Després de setmanes desaparegut en el context de les negociacions entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana per investir Pere Aragonès, el president a l’exili, Carles Puigdemont, s’ha expressat amb una carta a la militància del seu partit i ha explicat les raons del seu silenci.
Des de Waterloo, el president a l’exili i líder de Junts per Catalunya ha assegurat que el nou president, Pere Aragonès, “amb la lleialtat de les dones i homes de Junts per Catalunya” i amb la seua pròpia. També ha posat com a exemple “la manera com JxCat ha decidit consultar les bases”, “un exemple que hauria de servir a la resta d’organitzacions que encara no tinguin incorporat un mecanisme semblant”.
Pel que fa al seu silenci, Puigdemont pensa que “el millor per poder establir un marc de relacions amb ERC que afavorís acords era que jo no formés part de cap procés negociador”. En cas contrari, s’hauria “accentuat una estratègia narrativa tan falsa i perversa com eficaç segons la qual la meva principal preocupació seria la d’assegurar una bona tutela del president del govern”. I lamenta, a més a més, que “les persones que han estat al meu entorn saben de la falsedat i immoralitat d’aquesta narrativa”, que “anava bé per debilitar Junts” i el Consell per la República, “i amb ell la legitimitat de l’1 d’octubre i de la declaració d’independència feta al Parlament de Catalunya el dia 27 d’octubre del 2017”. Per aquesta mateixa raó, Puigdemont també va evitar “interferir públicament a través de comentaris i opinions”. “He estat escrupolós amb el meu compromís de no generar cap distorsió que afectés els esforços dels negociadors”.
El president a l’exili també reconeix que “després de tres anys i mig a l’exili algunes coses han esdevingut per a mi més doloroses que la pròpia repressió”. Es refereix a la desunió, “sobretot a aquella desunió treballada a consciència”, i fa una crida per la unitat, “una prioritat tan difícil d’assolir ara mateix com d’altra banda irrenunciable”. D’aquesta manera, Puigdemont evita elogiar el pacte entre la seua formació i ERC, i clama pel respecte, la confiança i la lleialtat. “Si aquesta cadena es trenca o s’afebleix en alguna baula, el resultat és el recel permanent, la paràlisi política i, al final, l’enfrontament”. El mateix president reconeix que “aquesta cadena s’ha anat afeblint fins trencar-se”, i considera que el guanyador de les eleccions no és cap partit en singular, sinó l’independentisme en el seu conjunt “i en la seva diversitat”.
La unitat, segons Puigdemont, és necessària “com a eina de pressió perquè l’Estat negociï”. Aquesta negociació, matisa, “és el que ara mateix s’ha acordat com a objectiu entre l’independentisme”. Encara més: “l’èxit del govern no es mesurarà només en l’obra feta o en les polítiques desplegades”, sinó també, “i potser ara més que abans, en la seva capacitat de restaurar tot allò que s’ha deteriorat, i que influeix en l’ànim del país”.