-Des de finals de desembre de 2020 Catalunya està gestionada per un govern en funcions. Afecta això al teixit empresarial del país?
-Sempre parlem de la necessitat d’un govern fort i estable. Això és el que necessita el país. També és cert que el governs segueix funcionant. De fet, cada dia em reuneixo amb algun Departament. Però el país necessita un govern fort i estable. Estarem amb pressupostos prorrogats, tot i que tampoc sé fins a quin punt seran tan diferents.
-Com estan seguint des de la Cambra les negociacions per formar govern?
-No les estem seguint. En tot cas, com a espectadors.
-Els preocupa una repetició electoral?
-Molt. Moltíssim. El país necessita un govern fort. Quan la gent exigia rapidesa, jo deia que volia un govern ràpid, però que preferia que s’hi estiguessin una setmana més si servia per consolidar una estratègia conjunta. Però, si a sobre de passar tres mesos, no tenim estratègia conjunta i anem a eleccions, això és un drama.
-Creu que el govern que cal al país és d’ERC amb Junts per Catalunya?
-El resultat de les eleccions és un 52% independentista. El que és lògic és que es respecti el que diuen les urnes i que es faci un govern independentista.
-Des del punt de vista econòmic, com veuen el perfil de Pere Aragonès com a futur president de la Generalitat?
-Ell ha estat el conseller d’Economia. Entenc que té les capacitats.
-I pel que fa al plantejament i la visió de país en relació a les empreses que representen?
-Nosaltres apostem per un model econòmic que sigui modern, basat en el coneixement i les tecnologies, aportant valor afegit i potenciant el talent. Ens entendrem amb qualsevol que aposti per un model d’aquestes característiques. Això no vol dir que el model no sigui social, al contrari. L’única manera perquè hi hagi una societat justa és que aquesta estigui ben formada i educada. Per tant, nosaltres apostem per la formació i els aspectes socials. Però, també hem de mirar cap a una societat dinàmica, energètica, que aposti per la tecnologia. No hi ha marxa enrere, la revolució hi és. Millor fer-la des del coneixement que des de la ignorància.
-Veu a Pere Aragonès alineat amb això?
-És el que no tinc del tot clar. No vull dir ni sí, ni no. Jo espero que sí.
-Tenint en compte la seva experiència al Departament d’Economia...
-Nosaltres vam tractar sobretot amb el Secretari d’Economia Albert Castellanos, amb qui ens seguim veient. Ell entén tota la problemàtica i ens entendrem segur.
-Els preocupa que s’incorpori la CUP a l’acord de govern?
-No gens. Seria un pas endavant per la CUP, significaria maduresa del partit polític. Primer s’ho miraven des de fora, ara ja hi han entrat una mica. Sempre dic que la diversitat és bona i aporta punts de vista. Si entren, seran part del pacte i ja no podran només criticar-lo: l’hauran de defensar.
-Com veu el plantejament de la gestió dels fons Next Generation que estan fent la Generalitat i l’Estat espanyol?
-Em preocupa. No hi ha un pla prou clar, des del meu punt de vista. No hi ha una defensa explícita de la petita i mitjana empresa i els autònoms. No ho veig clar. Penso que hi haurà una injecció de diners que s’hauria de poder aprofitar. S’hauria de notar en l’economia, però em preocupa com es gestionarà.
-Què els sembla el perfil dels 27 projectes escollits per ser tutelats per la Generalitat?
-El perfil en si em sembla bé. És més un tema de com aquests diners acabaran repercutint en el teixit empresarial, que no es quedi només en les grans empreses. Ara mateix, el finançament que s’està plantejant per aquests projectes és d’entre el 20 i el 10%. És poquíssim. La resta l’ha de posar l’empresa. Com una pime pot entrar i fer un projecte amb inversió quan està amb l’aigua al coll? La preocupació és que arribi a grans empreses que ja tenen la capacitat de fer aquests projectes tractors, segurament. I res en contra. Em preocupa que siguin projectes que ja pensaven fer ells i que això els aporti un descompte del 10% o el 20%. Això no hauria de ser només així. Hi ha empreses que s’estan morint i les hem d’ajudar. Jo entenc que aquests plans són per reactivar l’economia i aprofitar la inversió perquè sigui un model econòmic diferent. Això ho subscric, però hem de tenir en compte que hi ha petites empreses i autònoms que s’estan quedant pel camí. A aquesta gent se l’ha d’ajudar.
-Els preocupa que els fons europeus puguin anar vinculats a mesures d’austeritat?
-Ja hi podem comptar. Aquí ningú no regala res. Aquests diners, d’alguna manera, s’hauran de tornar. Es parla de deutes del 140% per a l’Estat espanyol. Això no es pot quedar així. Sí o sí, hi haurà mesures d’austeritat que són les que reclamen des de la Unió Europea. Els diners vindran per recuperar l’economia, però tu has de, per exemple, baixar les pensions. Que, per altra banda, ja és una cosa que hagués passat igualment. A Europa les pensions són una altra cosa i per tant el sistema de pensions s’ha de reformar. Segur que els fons europeus vindran lligats a mesures d’austeritat.
-Quin paper pot o vol tenir la Cambra de Comerç en la gestió d’aquests fons?
-Penso que la Cambra hi pot tenir un paper. Des del principi hem impulsat una oficina per a informar i difondre aquests fons. Recollim, a més, propostes de les petites empreses que no tenen la capacitat d’abordar directament els fons i que segurament fan propostes que són massa petites. El que fem és aglutinar. Ens comuniquem amb les administracions que coordinen les adjudicacions. Nosaltres tenim l’obligació de coordinar les propostes perquè agafin sentit i volum. Podem fer molta cosa, perquè les 13 cambres catalanes tenim capil·laritat al territori i ens podem acostar a les empreses millor que institucions més grans. Demanem aquest paper, que se’ns tingui en compte a l’hora de canalitzar aquests fons cap a la petita i la mitjana empresa i els autònoms.
-De fet, reforçar aquesta capil·laritat és un dels projectes que tenen en marxa des de la Cambra...
-Correcte, és un dels quinze eixos que vam esbossar l’octubre de 2019. Sempre hem treballat en xarxa amb el territori i promovem la força que tenim al territori.
-Es plantegen que aquesta capil·laritat vagi més enllà de l’àmbit estricte del Principat? Per exemple, cap als altres territoris de parla catalana.
-Sí. Tenim molt bona relació amb cambres de la Catalunya Nord i estem explorant-ho. Tenim bona relació també amb la cambra de València, però són cambres més consolidades. La diferència és més grossa amb les de la Catalunya Nord. Amb València ja hi ha una cambra i unes relacions bilaterals.
-Un dels punts on posa l’atenció la Unió Europea per la gestió dels fons és la transició ecològica. Té deures pendents el teixit empresarial català en aquest punt?
-Absolutament. Anem tardíssim amb la transició ecològica. Si no aprofitem el moment per prendre’ns-ho seriosament... Estem al bell mig d’una crisi ecològica que ara ha quedat lligada amb la crisi epidemiològica. La qüestió és que si no aprofitem el moment per fer un canvi, també a nivell climàtic, anirem malament. Estic en contacte amb moltes conselleries i, per exemple, Territori i Sostenibilitat ho té molt clar. El problema és com es fa. Ara hi ha el tema de la moratòria del decret d’energies renovables. Tothom està d’acord que cal apostar fortament i que anem tard. Però és veritat que anar tard no vol dir que no ho haguem de fer bé. Si farem un canvi sense escoltar el territori, no ho estarem fent bé. Però no ho podem seguir allargant. Cal trobar una solució ràpida.
-La llei de Cambres ha quedat aturada per la situació política. Per què urgeix aquesta llei?
-És una obligació desplegar la llei. Nosaltres i la Generalitat en tenim l’obligació. A nosaltres ens dona seguretat jurídica, representativitat i també finançament. Però no és només pel finançament, perquè sobre això l’únic que fem és traspassar-ho a les empreses. La representativitat i la seguretat jurídica ens convé, perquè a l’hora d’anar a defensar les empreses hem de tenir un recolzament.
-En el seu moment, les patronals van denunciar que aquesta llei duia a les cambres a usurpar les seves funcions. S’ha resolt aquest debat?
-El debat no està resolt. Ens hem emplaçat a continuar-lo. Hem fet una parada tècnica perquè nosaltres i PIMEC hem tingut canvis de presidència i perquè no hi ha govern. Ara bé, seguim treballant en aspectes tècnics, però ens hi hem de tornar a posar quan hi hagi govern. Per això diem que no podem anar a eleccions. Per descomptat que no.
-Amb la renovació de la presidència de la PIMEC, quina és la relació actual de la Cambra amb la patronal?
-Sempre ajuda el fet d’estar en un atzucac. Que hi ha aquests canvis posen les coses una mica més a zero. No del tot, perquè PIMEC està al ple de la Cambra. Ara ens hem emplaçat a parlar per aclarir els punts en els que hi pugui haver malentesos.
-I amb Foment del Treball, com és la relació?
-La Cambra no només defensem la patronal, sinó tota l’empresa, tot el teixit empresarial. En aquest sentit, ens hem de poder entendre amb sindicats i patronals. Però vam entrar a la Cambra defensant la poca representativitat de les petites empreses. Era la nostra bandera. Foment, d’alguna manera, representa un tipus d’empresa més gran, tot i que Josep Sánchez Llibre diu que hi ha molta empresa petita i mitjana. D’alguna manera no ens trepitgem tant. Potser això facilita el diàleg i hi ha hagut una bona relació.
-La Cambra, Foment i PIMEC estan alineats en com cal gestionar els fons Next Generation?
-No hem tingut el debat amb ells. Segur que ens trobem que això repercuteix en el teixit empresarial català. Segurament, Foment tindrà una preocupació per les grans empreses que a nosaltres potser no ens afecta tant. Entre altres coses perquè considero que les grans empreses ho tenen més solucionat, perquè tenen interlocució amb els Ministeris i no els cal passar per nosaltres. Però, al final, si tots mirem pel teixit empresarial català, ens hi trobarem.
-Abertis, Naturgy i Catalonia Hotels van deixar les cadires de plata de la Cambra. Tenen ja substituts?
-No.
-Els buscaran?
-Nosaltres no fem una cerca activa. Com a concepte, no creiem que sigui el més democràtic possible. Que hi hagi uns quants que pagant puguin canviar el sentit del vot no ens entusiasma. Per tant, activament no buscarem les noves empreses.
-Els preocupa que la marxa de grans empreses de la Cambra els tregui capacitat d’influència?
-No. En absolut. Les empreses que han marxat tenien raons molt diverses. La crisi ha afectat a tothom i entenc que puguin reconsiderar les seves inversions. En cap cas faig una lectura així. En queden onze i la relació és fantàstica amb totes elles.
-I de finançament?
-En general el finançament sí que em preocupa. El necessitem perquè el convertim en ajuts a les empreses. I com més, millor. Dit això, al final és una part relativament petita del finançament total. Hi ha altres maneres de trobar més finançament per la Cambra, de manera voluntària i que no canviï el sentit del vot. També més escampada pel teixit empresarial. Menys quantitat, més empreses.
-Les tres empreses han justificat la marxa en diferents motius, però pensen que pot tenir quelcom a veure amb el posicionament polític de la seva junta directiva?
-Crec que no. En les discussions que he tingut amb els CEO de les empreses no ha sortit això. Al final, nosaltres treballem per les empreses del país.
-Han interlocutat amb les empreses que van retirar la seva seu fiscal de Catalunya l’octubre de 2017?
-Amb les que ens ho han demanat. Tampoc hem fet un esforç en aquest sentit. No és que ens hagi agradat. No gens. Ni gota. Però al final hem vist que han acabat canviant una seu i l’activitat econòmica l’han mantingut aquí. Ara, a algunes que ens ho han demanat les hem ajudat.
-Heu tingut converses perquè tornin?
Amb algunes sí. Hem donat ajut a les que ens ho han demanat.
-Un dels objectius de la seva candidatura a la Cambra era posar-la al servei del procés independentista. Quins projectes de futur té la cambra per avançar en aquest sentit?
-No ens posem al servei d’uns partits polítics pro independentistes. El que preteníem era demostrar que l’empresariat també és independentista. Sempre s’havia jugat amb el missatge que l’empresariat no era independentista. És important que, a l’hora de parlar en nom de l’empresariat, es conegui com és. Per això vam posar en marxa un seguit de consultes. Aquest posicionament descarat que l’empresariat també és independentista era important. No ens podem al servei dels partits i quan hem de discutir amb un partit independentista perquè no hi estem d’acord, ho hem fet i ho fem.
-Però la cambra té previst fer accions que ajudin al procés d’emancipació nacional més enllà de constatar que hi ha empresaris independentistes?
-Posaré un exemple- Després de l’1 d’octubre es va entregar una medalla de reconeixement a qui havia estat el cap de la Guàrdia Civil l’1-O. Això és un posicionament que sota el nostre punt de vista no afavoreix el país i no és representatiu del que pensa. En un cas com aquest, faríem un reconeixement a l’1-O i el que representa. De la mateixa manera que en un moment es va donar suport a una possible vaga, quan l’empresariat en general no ho vol. Estem en un moment de repressió continua, escandalosa, i nosaltres, defensem els presos i les preses polítiques i la gent que està a l’exili per causes polítiques. Aquesta tarda [dimecres dia 12] vaig a un acte d’Òmnium Cultural... Fem posicionaments en defensa de la ciutadania i les empreses del territori, en la línia de denunciar la repressió que viu Catalunya. Pensem que denunciar la repressió afavoreix l’economia del nostre país.
-Hi ha accions que fa la cambra o es poden fer per reforçar la sobirania econòmica del país?
-Hem de vigilar, perquè tenim una llei que no ens podem saltar. Treballem en aspectes dins la llei que puguin reforçar això que diu.
-Per exemple?
No en puc donar.