Bicefàlia republicana
En el cas d’Esquerra Republicana, l’assumpció de la presidència de la Generalitat l’obliga a repensar la gestió dels lideratges del partit. Fins ara era indiscutible el lideratge d’Oriol Junqueras. La resta anaven al darrere. Amb l’arribada de Pere Aragonès al Palau de la Generalitat, però, a ningú se li escapa que el dofí de Junqueras agafarà una dimensió molt major a la que tenia fins ara. Cal sumar-hi que els indults parcials podrien arribar aviat i que, per tant, el pres polític podria fer vida pública amb certa normalitat el que podria ser font de dissonàncies. És evident que tot allò que diu Junqueras agafa una dimensió especial, com ho demostra el rebombori generat arran de l’article publicat pel president dels republicans al diari Ara on descartava, per ara, la via unilateral.
És per això que dins d’ERC treballen ara per organitzar a la manera del PNB una bicefàlia que és nova per a Esquerra. Històricament, el partit jetzale ha tingut dos líders diferenciats, d’un costat el president del partit -ara, Andoni Urtuzar- i de l’altre el lehendakari o candidat a lehendakari -en aquest cas, Iñigo Urkullu-.
Aquest repartiment de rols, amb Aragonès presidint la Generalitat i Junqueras treballant per sostenir, cohesionar i fer créixer el partit, és on Esquerra creu que pot trobar l’equilibri per aprofitar totes dues cartes. A la vegada, Marta Rovira, des de l’exili seguiria exercint de Secretaria General i Marta Vilalta mantindrà els rols que tindria fins ara, com a secretaria general adjunta i portaveu del partit i del grup parlamentari.
Sembla previsible que Vilalta segueixi guanyant pes mediàtic. Durant l’anterior mandat, al Parlament tenia per davant a Sergi Sabrià, que feia de president de grup i a la vegada és vicepresident de Comunicació i Estratègia del Partit. Ara, però, Sabrià passa a ser el nou director de l’Oficina del president de la Generalitat, una feina més a l’ombra que no pas davant dels focus. Això, sumat al fet que el no president del Grup Parlamentari, Josep Maria Jové, és poc amic dels microfons, situa a Vilalta com la principal cara d’Esquerra al Parlament.
De fet, de portes endins, ERC afronta aquests dies una important renovació de l’equip de comunicació del partit, més enllà de les noves responsabilitats de Sabrià a l’executiu. Carles Foguet, director de comunicació d’ERC des de 2016, passa a ser, ara, director general de Comunicació del Govern. Els republicans busquen encara qui ocupi el seu lloc al partit. A qui ja han substituït és al responsable de Premsa del partit, Jordi Vera, nou coordinador internacional de comunicació i relacions públiques de la Generalitat. El seu lloc l’ocuparà Mònica Ruiz, que ja formava part de l’equip de comunicació dels republicans.
Junts a cinc bandes
A l’altra banda, més que no pas un ball de cadires, Junts per Cat experimenta un reequilibri de les diferents sensibilitats internes. En procés de consolidació orgànica, les negociacions han tensat els equilibris entre les diferents ànimes i grups d’afinitat. Ara mateix, encara que no tot siguin oposats entre si, el partit té fins a cinc lideratges diferents. En situació de prevalença, però hi ha el duet protagonitzat per Jordi Sànchez i Carles Puigdemont. El primer, secretari general del partit i pres polític, ha dirigit des de Lledoners totes les negociacions amb ERC. Si hi ha acord i l’acord té les característiques que té és perquè porta el seu segell. Sànchez ha actuat gairebé de forma plenipotenciària els darrers mesos i la tria de consellers és en bona part seva.
El president català a l’exili, Carles Puigdemont, com a màxim dirigent de Junts no ha volgut intervenir públicament i ha deixat fer i desfer a l’expresident de l’ANC. No baixant al fang, Puigdemont vol elevar-se per sobre de les trifurques diàries i recuperar un paper més institucional com a líder de la lluita a l’exterior a través del Consell per la República i fent valdre la seva condició d’eurodiputat. Evita també, prendre mal en un moment en què dins de la formació no tothom rema en el mateix sentit -encara que no remin en sentits necessàriament oposats.
La tercera en discòrdia és Laura Borràs. La presidenta del Parlament va ser cap de llista de Junts després d’imposar-se de forma clara a les primàries contra Damià Calvet. Per la seva posició a la llista, seguint les convencions, li hauria pertocat ser la vicepresidenta del Govern. La tria final té un component polític significatiu. Així ho explicava en una entrevista a Vilaweb on reconeixia que no se sentia prou amb sintonia amb el que havia de ser el futur executiu: “Entrar al govern amb discrepàncies em semblava que no era honest de part meva”.
De fet, algunes de les persones més properes a Borràs han estat de les més crítiques internament amb l’acord al qual el seu partit va arribar amb ERC. Fonts d’ERC, de fet, situen la mà dreta de Borràs, Francesc Dalmases, com un dels negociadors amb més reticències vers el pacte segellat. Des del Parlament, doncs, Borràs espera poder marcar perfil propi i diferenciar-se de la manera de fer del seu antecessor, Roger Torrent, a través de cercar la confrontació amb l’Estat. Bona prova d’això és la celeritat amb la qual va fer dimitir Jaume Alonso Cuevillas com a secretari de la mesa quan aquest va expressar dubtes sobre aquesta línia estratègica en una entrevista. També dona testimoni del rumb que vol donar Borràs a la mesa la tria d’Aurora Madaula, una de les diputades més partidàries de l’unilateralisme, per substituir Cuevilas.
El quart i el cinquè lideratge pertoquen a Jordi Puigneró i a Elsa Artadi. El primer, com a vicepresident de l’executiu, serà l’encarregat de comandar el partit dins el Govern. El seu perfil és el d’una persona propera a Carles Puigdemont -es diu que el volia com a cap de llista, tot i que després va decidir no competir amb Borràs- i que a la vegada es porta bé amb els sectors més institucionals.
Uns sectors que han vist com el seu principal exponent, l’exconseller Damià Calvet, quedava fora de l’executiu. Mà dreta de Josep Rull, Calvet sona ara per presidir el Port de Barcelona. Un altre nom que també sona per al càrrec i ha quedat fora del govern és el de Miquel Buch. Tots dos són persones afins als presos polítics Jordi Turull i Josep Rull, que ara mateix tenen com a veus afins a l’executiu la consellera de Justícia Lourdes Ciuró i la de Dret Socials, Violant Cervera. Seguirà a govern, però amb un rol secundari, un altre dels exponents d’aquest sector, la consellera Meritxell Budó, que serà secretària d’Atenció Sanitària i Participació en el departament de Salut que lidera l’epidemiòleg Josep Maria Argimon.
Puigneró, però, no era el preferit per assumir la vicepresidència. Per davant seu, dues persones van desdir-se d’assumir la cartera: l’ara portaveu adjunt al parlament, Josep Rius -cap de l’oficina del president durant el mandat Puigdemont- i la portaveu del partit, Elsa Artadi. Aquesta darrera hauria decidit rebutjar el càrrec per centrar-se en Barcelona, ciutat de la qual aspira a ser alcaldessa l’any 2023. Aquest, però, podria no ser el principal motiu.
És notori que Artadi, part de l’equip negociador, no combregava amb les formes de negociar de Sànchez i tampoc hauria quedat satisfeta amb l’acord segellat amb ERC. Centrada doncs en la cursa electoral de la capital catalana, Artadi ha decidit reforçar el seu equip municipal amb un bon coneixedor de la ciutat, el fins ara director general de comunicació del Govern, Jaume Clotet.
Més enllà d’això, el grup parlamentari seguirà presidit per Albert Batet, que va ser a les travesses de consellers. Com a portaveu debuta l’ebrenca Mònica Sales, que substitueix la consellera d’Universitat i Recerca, Gemma Geis -un dels valors a l’alça de Junts. Finalment, Josep Rius completa, com a adjunt, la llista de portaveu. Accedí al càrrec després d’imposar-se en una votació interna a Francesc Dalmases, Glòria Freixes i Joan Canadell. Aquest darrer, expresident de la Cambra, finalment es queda sense cap paper destacat, malgrat ser la segona persona amb més vots a les primàries del partit.