La imatge va fer la volta al món. Un senyor rotundament calb, amb ulleres, en la transició entre els quaranta i els cinquanta, amb el gest eufòric de qui acaba d'assolir una victòria majúscula. Donald Pols -que així es diu el senyor- no ha guanyat una Champions League; ni acaba de saber que ha obtingut una beca post-doctoral a Cambridge; ni tampoc ha guanyat l'Euromilló. No, Pols, que és director de l'ONG Milieudefensie, deixava córrer l'alegria després que la jutgessa Larisa Alwin sentenciara que la multinacional petroliera Royal Dutch Shell està obligada a reduir les emissions a l'atmosfera de gasos d'efecte hivernacle, en la mateixa mesura que ho estan els països signants del Protocol de París. Es tracta d'una sentència històrica: és la primera volta que la justícia dictamina que les grans companyies contaminants -Shell és, de fet, la setena empresa que més CO2 emet a l'atmosfera- no poden posar-se de costat davant el repte global que significa la lluita contra l'escalfament global.
La sentència ho diu ras i curt: que per assolir la neutralitat climàtica del 2050 i evitar alhora que les temperatures s'incrementen per sobre d'1,5 graus, cal el compromís de les empreses. Segons la jutgessa, per assolir el dit objectiu, Shell hauria de reduir les seues emissions de CO2 un 45% l'any 2030 respecte del que emetia el 2019. La sentència és un revés per a la multinacional, que tot just havia aprovat el passat febrer un pla de descarbonització que situava la reducció per al 2030 en un 20%. "Aquest veredicte implica que el litigi climàtic és ara un risc material per a tots els grans contaminants i això farà que els accionistes de les companyies contaminants les forcen a dissenyar ja uns objectius de reducció d'emissions a curt i llarg termini tenint en compte els acords climàtics internacionals", exposava, Donald Pols, encara paladejant la mel de la victòria.
La sentència holandesa és, efectivament, una gran notícia per als col·lectius ecologistes, però també per tots aquells que estan inquiets per la preservació de la vida humana en la terra (perquè al capdavall és d'això que va el canvi climàtic). Perquè fins ara les sentències més innovadores impel·lien els governs signants dels tractats internacionals a ser més ambiciosos en els seus plans cap a la descarbonització. Ara, però, són també les grans companyies les qui s'hi veuen interpel·lades.
"La sentència contra Shell és sobretot un avís per navegants. L'agricultura intensiva, les cimenteres, les aeronàutiques i, en definitiva, totes les empreses contaminants haurien d'estar preocupades pel que els pot passar a partir d'ara", explica Lorena Ruiz Huerta, advocada de Greenpeace Espanya. La sentència holandesa marca un precedent que podria ser utilitzat per moltes altres entitats per tal de posar contra les cordes les grans corporacions que, fins ara, s'han pres l'emergència climàtica com una qüestió secundària.
Siga com siga, el cas Shell torna a evidenciar el paper determinant que la justícia pot tenir en la protecció del medi ambient. "El dret sempre ha destacat per tenir un paper fonamental en la protecció del planeta", recorda Ana Barreira, directora de l'Institut Internacional de Dret i Medi Ambient. De fet, recorda Barreira, a la dècada dels 40 hi ha registrat un dels primers laudes arbitrals en matèria ambiental per la contaminació atmosfèrica produïda per una foneria situada al Canadà, les emissions de la qual arribaven fins a l'estat de Washington. A aquells primers pronunciaments els seguirien, ja a la dècada dels 60, una implosió en el desenvolupament de la legislació ambiental, especialment als Estats Units, la qual cosa derivaria també en què molts grups conservacionistes utilitzaren els tribunals com un espai des d'on defensar les seues causes.
Un dret en les beceroles
A l'altre costat de l'Atlàntic, per exemple, el grup conservacionista Sierra Club va impedir, gràcies a la justícia, que Walt Disney habilitara un ressort en el parc de les sequoies. "Va arribar un moment en què els moviments ecologistes es van adonar que només amb l'activisme no hi havia prou -explica Ruiz Huerta-. El recurs a la justícia s'utilitza aleshores com una ferramenta més dins d'una determinada campanya. El que es plantegen són litigis estratègics que, a banda d'intentar guanyar en els tribunals, van acompanyats d'una intensa campanya publicitària o de comunicació. Persegueixen renovar consciències i que hi haja una gran adhesió i suport ciutadà".
A aquells primers pronunciaments, li seguirien en les dècades següent molts altres vinculats a vessament de petroli. L'Amoco-Cádiz, l'Exxon Valdez o, ja a finals dels 90, la històrica sentència, a França, contra Total pel vessament de 20.000 tones de fuel davant les costes gal·les procedents del buc Erika. Fou la primera volta que a França un tribunal reconeixia l'existència de danys ecològics més enllà dels danys materials i econòmics causats per una catàstrofe. El jutge va considerar que s'havia produït un "perjudici ecològic" de resultes de "l'atemptat contra el medi ambient".
La novetat en aquesta matèria és que els darrers anys els jutges i jutgesses, a instàncies dels col·lectius ecologistes, han anat un pas més enllà i han començat a collar els governs perquè aproven plans que aborden, de forma efectiva, la lluita contra l'emergència climàtica. A la Unió Europea, també Holanda en fou pionera en aquesta matèria en l'anomenada sentència Urgenda. Urgenda és una entitat ecologista que el 2013, amb el suport d'altres 886 codemandants, va denunciar l'Estat holandès en considerar que no estava fent el que era necessari perquè en finalitzar el 2020 s'aconseguira una reducció de les emissions de gas d'efecte hivernacle de fins al 25% respecte de 1990. El 2015 un tribunal regional de la Haia va donar la raó a Urgenda i la resta de demandats però l'Estat va presentar recurs. Finalment el desembre de 2019, la Cort Suprema va ratificar la sentència, "una decisió històrica", a parer del mateix col·lectiu ambientalista.
Jutges contra governs ganduls
Amb el precedent holandès, altres tribunals han optat per seguir aquesta mateixa senda. El febrer passat, la justícia francesa va condemnar l'Estat en considerar-lo "responsable" d' "incompliments en la lluita contra l'escalfament global". La demanda, en aquest cas, havia estat interposada per Greenpeace, Oxfam, Notre Affaire à Tous i la Fundació per a la Natura i l'Home.
A l'abril, el Tribunal Constitucional d'Alemanya va dictar una sentència que obliga el govern que dirigeix Angela Merkel a modificar la llei climàtica aprovada el 2019 perquè no contenia objectius de reducció d'emissions contaminants més enllà de 2030, una circumstància que, en opinió dels tribunals, no era solidària des del punt de vista generacional. En concret, en la seua sentència, el tribunal estimava que resultava injust que una generació "utilitze gran part del pressupost de CO2 amb una càrrega de reducció comparativament lleu, si això significa que les següents generacions es queden amb una càrrega de reducció radical i les seues vides estan exposades a límits integrals a la llibertat". Una de les demandants era, de fet, Sophie Backsen, una jove de 22 anys, procedent de l'illa de Pellwornm, al mar del Nord, qui al·legava el seu temor que l'increment del nivell de la mar malmetera la seua illa i, en última instància, la deixara sense herència.
"Com que no hi ha un dret fonamental al medi ambient o al clima, els jutges i jutgesses han de buscar la forma per protegir un bé jurídic que en realitat no està protegit per la llei. El que es fa és utilitzar la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans que estableix que quan no es protegeix el medi ambient s'està vulnerant el dret fonamental a la vida", explica l'advocada de Greenpeace, qui valora de forma molt positiva les estratègies legals de la magistratura per posar-se del costat de l'activisme. "La sentència de Shell, com abans la d'Holanda, en realitat el que fa és retòrcer el dret per aconseguir una condemna", explica Ruiz Huerta, qui es mostra esperançada sobre el futur que s'obre després d'aquest seguit de sentències.
Expectació a Madrid
De fet, Greenpeace, junt a Ecologistes en Acció i Intermon Oxfam, van plantejar el desembre passat una demanda al govern espanyol en considerar que els seus plans de reducció d'emissió de gassos contaminats no són suficientment ambiciosos. Fins a 55 organitzacions de la societat civil, hi fan costat. Altres 24.000 ciutadans els hi ha donat suport.
Quin pot ser el recorregut, a la vista del precedent holandès, francès i alemany? Seguiran els tribunals la senda europea? Ruiz Huerta no s'atreveix a tirar les campanes al vol. "La societat espanyola està molt lluny del nivell de consciència ecologista d'altres països -avisa Ruiz Huerta, qui recorda que a França més de 2 milions de ciutadans van donar suport a la demanda-. Els tribunals formen part de la societat i són un reflex d'aquesta. A això cal sumar-hi que tenim una justícia molt conservadora i sentències com les que hem vist en altres països requereixen molta valentia i capacitat d'innovació". De moment, l'advocada de l'Estat ha sol·licitat que es tanque el procés. "Nosaltres hi perseverarem", avisa l'advocada de Greenpeace. "La justícia pot ser una gran aliada per a la consecució dels nostres objectius. El problema és que la justícia és lenta i si alguna cosa no tenim, en la lluita contra l'escalfament global, és temps".