Quant fa que es dediquen a la castanya?
Professionalment, com a empresa, el dia nou de novembre farà tretze anys. Però, tot plegat ho vam engegar fa vint anys. Teníem les nostres feines que no tenien res a veure amb això. Però, ens vam adonar que hi havia molt descontrol amb la castanya, que ningú cuidava els castanyers, que el 80% de la castanya que mengem la porten de Galícia i el 18% de la Xina i Turquia. Aquí a Viladrau fem la fira de la Castanya. Som dos mil habitants i en un cap de setmana poden pujar deu mil visitants. La castanya que es venia aquí al poble era recollida de manera il·legal, es portava de fora i no es deia, no tenia cap mena de control sanitari. Aquí va ser quan vam decidir començar a fer alguna cosa.
D’on els ve la relació amb aquest món?
Vivim a Viladrau, som d’aquí, i resulta que estem envoltats de muntanyes i muntanyes de castanyers. Està tot abandonat i ningú hi fa res. En canvi, per la fira sembla que a la gent li descobreixin el món de la castanya i la gent està boja per la castanya. Com pot ser? Mires la història i veus que al Montseny tot era castanyer. Abans no hi havia patates ni blat, l’alimentació es basava en la castanya. La castanya que es consumia a Barcelona, pràcticament era del Montseny. Això s’ha abandonat i perdut tot. És més fàcil portar castanya de fora que cuidar el territori. Nosaltres vam dir que no podia ser que tinguéssim uns castanyers de set-cents anys, que son patrimoni de Catalunya, i que ningú hi fes res. Així vam començar això. Vam començar anant a veure què es movia al món de la castanya. Vam voler aprendre. Vam anar a França a veure què feien elaboradors, restauradors, productors, gent que organitzava fires. Vam estar a Itàlia a Montemeatta, a Cuneo, a Còrsega, a veure tot el món que es mou. A Itàlia són els pioners. Després vam estar a la vall del Bierzo i a Portugal, que són els que estan innovant més en temes de castanyers. Així vam pensar fer un centre de divulgació de la castanya i el castanyer que ens permetés treballar tot l’any.
Quins objectius tenien?
Un era salvar els castanyers com a patrimoni, una cosa única que tenim al Parc Natural del Montseny. Després volíem fer cultura de castanya. No pot ser que la gent pensi en menjar castanyes només tres dies a l’any. La gent ha de saber que pot menjar castanyes cada dia de l’any, tal com menja nous. Per tant, nosaltres tenim castanyes tot l’any i això no ho fa ningú. Nosaltres fem productes molt saludables, amb castanya. Però, la gent no ho coneix. Fem divulgació, però hi ha un tema de cultura que va a poc a poc.
Quines tasques fan?
Tenim tres línies de treball per poder treballar tot l’any. Una és la castanya i els elaborats, l’altre és la fusta de castanyer i l’altre les visites guiades. Això, des de que ho vam plantejar, a ara, això s’ha fet una realitat palpable. La gent, quan ve a casa, ens diu que no tenien ni idea del que fèiem aquí al Montseny. Som l’empresa agroforestal que fem més visites al parc del Montseny. En fem per escoles, per instituts, per universitat, per escoles agràries, per escoles forestals, de cuina. Totes son especialitzades i fetes a mida. També tenim el tema de la fusta, que és un altre món. Abans al Montseny i havia 150 empreses que es dedicaven a la fusta, ara només en queden tres. Fem una fusta natural, que no necessita tractament.
Ja venien del món del bosc i l’alimentació?
Estàvem al món agrari forestal, cuidant animals, terres, una mica de tot. Sempre dic que a la vida passen coses. A tothom li passen coses que el marquen. Doncs aquesta és una.
Deien que son tres treballant la fusta al Montseny i en l’àmbit de la castanya són els únics de tot Catalunya. És un sector rentable?
Sí. Bé... Quan vam engegar-ho vam posar vuit anys de marge per fer-ho rentable. Imagina començar amb un producte que es consumeix tres cops a l’any i tu en vols viure tot l’any. En altres països, es consumeix tot l’any en forma de cervesa de castanya, farina de castanya, elaborats... Aquí, zero. Tot això va començar amb un termini mínim, tirant curt, de vuit anys. S’ha de fer molta cultura i crear uns productes. Això ha canviat totalment. Vam començar amb 500 kg de castanyes el primer anys, l’any passat en vam fer 16.000 kg. Hem tingut unes quaranta persones recollint castanyes en diferents finques i tres persones que fan visites guiades temporalment. A l’obrador ara hi treballem vuit persones. Tenim trenta-cinc referències del món de la castanya i treballem amb 14 elaboradors de l’entorn per fer productes de qualitat màxima. Sabem que tenim la millor castanya del mercat i del país. Ho volem fer conèixer a la gent. Menjar castanyes és per gaudir, no per trobar-se sorpreses. Les castanyes han de sortir bones. És un món tabú. La gent té normalitzat que en surtin de dolentes. Nosaltres fem controls molt estrictes de qualitat.
Quin gruix del negoci depèn de la temporada de Tot Sants?
En quatre o cinc setmanes fem l’agost. El 50% ho fem en un mes. Més o menys és així.
Essent així, com els ha afectat el Covid?
Fort. Però, hem tingut sort. La gent ens diu que potser toquem massa coses. Sort de tocar massa coses! Això és el que ens va salvar. Ens va salvar la fusta. Això ens ha permès aguantar. De visites vam quedar a zero. Les visites, directament, son un 15% dels ingressos, però indirectament... En les visites la gent ens coneix i després ens compra productes.
Quin efecte té sobre el bosc que hi hagi gent que hi vagi a treballar la castanya?
Brutal. Pensa que, nosaltres, quan agafem un bosc, el deixem com un jardí. Vam començar amb una finca i ara en portem catorze. Volem ser un referent de cuidar el país, de cuidar el territori, d’una manera de fer. Si un dia hi ha un incendi, una castanyera neta pot ser un fre. Un bosc de castanyers el pot gaudir tothom. Hi ha una dita que diu que «si tu cuides la natura, ella et cuida a tu». El que passa és que va a un altre ritme. La gent quan ve es queda flipada i diu que és bèstia el que fem. Aquí no hi ha cobertura de mòbil. Cada dia al matí encenem el foc aquí fora i estem on estem.
Senten que tenen condicions per competir amb les castanyes que venen de fora?
Cap. Però, el que fem nosaltres és únic, no té res a veure. Son dos productes que s’assemblen, però d’una qualitat molt diferent.