La COVID-19 no acabarà amb les llibreries. De fet, molts llibreters creuen els dits i toquen ferro perquè no decaigui el vent a favor que sembla que bufa per a ells des que va acabar el primer confinament. El que podia ser una estocada mortal a un sector que sempre esta amenaçat —ara per Amazon; abans per la crisi econòmica i el llibre electrònic— s’ha transformat en una revifada de l’hàbit de lectura i una més gran afluència a les llibreries. És clar que el 2020 no ha estat un any bo. Les llibreries han hagut d’estar tancades dos mesos; els llibreters han hagut de fer equilibris amb els proveïdors, posar-se al dia en la venda en línia i inventar-se noves estratègies, però també han sentit més que mai la solidaritat dels seus clients —ho diuen els dotze llibreters consultats—, un renovat interès per les seves recomanacions i un bon ritme de vendes que temien que s’estroncaria passat l’estiu però es manté. Amb una barreja d’alegria continguda i orgull dissimulat, celebren que hagin passat a ser considerats essencials i, sobretot, estimats pels seus clients.
Alguns llibreters veterans, com Eric del Arco i Josep Cots, de la llibreria Documenta de Barcelona, fins i tot fan broma. “La por que vivim ara és pensar quant durarà això. Quan s’acabarà la festa? Perquè totes les festes s’acaben”, diu Del Arco. Cots, que va fundar la llibreria el 1975, reconeix que “es ven més ara”, creu que és “perquè la gent té més temps” i també és molt prudent a l’hora d’emocionar-se somiant un futur sense pandèmia, sense restriccions i amb aquesta febre lectora. “Veurem com evoluciona”.
El fet és que els llibreters constaten unes caigudes de facturació al voltant d’un vint per cent —segons el Gremi de Llibreters de Catalunya— i entre un vint i un trenta per cent, segons el Gremi de Llibreters de Mallorca —lògica pel tancament de mesos i un Sant Jordi d’estiu a mig gas— , però també aquesta reactivació dels lectors i una voluntat de la clientela de més interacció que mai amb el llibreter.
Una altra prova que l’ambient és optimista és que no tanquen gaires llibreries i, per contra, n’obren de noves: La Fatal va obrir fa dues setmanes amb un espai de 220 m2 a Lleida (Segrià) i la Finestres inaugura aquesta setmana a Barcelona la seva llibreria principal, la literària, amb 365 m2. La segona, més centrada en l’art, s’inaugurarà més endavant, probablement a la tardor, i tindrà 180 m2.
Si comença una època daurada per a les llibreries o no, es començarà a veure en tornar la vella normalitat. De moment, el sector ha superat l’entrebanc de la pandèmia amb nota.
Les estratègies després del confinament
Maria Carme Ferrer és la presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya i la gerenta de la llibreria Empúries, de Girona. Fa quaranta anys que hi treballa. “El món del llibre ha ressorgit després d’una crisi molt greu amb la pandèmia. L’última dècada ens va afectar molt la crisi econòmica, però també és veritat que sempre hem sapigut sobreviure”.
En aquest cas, “tothom s’ha posat les piles amb internet”, diu Ferrer. “Avui dia no es concep una empresa sense venda en línia i les que no ho tenien ho han fet ara. A més a més, no només ens han demanat llibres per la pàgina web. La gent ens n’encarregava fins i tot per xarxes, sobretot per Instagram i Twitter”.
És el cas de La Carbonera, la llibreria del carrer Blai, al barri del Poble-sec de Barcelona. Van obrir fa tres anys, en format de cooperativa, i van prioritzar altres coses abans que la venda per internet. Carlota Freixenet explica a EL TEMPS que “no volíem fer botiga en línia encara sinó establir-nos al barri i consolidar-nos. Tenia sentit i ens estava funcionant, però amb la pandèmia vam haver de canviar d’estratègia”. Havien demanat una subvenció per a la modernització de llibreries que anaven a aprofitar per fer obres, però van demanar un canvi. “En compte de les obres que volíem fer, vam engegar una botiga en línia”.
Durant el confinament, a La Carbonera “vam intensificar la feina de xarxes” que ja estaven fent: “la setmana abans de Sant Jordi amb recomanacions a través d’Instagram gairebé una hora al dia —que ara ho tornem a fer— i la possibilitat que la gent ens demani què vol llegir”. Això ha activat molt la seva venda per internet. “Estem molt contentes de com ens funciona la botiga. Rebem un munt de compres a la botiga en línia de gent que viu a Girona, Lleida, Tarragona, a les Balears, fora del país... Tenim un parell de clients que ens demanen mensualment enviaments a Dinamarca i Suècia, cosa que també és molt divertida”.
Com La Carbonera, han fet moltes llibreries. I totes, tant les que tenen web com les que no, van poder aprofitar algunes iniciatives que van fer la crisi de la pandèmia més passadora. Si hi ha una iniciativa que lloen tots els llibreters sense excepcions és la de Llibreries obertes, una idea de la cooperativa Som* (Ara Llibres, Sàpiens, Descobrir, etc.) que va permetre comprar i reservar llibres abans que obrissin les mateixes llibreries, de manera que s’avançava un pagament i el client passava a buscar la seva adquisició quan acabés el confinament estricte.
La gerenta de la llibreria Les Voltes de Girona, Anna Nicolau, és contundent: “Hem tingut sort perquè hi ha hagut campanyes que ens han ajudat, com la de Llibreries obertes, que ens va ajudar molt... Campanyes com aquestes també han despertat una solidaritat. Molta gent s’ha sensibilitzat amb la nostra situació i ens ha donat la seva solidaritat”. Carlota Freixenet (La Carbonera) també diu que “va ser una injecció de moral important”.
Eric del Arco (Documenta) creu que la iniciativa “va anar molt bé per donar visibilitat a les llibreries. Molt bé. I penso que les llibreries van saber transmetre en aquell moment una vinculació especial amb els clients. Molts més que els altres sectors. Això sí que té mèrit”. Com a sector, les llibreries “van aconseguir recordar que perdríem un Sant Jordi, que estàvem tancades, però va recordar que som les teves llibreries. I la gent va respondre. Vam veure que hi havia gent que ens estimava. I que ens necessitava. Vam tenir comandes per Llibreries obertes, comandes per la web i per molts llocs. I això va servir per mantenir el batec. No s’ha mort el cor”.
Paral·lelament, les llibreries anaven inventant-se estratègies o aprofitant-ne les que eren més respectuoses amb el marge de les llibreries, plataformes com todostuslibros.com, una iniciativa de la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (CEGAL), la qual, amb motiu de la pandèmia, va començar a gestionar la venda de llibres i Bookshop, que té versió en català des del 12 d’abril (ca.bookshop.org). Des d’aquestes plataformes l’usuari pot fer la compra en una de les llibreries associades.
Aquest és el cas de les llibreries Fan Set de València i la Detroit d’Alcoi. Pau Grau és el propietari de la Detroit des del novembre passat. En plena pandèmia es va quedar aquesta llibreria, que uns amics seus deixaven per motius personals, però no se’n penedeix en absolut: “La veritat és que, en primera persona, he patit les conseqüències bones. D’una banda, som una llibreria de barri i no teníem pàgina web. Però la pandèmia i el confinament ha accelerat plataformes com todostuslibros.com. Nosaltres teníem el projecte de fer una pàgina web modesta, però todostuslibros ha començat a funcionar i funciona tan bé que ens ha ajudat. Nosaltres estem contents. Les vendes en línia a través de todostuslibros no representen un percentatge alt de vendes, però són un complement ideal”.
A Alcoi, recorda Grau, van patir molt la tercera onada. “Al gener ens van tancar perimetralment i no estàvem en contacte ni amb la comarca. Ni amb l’Alcoià ni amb el Comtat. Ni per vendre llibres a la gent de Cocentaina, Castalla o Onil, però todostuslibros ens ha solucionat molt la papereta i ens ha donat moltes facilitats”.
Detroit Llibres també s’ha associat a Bookshop “una segona plataforma que també funciona molt bé. I estem prou entusiasmats perquè és una eina que ens acosta a l’atenció als clients. Ens posen en contacte amb potencials clients de Detroit que en sa vida passaran per Alcoi però sí que podrien tindre una relació comercial”.
Per una llibreria amb molt de fons, com la Detroit, això amplia molt l’espai de vendes. “N’hi ha clients que ens compren a través d’aquestes plataformes que són de les comarques veïnes,
al voltant d’un 30%, però la resta són de fora de l’Alcoià. De la resta diria que hi ha un 15% de la —diguem-ne— diàspora alcoiana (alcoians que són a Barcelona, Madrid o Mallorca) i, entre la resta, hi ha valencians, gent d’Albacete, Múrcia... Aquesta setmana hem enviat llibres a Barakaldo...”.
Eva Gisbert és copropietària, amb Núria Cadenes, de la llibreria Fan Set de València: “Ens hem apuntat a todostuslibros, que ha augmentat la venda en línia, i la gent trucava per reservar el llibre o perquè li enviàrem. Això és una cosa que no es feia abans, però crec que això s’ha consolidat i continuarà. Molta gent s’hi ha acostumat. Ho gestiona la confederació del gremi de llibrers estatal. Estaria bé que hi hagués una en català dels nostres gremis”, apunta.
Josep Cots (Documenta) opina que l’opció de todostuslibros.com és bona perquè atreu clients a la llibreria: “La gràcia de todostuslibros és que la gent que té pressa per trobar un llibre mira allà, troba que nosaltres el tenim i venen a buscar-lo. Això permet obrir-te a clientela nova”. En canvi, “Bookshop és un altre plantejament: no han de venir a la teva llibreria a buscar-lo”.
També n’hi ha altres plataformes que no són tan respectuoses amb el marge comercial de la llibreria.
El president del Gremi d’Editors de Mallorca, i propietari de la llibreria Ramon Llull de Palma, és Àlex Volney. Ell no està tan convençut de la bondat d’aquestes plataformes. “A la nostra llibreria hem posat més accent en els enviaments. D’altres companys de Mallorca han avançat molt en la venda en línia i segurament els va bé, però crec que les plataformes s’han d’acabar de reconfigurar i crec que val la pena estar a l’expectativa. Jo, fins que no vegi tots els editors independents abocats en tot això de manera seriosa, no crec que hi hagi grans canvis”.
D’altres empreses, com La Impossible, de Barcelona, han creat les seves pròpies iniciatives. Mireia Perelló és copropietària d’aquesta llibreria de l’Eixample barceloní. Ella i la seva sòcia, Olga Federico, venien de la llibreria Proa Espais, que no va poder superar l’última crisi econòmica,
i van decidir muntar un negoci de dimensions més mesurades. Amb el confinament estricte van decidir oferir opcions digitals: “El que vam fer és preparar una campanya de Sant Jordi per a la gent que coneixíem i que ens coneix, perquè ens començaven a contactar per saber què podien fer per Sant Jordi. No vam fer enviaments perquè encara estàvem confinades, però a través de la nostra pàgina de llibres digitals, llibres.cat, vam crear una sèrie d’iniciatives perquè els nostres clients tinguessin l’opció de regalar llibres digitals: vam fer xecs regals (Regala Xecs), la possibilitat de reservar llibres (Reserva Llibres) i la d’enviar-los digitalment amb un correu (Regala Llibres)”.
No tot van ser opcions digitals. Algunes llibreteres van agafar la bicicleta i es van posar a pedalar per repartir llibres. Anna Nicolau, de Les Voltes (Girona), s’hi va posar en ple confinament: “Del març al juny teníem la llibreria tancada, però jo hi anava cada dia per si hi arribava alguna comanda en línia o per telèfon. Després, en bicicleta o a peu, amb
els guants, la mascareta i anant-me desinfectant cada vegada, anava entregant paquets per Girona. Clar, tenia un punt surrealista, perquè era una cosa que no ens haguéssim imaginat mai, però alhora ens va fer més pròxims a la gent. Alguns ja t’esperaven i, des del balcó, ja em saludaven: “Ei, que t’obro la porta”. I alguns me’n demanaven un cada setmana. Avui toca la Carme. I ja sabia qui m’obriria... En el fons, per a nosaltres era poca cosa, però, per a ella, era molt: tu estàs tancat a casa i t’arriba una cosa de l’exterior que et donarà una mica d’evasió”.
La Carlota, de La Carbonera, també va sortir als mitjans de comunicació pels enviaments
en bicicleta durant la pandèmia, tot i que ja en feien abans: “La distribució en bicicleta ja la fèiem, però va esclatar durant la pandèmia. Nosaltres anem en bici a tot arreu i sempre haví-
em fet els repartiments que calia. Però és clar, abans potser fèiem un repartiment a la quinzena! I ara ha sigut un canvi important. Els dies abans de la pandèmia, vam anar tot el dia amunt i avall amb la bicicleta. Ara, com que ja tenim el repartiment urgent a través de la cooperativa Trèvol i el normal per Correus, només portem personalment aquells paquets que ens són propers (al barri) o que ens pillen de camí cap a casa”.
La Caro Valle és la copropietària de la jove Puput, una llibreria amb només dos anys d’existència, al passeig de la Bisbal d’Empordà. El seu negoci no va tancar del tot perquè també venen premsa. I ho van complementar amb el repartiment en bicicleta: “Va estar molt bé. Al començament sí que hi va haver molta paranoia i la gent tenia por, però després la gent ho ha agraït molt, perquè estava tot tancat i hi havia gent que venia a buscar revistes, passatemps, una miqueta de tot. I molt agraïts perquè hi havia tan poques coses obertes. Jo em sentia com si estigués donant un servei essencial, realment”.
Aquest agraïment dels clients amb les llibreries, la voluntat de tornar-hi i retrobar-se amb les llibreteres i els llibreters, el destaquen tots els consultats per EL TEMPS.
La presidenta del Gremi de Llibreters, Maria Carme Ferrer, és llibretera des de fa quaranta anys, i la va corprendre la resposta sentimental dels clients: “He vist més implicació que mai dels clients mateixos, que se senten amb la necessitat d’apadrinar-nos, d’ajudar-nos. Quan vam obrir després del confinament i donàvem cita prèvia, a més de demanar un llibre o fer una consulta, volien saber com estàvem, tant de salut com d’economia, una preocupació pel mateix llibreter que no havia vist mai”.
Això es traduïa també en una major confiança en el llibreter. “S’hi senten molt amics, molt propers. A més, necessiten molt més que tu els recomanis els llibres. Suposo que ha estat tan fred això de comprar-nos per internet que ara necessiten un cert contacte. Molts dissabtes vam tenir tancat, i quan hem reobert, ha vingut molta gent per parlar de llibres. Potser només en compraven un, però en parlaven de deu. La gent necessitava compartir amb nosaltres i parlar de literatura”.
Àlex Volney, president dels llibreters mallorquins, ho confirma des de la llibreria Ramon Llull: “Hi ha hagut una molt bona reacció dels clients quan vam tornar de la fase 1. La gent s’ha solidaritzat, més que amb les llibreries, amb la seva llibreria de referència. Més o manco, dintre del desastre de la pandèmia, la gent s’ha refugiat en la música, la literatura i, quan ha pogut sortir, ha anat a cercar-ne més”.
Aquesta és l’altra sorpresa que els llibreters han tingut després de la pandèmia: el revifament de la lectura. Alguns llibreters ho van començar a notar les setmanes abans de la pandèmia. Ho destaca Eric del Arco (Documenta): “Fa un any, abans del confinament, des de principis de març o fins i tot febrer, ja veies que es va vendre molt. Tothom tenia la sospita que això petaria i ens tancarien. No sé exactament quan va començar el moment, però es va notar”.
Joana Serra és la propietària de la Llibreria Catalana de Perpinyà. A l’Estat francès han tingut més confinaments estrictes i, cada cop, s’ha notat: “Cada vegada que anunciaven que tancaven, els tres dies abans teníem molta gent. Venien a carregar com si fos el dia de Nadal. Veurem com repercuteix això en el global de l’any”.
Segons Serra, l’augment de la compra ha anat acompanyat d’algun canvi en el tipus de llibre que es ven: “Ara potser estem venent més fons que novetats. Potser perquè les novetats han arribat una mica a destemps; les novetats de Sant Jordi han arribat més tard, i a l’Estat francès les novetats que no van sortir l’any passat estan sortint ara i no hi ha hagut el mateix acompanyament per part dels mitjans de comunicació. El fet és que hem venut molt més fons i les coses que nosaltres els aconsellàvem. No es refiaven tant dels mitjans o de les novetats. El Premi Sant Jordi, que sempre es venia automàticament, ara ha funcionat diferent”.
La situació de les llibreries a la Catalunya del Nord ha canviat en el darrer confinament a l’Estat francès, que va començar el 3 d’abril, perquè ara són considerades comerços essencials. “Aquí hi ha hagut una campanya molt forta per considerar les llibreries essencials. Amb el debat sobre l’essencialitat del comerç, hi ha hagut molta pressió del sindicat de llibreters estatal i això ha fet que, en el tercer confinament que ha començat ara, les llibreries hem passat a ser comerç essencial. Igualment és tot molt estrany perquè, al meu barri, totes les botigues estan tancades i jo estic oberta. Tot és molt surrealista”.
Benvigut sigui, en tot cas, la consideració de comerç essencial i el creixement dels índex de lectura. Les raons d’aquest augment de vendes de llibres l’argumenta Eric de l’Arco, de la Documenta: “La gent que ve a les llibreries normalment també va al cinema, al teatre, va a sopar de cap de setmana. Quan tot això li ho tanquen, té més temps i té més diners a la butxaca. Normalment venien aquí sabent que tenen unes despeses mensuals i que es pot gastar 40 euros al mes en llibres. Quan vens a la llibreria, si tens dubtes, prefereixes no gastar-te’ls que equivocar-te. Ara, si vens aquí i tens 200 euros en compte de 40 —perquè no surts al teatre ni vas a sopar ni te’n vas de cap de setmana enlloc i estalvies en benzina—, t’agafes dos o tres llibres sense recança. Això ens ha beneficiat molt”.
Les noves llibreries
El bon moment del sector, malgrat la pandèmia, ha engrescat dos projectes nous de llibreries que acaben d’obrir al Principat, un a Lleida, La fatal,
i l’altre a Barcelona, Finestres. Jordi Souto, de La Fatal, també veu que “durant el tancament, la gent ha tornat a la lectura” i que “El sector del llibre no és dels que ha estat més perjudicat. D’altres ho han passat pitjor. Nosaltres volem que sigui una aventura de llarg recorregut. El fet d’haver sortit ara és una coincidència”.
La reflexió és molt semblant a la que fa l’escriptor Kiko Amat, un dels impulsors de Finestres: “La pandèmia ha afectat de manera molt diferent els sectors econòmics, i el del llibre no diria que ha sortit reforçat, però ha sortit airós de la tragèdia per diversos factors”. Alguns d’aquests elements que han afavorit les llibreries són iniciativa pròpia, però d’altres, diu Amat, “són coses que no tenen res a veure amb el que hagi fet el sector: una és que llegir era una de les coses que es podia fer en pandèmia. És tan pedestre com això. Si estaves tancat a casa, arribava un moment que Netflix no donava per a més i és al que s’ha dedicat gent que no llegia abans”.
La pandèmia i les restriccions que se’n deriven no han estat obstacle per als emprenedors que volien tirar endavant noves llibreries. “El confinament ens ha permès més temps per anar llimant arestes i perfilant el que volíem fer. De tota manera, no hauríem pogut obrir abans. Perquè en aquesta llibreria s’ha hagut de fer tot des de zero. S’ha hagut de fer cada moble, fins a la cosa més pueril i banal s’ha pensat i dissenyat per a Finestres”.
Finestres seran dues grans llibreries al carrer Diputació de Barcelona, la primera de les quals s’obre aquest 15 d’abril. Kiko Amat és una de les cinc persones que han liderat aquesta iniciativa, amb Camila Enrich, provinent del món de l’edició; Marina Espasa, escriptora i crítica literària, i dues llibreters amb experiència: Àurea Perelló i Mireya Valencia. I és que Finestres és un macroprojecte impulsat per un empresari farmacèutic
que ha donat carta blanca a aquests cinc professionals: “L’espurna que va encendre això —explica Amat— la va fer Sergi Ferrer Salat, l’empresari de la farmacèutica Ferrer, que tenia interessos en una fundació de música clàssica i en els vins, i va decidir obrir una llibreria, però ho ha fet reunint un dream team de gent per materialitzar el projecte. A pesar d’això, ell no havia definit en absolut el projecte. Només tenia el nom i la idea de fer una llibreria. Tota la resta ho ha fet l’equip”. Finestres vol ser una llibreria diferent. Kiko Amat destaca que tenen molt clar què no volen fer: “Hem anat a presentacions de llibres molt avorrides; hem anat a actes amb escriptors i gent de literatura que fa actes àrids i tediosos, basant-se en patrons molt antiquats: el senyor sortint a parlar i després precs i preguntes. El que ens hem plantejat des del principi és no teatralitzar, però sí tractar aquests actes amb més suc i buscar formats que siguin més vistosos i més vius. No posar-los allà en una taula amb el primer periodista cultural que passi per la porta. Cuidar la visita de determinats artistes”.
En aquest cas les restriccions sí que tindran conseqüències immediates: “És clar tot això són ambicions i teories perquè ara no es poden fer. Però la idea és que aquests actes, com els cicles i cursos que fem, s’allunyin dels cicles i cursos que s’acostumen a fer. Dic això sense cap ànim pejoratiu, que ens sembla molt bé que es facin cicles i cursos. Però ja hi ha molts cicles d’història de la literatura; ja hi ha molts cicles de redescober
ta dels clàssics; ja hi ha molts cicles del postestructuralisme en els... No volem afegir-nos als cicles o cursos que es fan sinó inventar-nos una cosa completament nova”. Entre les propostes que Amat concreta hi ha un curs d’Antonio Baños “sobre la dreta i la reacció política des de la Revolució Francesa”; un de Mònica Escudero “sobre ‘Llibres que obren la gana’ i llibres que tenen relació amb el menjar i la literatura” i un de Miqui Puig sobre “Com fer una cançó pop”.
La Fatal va obrir al carrer Vallcalent de Lleida el passat 27 de març. La pandèmia tampoc no va fer enrere els germans Jordi i Ramon Souto. “Era una idea —diu Jordi— que fa temps que ens ronda va pel cap. I justament, en plena pandèmia, quan estàvem tancats, ens vam acabar de decidir. Vam pensar que convenia per qüestions fins i tot morals. De fet, quan ho vam anunciar, al novembre, va haver-hi com un esclat de joia. L’anunci de l’obertura va ser molt benvingut. I durant els quatre o cinc mesos següents, que hem fet campanya per xarxes, la gent ha respost molt bé. Abans d’obrir ja teníem 3.000 seguidors a Twitter i missatges i tantes complicitats que ens fan ser optimistes”.
Ara, conclou, “depèn de la gent de Lleida que la cosa continuï”. De moment, la inauguració va atreure cues per a un local que també té unes dimensions considerables: 220 m2. “Pensàvem —continua Souto— que a Lleida hi havia un espai per a un tipus de llibreria com la que volem impulsar, llibreries que no són simples dispensadors de llibres sinó que són centres neuràlgics que han d’articular altres valors afegits: recomanacions, activitats, xerrades, cursets, coses que no pot oferir Amazon. Tot aquest entorn afectiu, aquest caliu és el que ha de dispensar la llibreria”.
La Fatal serà “una llibreria centrada exclusivament en la lectura i el pensament. No hi ha llibre de text ni llibre de jardineria o llibre tècnic. És a dir, que la llibreria està molt al voltant de la literatura. Hi ha sobretot narrativa, però la secció de poesia té més de mil exemplars i està en un lloc privilegiat: al millor espai de la llibreria és on hi ha la poesia i l’assaig”. Souto afirma que volen “donar-li molta presència a les coses que habitualment no són protagonistes: No estem pensant tant en les darreres novetats o en els best-sellers. Sense caure tampoc en la pedanteria. El que volem és que tothom trobi el seu espai. Volem que tothom s’hi trobi a gust i trobi el seu espai. Sense mirar per sobre del muscle per què vol llegir. És a dir una llibreria generalista cuidant espais o seccions que en llibreries més comercials estan molt menystingudes”.
El nom de La Fatal vol “treure-li ferro a aquesta idea que la literatura és molt exclusivista, donar-li un punt una mica gamberro. Justament perquè busquem l’excel·lència i aspirem a fer-ho molt bé però volem aportar aquesta frescor. Que no sembli que entrar en una llibreria és com entrar en un temple budista”.
El Sant Jordi
El primer repte de les noves llibreries i d’altres serà un Sant Jordi estrany i allargassat, si la pandèmia ho permet.
A Perpinyà ja està clar que serà impossible un Sant Jordi al carrer, perquè el confinament no acaba fins a començament de maig. “El Sant Jordi, normalment, el fèiem al carrer i enguany haurà de ser en línia. La mainada no torna a classe fins al 26 d’abril, com a mínim, i tot el comerç no essencial està tancat fins a principis de maig”. Però encara queda una possibilitat per als petits municipis del Rosselló i el Conflent: “Com els mercats a l’aire lliure sí que es poden mantenir, hi ha l’opció que alguns pobles, que ho celebraven al carrer en el mercat del seu poble, es decideixin a fer-ho. Però normalment, a aquestes altures, les associacions o entitats que organitzen els Sant Jordi ja m’estan demanant llibres i enguany no n’hi ha cap de confirmada”.
A València, Eva Gisbert diu que muntarà la parada de Fan Set a la plaça de l’Octubre, el pati interior de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. A Alcoi, enguany Sant Jordi es podrà celebrar normalment, segons Pau Grau: “Els últims anys, normalment ha coincidit el dia de Sant Jordi amb Moros i Cristians, i s’ha de traslladar el Sant Jordi a un altre dia. Enguany sí que podrà ser. Totes les llibreries ens coordinem, oferim un 10% de descompte i l’Ajuntament, l’Arxiu Municipal i la Xarxa de Biblioteques col·laboren amb les llibreries amb una edició especial i regalem un llibre, cortesia de les institucions, un llibre no venal que es pot aconseguir comprant-ne un altre a les llibreries locals. I estem molt contents perquè enguany és sobre Isabel-Clara Simó i Alcoi, amb tota la informació que el seu biògraf va trobar molt interessant però molt local i no la va incloure a la biografia. Ha recuperat aquest material i li ha donat forma en aquest llibre que regalarem”.
A Palma, on el Sant Jordi ha anat creixent en importància any rere any, es preveu una diada diferent, segons Àlex Volney, que encara recorda la de 2020: “El Sant Jordi de l’any passat era
el pitjor panorama imaginable per als llibreters. Imaginau-vos un Sant Jordi virtual davant de l’ordinador a casa teva”.
Enguany, segons Volney “tampoc no tindrem un Sant Jordi tradicional però hem aconseguit una fórmula mixta, una mica semblant al que va ser el Sant Jordi del 23 de juliol, quant a format». Es podran posar parades al centre, però estaran allunyades les unes de les altres: «Hi haurà una ruta de parades, però molt esponjada perquè no hi hagi problemes d’aglomeracions. No volem que la gent s’estressi ni hi hagi cues excessives”.
A Girona, si res no canvia d’aquí al 23 d’abril, es podrà posar parada davant de la llibreria, els dies 21, 22 i 23, i també instal·lar una parada a l’esplanada de la Copa, a prop de la Devesa.
A Barcelona, també es podran posar parades davant de la llibreria del 21 al 23, però no tots ho aprofitaran de la mateixa manera. El dia de Sant Jordi molts aniran a les parades, també esponjades en diversos espais (passeig de Gràcia, Passeig Lluís Companys, Jardinets de Gràcia, etc). El descompte del 10 per cent només es podrà fer el dia 23 i cada llibreria ha optat per l’alternativa que els fa més servei. Llibreries més petites, com La Carbonera o La Impossible se centraran en les parades davant dels seus locals, mentre que d’altres, com la Documenta, que donen a un carrer molt transitat però tenen més espai a dintre, renunciaran a la parada exterior, però muntaran parada al passeig de Gràcia el dia de Sant Jordi.
El futur de les llibreries és incert, però sempre ho ha estat. Josep Cots recorda que, el 1974, uns mesos abans d’obrir la llibreria Documenta es van reunir amb els directius de les grans distribuïdores. “Recordo que vam anar a parlar amb la gent d’Enlace i un dels seus caps ens va dir: ‘Ara obrireu una llibreria? Amb la crisi que hi ha?’”. Era la famosa crisi del petroli del 1973. I la Documenta ja ha fet 45 anys, ha sobreviscut a un trasllat i ha superat una pandèmia.
Ara, a pesar de tot, hi ha l’alegria de veure més i millors lectors. •