Quan tot semblava que aniria rodat després de tres mesos de negociacions i de disputa intensa entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya per mirar de formar Govern, es filtrava que Elsa Artadi renunciaria a formar-ne part. El motiu oficial és el seu compromís amb la ciutat de Barcelona, on lidera el seu partit i on és regidora a l’Ajuntament. Extraoficialment, hi ha veus que sospiten que Artadi no està d’acord amb el pacte de govern que Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han ultimat a contrarellotge. Ningú, o molt poca gent, s’esperava aquest canvi de guió.
Ara, la figura de la dona forta –o home fort– de Junts per Catalunya al si del Govern queda vacant fins que no hi hagi noves notícies. Una opció seria la de reformular el Govern previst i atorgar la Vicepresidència a un conseller o consellera desvinculat de l’àmbit de l’economia. En aquest cas, podrien prendre força noms com el de Jordi Puigneró, actual conseller de Polítiques Digitals i ben proper al president Puigdemont –qui ja va sonar com a possible presidenciable de Junts per Catalunya–; la consellera de Presidència Meritxell Budó, vinculada professionalment a la indústria farmacèutica; o Gemma Geís, doctora en Dret i exvicerrectora de la Universitat de Girona. Junts per Catalunya sí que valora la possibilitat de fer vicepresident Josep Rius, excap de gabinet del president Puigdemont. Si aquesta possibilitat es fa realitat, la vicepresidència quedaria vinculada a l'acció exterior. També sona com a candidat Damià Calvet, actual conseller de Territori, qui va aspirar a convertir-se en presidenciable de JxCat però que va perdre les primàries contra Laura Borràs. Des de Lledoners, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn haurien donat suport a aquesta possibilitat, segons ha publicat Vilaweb.
En canvi, si al partit del president Puigdemont volen atorgar la vicepresidència a un polític o política amb perfil econòmic, hauria de triar entre altres candidats. Tres dels possibles podrien ser aquests.
Ramon Tremosa (Barcelona, 1965). Professor titular del Departament de Teoria Econòmica a la Universitat de Brcelona, Tremosa és l’actual conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat. Hi va entrar després de la darrera reformulació de l’executiu, decretada pel president Quim Torra, quan va apartar tres consellers, entre ells Àngels Chacón, vinculada al PDeCAT. El recanvi es va produir tot just en el moment en què el partit neoconvergent i Junts per Catalunya trencaven relacions i allunyaven les possibilitats de concórrer conjuntament a les eleccions catalanes.
Tremosa té una llarga experiència política. Va ser diputat al parlament Europeu entre 2009 i 2019 després de presentar-se com a independent pel PDeCAT. Pròxim a la figura del president Puigdemont, el seu perfil liberal suscita contrarietat entre la CUP –que ha de garantir la investidura de Pere Aragonès amb els seus vots, cosa que és dona en principi per segura–, i també ha arribat a despertar recels a les files d’Esquerra Republicana. No debades, des del partit d’Oriol Junqueras es va considerar que el nomenament de Tremosa com a conseller es devia a la voluntat de Junts per Catalunya de situar un economista al Govern que contrarestara el discurs del vicepresident Pere Aragonès, llavors també conseller d’Economia. El fet és que les discrepàncies entre Tremosa i Aragonès durant els darrers mesos de la legislatura anterior van ser públiques en diverses ocasions. Com a economista, Tremosa ha escrit diversos llibres de teoria econòmica, ha analitzat a fons la política monetària, ha promogut diverses iniciatives parlamentàries a Europa, ha format part de diverses comissions i ha mantingut un discurs molt pròxim a la política econòmica desenvolupada per Angela Merkel durant les dues crisis que han afectant Europa en la darrera dècada. Tremosa sempre ha figurat en les travesses per continuar com a conseller durant l'actual legislatura.
Joan Canadell (Barcelona, 1967). Enginyer industrial i empresari d’èxit, es tracta d’una de les persones que més s’han implicat en el procés durant els darrers anys, especialment des de plataformes cíviques com ara l’Assemblea Nacional Catalana, entitat en què té molt de pes. Fundador de Petrolis Independents, cofundador del Cercle Català de Negocis i promotor de diverses iniciatives econòmiques, Joan Canadell va fer el salt més gran a la vida pública quan va guanyar les eleccions per presidir la Cambra de Comerç de Barcelona amb la candidatura Eines de País, promoguda per l’ANC. Canadell va deixar la Cambra per ser substituït per Mònica Roca, també de la seua candidatura, tal com havien acordat prèviament. Aquesta substitució va coincidir amb la implicació definitiva de Canadell a Junts per Catalunya, quan va ser el candidat a llistes més votat per la militància, fet pel qual va concórrer com a número tres per Barcelona en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya –per darrere del president Puigdemont i de l’actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, que va guanyar les primàries del partit.
Membre del sector més independent de Junts per Catalunya i dels més partidaris de la unilateralitat, el seu discurs no sempre ha fet sentir còmodes els seus companys de partit. Especialment els seus missatges antics de Twitter, xarxa en què sempre ha destacat, i on ha arribat a suggerir la seva confiança en Donald Trump quan aquest va guanyar les eleccions nord-americanes el 2016. Canadell també ha donat suport al controvertit Institut Nova Història, que aposta pel revisionisme històric del país i que defensa la catalanitat de personatges com ara Cristòfol Colom o Miguel de Cervantes. Algunes persones de l’òrbita de Junts per Catalunya lamenten que Canadell no té disciplina de partit, si bé part del sector de la formació, especialment el recentment incorporat a la política, valoren el seu perfil independent i el seu discurs propi. Tot i el seu pes en el partit, reflectit en el suport intern evidenciat quan va ser el més votat per anar a llistes, mai no ha figurat públicament com a candidat possible a conseller.
Teresa Pallarès (Marçà, Priorat, 1964). Tot i que es va llicenciar en Educació, ha exercit càrrecs públics vinculats amb l’economia. Actualment és secretària de Finances de Junts per Catalunya, partit amb què és diputada al Parlament de Catalunya. Pallarés ha estat regidora a Reus amb el PSC, on també ha presidit el Patronat de Turisme i Comerç. En l’època del segon tripartit va ser directora territorial d’Economia i Finances de la Generalitat, i el 2017 es va incorporar a les llistes de JxCat. Propera a Jordi Sànchez, el seu nom no ha transcendit fins ara com a possible consellera.