El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, comença a ser qüestionat per part del seu partit. De fet, seria més correcte dir que les discrepàncies comencen a fer-se públiques, atès que no són noves. Tot ha esclatat amb l’article publicat al diari Ara, en el qual Sànchez reconeixia que va contemplar l’1 d’octubre “més per forçar al Govern espanyol a obrir una via de diàleg que per proclamar la independència”. Per a alguns, aquesta és la gota que hauria de fer vessar el got.
Al si de JxCat no hi ha unanimitat envers la figura del seu secretari general, malgrat que durant temps s’havia entès com la persona de consens entre els diferents sectors. Indubtablement, les negociacions amb ERC han contribuït al seu desgast.
De moment, segons publica Europa Press, els crítics amb Sànchez al si de JxCat volen plantar-li cara. Concretament, segons l’agència, impulsaran un text perquè el signen els seus militants demanant la dimissió del secretari general o que pose el seu càrrec a disposició de la militància. Tot plegat podria tractar-se a la reunió de l’executiva nacional del partit del proper dilluns.
Convulsions en un partit en construcció
Junts per Catalunya no és un partit convencional. De fet, no va ser creat com a tal. El seu esperit sempre ha sigut el de ser més un moviment que té a l’horitzó la independència de Catalunya. Els esquemes de dreta i esquerra semblen ser secundaris en aquest partit, que presenta cert atractiu, atès que es pretén allunyat de la política tradicional, avui un tant desacreditada.
Però aquestes singularitats també provoquen convulsions en un espai en què hi ha tot tipus de famílies, de criteris i de maneres de fer. Des d’antics convergents que es van sumar a la nova formació del president Puigdemont amb la certesa que el PDeCAT desapareixeria de les institucions, fins persones procedents dels espais més allunyats de la vella Convergència. És el cas de Jordi Sànchez, que va formar part d’Iniciativa per Catalunya; i de tants altres que, tot i el seu independentisme, no comparteixen tradició política amb els companys de militància. No sembla que aquest, en tot cas, siga l’origen del problema, però són realitats que expliquen les dificultats amb què pot xocar l’espai puigdemontista.
El malestar d’una part important de Junts per Catalunya amb Jordi Sànchez procedeix, fonamentalment, de la forma com va gestionar les negociacions amb Esquerra Republicana. Una part de Junts no era partidària d’entrar a govern. Les discrepàncies amb ERC, ben visibles durant tots els anys del procés, feien pensar que aquesta solució no era bona. Laura Borràs, presidenta del Parlament; o el president Puigdemont, eren alguns dels qui defensaven aquesta postura, si bé la línia de Jordi Sànchez es va acabar imposant. El president a l’exili no va voler intervenir en les negociacions, tal com explicaria dies més tard en una carta pública adreçada a la militància. Alguns militants de JxCat, expliquen, van trobar a faltar més presència del líder i fundador del partit en el període de les negociacions.
Malgrat això, Sànchez no va tindre una oposició formal i frontal per liderar les negociacions del seu partit amb ERC per desencallar la investidura del president Aragonès. El mateix Sànchez es va posar al capdavant de les converses, cosa que no va agradar els integrants de l’equip negociador. Especialment Elsa Artadi, que va acabar negant-se a entrar al Govern de la Generalitat, on apuntava com a persona forta de JxCat a dins de l’executiu. El mateix camí va seguir Josep Rius, excap de gabinet de Puigdemont i una de les seves persones de confiança. Tampoc Laura Borràs hauria volgut entrar a l’executiu, tot i que ella ja ho tenia clar abans del pacte amb ERC. Aquest va ser el motiu pel qual va optar per ser presidenta del Parlament, tal com explicava en una entrevista recent a Vilaweb.
Pel que fa a tot allò de les negociacions que transcendia públicament, al si de Junts per Catalunya no van agradar les declaracions de Sànchez en què, assegurava, el seu partit evitaria unes noves eleccions. Si calia, deia, investirien Pere Aragonès per anar a l’oposició. Des d’una part de JxCat es va considerar que aquell missatge convertia el partit en ostatge ili restava força a l’hora de negociar amb ERC. De fet, Pere Aragonès va utilitzar aquell argument de Sànchez per exigir la seua investidura i la formació d’un govern en solitari. Ni tan sols el sector de JxCat menys partidari d'unes noves eleccions va aprovar aquelles paraules del secretari general del partit.
Cal tenir en compte que al llarg de la negociació, la manera de fer de Sànchez hauria emprenyat també els sectors més institucionals, afins als presos polítics Jordi Turull i Josep Rull. Aquests dos s’haurien sentit poc escoltats arran del paper predominant del secretari general -”s’ho fa tot sol”, deien veus del partit durant la negociació. A la vegada, el fet que la mà dreta de Rull, Damià Calvet, hagi quedat fora de l’executiu no hauria acabat de convèncer les persones procedents d’aquests corrents. Estarien, a més, poc conformes amb alguns dels aspectes programàtics acordats amb ERC per considerar-los "massa d'esquerres". Un segell que també atribueixen al secretari general del partit.
Al seu costat de Sànchez hi ha membres de l’executiva com ara l’advocat Joaquim Jubert, l’exalcalde de Cerdanyola del Vallès Toni Morral o l’extresorer de l’ANC Marcel Padrós. Alhora, el seu lligam amb el president Puigdemont durant l’octubre del 2017 era total. Fins al punt que el president, al seu llibre M’explico, recorda la connivència amb el llavors president de l’ANC per aconseguir que el Govern espanyol acceptara una negociació amb l'executiu català després de l’1 d’octubre. La iniciativa de Sànchez i la postura de Puigdemont, que ha preferit mantenir-se'n al marge, han deixat via lliure a l'antic líder de l'ANC per negociar i convertir-se en l’home fort de JxCat, aixecant ampolles entre els altre quatre negociadors: Francesc Dalmases, Elsa Artadi, Josep Rius i Míriam Nogueras.
L’article al diari Ara, però, ho podria complicar tot. Sobretot perquè l'argument de Sànchez xoca frontalment amb l’argumentari fundacional de Junts per Catalunya, que es basa en la legitimitat de l’1 d’octubre –dia del referèndum– i del 27 d’octubre –dia de la declaració d’independència. En tot cas, ningú preveu que hi haja un relleu immediat a la secretaria general del partit o una amenaça perquè s’hi aparte. Sí que és cert que aquest nou escenari podria unir distints sectors del partit, com ara el d’Elsa Artadi o el de Laura Borràs, que ara coincideixen en la discrepància envers el paper exercit per Sànchez.
Fonts afins al secretari general de JxCat consideren injust que ara s’estigui atacant d’aquesta manera a Jordi Sànchez. Assenyalen que, tot i que pot ser criticable, l’acord amb ERC és bo per Junts per Catalunya. Creuen, alhora, que aquesta mena de moviments perjudiquen al partit, que encara està verd i es troba en plena etapa de construcció interna. D’altra banda, sospiten que les crítiques poden tenir una arrel més personal que política, per part de persones que s’hagin pogut sentir desplaçades.
Puigdemont tanca files amb Sànchez (ACN)
El líder de JxCat Carles Puigdemont i el secretari general del partit, Jordi Sànchez, es van reunir aquest divendres per videoconferència després del malestar generat per la carta de resposta a Oriol Junqueras i la polèmica posterior en el si del partit. Puigdemont va tancar files amb Sànchez i li va mostrar ple suport com a secretari general. L'expresident també lamenta el manifest divulgat anònimament, que creu que "no busca el bé de Junts", segons fonts del seu entorn, i defensa que les discrepàncies "legítimes" s'han de resoldre a l'executiva o als òrgans interns del partit. Puigdemont es va mostrar contrari a les recollides de signatures "anònimes però públiques".