La disputa és oberta. Quan falta menys d’una setmana per la celebració de la primera volta de les eleccions regionals i departamentals franceses, no hi ha certesa sobre qui s’imposarà a les votacions del dia 20 de juny a la Catalunya Nord. Aquesta jornada inicial determinarà quins candidats seran a la segona volta del dia 27 per disputar la presidència del la regió Occitània i la del departament dels Pirineus Orientals –un dels 13 que integren la regió i que correspon, en bona part, al territori de la Catalunya Nord–, així com a la resta de regions i departaments de l’Estat Francès.
Als territoris que inclouen la Catalunya Nord, els resultats es debaten entre si la coalició d’esquerres, capitanejada pel Partit Socialista, podrà repetir al capdavant de les dues institucions; o si bé el partit d’extrema dreta Agrupació Nacional –antic Front Nacional– podrà arrabassar-li el lloc empès per l’èxit a les darreres eleccions municipals a Perpinyà, quan va assolir la batllia.
Delga busca repetir a la regió d’Occitània
A la regió d’Occitània, sorgida de forma polèmica l’any 2014 per la fusió, impulsada per Manuel Valls, de les regions del Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus, els sondejos d’Europe 1 i La Tribune situen a Jean-Paul Garraud, candidat d’extrema dreta del partit de Marine Le Pen, com a favorit. L’enquesta, publicada el passat 1 de juny, dona al candidat de l’Agrupació Nacional el 30% dels vots en primera volta. Quatre punts percentuals menys tindria Carole Delga, actual presidenta del Consell d’Occitània i candidata vinculada al Partit Socialista i la majoria d’esquerres organitzada entorn la llista Occitània en comú. ERC a la Catalunya Nord demana el vot per aquesta candidatura.
Tot i aquesta previsió de resultats, Delga ho tindria tot de cara per imposar-se a la segona volta. Sempre, clar, que consumi l’aliança amb la candidatura Occitània Naturalment –encapçalada per Europa Ecologia-Els Verds i a la qual hi donen suport formacions catalanistes com ara Sí al País Català, liderada per l’històric militant independentista Jordi Vera, que es va exiliar a la Catalunya Nord als anys setanta; o Unitat Catalana, partit de centre que en el seu moment va ser el referent de Convergència a la Catalunya Nord. Si això fos així, Delga podria obtenir un 37% dels vots de la segona votació, set punts més que l’extrema dreta. Si, a més, se’n retirés el candidat de La República En Marxa, partit del president francès Emmanuel Macron, la candidata d’esquerres es podria enfilar cap al 40% dels vots de la segona volta, percentatge que li garantiria la victòria.
Cal recordar que en les eleccions regionals de l’Estat Francès, on hi circumscripció única per cada regió, passen a segona volta tots aquells partits que aconsegueixen recollir més del 10% dels sufragis en la primera votació. Entre els dos passos per les urnes, però, els partits que superen el tall poden mantenir-se, aliar-se entre si o retirar-se’n. Segons els sondejos, el tall el passarien Occitània en Comú, l’Agrupació Nacional, Occitània Naturalment, el Nou Impuls Occità –on hi ha el partit de Macron– i Coratge Per Occitània, format al voltant del partit de centre-dreta Els Republicans.
Els vots que recullin els partits que superin el tall serviran per repartir-se els 158 escons del Consell Regional Occitània / Pirineus-Mediterrani, i aquests diputats seran els encarregats d’escollir la presidència de l’ens. D’aquests 158, 12 pertoquen a la Catalunya Nord, integrats en les diferents llistes. Fins ara, d’aquests 12, quatre formaven part de l’antiga candidatura Un Nou Món, amb els verds i els comunistes dins; tres de l’Agrupació Nacional d’extrema dreta, tres de la coalició de dretes i centre i dos del Partit Socialista.
La força de l’Agrupació Nacional està provocant que els temes clàssics imposats per l’extrema dreta, com ara el de la seguretat, estiguin essent centrals en el debat polític de campanya.
L’oportunitat d’Aliot al Departament dels Pirineus Orientals
El partit de Marine Le Pen, però, té el gruix de les esperances posades a les eleccions departamentals dels Pirineus Orientals. Tot i que no hi ha enquestes publicades sobre aquesta convocatòria en concret, l’enquesta publicada per IFOP (Institut Francès d’Opinió Pública) sobre les eleccions regionals indica que l’antic Front Nacional tindria molta més força a la zona de la Catalunya Nord que no pas a l’antiga regió de Migdia-Pirineus, que tenia Tolosa com a capital.
La persona que lidera aquest creixement és Louis Aliot, alcalde de Perpinyà des de les darreres eleccions municipals. Ara, Aliot aspira a presidir provisionalment l’Agrupació Nacional, després del congrés nacional del partit que se celebrarà aquest juliol a Perpinyà. En aquest congrés s’escollirà a Marine Le Pen –amb qui Aliot va estar casat– com a candidata per optar a la presidència de l’Estat francès. En motiu de la cursa electoral, la líder ultradretana deixarà provisionalment el lideratge del partit i nomenarà un substitut interí. Segons la premsa francesa, però, el seu favorit no és pas Aliot, a qui veu com un rival dins el partit pel seu creixement des del fortí nord-català, sinó el fins ara vicepresident de la formació, l’eurodiputat Jordan Bardella.
Tanmateix, una victòria d’Aliot a les departamentals –tot i que ell no s’hi presenta directament– li permetria reforçar-se internament de cara a un congrés on jugarà a casa. Fins ara, l’Agrupació Nacional no ha tingut representants al Departament i el batlle ultradretà de Perpinyà no ho tindrà gens fàcil per tombar la majoria d’esquerres que governa els Pirineu Orientals.
La disputa dels cantons
A les eleccions departamentals hi ha en disputa un total de 17 cantons. A cada una d’aquestes circumscripcions s’hi escull una parella d’electes que, per força, han de ser un home i una dona. Els dos primers partits passen a la segona volta, tot i que també ho podria fer un tercer partit si superés el 12,5% dels vots sobre el total dels inscrits. És a dir, si la participació fos del 50%, necessitaria un 25% dels vots, cosa poc probable per a una tercera força. Els guanyadors de la segona volta són els qui obtenen els dos electes corresponents a cada cantó i són els 34 representants cantonals els qui després voten la presidència del Departament.
La peculiaritat del sistema fa que difícilment una formació pugui presentar-se a totes les zones. De fet, en aquests comicis només ho farà la llista catalanista El País Català, impulsada pel partit Sí al País Català. La formació, que demana el canvi de nom del departament de Pirineus Orientals pel de País Català, ho tindrà difícil per passar a la segona volta, atès que a les darreres presidencials amb prou feines van superar el 3% dels vots. Des del partit, però, es plantegen el repte d’arribar al 5% dels sufragis en primera votació.
També la majoria sortint, que conjuga el Partit Socialista amb el Partit Comunista i altres formacions d’esquerres, serà present a 16 dels 17 cantons. Al de la Plana d’Illiberis serà candidat el batlle comunista d’Elna (Rosselló), Nicolàs Garcia, conegut pel seu suport als presos polítics i exiliats catalans. De fet, aquesta majoria d’esquerres és la que es va imposar a 10 dels 17 cantons després dels darrers comicis departamentals. D'altra banda, el partit Unitat Catalana dona suport a la llista a la llista d’Annabelle Brunet –qui es va implicar molt en l’acte del Consell per la República a Perpinyà al febrer de l’any passat, amb la visita dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí– al cantó del Vernet de Perpinyà. Unitat Catalana també es presenta en coalició amb el partit centrista MoDem pel cantó de Sant Martí de Perpinyà.
Al seu torn, l’extrema dreta serà present a 16 de les 17 circumscripcions. Atenent els resultats de les darreres municipals, en moltes d’elles té possibilitats de passar a la segona volta, on hauria de topar amb els candidats de la majoria d’esquerres. Aquests, però, es poden veure perjudicats per la divisió de les llistes d’esquerres, ja que en molts cantons competiran amb una candidatura de l’Europa Ecologia-Els Verds,marca que va tenir un gran èxit en algunes grans ciutats de l’Estat francès en les darreres eleccions municipals– i fins i tot amb una tercera de la França Insubmisa, la plataforma política de Jean-Luc Mélenchon
Un altre dubte serà quin suport rebran Els Republicans. La dreta tradicional viu des de fa anys a la pinça entre els centristes liberals de La República en Marxa de Macron i l’extrema dreta lepeniana. A nivell regional, les enquestes els situen al 14% del vots, lluny dels dos partits més votats. A nivell departamenal, l’interrogant és si podrà mantenir els cinc cantons aconseguits el 2015. També, caldrà veure què passarà en aquells cantons en què no passi de la primera volta. En la tria entre l’esquerra i l’extrema dreta, és un interrogant saber si tots els candidats dels espais d’esquerres apostaran per fer front republicà donant suport a l’esquerra o bé preferiran donar llibertat de vot als seus. Tampoc no es pot descartar que algunes veus dels Republicans, en un escenari com aquest, es decantin per recolzar els candidats d’extrema dreta, tal com ja van fer tres candidats de La República en Marxa a les eleccions municipals a Perpinyà. La “desdemonització” mediàtica que ha viscut el partit d’Aliot a la regió els darrer anys fa que tot sigui possible.
Amb tot, qui parteix com a favorit és la candidatura de de l’actual presidenta del departament dels Pirineus Orientals, la socialista Malherbe Hermeline, que optarà a repetir com a candidata al cantó dels Aspres, també ubicat a la comarca del Rosselló.