Un anunci de cervesa estrenat recentment ha ressuscitat l’artista Lola Flores. Gràcies a les tècniques d’edició de vídeo més avançades, La Faraona s’adreça als andalusos i els toca la fibra: “¿Tú sabes por qué a mi se me entendió en todo el mundo? Por el acento”. És un minut intens, emotiu, que els connecta amb les seues arrels. Amb el seu poderío. “A todo esto lo llaman ahora empowerment, ¿no?”, pregunta com a comiat la protagonista reviscolada.
Si efectivament ressuscitara, a la Lola de España —com popularment va ser coneguda— no se li reconeixeria l’accent perquè se li gelaria la veu. Ja no hi ha el PSOE a la Junta, com va passar ininterrompudament 36 anys, entre 1982 i 2018. Ara hi governa la dreta amb el suport de la ultradreta. Un bipartit PP-Ciutadans amb Vox fent de crossa necessària per a caminar.
La ultradreta s’ha afermat tant a Andalusia que, a les últimes eleccions estatals, fins i tot va superar el PP a quatre de les vuit províncies: Sevilla, Cadis, Almeria i Huelva. D’un extrem a un altre de la geografia andalusa, a províncies més populoses i menys poblades, d’estructura econòmica diferent, Vox, un partit que a penes tenia implantació va aconseguir liderar el bloc de la dreta. En total, aquell dia, el 10 de novembre de 2019, els populars tan sols van avantatjar Vox de 7.293 vots: 877.202 a 869.909.
Que Vox superara el PP podia ser relativament sorpresiu a Almeria, que de fa anys es caracteritza —com la veïna Múrcia— per un vot bastant escorat a la dreta, però fa no res era impensable que això poguera succeir a la circumscripció de Sevilla. Encara més tenint en compte que els populars ostenten la presidència de la Junta.
Significa això que Vox està marcant l’agenda de la política andalusa d’ençà que, el gener de 2019, va engegar a rodar el gabinet presidit per Juan Manuel Moreno Bonilla, amb Juan Marín —de Ciutadans— com a número dos?
Més aviat, tot el contrari. Vox ha estat capaç, en aquest temps, de marcar perfil propi en qüestions que tenien un caràcter ideològic important —per exemple, la violència de gènere o la tauromàquia— sense exhibir, però, el seu tarannà més sectari.
Hi ha jugat a favor, igualment, el canvi de portaveu de Vox a l’hemicicle. El magistrat Francisco Serrano, candidat a la presidència als comicis del 2 de desembre de 2018, fou rellevat d’aquesta funció a començaments de legislatura per l’advocat cordovès Alejandro Hernández. Serrano fins i tot ha abandonat la militància a la formació després que la Fiscalia es querellara contra ell i el seu soci pel possible frau en l’obtenció de 2,4 milions de subvencions públiques a l’empresa Bio Wood Niebla. Serrano ja havia generat molta polèmica per les seues posicions en el cas famós de La Manada, quan va qüestionar-ne la violació i va acabar proclamant al seu compte de Facebook: “A la fi, la relació més segura entre un home i una dona serà únicament a través de la prostitució”.
Hernández, el seu substitut, exhibeix un to més moderat. No hi ha faltat, però, alguna pujada de to ben sonada. Per exemple, el 19 de novembre de 2020, quan va enviar “a la porra” i “a tomar por culo” la presidenta del Parlament —Marta Bosquet, de Ciutadans— per no interrompre una intervenció de Susana Díaz en què la portaveu socialista s’estava referint a Vox com “els hereus del franquisme”. Visiblement molest, Hernández va optar per abandonar la sala.
El canvi tranquil
“El pacte Vox-PP-Cs presenta una estabilitat enorme”, afirma el granadí Felipe Alcaraz, un històric del PCE i d’IU que fou 14 anys diputat al Congrés i 11 anys diputat al Parlament andalús. Encara que les tres formacions no van subscriure un pacte de legislatura conjunt —el PP va signar-ne un amb cadascun dels altres dos partits—, n’han rubricat un cada any que han aprovat els pressupostos. I ja en van tres. És aleshores quan Vox es mostra més exigent amb els socis, quan desgrana el pot de les essències. “De tant en tant fan teatre amenaçant que deixaran caure el Govern, però de seguida reculen”, afegeix Alcaraz.
L’última posada en escena va produir-se tot just després de la moció de censura promoguda pel president del partit, Santiago Abascal. Una iniciativa parlamentària que no sols va rebre la negativa del PP, sinó que va propiciar un discurs duríssim de Pablo Casado contra Vox. La formació d’extrema dreta va decidir llavors aturar en sec les negociacions pressupostàries a Andalusia.
La moció va fracassar el 22 d’octubre, però el 18 de novembre ja hi havia acord, plasmat en un document que encapçalaven els logotips dels tres partits. “L’objectiu principal d’aquest Govern i de les forces que li donen suport és l’estabilitat, no perdre Andalusia de cap de les maneres”, explica convençut Alcaraz. D’ací que no hi haja gaire soroll, com sí que n’hi ha hagut a Madrid, on la sensació d’invulnerabilitat sí que és total. D’ací, també, que Vox acote les seues reclamacions a elements simbòlics molt concrets.
El foment de la caça entre els alumnes andalusos, l’increment de les ajudes a les escoles de tauromàquia, la modificació del lèxic relacionat amb la violència masclista i la retirada de subvencions a les associacions de memòria democràtica han estat els seus camps d’actuació prioritaris. Tot plegat, línies mestres del seu programa polític. No han tingut tant d’èxit a l’hora d’introduir l’anomenat “pin parental” a les escoles i instituts: el Govern espanyol hi va eixir al pas.
Pel que fa als mitjans de comunicació públics, que pretenia clausurar, Vox s’ha limitat a sol·licitar el rebatejament de Canal Sur i la supressió d’Andalucía Televisión, el segon canal de la televisió pública. No ha aconseguit el canvi de nom de la cadena de referència, però sí una reducció del 10% del pressupost de l’ens amb vista a 2021 que comportarà, molt probablement, l’adeu del segon canal. Els treballadors, que critiquen la manipulació informativa, van fer dues jornades de vaga els proppassats 22 i 23 de desembre, arribant a fondre a negre l’emissió. Per Nadal, precisament, va ser rellevat el cap d’informatius, César Zancajo, una mesura que Vox va criticar en considerar que suposava una cessió als sindicats.
“A Vox exclusivament li preocupen els temes més ideològics”, subratlla el socialista Enrique Linde, un altre històric de la política andalusa. Expresident de la Diputació de Màlaga, exconseller de Governació i 18 anys diputat al Parlament, Linde coincideix a dir que la topada per la moció no va passar de ser “un xarampió”. “A Vox li apassionen les pel·lícules de suspens, però mai no passen d’això, el malestar va dissoldre’s al cap de pocs dies, quan Abascal va deixar clar que no deixaran caure aquest Govern”, recorda.
Dels organismes que Vox va anunciar que liquidaria, res no se’n sap. “Administració paral·lela”, en deien. En formen part centenars i centenars de fundacions, instituts i empreses de titularitat pública que continuen en marxa com si res no haguera passat. A penes se n’han eliminat una cinquantena, la majoria de les quals no presentaven activitat ni implicaven cap despesa de feia temps.
“Vox està més capficat en les qüestions orgàniques que no en el vessant institucional”, apunta Linde, “tenen gestores a sis de les vuit direccions provincials, i a Màlaga, una de les dues en què no, s’han vist obligats a repetir les primàries per irregularitats greus”. Unes primàries que ha guanyat Enrique de Vivero, un excoronel de la Legió.
En qualsevol cas, les enquestes indiquen que la formació ultradretana incrementaria la seua representació parlamentària. Dels 12 diputats amb què ara compta a entre 17 i 20. En paral·lel, el Ciutadans perdria la meitat dels seus diputats, bona part dels quals anirien a parar al PP.
I és que, efectivament, el canvi andalús és un canvi més aviat tranquil. “Jo a penes no l’he notat”, assegura Felipe Alcaraz, “el PSOE va deixar-los la feina feta en àrees com la sanitat, en què va promoure una privatització encoberta a través dels concerts, o les festivitats de la Setmana Santa i el Rocío, que ja eren tractades de manera populista a Canal Sur”. En l’aspecte econòmic, a més de les concessions sanitàries, Alcaraz considera que el bipartit PP-Cs “s’ha trobat la feina feta en qüestions com el sistema productiu, el model turístic o les polítiques d’ocupació, que comparteixen fil per randa amb el PSOE”.
En fiscalitat, això sí, el nou Govern ha tret endavant una reforma progressiva de l’IRPF autonòmic que ha significat l’eliminació del tram de 120.000 euros i la reducció de tres punts del tipus aplicat a les rendes superiors a 60.000 euros —que passa a ser el tram màxim—, del 25,5% al 22,5%. La reducció de la resta de trams no ha estat tan acusada: entre el 0,5% i l’1,5%.
“Viuen plàcidament confrontant amb el Govern espanyol i fent revisionisme de l’etapa socialista en els aspectes més sensibles”, opina Enrique Linde. “Andalusia va ser la primera autonomia a tenir Vox al seu Parlament i d’ací a dos anys serem conillets d’índies novament, en aquest cas convertint-nos en els primers que tenen Vox al seu Govern autonòmic”, pronostica fermament.
Un panorama benèvol
Fet i fet, ningú no dubta que Vox superarà Cs en els següents comicis, previstos per la tardor de 2022. I malgrat que Juan Marín —vicepresident de la Junta i coordinador autonòmic de la formació taronja— ha deixat caure la possibilitat de concórrer-hi conjuntament amb el PP, aquesta hipòtesi ha estat descartada per complet per la presidenta estatal del partit, Inés Arrimadas.
De fet, a la branca andalusa de Ciutadans, hi conviuen dos corrents: el de Marín, que fa ostentació de la seua sintonia plena amb el PP, i un altre que s’entesta a marcar-hi distàncies, capitanejat per la consellera d’Igualtat, Polítiques Socials i Conciliació, Rocío Ruiz, qui ja ha mantingut diversos enfrontaments públics amb Vox. El primer, en diferit, a causa d’un tuit escrit en 2013 —quan ni tan sols pertanyia a Cs— en què definia la Setmana Santa com “desfilades de vanitat i populisme cultural ranci”, unes declaracions per què va haver de demanar disculpes. I tot sovint, per les posicions antifeministes de la formació d’extrema, davant les quals s’ha regirat. “Estic als antípodes de Vox, la meua energia es troba junt el drama de moltes dones”, ha asseverat la consellera. Tanmateix, ha accedit a les exigències de Vox de dir-li “violència intrafamiliar” a allò que fins l’arribada del nou Govern es coneixia com violència de gènere o violència masclista.
Les diferències al si de l’Executiu, per tant, es reprodueixen sobretot a l’interior de Ciutadans. N’hi ha que no descarten Marín —ja va militar a Aliança Popular, el PSOE i una formació independent de Sanlúcar de Barrameda— en un lloc preeminent de la llista del PP, fins i tot per davant d’Elías Bedondo, l’omnipotent conseller de Presidència, Administració Pública i Interior, a més de portaveu del gabinet.
“Com que Susana Díaz es nega a abandonar la secretaria general del PSOE andalús, al congrés de la tardor hi haurà unes primàries amb dues llistes”, avança Linde. Sense el poder institucional i la capacitat d’influència que hi va adherit, a Díaz li costarà de retenir el càrrec. Pedro Sánchez rumia un colp d’efecte com el de Salvador Illa a Catalunya que podria passar per enviar la ministra d’Hisenda i portaveu, María Jesús Montero, a la guerra civil amb Díaz, de qui va ser consellera. L’altre nom que podria confrontar amb ella és l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas. “A Susana Díaz, el partit li han ofert eixides dignes que ha rebutjat, però tothom sap que, un cop l’has perduda, és molt complicat de recuperar la presidència”, conclou Linde.
“Susana és un pes mort al si del PSOE-A, la crisi dels socialistes s’agreujarà encara més”, apunta Alcaraz des de la seua talaia d’observador expert. “Per si no hi havia prou, el trencament de l’espai de l’esquerra transformadora que encarnaven Antonio Maíllo i Teresa Rodríguez a Adelante Andalucía encara ho posa més difícil”, lamenta. No debades, Rodríguez s’ha deslligat de Podem, ha acabat al grup mixt en companyia de vuit diputats més i ara impulsa un partit de tall sobiranista i ecologista.
La divisió de l’esquerra i l’atomització de marques de cara a 2022 són un regal per a la dreta. Una catifa roja per l’entrada a la Junta de Vox, que deixarà de ser-hi a l’ombra i s’estrenarà en tasques de gestió. Ja hi compten els dies.