Sota un sol de ple estiu, la híper ventilada dreta espanyola s'ha manifestat, una vegada més, contra una decisió política que afecta la vida catalana. Si en el passat fou la reforma de l'Estatut o ara toquen els indults. Canvien les raons, o excuses, però el fons es manté inalterat. Res posa més a to a la dreta hispànica que l'autogovern català, en qualsevol de les seves variables.
Colón. La plaça madrilenya més estimada per la triple dreta -PP, Vox i Ciudadanos - ha acollit aquest diumenge una altra vegada una concentració de milers i milers de persones -més enllà de la guerra de xifres, l'assistència fou inferior a la de febrer de 2019 en el mateix lloc -, agitant banderes espanyoles-algunes de les quals del règim franquista -, per protestant per la decisió del Govern de Pedro Sánchez d'indultar els dirigents independentistes presos.
La concentració fou convocada per una nova organització, la plataforma Unión 78, que té com a cara visible la inefable Rosa Díez, ex del PSOE, ex consellera del Govern basc en coalició amb el PNB, ex diputada europea socialista, creadora de la seva plataforma personal per seguir amb càrrec institucional, Unión Progreso y Democracia, per la qual aconseguí ser elegida diputada del Congrés i ara, després d'un pocs anys de silenci, defensora del PP, vocacional martell de Sánchez i activista contra els indults.
A desgrat del desbarat ego de Díez, la gran estrella dels suats assistents no va ser ella sinó la inimitable Díaz Ayuso, una de les dones amb una intel·ligència més peculiar que s'ha dedicat mai a la política i que fou tan aplaudida per centenars d'assistents com buscada pels micros. Fidel al seu estil, va fer unes declaracions que, com totes les seves, destil.laven el nul coneixement que té de com funciona la Constitució que tant diu estimar i defensar i, en fi, el sistema legal espanyol: «El rei firmarà aquests indults? El volen fer còmplice?», afirmà, davant dels estorats redactors. Geni i figura.
El que es mostrava la mar d'entusiasmat amb la concentració i la gernació assistent era el cap de Vox, Santiago Abascal: «la foto que avergonyeix a tots els espanyols és la del Govern de la nació fotografiat governant i sostingut en el poder gràcies a tots els enemics d'Espanya». Feia referència, així, a les crítiques de l'esquerra per la que consideren repetició de la «foto de Colón», és a dir la reunió al mateix lloc, el febrer de 2019, de PP, Vox i Ciudadanos contra el Govern de Sánchez.
Per la seva banda, Inés Arrimadas, en hores baixes des de que el seu partit es desfà per tot arreu, advertia de tots els mals que esperen a Espanya si Sánchez «dona aquests indults» que, al seu entendre, «són una vergonya».
L'encara líder del PP -a l'espera que una eventual derrota a unes generals el facin cedir la vara de comandament del partit a l'heroina de la llibertat de bars i birres, Ayuso -, Pablo Casado, intentava evitar la voto amb el líder ultradretà alhora que amb un impostat prec demanava al president del Govern espanyol que «no vengui la unitat i la sobirania nacional per un grapat de vots». La direcció central del PP va ordenar assistència massiva, de per tot l'Estat, però així i tot hi hagué alguns dirigents territorials que s'estimaren més no aparèixer per Colón, com el gallec Alberto Núñez Feilóo, el castellà Alfonso Fernández Mañueco i l'andalús Juan Manuel Moreno.
Entre moltes altres consignes, sovintejaren les de «Sánchez dimissió», «L'independentisme oprimeix», «No és indult, és xantatge», «Traïció!», «Espanya no es ven»... Els oradors no foren els líder dels tres partits polítics de dreta. L'organització tirà d'independents dretans, algun del qual desconegut. Començà l'escriptor Andrés Trapiello que recuperà el lema «Basta ja!», usat en el País Basc per l'unionisme espanyolista. «Aquesta sí que és una manifestació que té utilitat pública, no com els indults», asseverà. I animà els presents a seguir manifestant-se perquè «ningú és fatxa per dir el que deia el president del Govern fa uns mesos». Un altre orador, un jove anònim, assegurava que «no podem consentir que el Govern nacional estigui en mans del separatisme, els hereus de Sabino Arana i els filoetarres».
A les 13:10 arribà el moment estel·lar. Rosa Díez prenia la paraula per agrair l'assistència i es referí a «tot els espanyols de bé que som aquí» contra «el Govern autoritari, inepte i parasitari» per dir «alt i clar, basta ja!». Advertí que «aquesta és la primera d'altres (manifestacions) que vindran per defensar» la «unitat nacional». Donà així mateix les gràcies als «espanyols tots» -en una curiosa repetició d'una expressió que va fer famós al president del Govern franquista Carlos Arias Navarro, quan va donar la notícia per TVE de la mort del dictador– que eren a Colón per protestar contra «el greu atemptat contra la democràcia» que «s'apresta a perpetrar» Sánchez «i els seus còmplices». Acusà el president de suportar el seu Govern sobre «els que ens ataquen a tots, els que volen rompre Espanya i derogar de fet la Constitució». Al seu entendre «el Govern està associat amb delinqüents i està per això traint les seves obligacions constitucionals». Insistí en diverses ocasions en el fet que «Sánchez ha posat en venda la justícia i Espanya» i que «no ho consentirem».
No faltà la utilització del drama de la pandèmia, amb un minut de silenci que demanà la pròpia Díez que culminà amb el toc de corneta de l'himne espanyol, no molt ben executat, que va cloure l'acte. Posteriorment se sentiren insults d’alguns dels presents contra determinats mitjans de comunicació -”venuts”, “pocavergonyes”, “anti patriotes”... -, al millor estil dels actes organitzats per la ultradreta trumpista als Estats Units.