenar de persones al Congrés dels Diputats per reivindicar la tramitació de la proposta de modificació de la Constitució.