Entrevista

Nicolas Lebourg: "És possible que l'esquerra aconsegueixi un gran suport en segona volta"

Parlem amb l’historiador expert en extrema dreta i investigador del Centre d’Estudis Polítics de l’Europa llatina de la Universitat de Montpeller, Nicolas Lebourg.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Què hi ha en joc a nivell estatal en aquestes eleccions regionals i departamentals? Es poden llegir com una prèvia a les presidencials?

-Les apostes són molt diferents segons els partits. L’Agrupació Nacional va tindre un mal resultat en les eleccions municipals l’any passat, amb electes a només el 0,8% dels municipis. Per sort seva, això va quedar enfosquit als mitjans per la victòria a Perpinyà, la primera gran ciutat en mans de l’extrema dreta en trenta anys. Això es va obtenir seguint una línia molt diferent a la de Marine Le Pen: es presentaven com a “ni de dretes ni d’esquerres” i apropiant-se els temes dels Republicans i La República en Marxa. A resultes d’això, l’estratègia s’aplica àmpliament a les eleccions regionals. Per l’Agrupació Nacional, guanyar una regió seria fantàstic perquè li permetria jugar amb la narrativa de “l’irresistible ascens” que els retorna l’avantatge abans de cada elecció presidencial. Alhora, mai Els Republicans no havien estat tan febles, amb el seu electorat dividit entre l’Agrupació Nacional i La República en Marxa. L’esperança d’aquests dos partits és acabar amb els ferits: que Els Republicans en surtin tan malament que no sigui possible una bona dinàmica seva per les presidencials. Però, tot i no tenir moltes esperances de conquesta, Els Republicans haurien de conservar la major part de les seves regions. Això és important: totes les enquestes situen Macron i Le Pen a la segona volta de les presidencials de 2022, però els seus partits no són capaços d’arrelar als territoris. A resultes d’això, els antics partits mantenen aquest nivell. Pel que fa als ecologistes, van tenir un gran èxit a les municipals, però només a les grans metròpolis, gairebé. Els departaments i les regions els han de permetre demostrar que poden existir a d’altres territoris, però la seva sociologia ho fa molt difícil.

-Carole Delga té possibilitats de repetir al capdavant de la regió?

-La regió d'Occitània està formada per dues regions que es van fusionar el 2014. Totes dues eren dirigides per l'esquerra, però una no estava lluny de poder passar a mans de l’extrema dreta si no hi hagués hagut la fusió. Aquesta no és la pitjor situació per a Carole Delga: té un electorat d’esquerres i ecologista (a les dues antigues capitals regionals –Tolosa i Perpinyà– especialment per aquesta darrera tendència) que pot unir-se fàcilment contra una Agrupació Nacional molt forta. Com a resultat d’aquestes eleccions a dues rondes, és possible que aconsegueixi un gran suport a la segona volta.

-Després de la victòria a Perpinyà, quines opcions té el partit de Le Pen de guanyar a la regió d’Occitània?

-Esperen un terç dels vots a les regionals, però tenen moltes menys possibilitats de guanyar que a la regió fronterera de Provença-Alps-Costa Blava. Els representa un antic magistrat, anteriorment membre d’Els Republicans. Tracta de parlar amb els votants jubilats de dretes per dir-los que l’actual Agrupació Nacional és l’equivalent al partit de l’expresident francès Jacques Chirac dels vuitanta.

-Hi ha republicans que podrien donar suport a Rassemblement National en segona volta a la regió o al departament?

-A les eleccions regionals de 1998, els partits de dreta i de centre van esclatar precisament perquè en algunes regions s’havien forjat aliances amb l’extrema dreta. Els actors locals podrien ser temptats pel seu interès personal, però a nivell nacional seria suïcida per al partit.

-Quines opcions té el partit de Macron en el departament, la regió i a nivell estatal?

-De moment, La República en Marxa és Emmanuel Macron. El partit no aconsegueix arrelar. Per a ells qualsevol escollit serà celebrat en tant que “som un partit jove i per definició no teníem representants electes sortints. Per tant, és un resultat formidable que mostra l’inici del nostre arrelament i el suport al president de la República”, diuen. El problema és que dins de La República en Marxa hi ha totes les tendències, no hi ha directius clares i ningú no sap realment què és La República en Marxa si deixem de banda la pregunta de si s’està “a favor o en contra de Macron”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.