Quan els gossos borden, alguna cosa senten. Aquesta és la principal conclusió que es pot extreure dels retrets encreuats que han protagonitzat aquest dilluns els partits a les habituals rodes de premsa d'inici de setmana d'ERC i Junts per Catalunya. En plenes negociacions per la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat, l'escalada en el to fa pensar que hi ha moviments entre els futuribles socis de Govern. Ara, és complicat saber si s'avança endavant o enrere. Si la remor és perquè hi ha negociació, i per tant discussió, o si, pel contrari, és fruit d'un augment de les distàncies.
El que és segur és que els fets dels darrers dies situen la negociació en un nou escenari, tal com ja ho van evidenciar moviments com l'acord d'ERC amb la CUP, els dos "no" de JxCat a Aragonès o l'amenaça de Jordi Sànchez afirmant que Junts es podria quedar a l'oposició tot i investir Aragonès.
En aquest marc, Marta Vilalta, portaveu d'ERC, ha urgit a Junts per Catalunya a arribar a un pacte entre Sant Jordi i el primer de maig perquè "no hi ha esculls, només excuses". I ha lamentat que "no pot ser que els problemes de dins de Junts per Catalunya s’acabin convertint sempre en els problemes del país", tot insinuant que la divisió interna dels puigdemontistes és el que hauria frustrat fins ara l'acord.
La rèplica de la portaveu de Junts per Catalunya ha estat contundent. Elsa Artadi ha recomanat als republicans que per negociar cal "ser més prudent, fer més feina i menys declaracions". Poc abans havia manifestat que "la prudència a l'hora de fer declaracions ajudaria a teixir confiances que en aquest moment podrien ser més sòlides del que són. Hi ha declaracions que no entenem".
El terrabastall no és, sinó, la conseqüència del darrer cop d'efecte que han fet els republicans per intentar dur l'aigua al seu molí. Fins fa una setmana, les negociacions s'havien dut amb gran cautela i secretisme per part de les dues formacions. La darrera setmana, ERC ha començat a fer pública informació relacionada amb la proposta d'acord de Govern que va fer arribar a Junts per Catalunya fa dues setmanes i de la qual, diu, encara espera resposta. Així, els darrers dies els republicans han fet trobades telemàtiques amb les seves bases per exposar-los els principals traços de la proposta d'aliança. I, com a colofó, la roda de premsa d'aquest dilluns -protagonitzada pels quatre membres de l'equip negociador:,Marta Vilalta, Sergi Sabrià, Laura Vilagrà i Josep Jové- ha servit per exposar a la premsa els detalls de la proposta d'acord de legislatura presentat a Junts per Catalunya.
Exposar les línies mestres del document que s'està negociant és vist des de Junts per Catalunya com una forma de pressió i Artadi a insistit en què ells segueixen apostant per la "discreció" per fer que l'acord rutlli.
El fet de visibilitzar què és allò que Junts per Catalunya es demora a respondre permet a ERC situar-se públicament com la força proactiva i favorable al pacte, reprenent la iniciativa del relat de les negociacions. És el quart dels cops d'efecte que determinen el fluctuar de les converses i que queden repartits a parts iguals entre els futurs socis.
Posar el marc
L'objectiu d'aquests moviments tàctics és situar els marges pels quals discorrerà el debat públic i polític per tal de maximitzar els beneficis. El primer de tots ells el va protagonitzar ERC amb la firma del preacord amb la CUP. Un gest que també cal llegir amb la mateixa intenció que aquest darrer, situar-se com la força amb més voluntat d'arribar a un acord amb el gruix de l'independentisme. La gesta situava els de Pere Aragonès com una força capaç de pactar de forma àgil amb la formació que més cars s'havia cobrat els vots les dues darreres legislatures. Permetia a ERC vendre la imatge que ja estava tot fet i que el suport de Junts havia de ser un mer tràmit.
Els puigdemontistes, però, respondrien a aquest gest dels republicans amb dos cops d'efecte seguits per intentar reforçar la seva posició negociadora. El primer, el doble "no" a Aragonès en la primera sessió d'investidura amb l'argument que necessitaven més temps per arribar a "un bon acord". Això es visibilitzaria, sobretot, quan en el primer debat, Albert Batet (JxCat) va proposar als republicans renunciar a la segona votació perquè considerava que els calia més marge per aprofundir en el projecte de legislatura. Des d'aquell moment, "concreció" i "detall" han estat dues paraules clau en boca dels membres de Junts.
La jugada, però, no va tenir tot l'efecte desitjat. Part de l'opinió pública, encara a recer de l'acord d'ERC amb la CUP, seguia mantenint que Junts per Catalunya estava dilatant la negociació per interessos partidistes i que es negava a investir a Aragonès perquè no havia digerit bé la derrota electoral. Per tancar la porta a aquestes veus, Jordi Sànchez, cervell de l'estratègia de Junts, irrompia en una entrevista a La Vanguardia per afirmar que, abans d'anar a segones eleccions, si no hi havia "un bon acord" amb ERC, optarien per investir a Aragonès i quedar-se a l'oposició.
El moviment, doncs, permetien contrargumentar els fantasmes del "partidisme". A més, conjuntament amb l'anterior, pretenia fer veure que ERC no estava invertint prou esforços per segellar un pacte amb Junts per Catalunya, sinó que simplement havia intentat fer passar per l'adreçador als juntistes.
Davant aquest escenari, pren sentit l'estratègia republicana de demostrar públicament que han fet a mans una proposta "concreta" i "detallada" als seus futurs socis amb voluntat d'arribar a acord, però que són aquests els que mantenen el bloqueig.
La darrera jugada, però no l'última, d'una partida que encara podria deparar nous cops d'efecte.