Illes Balears
Amb el Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat, el Govern espanyol destinaria a Balears un 1,3% del tota de la inversió real del sector públic per a 2022, segons l’avantprojecte que s’ha presentat a Madrid. Aquesta és la partida que es destina a inversions en tot els sectors públics. S’invertirà un total de 172,35 milions en la millora de jutjats i dependències policials, en ports, aeroports, presó, etc. L’any passat la xifra fou de 201 milions, és a dir que hi ha una minva de 28,65 milions, segons la previsió.
Per un altre costat, s’ha de considerar que aquests PGE contemplen -per primera vegada, i així serà durant els pròxims quatre exercicis- la injecció de 183 milions addicionals en concepte de «factor d’insularitat» -o compensació pel que suposa importar gairebé totes les mercaderies i el major cost de l’exportació–, que serien gestionats lliurament per part del Govern balear.
País Valencià
Encara que no s’ha projectat una inversió que corresponga exactament al pes poblacional que ostenta el País Valencià a l’Estat espanyol, els pressupostos generals confeccionats pel Govern espanyol del PSOE i Unides Podem situen el País Valencià com el tercer territori més beneficiat. Amb Catalunya i Andalusia al capdavant, el territori valencià comptaria amb 1.208 milions d’euros, els quals suposen un 9,3% del total. Es tracta de tres dècimes menys envers el quadre d’inversions territorialitzades del 2020, atès que els diners destinats per a les autonomies augmenten un 7,27%. Tanmateix, aquesta projecció d’inversió supera, per exemple, l’atribuïda a la Comunitat de Madrid, que rebria 1.151,46 milions d’euros.
El País Valencià, d’aquesta manera, aconseguiria 44 milions d’euros més envers els comptes del 2020, la qual cosa suposaria un creixement de la inversió del 3,7%. En aquests comptes, a més, el territori valencià obtindria 52,80 milions d’euros pel Fons de Compensació Interterritorial, la qual cosa suposaria el 12,4% d’un total que ascendiria als 432,43 milions d’euros. Aquesta dada, però, és lleugerament inferior als 53,81 milions d’euros pressupostats per a l’any 2021.
Els comptes del Govern espanyol també contemplen 38 milions d’euros per finançar l’Autoritat de Transport Metropolità de València, els quals es queden lluny de les inversions destinades als organismes de Barcelona o Madrid; i altres 300 milions d’euros en matèria de mobilitat. Aquesta darrera quantitat es dividiria en 100 milions per a experiències pilot de caràcter innovador i 200 milions per finançar el funcionament de les actuals infraestructures presents al País Valencià.
Catalunya
El PSOE necessita, si no vol dependre del PP, els vots d'una part de l'independentisme per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat. La carta que juguen els socialistes és la d'explicar que el que contempla el projecte presentat aquest dimecres s'acosta molt al que consta a la disposició addicional tercera de l'Estatut, segons la qual la inversió de l'Estat al Principat ha de ser equivalent al PIB, és a dir, un 19%.
El text presentat al Congrés dels diputats contempla que la inversió ascendeixi fins al 17,2%, amb 2.230,74 milions d'euros. Una xifra superior al 16,5% i 1.999,30 milions d'euros dels PGE de 2021. També contempla la transferència de 200 milions d'euros pendents del pressupost de 2008 en compliment d'una sentència del Tribunal Suprem del 2017. Tot i que són diners que l'Estat ja hauria d'haver transferit a la Generalitat anys enrere, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero ha volgut sumar aquests diners al total per justificar que, combinant les dues transferències, el percentatge d'inversió projectada -altra cosa és el seu compliment- de l'Estat per Catalunya arriba al 18,7%, a prop del 19%.
Les dades, tot i quedar per sota de l'estipulat, son significatives en comparació al que havia estat la norma durant els anys del PP. No obstant això, ni ERC ni Junts per Catalunya han mostrat massa entusiasme amb la proposta. Menys encara la CUP, que ja ha anunciat que no entrarà ni a negociar un projecte que considera insuficient per part d'un govern que manté la "repressió" i nega el "dret a l'autodeterminació" dels catalans.
Tampoc s'ha mostrat gaire optimista Míriam Nogueras, portaveu de Junts per Catalunya al Congrés. "No demanarem perdó per negociar desacomplexadament i per defensar allò que ens pertoca. Plegar-nos al PSOE i a les seves condicions no és ser útil per a Catalunya", ha explicat als mitjans. Nogueras ha carregat també contra ERC, criticant que no vulguin negociar els pressupostos de forma conjunta amb els partits independentistes i retraient-li que els acords anteriors dels republicans amb el PSOE no s'han acomplert del tot: "de cada cent euros pressupostats per a Catalunya, només n'arriben seixanta-sis".
Sempre que ha calgut parlar les comptes a Madrid, la discussió ha accentuat les tensions entre els partits independentistes. ERC, a diferència de Junts per Catalunya, ha apostat els darrers anys per intentar aconseguir beneficis a través de la negociació i el suport en moments clau al PSOE. Així, l'executiu dels socialistes -en coalició amb Unides Podem- té en els republicans la seva principal opció entre els partits independentistes. Per ara, en els compassos inicials, ERC intenta marcar distàncies. En certa manera, els republicans saben que la seva aposta per l'estratègia del diàleg depèn en gran mesura de la subsistència de l'actual executiu. És per això que és previsible que els de Pere Aragonès intentin obtenir certs rèdits, per exemple, assegurant el futur de la taula de negociació. Temen que si cedeixen els vots als socialistes, un cop aprovat el pressupost, les promeses quedin enlaire. És per això que, per exemple, ja han advertit que abans dels comptes voldran tancar el projecte de llei de l'audiovisual per tal que aquesta protegeixi el català, el basc o el gallec. En aquest punt, és possible que els republicans puguin sumar a la pressió els partits bascos.
La diferència de rols entre ERC i Junts per Catalunya, però, no farà sinó reforçar la sensació d'oposició interna que projecten els socis de govern des de fa anys i dificultar l'estabilitat de l'executiu que lidera Pere Aragonès.