-Per què ha costat tant arribar a l’acord amb Junts per Catalunya?
-És notori que nosaltres hauríem volgut que anés més ràpid. Amb la CUP va ser possible, amb Junts per Catalunya ha costat més. Hem necessitat temps per refer confiances i poder abordar tots els temes. Per tant, s’ha allargat més del que hauríem volgut. Però el que celebrem és que ja hi ha un nou president i estem preparats per assumir tots els reptes que vinguin per davant.
-Fins a quin punt el tacticisme polític ha tingut responsabilitat en el fet que s’allarguessin les negociacions?
-És difícil concretar-ho. Nosaltres hauríem volgut anar més ràpid. Creiem que no hi havia esculls insalvables per bloquejar la investidura. En el primer debat, el 26 de març, ja hauríem pogut tirar endavant i estalviar-nos els dos mesos de provisionalitat i incertesa. Segur que les discrepàncies internes dins de Junts per Catalunya no van ajudar a anar ràpid. Segur que Esquerra Republicana també ho hauríem pogut fer millor. Però em quedo amb el fet que finalment vam aconseguir arribar a un acord. Això ha permès recuperar les eleccions a ple rendiment, evitar unes noves eleccions i fer efectiu el mandat del 52% dels vots independentistes.
-Repeteixen la fórmula de govern. Això ha de fer pensar als ciutadans que els quatre anys que venen veuran més del mateix?
-No és ben bé així. No repetim fórmula de govern. Hi ha hagut un canvi al nostre país. Per primera vegada des de la transició, ERC torna a tenir la presidència de la Generalitat, després de 40 anys d’alternança entre el món socialista i el món convergent. Ara ostenta la presidència Pere Aragonès, d’ERC. Per tant, ha canviat la correlació de forces i per a mi això és molt notori.
-Però, els dos socis són els mateixos…
-Els socis són els mateixos, però hi ha un acord d’estabilitat amb la CUP. Un acord programàtic i de lleialtat, com a mínim durant la primera part de la legislatura. Això és nou i és important, i fins ara no hi havia sigut, més enllà de votacions molt concretes. Neguem la major, no es repeteix la fórmula. Comença una nova etapa. ERC arriba al lideratge del país, amb tot el que implica el fet de poder portar els valors republicans al capdavant de la primera institució del país. Com que és una etapa, i és diferent, el que vindrà volem que sigui molt diferent del que hem viscut els últims anys.
-Algunes de les coses que han acordat amb la CUP no hi són de forma explícita a l’acord amb Junts per Catalunya. Per què?
-Són dos acords complementaris. Són dos acords bilaterals. Un entre ERC i la CUP, amb allò on creiem que calia posar l’accent. Penso en la prioritat de les polítiques per fer front a l’emergència habitacional, en com reformulem el model d’ordre públic o en el pla de rescat social. Després, en paral·lel, hi ha un acord entre ERC i Junts, on hi ha moltes altres prioritats programàtiques. En tot cas, no són pactes contradictoris. Són absolutament compatibles. Tot el que surt als dos acords, des d'ERC garantirem que es compleixi. El Govern és conscient que els dos acords s’han de complir.
-Vostès han dit que Junts assumia l’acord amb la CUP. Si és així, per què no s’incorpora sencer?
-Perquè són acords que ha firmat ERC de forma bilateral amb cada organització. Si volen arribar a acords entre ells, que ho facin. És obvi que treballarem perquè tots aquells acords que han fet possible la investidura i el nou govern es compleixin.
-Però, amb Junts són part del mateix govern…
-I per tant es compliran tots els acords. No hi ha contradiccions aquí.
-Algunes de les qüestions que s’inclouen als acords és possible que topin amb el Tribunal Constitucional. Què faran si això passa?
-D’entrada, regular tot allò que puguem des del país. Com ara amb la llei de contenció de rendes dels preus del lloguer. Volem que des del Parlament es tingui la màxima sobirania, el màxim marge i que es pugui implementar. Hem vist com massa vegades el TC anava interferint a la legislació que fèiem des d’aquí. En certa manera és per això que som independentistes, per tenir un Tribunal Constitucional de l’Estat espanyol que anteposa els interessos espanyols des de l’òptica més nacionalista espanyola de blindatge de les seves competències en lloc de pensar en les necessitats de la ciutadania. Nosaltres defensarem que es puguin implementar les lleis. Si topem amb el TC, treballarem -i hi haurà grups de treball per fer-ho possible- per intentar desplegar-les.
-Desplegaran les lleis encara que topin amb el Tribunal Constitucional?
-La intenció és trobar les maneres per poder desplegar aquestes lleis. A vegades serà canviant-ne la fórmula. Per exemple, en lloc d’un decret, fer una llei o fent dues lleis en comptes d’una. La qüestió és trobar la manera perquè es produeixi l’efecte buscat amb la llei sense topar amb un TC o un Estat que impedeix aquest progrés.
-Als acords hi consten polítiques d’expansió social. Això comportarà també un augment de la pressió fiscal?
-No ha d'anar necessàriament per aquí només. No s’especifiquen termes en matèria fiscal molt concrets en cap dels acords. Serà una qüestió a treballar amb els nous pressupostos i la llei d’acompanyament. Treballarem per desplegar un sistema de fiscalitat justa, progressiva i verda. Seguint allò tan lògic que pagui més qui més té. És evident que, a més a més, el que recullen de forma molt explícita els dos acords, és que d’aquesta situació de crisi que vivim no en podem sortir com de la crisi del 2008, amb austeritat o retallades. Al contrari, caldrà més inversió que mai. Cal recordar que hi haurà l’arribada dels fons europeus, que serà una injecció important de diners. El que puguem fer a través de la fiscalitat pot ajudar-hi. Sabem del cert que la resposta ha de venir ara per enfortir l’Estat del Benestar i els serveis públics.
-Com és que una qüestió tan central com la fiscalitat, que és la que ha de permetre finançar les mesures que esmenten, no té un paper central a l’acord que han firmat amb Junts per Catalunya?
-Probablement perquè també tenim visions diferents sobre quin model de fiscalitat hi ha d’haver al nostre país.
-Precisament per això sorprèn que no sigui a l’acord…
-No va ser un tema objecte de les negociacions. Es va creure que podia ser objecte de la negociació posterior, per trobar els consensos dins del govern i després trobar el suport de la cambra parlamentària. Va ser un dels temes, com molts altres, que no apareixen als acords. Això no vol dir que no s’hagi d’abordar.
-Quan creuen que es podrà reunir la taula de diàleg amb el Govern de l’Estat espanyol?
-Allò important és que hi sigui. Veníem d’una època on l’única resposta de l’Estat era la repressió. Hem aconseguit un espai per resoldre políticament un conflicte que és polític. Es va reunir una vegada, va ser sobretot una foto, i ara ha de començar la feina. Allò important és que hi sigui, com abans millor. Creiem que hi ha el temps suficient abans de l’estiu perquè es generin les condicions necessàries perquè la taula de diàleg es pugui reunir. Ha de ser l’inici d’un procés al que hem de poder donar temps. No un temps indefinit. No podem allargar els treballs d’una taula de negociació eternament. També som conscients de les dificultats per poder treure uns acords satisfactoris. Hem de tenir paciència els propers mesos per tal de poder explorar quin és el marge i saber quina és la proposta de l’Estat. Encara no ho sabem.
-Què els diuen des de Madrid quan els proposen fer la taula abans de l’estiu?
-Se n’haurà de parlar. Segur que com que es compleix el compromís del govern de l’Estat de resoldre el conflicte per la via política a través d’una taula de negociació i això no ha variat, serà qüestió de posar data, ordre del dia i confirmar les delegacions.
-Han posat un límit de dos anys a la taula de diàleg. Pateixen perquè des de Madrid es jugui amb els tempos per inutilitzar-la?
-No patim. Si ho fessin, seria un error. Si utilitzen el procés de negociació a nivell partidista o personalista s’estarien equivocant. La taula de diàleg és una eina de país. Existeix perquè hi ha un conflicte que és polític. Tres de cada quatre persones defensen que el conflicte s’ha de poder resoldre votant. La taula ha de servir per veure com canalitzar els consensos de forma política. Dit això, a la legislatura de l’Estat espanyol li queden dos anys. En aquests dos anys, no sé si tenen massa temps per especular. El temps que tenen per davant l’han de fer servir per arromangar-se i trobar una solució al conflicte polític entre Catalunya i l’Estat.
-El PSOE se situa en el “no” a l’amnistia i el “no” a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Quines eines té el Govern de Catalunya per fer-lo moure de posició?
-El PSC, en el cas de Catalunya, probablement s’equivoca a l’hora de llegir la realitat del nostre país. Com ara deia, el 75%-80% de la població del nostre país està a favor de l'amnistia i del dret a decidir. Si mirem els votants del PSC, més del 40% està a favor del dret a decidir. No entenc perquè s’hi oposen. El que defensarem des del Govern, amb el diàleg necessari a Catalunya, és que la solució als conflictes polítics passa per respostes polítiques. Als llocs amb processos similars, com ara Escòcia o el Quebec, es pacten unes regles del joc i tothom fa campanya pel que creu. Treballarem per fer possible això.
-És a dir, el canvi de posició el cercaran argumentant només o també a través de vies de pressió? Al final, les decisions polítiques sovint són fruit d’un càlcul de costos i beneficis.
-La mesa de negociació ha de poder servir per això. Seguir treballant per convèncer cada vegada més gent. No ens conformem amb que hi hagi un 75% de persones que aposten per això. Volem que sigui més unànime. Ha de poder seguir havent-hi, quan s’aixequin les restriccions, mobilització social, la cerca de complicitats internacionals, la força cada vegada més institucional, la realització d’acords majoritaris -com ara l’Acord Nacional per l’Autodeterminació i l’Amnistia... Tot això ens ha d’ajudar a convèncer l’altra part que la nostra és la millor proposta. Sinó, que ens diguin quina és la proposta de l’altra part. Quina és la proposta del PSOE i Unidas Podemos? Quina és la proposta del PSC? No poden ser 44 punts de l’àmbit sectorial per la millora de les infraestructures.
-Si passats dos anys no prospera la taula, ERC dedicarà els seus esforços a la via unilateral?
-Ara començarem un procés. Veurem com va. Hem de poder explorar, forçar l’Estat, aconseguir la màxima fortalesa nosaltres. Volem donar aquesta oportunitat a la bandera del diàleg. I fer-ne el seguiment necessari durant dos anys. Quan arribin els dos anys, valorarem amb la resta de forces quins son els passos a seguir. Ara, no hem de deixar de treballar cap dia. No ho hem de fiar tot a què pot sorgir d’aquesta taula. Nosaltres, cada dia, com hem fet els últims anys, anirem treballant per seguir sumant a la idea que el millor futur pel nostre país és la República Catalana.
-Quan està previst que es reuneixi l’Espai de coordinació, consens i direcció estratègica?
-Tenim contactes diversos entre les diverses formacions polítiques i les entitats sobiranistes. Anirem treballant i suposo que ens els propers temps es reunirà. No hem deixat de tenir contactes. De fet, tenim espais diversos de treball. Veurem com s’acaba configurant. En tot cas, és necessari que hi hagi aquest espai.
-Aquest marge de temps és abans de la tardor?
-Ja tenim espais on anem treballant. No es tracta que un dia s’hagi d’articular. Es tracta de seguir fent la feina i els treballs que ens hem marcat. Això passa i passarà.
-Hi haurà un moment de presentació de l’espai?
-No em pertoca a mi, com a membre d'ERC, dir-ho. Ho decidirem entre tots. Volem que passi. Ja hi ha els contactes i els espais. Anem generant les confiances, això és positiu. Aquesta feina es farà perquè sabem que quan som capaços de posar-nos d’acord estratègicament és quan hem avançat.
-Què els sembla la proposta d’indults que ha fet el govern de l’Estat espanyol?
-Per nosaltres no són la solució. Poden ajudar a reduir el patiment i el dolor de les persones preses, les seves famílies i molta gent que pateix per elles. Per tant, si arriba no ens hi oposarem. Però la solució es diu amnistia. La situació de repressió no només afecta aquestes nou persones. Afecta tots els exiliats i exiliades i a pràcticament tres mil persones encausades al nostre país. Independentment dels indults, seguirem treballant per la llei d’amnistia.
-Els preocupa que els indults puguin desmobilitzar el moviment independentista?
-No, perquè haurien de desmobilitzar?
-Per entendre que ja no hi ha tanta repressió?
-Però no desapareixerà la repressió. La repressió seguirà existint. Per tant, la societat catalana segur que seguirà determinada com sempre.
-A nivell internacional pot donar la imatge que s’està resolent el conflicte?
-Tampoc. No solucionarà el conflicte. Millorarà la situació de persones concretes. No considerem que els indults serveixin a l’Estat per poder-se blanquejar.
-El president Pere Aragonès va anunciar la creació d’una taula institucional per trobar una resposta a la proposta d’ampliació de l’Aeroport de Barcelona - El Prat que fa AENA. Quina és la posició que defensarà ERC?
-A ERC tindrem el debat intern, consensuant les posicions dels àmbits sectorials interns i els àmbits territorials. Per tant, veient totes les posicions, intentarem trobar el consens intern per defensar una posició i generar consens a la societat catalana per compaginar el progrés i la competitivitat amb la preservació de la biodiversitat de l’espai del Delta. Moltes vegades al país es presenten falses dicotomies. Probablement n’estem davant d’una. Hem de trobar com podem millorar les infraestructures amb la preservació d’un espai natural.
-És possible compaginar l’ampliació de l’aeroport amb la preservació?
-Això és el que estem intentant treballar i estudiar per superar el dilema. Treballem per fer-ho compatible. Hem de canviar la mirada. El progrés no pot anar a costa del medi ambient, del benestar de les persones, de l’entorn… I viceversa: la preservació de certs espais no pot anar en detriment del desenvolupament econòmic. Sabem que pot ser possible. Treballem en les alternatives. Moltes vegades cal trobar punts intermedis.
-Per tant, busquen la manera de fer l’ampliació de la pista de forma que es pugui preservar la biodiversitat?
-Estem treballant en les alternatives que serveixin per fer de l’aeroport del Prat una infraestructura més competitiva, però sense anar en detriment dels espais naturals protegits.
-Com valoren la resolució de la Comissió d'Afers Legals de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa?
-Nosaltres ho llegim com que és importantíssim. Fins i tot pot suposar un canvi de paradigma, un canvi d'escenari. L'informe és demolidor. Reconeix que hi ha presos polítics i exigeix la seva llibertat. Demana la retirada dels càrrecs dels exiliats i les exiliades, reconeix que l'1-O no hi va haver violència i aposta pel diàleg com a forma de resolució democràtica. Nosaltres creiem que aquí hi ha un cop, una esmena a la totalitat a la justícia espanyola. Veiem que el Govern de l'Estat espanyol té l'oportunitat de complir aquest clam de les institucions europees, en aquest cas del Consell d'Europa, amb la posada en llibertat dels presos.
-D'altra banda, l'informe no posa en dubte el fons i reconeix l'Estat espanyol com una democràcia plena...
-Sí. No posa en dubte que sigui un estat democràtic, però sí que s'hagi acusat de violència quan no n'hi ha hagut. Aposta per la resolució per la via democràtica i diu que no es pot perseguir els representants de l'independentisme per les seves idees. Que ho faci l'Assemblea de Parlamentaris del Consell d'Europa és un pas gran. De fet, aquest informe s'acabarà de votar a mitjans de juny, però ha passat ja el tràmit de la comissió.
-Esperen que l'Assemblea de Parlamentaris l'aprovi també?
-Sí, n'estem convençuts. Hi ha hagut una gran feina al darrere d'interlocució amb els relators i d'explicar la situació. Les conclusions són molt clares. Ara esperem que això també es pugui votar en el plenari. El Govern de Sánchez faria bé de complir amb les recomanacions de l'informe.
-Al cap i a la fi, però, és un informe que no és preceptiu, que no permet aplicar sancions si l'Estat no atén a les recomanacions. Per què és important malgrat això?
-Perquè fa un reconeixement explícit de que hi ha presos i preses polítiques. És un informe que parla d'Espanya i de Turquia. Tot i no ser preceptiu, si l'Estat no vol assumir que s'assembla molt a Turquia, ha de fer passos per assimilar-se al que se'ls diu des de les institucions europees. És evident que no és preceptiu. Però, entenem que l'Estat passa vergonya davant aquest informe que és molt clar.
-En la conversa telefònica amb Pedro Sánchez, Pere Aragonès li ha parlat de l'informe?
-No tinc informació. Això cal preguntar-ho al president. Segur que han parlat de com s'ha d'abordar la resolució del conflicte, però no tinc constància de si han fet referència a l'informe.
-Tenen previst treure aquest informe a la taula de diàleg?
-És evident que aquest informe ajuda molt a la posició que defensa els drets humans, la llibertat d'expressió i la via política per resoldre els conflictes polítics. Nosaltres ens sentim molt més forts després de l'existència d'aquest informe.