Sostenir l’estratègia de diàleg sempre ha estat una aposta arriscada per part d’ERC. Els republicans, de portes endins, fa temps que assumeixen que el preu a pagar si els surt malament la jugada serà molt alt. Fins i tot, tenen coll avall que han de soportar la pressió diaria del seus socis institucionals, de l’ANC o de les crítiques a les xarxes socials.
Pensaven, però, que la firma d’un marge de dos anys per a la negociació amb l’estat, delimitant així la duració de la taula de diàleg, en els acords d’investidura els permetria una certa calma, encara que fos temporal.
Es podria pensar que les crítiques proferides per la CUP i Junts per Catalunya a finals de juliol podien entendre’s per la proximitat de la comissió bilateral, que encara agrada menys que la taula de negociació a cupaires i puigdemontistes. La setmana prèvia a la comissió bilateral, tots dos partits van posar en dubte que s’hagués de complir per complet el marge de dos anys pactat amb ERC.
En una entrevista a EL TEMPS, el conseller a l’exili i vicepresident del Consell per la República, Toni Comín, exposava el següent:
“Podem anar a Madrid i donar-li un temps, però no vol dir que si això és un fracàs des del minut u hàgim d’estar dos anys. Això no té cap lògica política. Cal una avaluació i uns indicadors concrets per fer-la. Els dos anys segurament se’ns faran molt llargs. Si fem bé l’avaluació, no sé si caldrà esperar dos anys per constatar que el PSOE tampoc es mou”.
Passat el dia 2, data de la comissió bilateral, els republicans esperaven unes setmanes d’agost de certa calma, per arribar amb forces a la setmana del 14 de setembre, per quan es preveu la reunió de la taula bilateral. Conscients, això sí, que l’11-S d’enguany podria ser també una jornada complicada per a ERC. Tot i que, potser, ho serà encara més.
Aquesta darrera setmana, però, s’ha pogut constatar que els dies de calor és faran llargs per als de Pere Aragonès.
Els flancs
La CUP va arrencar la setmana posant els punts sobre les “i” amb la petició de compareixença de Pere Aragonès pel projecte d’ampliació de l’Aeroport del Prat, anunciat després de la Comissió Bilateral. En un comunicat els anticapitalistes subratllaven que “amb l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona - El Prat el govern
català està travessant una línia vermella”. Instaven, doncs, al govern Aragonès a "desplegar aquelles polítiques econòmiques socials i nacionals recollides en l'acord d'investidura”.
El pols seguia dimarts amb l’anunci de la manifestació de l’Esquerra independentista de la Diada. Aquesta mobilització pretén denunciar “el reencaix autonomista amb un govern espanyol que no té cap intenció de respectar ni el dret a l’autodeterminació ni els drets socials”.
D’altra banda assenyalen la taula de negociació com "un intent de pacificar el conflicte independentista", motiu pel qual amenacen en convocar “noves mobilitzacions” si se celebra.
Per acabar de reblar el clau, dimecres, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Dolors Sabater - cap de files dels cupaires al Parlament- alertava que l’Executiu Aragonès estava "suspenent" en el tram que porta de mandat. Sabater va recordar el pacte d’investidura no era un acord d'estabilitat de l'executiu. Advertia, doncs que ha l'estabilitat depèn del propi Govern i les polítiques que impulsin a partir d’ara. "Vam dir que l'acord es podia convertir en un acord d'estabilitat si el Govern complia, però la sospita és que hi ha hagut una renúncia, evidentment", acotava en relació a l’autodeterminació.
La cap de files de la CUP va afegir, a més, el desacord del seu partit amb l’ampliació de l’aeroport, la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern o les “injeccions per rescatar” el Circuit de Montmeló. Punts, va remarcar, que poden determinar si els anticapitalistes donen o no suport als futurs pressupostos.
També dimecres, en una entrevista a La Vanguardia era el portaveu adjunt de Junts per Catalunya, Josep Rius, qui posava en dubte el termini de dos anys per a la taula de negociació. L’excap de gabinet de Puigdemont afirmava que aquest període de temps "no portarà enlloc". Argumentava que es van “comprometre amb el diàleg, però això d'esgotar dos anys ja es veurà. Potser amb dues o tres reunions ja veurem com anirà".
La resposta a Junts per Catalunya i la CUP arribaria el dijous de la mà de Marta Vilalta, portaveu d'ERC. En una entrevista a Europa press acusava a Junts de "debilitar la part catalana" a la mesa de negociació i "fer-li un regal al PSOE perquè el deixen de pressionar". Reblava que "carregar-se un instrument que ens pot ser útil en el camí a la independència, per un motiu que desconeixem, creiem que és fer un mal servei al projecte independentista". L'endemà, divendres, davant els micròfons de Catalunya Ràdio, Vilalta recordava que existia "una inversió, però no un acord" per la qüestió de l'aeroport del Prat, esmentava la possibilitat que ERC consultés a la militància sobre la qüestió i demanava a la CUP que "s'impliqués" en l'elaboració i negociació dels pressupostos.
Tornant a dijous, en una entrevista a l’ACN, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie lamentava que "si acaba triomfant la idea que la unilateralitat no és possible, significa acabar impregnant a la ciutadania la idea que la independència no és possible".
"D'alguna manera has d'estar disposat a córrer un risc" i a "tenir una transició dificultosa", apuntava Paluzie, descartant la demanda d'un nou referèndum i reiterant la seva aposta per una declaració d'independència "efectiva".
En la mateixa línia, afegia que transmetre que l'Estat propi "només" es pot aconseguir amb un referèndum acordat acabarà "traslladant" la independència com "una cosa romàntica", que "està molt bé però que 'anem fent'...".
Una empenta que podria continuar la setmana que ve arran dels actes de la Universitat Catalana d’Estiu, on hi destaca un debat sobre les institucions catalanes entre la president del Parlament, Laura Borràs -part dels sectors més contraris a donar marge al diàleg amb l’Estat dins de Junts- i el 131è president de la Generalitat, Quim Torra, que en el seu darrer llibre va ser especialment crític amb l’actual president Pere Aragonès.
Tot plegat, depara un camí que farà pujada per a ERC fins a la taula de negociació i que viurà el seu punt àlgid amb les manifestacions de l’11-S. Un llarg estiu per als republicans.