Després de setmanes de negociacions, ERC i la CUP han aconseguit pactar una proposta d'acord per a la futura legislatura. Un primer pas cap a la investidura de Pere Aragonès, la primera sessió de la qual està prevista per divendres 26 de març. Resta, encara, però que ERC i Junts per Catalunya puguin segellar la seva entesa. Els puigdemontistes faran aquest mateix dimarts una conferència, per boca del seu secretari general Jordi Sànchez, on marcaran posició.El conseller Jordi Puigneró ha adverit aquest dimarts a la Cadena Ser que l'acord amb ERC estava "molt verd" Serà el moment de veure fins a quin punt les voluntats dels de Laura Borràs es poden ajustar al marc dibuixat pels republicans i els cupaires.
Un marc que gira, principalment, sobre tres pilars: la limitació de la fase de negociació amb l'Estat espanyol, l'elaboració d'un pla de xoc social i l'establiment de mecanismes de control del pacte, en especial la convocatòria d'una moció de confiança a mig mandat.
L'acord, planteja la divisió de la legislatura en dues fases. En un format similar al que havia de ser, sobre el paper, la darrera legislatura, la primera seria d'acumulació de forces i la segona de confrontació democràtica. Tot plegat per una taula de direcció estratègica de nova creació en la que hi han de participar partits i entitats independentistes. Un espai que caldrà coordinar amb el Consell per la República o l'Assemblea de Càrrecs Electes. La constitució de la taula, però es podria veure alterada per les voluntats de Junts per Catalunya, des d'on consideren que el Consell ja compleix, o hauria de complir, la funció que es pretén per al nou espai. L'espai dissenyat per ERC i la CUP hauria d'estar, també, fora dels focus mediàtics, segons manifesten els dos partits. La discreció torna a aparèixer en la fase de concreció del projecte nacional.
El text del pacte avança amb la constatació que la CUP es manté escèptica pel que fa a la Taula de negociació amb l'Estat espanyol. Tal vegada, es compromet a donar-li "un cert marge de temps" per bé que "mantindrà una posició d'oposició clara al PSOE i al govern de Madrid". Els anticapitalistes només s'obren a entrar a la Mesa "en el cas que en aquesta taula s'assolís el compromís de totes les parts d'afrontar la solució del conflicte mitjançant el dret a l'autodeterminació i l'amnistia".
Al seu torn, ERC es compromet a sotmetre les negociacions "a una rendició de comptes que permeti la seva avaluació". També es compromet a analitzar a mitjans de 2023 els resultats d'aquesta negociació, analitzar si "ha donat els seus fruits i decidirà quins seran els passos següents a seguir, inclosa l'eventual finalització d'aquesta negociació".
Si la Taula de negociació "no aconsegueix la resolució política", la CUP i ERC es comprometen a plantejar "el nou embat democràtic, aquesta legislatura, per la via que el conjunt de l'independentisme valori més adequada" i prioritzant "la via del referèndum d'autodeterminació". Caldrà veure, però, com encaixa aquesta proposta amb sectors de l'independentisme, com l'ANC, que segueixen reivindicant que, donada la legitimitat de l'1-O, no cal un altre referèndum d'autodeterminació. El text és ambigu al definir si aquest segon embat democràtic es començarà a preparar des de l'inici de la legislatura, amb indiferència de les negociacions, o no.
Programa
Més enllà de la qüestió nacional, els acords programàtics tenen com a principal protagonista la Renda Bàsica Universal. La CUP exigia l'aplicació d'aquesta mesura, però, finalment, la proposta d'acord estipula un pla en tres fases per estudiar l'impacte de la mesura -a través del disseny d'un pla pilot- que hauria de culminar el 2023.
D'altra banda, el pacte posa sobre la taula la necessitat de desplegar un pla de rescat social. Aquest inclou qüestions com la reducció de ràtios a les escoles de primària i secundària, la recuperació de centres privats i concertats per part de l'educació pública, l'increment del pressupost cultural fins al 2%, mesures per garantir el permís de residència i treball per als joves migrants i extutelats o l'aplicació de la llei d'igualtat de tracte i no-discriminació.
Una part significativa de l'acord gira entorn les polítiques d'habitatge. Destaquen la voluntat d'aprovar una llei dels contractes de lloguer catalana, la regulació dels pisos turístics, la recuperació del 30% dels habitatges de la SAREB per destinar-los a polítiques socials o la no intervenció de la BRIMO i l'ARRO -unitats antiavalots dels Mossos d'Esquadra- en els desnonaments a famílies o persones vulnerables. En el camp de la salut, l'objectiu acordat més destacat és la voluntat de donar més pes a l'Atenció Primària i Comunitària i que aquesta es doti d'un 25% del pressupost destinat a Salut.
Per a la CUP era central, també, l'acord que es pogués dissenyar en el marc de les polítiques d'ordre públic relacionades amb el paper dels Mossos d'Esquadra. En aquest marc, l'acord parla de la "suspensió de les pilotes de Foam mentre no sigui públic el protocol" o de la "retirada de les acusacions particulars contra participants en mobilitzacions socials i polítiques, exceptuant aquelles on hi hagi lesions a agents acreditades amb certificat mèdic".
La reconversió de l'Institut Català de Finances en una Banca Pública, la creació d'un marc normatiu que "faciliti la remunicipalització de serveis públics com l'aigua", la creació d'una companyia energètica pública", l'aporvació d'una Llei de Transició Energètica abans de 2022, la moratòria de grans projectes d'impacte territorial negatiu o la creació d'un fons per impulsar el cooperativisme són algunes de les altres mesures de més calat que consten al projecte d'acord.
Control i estabilitat
El preacord que hauran de rectificar els mecanismes interns dels dos partits també inclou mesures de control del compliment del futur pacte. El pacte d'estabilitat parlamentària compromet la CUP a "treballar per facilitar la governança en totes aquelles qüestions vinculades als compromisos adquirits i que els impliquin de forma concreta incloent-hi l'estabilitat pressupostaria, si aquests s'hi veuen reflectits". La CUP tindrà capacitat de fer la seva pròpia acció en tot allò que no quedi reflectit a l'acord.
Al seu torn, ERC es compromet a sotmetre el seu Govern a una moció de confiança l'any 2023, a l'equador de la legislatura. A més, es posaran en marxa tres grups de treball per monitoritzar l'acord. Un primer, el Comitè Permanent de Seguiment, s'encarregarà d'avaluar "el compliment dels acords signats" i es reunirà un cop al mes. El segon, la Comissió de Coordinació Parlament-Govern s'ocuparà del seguiment "tècnico-polític dels acords assolits" i tindrà caràcter setmanal. Finalment, es crearan grups de treball sectorials per abordar les diferents qüestions sobre les que no existeixi un acord tancat. Els primers grups sectorials que es crearan, segons l'acord, són els encarregats d'estudiar els pressupostos i d'analitzar els "grans projectes urbanístics i infraestructures". En aquest segon, destacarà el debat sobre el futur del BCN World.