Les llibreries han superat la pandèmia reforçades per una societat que ha començat a considerar-les comerç essencial i que els hi ha transmès la seva solidaritat (Llegiu el reportatge que aquest text complementa). Viatgem a dotze llibreries del país des de Perpinyà a Alcoi i de Lleida a Mallorca.
LA CARBONERA
Va obrir fa tres anys al carrer Blai, al barri del Poble Sec de Barcelona. Va nàixer com una cooperativa amb tres socis: Carlota Freixenet, Mar Redondo i Aitor Moreno. “L’Aitor i jo -explica Carlota- fa molt temps que som amics i sempre dèiem que , quan fòssim rics, obriríem una llibreria. Va arribar un moment que vam veure clar que no ho seríem mai i que l’obriríem igualment”. Carlota va començar d’editora a Pol·len; després va passar a ser llibretera al seu Espai Contrabando i la feina li va encantar. “Volíem que La Carbonera no fos només una llibreria , sinó un espai de comunicació i de producció cultural”.
DOCUMENTA
Josep Cots va fundar la llibreria Documenta el 1975. Eric del Arco és qui dirigeix el dia a dia, tot i que, a tot arreu, es fa anomenar “aprenent de llibreter”. Cots diu que Documenta sobreviu perquè van fer una llibreria per a lectors, perquè els lectors sempre tornen i Del Arco recorda que “la mala salut de ferro de la llibreria sempre hi és” i “el sector resisteix”. Provocador, diu sorneguer que la lectura continuarà proporcionant un “gust onanista” que farà que “el llibre aguanti molt temps”: “Estàs tu sol, llegint i, quan allò t’arriba, és fantàstic”.
EMPÚRIES
Aquesta llibreria de Girona està oberta des del 1956. Maria Carme Ferrer porta quaranta anys de llibretera i ara és també la presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya. Afirma que “s’ha notat que la gent ha llegit el que tenia a casa i, en poder sortir, han vingut a comprar llibres nous”. Recorda que “llegir és la terce- ra cosa que més ha fet la gent durant el confina- ment”, segons les enquestes. Després del confinament, ha sentit, més que mai, la preocupació dels seus clients per la salut dels llibreters i de la llibreria. “A més, la gent necessitava parlar de literatura i compartir les seves lectures amb nosaltres. Molt més que abans”.
LA IMPOSSIBLE
Aquesta llibreria del carrer Provença, amb Enric Granados, la porten dues llibrete- res que havien estat a Proa Espais i volien quedar-se a la mateixa zona de l’Eixample barceloní. Segons Mireia Perelló, “les llibreries molt grans, amb la crisi econòmica i la baixada del sector tenien problemes greus d’afrontar el cost de la in- fraestructura”. Per això, amb l’Olga Federico, van decidir fer una llibreria amb una estructura més petita i un lloguer més econòmic. ”Crèiem en el barri, coneixíem clients de l’Eixample i ens agradava aquesta zona. Hi vèiem possibilitats”. I la van encertar.
FAN SET
Eva Gisbert és copropietària de la llibreria valenciana Fan Set, hereva de l’antiga Tres i quatre. L’any que ve farà deu anys que li van canviar el nom i la van començar a gestionar ella i la Núria Cadenes. Gisbert destaca que, després del confinament, “la gent ha vingut amb moltes ganes de llegir; venien amb ‘mono’ de llibres’”. Això ha passat amb gent lectora, clients de sempre, i també amb d’altres que només s’hi passaven de tant en tant.
LES VOLTES
La llibreria gironina Les Voltes va obrir el 1963 i és propietat d’una fundació amb sis patrons. La directora és l’Anna Nicolau i explica que, contra l’enemic comú d’Amazon, les llibreteres han “d’oferir recomanacions personalitzades; un tracte de tu a tu; i adaptar-nos al màxim. Amazon pot treballar amb algoritmes, però mai serà el mateix que una persona treballant a l’altra banda del taulell o del telèfon. La humanitat és el que ens diferencia d’una màquina”.
DETROIT
Aquesta llibreria d’Alcoi es va obrir fa quatre anys, el 2017, i el periodista Pau Grau se n’ha fet càrrec fa només sis mesos, en plena pandèmia. “El moment — reconeix Grau— era arriscat. I una llibreria no sembla un negoci emergent ni assegura beneficis immediats i amplis. Però jo he de subratllar que aquesta llibreria no era qualsevol llibreria. Té una trajectòria impecable. Les persones professionals que la van crear van fer una feina per traure’s el barret. I em van deixar una llibreria que ja era una marca consolidada, que ja tenia una clientela fixa”. Els propietaris eren amic de Pau i no la deixaven per motius econòmics sinó per motius personals. Després de veure la fam de llibres que tenen els clients enmig de la pandèmia, no se’n penedeix.
RAMON LLULL
Àlex Volney és el propietari de la Llibreria Ramon Llull de Palma i president del Gremi de Llibreters de Mallorca. Treballa en llibreries des dels anys noranta i el 2014 va obrir-ne la seva a Ciutat. Recorda una xarrada de “fa vint anys en la qual un escriptor assegurava que al paper li quedaven deu anys de vida, com a molt. I mira com estem: el llibre electrònic no el demana ningú . No ha passat mai del 5% de quota de mercat”. Afirma amb contundència que “el que acabarà amb el paper són els pocs drets laborals que hi ha. Quan la gent té temps lliure, quan la gent respira, pot llegir i les llibreries s’omplen”.
LA FATAL
No té ni un mes de vida. La llibreria La Fatal va obrir el passat 27 de març al carrer Vallcalent de Lleida (Segrià). Els propietaris i impulsors són els germans Ramon (a l’esquerra) i Jordi Souto, fa 220 m2 i està “centrada exclusivament en la literatura i el pensament”, amb molt bons espais per a la poesia, l’assaig i la literatura infantil, que té un racó anomenat La Fataleta. En Jordi és professor de literatura i feia temps que la idea d’obrir una llibreria li rondava pel cap. “Com a professor, em fa la sensació que tota la vida m’he dedicat a vendre lectures”. Ara lidera un equip “molt solvent que tenia moltes ganes que s’obrís una llibreria així. Hem trobat la complicitat de molta gent que estava disposada a ajudar: uns, en la tria del fons; d’altres en la programació d’activitats...”.
PUPUT
La llibreria Puput, de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), va obrir fa dos anys, l’abril de 2019. Caro Valle és copropietària d’aquesta petita llibreria que té el que més li agrada a ella: “Una mica de clàssic, reedicions i novetats”, però també llibre de natura, que és un dels punts forts d’aquest establiment, precisament perquè es diu Puput. El nom li van posar quan es van adonar que, a aquest ocell, a la Bisbal li diuen la puput mentre que a Girona —d’on venen la Caro i el seu soci— li diuen el puput.” Per això vam decidir posar-li només Puput, ni mascle ni femella”.
LLIBRERIA CATALANA
És la llibreria més antiga de Perpinyà (Rosselló). Joana Serra és propietària de la Llibreria Catalana des de 2012, quan li la va comprar a Joan Miquel Touron i Mijo Gómez, que l’havien inaugurat amb aquest nom als anys vuitanta. Però abans ja hi havia la Librairie Catalogne, que llavors no es deia així per la llengua principal dels seus llibres sinó perquè estava situada al costat de la plaça Catalunya de Perpinyà. Ara que l’Estat francès ha declarat les llibreries un comerç essencial, la Llibreria Catalana pot obrir durant el confinament. Fins a les 7 de la tarda, quan comença el toc de queda. Joana Serra explica a EL TEMPS que, des del primer confinament, “està venent més fons que novetats” i “es deixen aconsellar més per nosaltres”.
FINESTRES
S’inaugura aquesta setmana, el 15 d’abril a Barcelona i l’escriptor Kiko Amat (foto) és un dels que han rebut l’encàrrec de pensar com havia de ser. Ara s’obrirà la llibreria principal (365 m2) al número 249 del carrer Diputació i d’aquí a pocs mesos la segona Finestres, dedicada a l’art. Serà just al davant, al número 250. Finestres és una iniciativa de l’empresari farmacèutic Sergi Ferrer Salat, que va reunir un dream team per pensar-la i dissenyar-la a partir de zero. Kiko Amat explica que Finestres serà “una proposta que no s’assembla a cap de les propostes que hi ha a Barcelona: tant per l’estètica com per la idea que l’ha fet néixer: que sigui un centre cultural vinculat a una llibreria molt ambiciosa, amb molt fons”. No volen fer presentacions avorrides ni cursos convencionals i programen concerts pop dissabte al matí.