Publicitat

Política

Els comuns reforcen l'aliança amb Yolanda Díaz i no resolen la incògnita dels Pressupostos

La III Assemblea de Catalunya en Comú clou amb discursos dels principals protagonistes d’aquest espai polític a nivell estatal i amb la conjura clara de fer créixer el moviment que ja es concentra al voltant de la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz, també present en l’acte. A la cloenda d'aquesta assemblea no hi ha hagut cap referència als Pressupostos catalans, tot quan el president Pere Aragonès, després de la negativa definitiva de la CUP, mirarà de desencallar-los amb el suport de Catalunya en Comú, que fins ara s'ha negat a aprovar-los.

Per Manuel Lillo

Pla general de Jèssica Albiach, Ada Colau i Candela López en la III Assemblea de Catalunya en Comú. Agència Catalana de Notícies
Pla general de Jèssica Albiach, Ada Colau i Candela López en la III Assemblea de Catalunya en Comú | Agència Catalana de Notícies

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

De la III Assemblea de Catalunya en Comú no s’esperaven grans novetats. De fet, aquest congrés havia de servir, i ha servit, per reforçar els lideratges d’Ada Colau, de Jéssica Albiach i Candela López, que no es qüestionen al si del partit més enllà d’algunes excepcions que no han fet fractura a la formació. Malgrat la continuïtat de l’alcaldessa de Barcelona, de la referent parlamentària del partit i de l’exalcaldessa de Castelldefels, Catalunya en Comú ha volgut vestir aquesta assemblea com “l’inici d’una nova etapa”.

Una nova etapa en què el partit renuncia al referèndum d’autodeterminació, si més no de manera temporal, i en què defensa l’estratègia dissenyada des de Moncloa per mirar de resoldre el conflicte català: indults i taula de diàleg. Ni rastre, en els parlaments, de la reforma del Codi Penal que pretenia impulsar el diputat Jaume Asens per acabar amb el delicte de sedició, pel qual van ser condemnats els impulsors de l’1 d’octubre i pel qual els exiliats són requerits per part de la justícia espanyola. De fet, sobre els exiliats tampoc no hi ha hagut cap paraula i la reforma esmentada del Codi Penal es comenta a la ponència política del partit, si bé de manera esporàdica, indicant només que el partit “hi està a favor”. Les paraules “exili” i “autodeterminació” ni tan sols es veuen reflectides en el document de 74 pàgines de la ponència, que sí que denuncia tant “la unilateralitat de l’1 d’octubre” com “l’empresonament dels líders independentistes”. Catalunya en Comú sí que exigeix el reconeixement de Catalunya “com a nació”, un objectiu que pretenen que isca dels acords de la taula de diàleg. “Això ha d’anar acompanyat, sí o sí, d’una llei de plurilingüisme que blindi la immersió i també, molt important, la unitat de la llengua”.

Els objectius principals que es plantegen els comuns i tot l’espai polític aglutinat ara al voltant de la ministra Yolanda Díaz, però, s’ubiquen en l’espai social. Primer, la derogació de la reforma laboral, el gran cavall de batalla de la nova referent d’allò que encara és Unides Podem i que està, tot fa pensar, en procés de rebatejament. Segon, l’impediment de l’ampliació de l’aeroport del Prat, gran objectiu d’Ada Colau i d’altres alcaldes del seu partit que lideren ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com ara Lluís Mijoler, batlle del Prat. El partit tampoc s’oblida de la necessitat “d’un nou sistema de finançament”, argumentant que “la qüestió no només afecta catalans i catalanes”, atès que “hi ha comunitats com el País Valencià o les Illes Balears que encara es troben més perjudicades per aquest sistema de finançament”.

Però si aquesta assemblea tenia alguna intenció era la d’estrenar, si més no aparentment, una nova etapa del partit. Així, s’ha donat importància a les aliances, que han d’anar “més enllà de les sigles”. És coherent, en aquest sentit, que en l’acte final celebrat  a l’INEFC de Montjuïc hi participaren l’alcaldessa Ada Colau, de Catalunya en Comú; la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz, del Partit Comunista; la líder de Podem i ministra de Drets Socials Ione Belarra; el ministre espanyol de Consum i referent d’Esquerra Unida Alberto Garzón; la vicepresidenta valenciana i líder de Compromís Mónica Oltra –que dirigeix també Iniciativa del Poble Valencià, partit integrat en la coalició valenciana– i la referent de Catalunya en Comú – Podem al Parlament de Catalunya, Jéssica Albiach. Una unió que evoca aliances tradicionals de l’esquerra al conjunt de l’Estat, ben habituals al llarg de la història política: des del Front Popular del 1936 fins l’actual Unides-Podem, passant per les enteses entre PSUC i Partit Comunista d’Espanya i moltes altres coalicions.

Després de la foto de família, d’una presentació i d’una actuació musical que s’han allargat una hora, Jéssica Albiach, coordinadora nacional de Catalunya en Comú, era la primera a prendre la paraula. Albiach reivindicava el caràcter “acollidor” de Catalunya “amb la resta de pobles de l’Estat i del món”. Demanava la unitat contra les violències masclistes, es mostrava convençuda que la llei d’estrangeria del Govern Aznar, encara vigent, seria derogada pel Govern espanyol; i tenia un record per les dones de cures i per l’empobriment del sector, que sovint desenvolupa el seu treball en condicions d’economia submergida. Albiach, reforçada com a referent català del seu partit, encabia el seu discurs en els marges de l’ecologia, de l’ocupació digna i de la fraternitat com a metes a anar assolint. “O ens salvem totes, o no se salva ningú”. Segons la diputada, hi ha un canvi de paradigma polític en aquest sentit basat en l’esperança que, diu Albiach, representa el seu partit. Albiach, que també reivindicava el PSUC, defensava el catalanisme, la plurinacionalitat i el progressisme. “Contad con Catalunya para cambiar España, porque esa ha sido siempre nuestra historia”, cloïa enviant un missatge a la resta de l’Estat i, concretament, a Yolanda Díaz. “No solamente nos necesitamos: es que también nos queremos”.

 

Tot seguit parlava Mónica Oltra, presentada com a vicepresidenta del Govern valencià. La referent de Compromís feia el seu discurs en català, a diferència de l’acte anterior que ella mateixa va protagonitzar amb Díaz i Colau a València per donar forma al nou espai que liderarà la ministra espanyola. Oltra es mostrava “molt feliç d’estar a Catalunya”, on no viatjava des d’abans de la pandèmia, i reivindicava els “consensos” davant les crisis “que han truncat tantes vides”. “No sé si us heu adonat”, deia, “que compartir escenari amb l’alcaldessa de la segona ciutat d’Espanya i amb dos ministres no era normal feia una dècada, quan estàvem condemnats a fer de Pep Consciències del bipartidisme”. Oltra assegurava que des del 2015 “s’ha guanyat per transformar i s’ha transformat per guanyar”, exemplificava l’afirmació amb la consolidació dels discursos de gènere en l’àmbit públic i amb el fet que “ara tothom es feminista i es creu el canvi climàtic”. Defensava, al seu torn, el discurs ecologista, feminista i social que defineix el seu espai polític, i comparava València amb Barcelona pels “problemes” que ambdues ciutats afronten amb les ampliacions preteses del Port i de l’Aeroport, respectivament. El posicionament d’Oltra al costat de la gran aliança d’esquerres d’àmbit estatal deixa, això sí, en una posició compromesa Més Compromís, nova denominació de l’històric Bloc Nacionalista Valencià, partit majoritari al si de la coalició Compromís que compta amb un sector de la militància gens menyspreable que veu amb escepticisme, quan no amb contrarietat, inserir-se en una aliança que superaria l’àmbit territorial del País Valencià. La vicepresidenta valenciana acabava el seu discurs citant el poeta Vicent Andrés Estellés.

 

Tot seguit, el ministre espanyol de Consum i referent d’Izquierda Unida, Alberto Garzón, donava l’enhorabona a Catalunya en Comú “per haver arribat fins ací”. Recordava, com Oltra, la situació en què es trobava aquest espai polític fa ara deu anys, quan Mariano Rajoy va guanyar les eleccions i Garzón va ser escollit diputat i semblava ben difícil que els partits a l’esquerra del PSOE experimentaren una evolució política i institucional tan pronunciada. Segons Garzón, la gestió a l’hora d’integrar distintes cultures polítiques ha fet possible aquest creixement. “L’esforç col·lectiu que heu fet és reflecteix avui ací, sou els artífexs de les polítiques que permeten canviar el món”. El ministre de Consum comparava les polítiques impulsades des del seu espai amb les d’austeritat aplicades per Mariano Rajoy durant la crisi financera de la dècada anterior. “Ningú que tinga el més mínim sentit de la fraternitat farà pagar la crisi als més vulnerables”, afirmava, abans d’acomiadar-se amb un “salut i república”.

 

La navarresa Ione Belarra, ministra espanyola de Drets Socials i líder de Podem després de la marxa de Pablo Iglesias, finalment no podia assistir presencial a la cloenda de l’Assemblea de Catalunya en Comú i intervenia a través d’un vídeo gravat. “En els pròxims dos anys ens juguem la propera dècada”, deia abans d’assegurar que “continuarem demostrant que podem fer polítiques d’igualtat social i lluitar per situar-nos al davant de l’avantguarda europea”.

Yolanda Díaz, rebuda amb una ovació ben sonora, intervenia saludant en gallec i assegurant que “somie amb que la meua filla sàpiga llegir Irene Solà o Joan Margarit en català, sense problemes”. “Per què són tan rebecs davant el plurilingüisme?”, es preguntava, i s’autoerigia com una “aliada per sanejar el país” davant dels qui “el volen construir des de l’odi”, quan “en el país que es construeix des d’aquesta assemblea hi cabem tots”. Díaz, que mostrava clara identificació amb Catalunya en Comú, aplaudia “la política de bastir ponts”. La ministra de Treball també donava importància al fet que Barcelona compte amb Ada Colau com a alcaldessa. “Representeu el millor de la nostra cultura política i sou més necessàries que mai”. Díaz també certificava “el final del bipartidisme”, clamava per protegir la sanitat pública i defensava també la memòria d’Ernest Lluch, assassinat fa 21 anys i a qui posava com a exemple de gestió de la sanitat. Per últim, defensava els diners invertits a Catalunya en termes socials des del govern espanyol, “una aportació sense precedents”, així com enumerava les lleis impulsades des de Moncloa per defensar la seua gestió i insistia en la necessitat de treballar per garantir condicions dignes per als treballadors. Curiosament, Yolanda també citava l’exalcalde de Barcelona i expresident català Pasqual Maragall tot just abans de referir-se a la vaga de la Canadenca del 1919, que va ser el preludi de l’establiment de la jornada laboral de vuit hores. Per últim, es referia a l’Assemblea de Catalunya i al PSUC per sentenciar: “toca tornar a ser l’avantguarda del projecte per a tot Espanya”, exclamava entre un sonor aplaudiment que interrompia el seu discurs a crits de “presidenta, presidenta” per part del públic.

Els crits, tot seguit, eren “alcaldessa, alcaldessa”. Ada Colau cloïa l’Assemblea del seu partit en una mostra que qui lidera l’espai és, indiscutiblement, l’alcaldessa de Barcelona. “El meu compromís és amb la meva ciutat, ja hi haurà temps de parlar de qüestions electorals”, deia per deixar clar que no contempla explorar noves aventures polítiques més enllà del cap i casal català. Insistia en el missatge, reiterat al llarg del dia, que “Barcelona estima Catalunya”, i situava la capital catalana com a gran impulsora de les transformacions polítiques. “Moltes de les coses que estem fent ens deien que eren impossibles i estem fent milers d’habitatges de lloguer social, som la capital de l’Estat amb més inversió social, reforcem els serveis públics i conquerim nous drets”, reivindicava. Alhora, rebutjava les crítiques que s’han anat multiplicant contra el seu mandat. “Les elits estan incòmodes perquè veuen que la transformació de la ciutat no té marxa enrere, i els proposo sumar-se al canvi”. Colau, en definitiva, plantejava la seua política com a font d’inspiració per a les polítiques d’àmbit estatal, i reforçava l’acte del cap de setmana passat a València. La III Assemblea del seu partit ha servit per confirmar el seu lideratge i per situar Catalunya en Comú en l’òrbita del projecte de Yolanda Díaz. Una identificació ben previsible i en la qual els comuns, així com també Mónica Oltra, tenen dipositades les seues confiances de futur.

 

Pressupostos?

En la jornada de dissabte de l’Assemblea de Catalunya en Comú, Jéssica Albiach va justificar l’esmena a la totalitat als Pressupostos catalans pel fet que no garantirien, segons les seues paraules, “la transformació”. En el seu discurs desprenia una crítica evident al conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, però afirmava que continuaven “estenent la mà”, deixant una petita porta oberta per aprovar-los finalment en el debat parlamentari que se celebrarà dilluns.

Diumenge de vesprada, representants del Govern català s’hauran de reunir amb una delegació d’En Comú Podem per mirar de desencallar l’aprovació dels comptes. Esquerra Republicana, el partit del president Pere Aragonès, ha pres la iniciativa per mirar d’obtenir un sí in extremis dels comuns que sembla ben complicat d’aconseguir. Per mirar de capgirar la situació, Pere Aragonès ha suspès la seua agenda de diumenge. En els parlaments de cloenda de la III Assemblea de Catalunya en Comú, però, no n’hi ha hagut cap referència a la qüestió, que sura entre la incertesa més absoluta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.