L'Alguer, ciutat de llengua i cultura compartida amb la resta del domini lingüístic catalanoparlant, es preparava el cap de setmana passat per rebre la darrera edició de l'aplec d'Adifolk, una entitat que d'ençà de lustres fomenta arreu del món els trets culturals distintius de Catalunya. Una trobada de reivindicació de la catalanitat i dels lligams comuns entre el Principat i l'Alguer a la qual pretenia acudir el president Carles Puigdemont. En la seua doble condició d'eurodiputat i líder polític de l'independentisme, tenia previst reunir-se amb el president de la regió autònoma de Sardenya, Christian Solinas, i amb el síndic de l'Alguer, Mario Conoci.
Aquestes dues trobades, així com l'assistència de Puigdemont a la trobada internacional Adifolk, van quedar truncades per un moviment inesperat de la policia italiana en col·laboració, segons han afirmat des de l'oficina de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, amb dos agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat espanyol. Un extrem, tanmateix, que el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska ha negat. El dirigent independentista català era detingut a l'aeroport de l'Alguer a les acaballes d'aquest dijous. La retenció es produïa en virtut d'una ordre de crida i cerca del Tribunal Suprem que, teòricament, havia estat suspesa per una petició del magistrat conservador Pablo Llarena al Tribunal General de la Unió Europea.
L'instructor de la causa judicial contra el procés va demanar temps enrere a l'organisme judicial europeu resoldre una qüestió denominada prejudicial envers la detenció de l'exconseller Lluís Puig, qui no havia estat arrestat perquè la justícia belga va considerar que el Tribunal Suprem no era competent per cursar-hi l'ordre. L'alt tribunal espanyol, amb l'objectiu de defendre la seua competència desacreditada pels magistrats de Bèlgica, va presentar-hi al·legacions al Tribunal General de la Unió Europea, el qual encara no ha emès cap dictamen sobre un assumpte que afectarà directament al conjunt dels consellers que romanen actualment a l'exili.
Les al·legacions de Llarena al tribunal comunitari localitzat a Luxemburg van tenir especial incidència en la retirada parcial de la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín. A finals de juny d'enguany, el Tribunal General de la Unió Europea, va avalar la votació de la cambra europea per donar curs al suplicatori del Tribunal Suprem i, en conseqüència, retirar la immunitat als tres eurodiputats independentistes. Encara més, rebutjava les cautelars sol·licitades per la defensa dels tres referents sobiranistes catalans.
L'hipotètic revès per als tres europarlamentaris de Junts per Catalunya a la justícia europea comptava amb un rerefons jurídic. L'alt tribunal comunitari explicava que «les autoritats espanyoles van manifestar expressament que aquesta sol·licitud [és a dir, la qüestió prejudicial formulada per Llarena] suposava la suspensió de les ordres de detenció nacionals dictades contra els demandants i comportava la suspensió de qualsevol procediment d'execució d'una ordre de detenció europea que poguera haver-se iniciat. També van afirmar que cap tribunal de la Unió Europea podia executar les ordres de detenció europees en litigi fins que el Tribunal de Justícia es pronunciara». O dit d'una altra manera: no hi havia risc perquè amb la immunitat perduda cap estat de l'eurozona detinguera els tres eurodiputats.
El Tribunal General de la Unió Europea, no debades, insistia: «En aquestes circumstàncies, ha de concloure's que, mentre el Tribunal de Justícia no s'haja pronunciat en l'assumpte C 158/21 Puig Gordi i altres, res suggereix que les autoritats judicials belgues o les autoritats d'un altre Estat membre pogueren executar les ordres de detenció europees dictades contra els demandants i entregar-los a les autoritats espanyoles». Com a mesura preventiva, en cas que cap estat de la Unió Europea decidira detenir Puigdemont, Comín o Ponsatí, la justícia europea obria la porta a demanar una cautelaríssima per recuperar temporalment la immunitat: «Si, una vegada dictat el present acte, sembla amb un grau de probabilitat suficient que puga sorgir el perjudici al·legat, en particular en cas de detenció dels demandants per una autoritat executant d'un Estat membre o l'execució d'un procediment per al seu lliurament a les autoritats espanyoles, els quedaria oberta l'opció de presentar una nova sol·licitud de mesures cautelars».
A pesar que el Tribunal General de la Unió Europea recollia la suspensió de les ordres europees de detenció contra Puigdemont, el Tribunal Suprem espanyol, segona va comunicar amb filtracions a la premsa en les hores posteriors a la detenció de l'expresident a l'Alguer, mai havia retirat aquesta acció judicial. La no-suspensió xocava amb l'escrit enviat per l'Advocacia del Govern espanyol al Tribunal General de la Unió Europea per determinar sobre la immunitat dels tres europarlamentaris. «L'efecte de qualsevol qüestió prejudicial és, precisament, la suspensió en el procediment en el qual se sol·licita. En aquest cas, afectant les ordres de detenció europea, cap òrgan judicial de la Unió Europea podria executar la mateixa mentre el Tribunal General de la Unió Europea no resolga la qüestió», va indicar en aquella comunicació l'Advocacia del Govern espanyol, tal com va recordar el lletrat independentista Josep Costa.
Els lletrats de l'executiu espanyol afirmaven en aquell escrit que les ordres europees «gaudeixen de plens efectes, per no tindre els demandants cap privilegi d'acord amb el dret nacional», atès que el processament dels dirigents independentistes va donar-se anteriorment a la seua obtenció de l'escó al Parlament Europeu, però que la presentació de la qüestió prejudicial de Llarena suposava «la suspensió de les ordres nacionals de detenció». L'advocacia no observava cap «risc cert» perquè se'ls poguera extradir en cas de moure's per l'espai comunitari: «D'ençà que es van dictar les resolucions del Parlament Europeu, no hi ha constància que cap autoritat d'un Estat membre haja iniciat cap procediment per a executar les citades ordres de detenció. No existeix cap procediment d'execució de les citades ordres de detenció».
«No pot ser que l'Advocacia digui una cosa i el Tribunal Suprem en digui una altra. A l'ordre jurídic internacional, hi ha una màxima: un país, una veu. I en aquest cas, sembla que no s'està complint per a res», retreia en roda de premsa l'advocat del president a l'exili, Gonzalo Boye, qui apuntava a moviments subterranis dels poders fàctics de l'Estat espanyol sense coneixement de La Moncloa: «Sembla clar que el Govern espanyol no controla totes les dades d'allò que ha ocorregut. Algú ha motivat de manera extra als policies de Sardenya. És una sort d'engany cap al Tribunal General de la Unió Europea, donant per existents qüestions que no hi són així».
L'actitud del Tribunal Suprem i, en particular, del togat Llarena va estar evident quan va enviar a la Cort d'Apel·lació de Sàsser, a Sardenya, un requeriment per extradir Puigdemont. «Per a la seua comunicació al mateix tribunal, li participe que el procediment judicial del qual deriva l'ordre europea està actiu i pendent de la captura dels processats en situació de rebel·lia. Així mateix, i amb igual finalitat, li acompanye la qüestió prejudicial plantejada en el mateix dia enfront del Tribunal General de la Unió Europea, la tramitació del qual no modifica la situació en què es troba actualment el procediment, en perjudici que s'haja d'acomodar en el seu dia a la interpretació del dret europeu, i sobre les estrictes qüestions suscitades, realitze el Tribunal General de la Unió Europea», va enviar el magistrat.
Poc després la justícia italiana ha deixat en llibertat Puigdemont, qui declara aquest dissabte a la Cort d'Apel·lacions de Sàsser. L'única obligació de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, ja que la justícia italiana ha alliberat Puigdemont de romandre inevitablement a Sardenya i ha fixat per al 4 d'octubre la vista per decidir si hi ha o no extradició. «Celebrem que Puigdemont quede en llibertat, però condemnem la persecució judicial que des de fa quatre anys està forçant-lo a viure a l'exili», ha assenyalat el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès.
«Detenció il·legal»
La detenció de Puigdemont, tal com explicava l'advocat Boye en una compareixença pública del Consell de la República, s'havia donat perquè «a la policia italiana li salta una ordre que està en el sistema». «I com aquesta està en el sistema d'alertes, l'executen. Nosaltres, de fet, vam tenir una llarga conversa amb la policia explicant-los la teòrica suspensió d'aquestes ordres i quins eren els preceptes de la resolució del Tribunal General de la Unió Europea. La policia, però, ens va respondre que no tenia capacitat per interpretar», va narrar el lletrat, qui ha carregat contra l'alt tribunal espanyol i, en conseqüència, contra Llarena: «El Tribunal Suprem ha tractat de jugar una carta poc clara, amb la qual cosa el Tribunal General de la Unió Europea se sentirà enganyat, si no se sent ja enganyat, perquè van alçar les mesures cautelars en la creença que tots estàvem actuant amb lleialtat».
«És una detenció il·legal feta per les forces de seguretat d'un Estat membre de la Unió Europea per l'actuació contrària al dret europeu de l'Estat espanyol. Una vegada més se salta l'ordre europeu per a una detenció», va agregar Toni Comín, qui acompanyava Boye en aquella roda de premsa, mentre Junts per Catalunya presentava una pregunta parlamentària al Congrés per esclarir si el Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol va tenir cap paper en l'operació de detenció. «Exigim l'alliberament immediat de Puigdemont. Itàlia, arrossegada per l'Estat espanyol, té un pres polític», va reclamar Comín mentre es produïa una protesta als carrers de Barcelona. Aquesta exigència va sumar-se a l'ofensiva jurídica de Boye, qui aprofitant l'escletxa deixada en la resolució del juny del Tribunal General de la Unió Europea presentava una cautelar per recuperar, encara que siga de manera temporal, la immunitat de Puigdemont.