A la costa del Maresme, travessada per la línia R1 de Rodalies, hi ha un divertiment que durant anys ha fet fortuna entre els adolescents que s'apleguen a la vora de les vies entre cigars i petons iniciàtics. La dinàmica és senzilla. Seure al banc i esperar per ser el darrer que puja al tren. L'últim a enfilar-s'hi guanya. El risc, evidentment, és fer salat i contemplar com la porta del vagó se'ls tanca als morros. Mentre el maquinista no fa sonar el xiulet, s'esdevé un joc de mirades de reüll i fintes entre els contendents. Una dansa que cerca ser el primer a endevinar les intencions reals dels altres i que sol tenir com a guanyador aquell que té menys por a deixar passar el tren.
Estar-se com més quiet millor i sospitar dels moviments dels altres. És en aquesta dualitat que es troben des de fa dies les negociacions per la investidura de Pere Aragonès. És cert, hi ha moviments, però són mínims i mai definitius. Tot plegat, subsumeix la política catalana en una mena a un tedi que esgota a ambdós costats de la taula. I a la ciutadania, clar.
Dos mesos després de les eleccions del 14 de febrer, no s'ha fet pública cap certesa sobre el que hauria de ser el futur acord entre Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya.
Deures per fer
Es fa saber que no hi ha d'haver problemes en les qüestions programàtiques. Però, en paral·lel, fonts de Junts per Catalunya fan saber que volen arribar a graus de concreció molt més grans en aquest àmbit "baixant al detall de les lleis" i que hi ha desavinences en punts com ara el desplegament de les energies renovables o la viabilitat d'aplicar la renda bàsica universal que proposa estudiar l'acord entre ERC i la CUP.
Tampoc hi ha acord encara sobre si l'independentisme ha de seguir una estratègia unitària a Madrid. Ho reclama Junts per Catalunya i ERC no hi creu, però fonts del partit republicà repliquen sorneguerament entre passadissos que si s'ha de fer, "fem-ho de forma assembleària", perquè "nosaltres tenim 13 diputats i ells quatre", diuen en referència a JxCat, que tot i traure vuit diputats en les últimes eleccions espanyoles van patir la divisió dels diputats del PDeCAT, amb qui es van presentar conjuntament.
Un altre tema que resta obert és l'estratègia a seguir en el procés d'emancipació nacional. ERC i JxCat no es posen d'acord ni en la manera d'avaluar el funcionament de la taula de negociació amb el Govern de l'Estat espanyol, ni en el marge de temporal que cal donar-li, ni en allò que cal fer un cop s'esgoti aquest marge, l'anomenat "pla b".
Com tampoc arriben a un punt comú sobre quin ha de ser el paper del Consell per la República. S'han obert les negociacions entre ERC i el Consell i aquest darrer s'ha obert a fer modificacions. Això ha fet que molts donessin per tancat aquest punt que, segons fonts d'ambdós costats, no hauria de ser un impediment per la investidura. Però, això no treu que hi hagi un tema central de les negociacions vinculat al Consell. ERC proposa al document acordat amb la CUP la creació d'un espai de coordinació estratègica de l'independentisme "fora de focus". Un nou estat major que des de Junts asseguren que "si no està vinculat al Consell per la República, no hi serem".
I resta per obrir, encara, el meló de l'organigrama de Govern. Els dos partits neguen que s'hagi tocat aquest tema a les negociacions, tot i que tots dos han marcat posició a través de les converses fora de micròfon amb els mitjans sobre les seves preferències.
De reüll
Amb tot, la setmana passada ERC va fer a mans de Junts per Catalunya un document de seixanta pàgines on hi havia una proposta d'acord global de legislatura -"com el que ens demanaven des de Junts", diuen des del partit- que toca tots els punts esmentats fins ara. No entra en el repartiment de cadires, però sí que fa un esquema sobre quina hauria de ser l'arquitectura i el repartiment de competències del proper executiu. No és cap secret, per exemple, que els republicans volen crear tres conselleries noves: Feminismes i Igualtat, Acció pel Clima i Universitats.
Fonts de Junts per Catalunya expliquen a EL TEMPS que estan treballant sobre aquest document per donar resposta a Esquerra durant la setmana de Sant Jordi. De fet, el text ha sortit del nucli estret de negociadors habituals i diferents persones del partit hi estan aportant matisos des dels seus diferents àmbits d'expertesa. Una resposta que triga més a arribar del que ERC voldria. "La sensació és que quan un tema sembla que el tenim tancat, aquest torna a aparèixer al cap d'uns dies", lamenten els republicans.
Des dels dos partits reconeixen que el fet que Jordi Sànchez lideri l'equip negociador juntista és un dels motius que contribueix a aquest alentiment. De fet, el pres polític participa a les reunions de negociadors per mitjà de trucades telefòniques. Sànchez ha estat una de les persones que ha presentat un dels discursos més contundents contra ERC -arribant a amenaçar a quedar-se fora de l'executiu- i és qui té la darrera paraula en qualsevol pas que fa Junts per Catalunya aquests dies. El seu paper central i decisiu ha fet, també, que les negociacions hagin anat basculant cap a Lledoners, on Sànchez s'ha anat trobant amb el candidat d'ERC, Pere Aragonès.
Les demores han fet que des d'alguns sectors d'Esquerra es comenci a agitar el temor que la negativa de Junts acabi derivant en unes noves eleccions. Una pressió que des dels puigdemontistes s'espolsen afirmant que en cap cas s'arribarà a aquest extrem. En general, des d'ERC es dona credibilitat a aquest extrem i es pensa que Junts té intenció de "tensar la negociació fins l'últim dia", però que no forçarà unes noves eleccions ni renunciarà a formar govern perquè "hi ha molts càrrecs en joc". Així ho defensen també els sectors de Junts procedents de l'antiga Convergència, que fa dies que collen perquè hi hagi investidura. "Em començaré a preocupar si el dia 25 de maig no ens han citat a una investidura", afirmava una font del partit republicà fa pocs dies. Segons va avançar Nació Digital, Junts i ERC es van tornar a trobar aquest divendres de manera telemàtica després de dies sense contactes formals i sense aconseguir avançar cap a la investidura.
L'endemà, el 26 de maig, el tren de la investidura passarà de llarg. Si l'independentisme no el vol deixar passar el primer cop que té més del 50% del suport dels electors, haurà de deixar-se estar de mirades de reüll i cops de colze i accelerar el ritme del procés negociador.