Els darrers dies, des de Junts per Catalunya s’ha manifestat el descontent per com han avançat les negociacions amb Esquerra Republicana per la formació d’un nou executiu. Cou, per exemple, que els republicans hagin firmat abans un acord amb la CUP que no pas amb ells. A banda, les converses s’han entrebancat amb esculls com ara el paper del Consell per la República i el president Carles Puigdemont, la possibilitat d’una acció conjunta de l’independentisme a Madrid o l’estratègia per avançar en el procés independentista.
Tot plegat ha fet aflorar entre part de les files puigdemontistes la sensació que potser les negociacions no arribaran a bon port. Així, en una entrevista a La Vanguardia, Jordi Sànchez confirmava un rumor que feia dies que circulava entre els passadissos parlamentaris. Junts per Catalunya estaria estudiant la possibilitat de no entrar a l’executiu i passar a l’oposició tot i donar suport a ERC per la investidura. Així ho manifestava el secretari general del partit.
Aquest escenari convenç a certs sectors independents -amb Sànchez al capdavant-, però fa posar els pèls de punta al “sector Govern”, és a dir, a l’entorn d’alguns consellers i persones vinculades a l’executiu, que tenen com a principal cara visible a Damià Calvet, conseller de Territori.
Més enllà dels grups interns, en les darreres eleccions Junts va rebre el suport de diferents partits i organitzacions. Per exemple, Acció per la República, Demòcrates, MÉS, Solidaritat per la Independència o Independentistes d’Esquerres. Totes aquestes formacions tenen capacitats d’influència i representació dispars, essent les dues primeres les que gaudeixen de més presència a través dels seus diputats al Parlament. EL TEMPS ha contactat amb algunes d’aquestes organitzacions per conèixer el seu parer sobre l’evolució de les negociacions entre Junts i ERC.
Acció per la República
Una de les formacions que dona suport a Junts per Catalunya és el partit Acció per la República. Des del partit pensen que “la presidència ha de ser per ERC, però si volen que siguem part del govern hem d’arribar a un acord. El problema és que ells han arribat a l’acord amb una altra formació, la CUP, que està molt bé, però no som nosaltres”.
El mínim per un acord de Govern, al seu entendre, seria un pacte que reflectís “bastant la situació inversa del que hem tingut fins ara al Govern, sent molt generosos per la nostra part”. A nivell estratègic remarca que cal “confrontació amb l’Estat espanyol”, tot i que “no descartem que dins hi hagi un diàleg”. Tot i assumir la mesa de diàleg, vol que s’aclareixi per escrit “què és el que s’ha de fer quan aquesta mesa no funcioni”.
Des d’Acció per la República defensen que cal que l’acord inclogui la manera com s’ha de visibilitzar que hi ha, per primera vegada, un 52% de votants independentistes. Unes accions que no concreta, perquè “s’han de pactar” amb ERC en la línia de “recuperar la sobirania i defensar els drets civils i polítics de tots els ciutadans. Defensar la sobirania de les institucions. Aquí hem anat enrere i tornar-ho a defensar seria un punt”.
Sobre el termini de dos anys de marge per a la mesa de negociació, creu que “és molt llarg” perquè “no tenim dos anys per esperar”. Argumenta que “no hi hauria d’haver un termini, s’haurien de fer les dues coses a la vegada” perquè “mai no seuran a negociar si no generes unes condicions com perquè ho facin”.
La possibilitat de donar suport a un govern d’ERC des de l’oposició la veu com “l’última opció”, perquè “no seria just per als electors que han escollit la meitat dels diputats independentistes de Junts per Catalunya”. Pensa que darrere de les declaracions de Sànchez hi ha, més aviat, “una declaració de voluntats”. “No volem anar a eleccions, si no hi ha acord votarem al president Aragonès, però no entrarem a Govern”. “El que nosaltres no volem és entrar en un govern autonomista”, reblen des d'Acció per la República.
Pel que fa a la part programàtica proposada per ERC i la CUP, creu que “des d’Acció no hi hauria problema”. Tot i que detalla que “hi ha parts que no són realistes amb el pressupost i el dèficit fiscal que tenim”. Els únics esculls els trobaria en els punts sobre concerts de les escoles i la moratòria de les renovables, perquè “és contrari a frenar el canvi climàtic”.
Demòcrates
Al seu torn, el president de Demòcrates, Antoni Castellà, considera que el resultat del 52% a favor dels independentistes demana un “acord”, perquè el contrari seria “un fracàs absolut”.
Demòcrates va nàixer com a l’escissió independentista d’Unió Democràtica de Catalunya. Des del partit, diu Castellà, defensen “la via unilateral, i mai no donarem l’esquena al diàleg. ERC diu que cal donar una oportunitat al diàleg, però no descarta la via unilateral. Això hauria de ser compatible”. Castellà creu que caldria un full de ruta “que estableixi i avaluï fins quan es considera que té sentit el plantejament que fa ERC de la mesa de diàleg. Esgotat aquest temps, caldrà recuperar la via unilateral”. Un termini que, per a ell, “mai no podria anar més enllà de les properes eleccions municipals” de l’any 2023, perquè entén que totes les eleccions “són plebiscitàries”. Per tant, exposa Castellà, “si qui guanya les eleccions lidera l’estratègia, el procés d’avaluació han de ser les eleccions”.
Desencallada l’estratègia independentista, pensa, “no hi hauria d’haver problema per fer un acord de govern”. En canvi, “no tindria cap sentit un repartiment de cadires per gestionar el poder autonòmic”. Sobre la possibilitat de no entrar a Govern i donar suport a la investidura d’Aragonès des de l’oposició, el líder de Demòcrates considera que no és moment de pensar-hi i que cal treballar perquè no s’arribi a aquest escenari.
Independentistes d’Esquerres
Una altra formació que dona suport a Junts per Catalunya és Independentistes d’Esquerres, una formació que agrupa militants d’esquerres afins al president Puigdemont. Un dels seus dirigents és Jordi Pesarodona, exmilitant d’Esquerra Republicana a Sant Joan de Vilatorrada (Bages). Per a ell, per arribar a un acord cal que hi hagi “un objectiu comú, de transversalitat política, com Junts. I una eina exterior, és a dir, el reconeixement explícit del Consell per la República”.
Sobre ERC, denota que “en ser guanyadors, és lògic que vulguin imposar el seu programa. S’ha d’entendre que vulguin apostar per la mesa de diàleg. Però cal posar-hi una data de caducitat, sinó seria una trampa”. Reflexiona, a més, que hauria de ser “una mesa de negociació amb un relator extern, perquè si no és estèril. Però cal respectar el programa de la força guanyadora”, reconeix. Sobre el termini de dos anys de marge per la mesa que marca el l’acord d’ERC amb la CUP, pensa que “és un termini raonable”. “Qui no s’ha implicat més al Consell és perquè no ha volgut”, apunta sobre un dels altres esculls de la negociació. Posa com a línia vermella, també, la defensa de la “figura del president Carles Puigdemont”.
En últim terme, i si no hi hagués acord, Pesarrodona no descarta, com a últim recurs, l’escenari plantejat per Jordi Sànchez el passat cap de setmana. “Forçar unes noves eleccions seria una bajanada. Però potser és bo deixar fer quan no es pot anar cap a l’objectiu comú, sinó que es vol imposar, i fer oposició constructiva”, detalla.
Solidaritat per la Independència
“Em sembla bé que siguin exigents i es pactin les coses per evitar el que va passar la darrera legislatura”. Així s'explica Roger Sanmillan, portaveu de Solidaritat per la Independència, un altre dels partits que dona suport a Junts per Catalunya. Aquest partit va adquirir transcendència fa ara una dècada, quan el llavors expresident del Barça Joan Laporta s’hi va integrar a través de la seva pròpia formació, Democràcia Catalana. El 2010, i amb Laporta al capdavant de la candidatura, Solidaritat va obtenir quatre escons al parlament.
Sobre la postura d’ERC, explica que entenen “que van guanyar les eleccions dins l’independentisme” i, per tant, “que provin la seva estratègia és raonable. Però ha de tenir uns límits”. El marge de dos anys per al diàleg de l’acord entre ERC i la CUP creu que “és poc realista i hauria de ser menys”. No obstant això, pensa que hi podrien arribar a donar-hi suport si “hi ha un acord sobre allò que s’hauria de fer d’aquí dos anys”.
Els acords de mínims, per Sanmillan, passen, per exemple, per posar-se d’acord en com fer front a la repressió. Creu, també que “l’acord amb la CUP no pot ser inamovible. Calen propostes que siguin realistes, perquè la capacitat econòmica de la Generalitat és limitada. Que no es faci una carta als reis”. Sobre la possibilitat que Junts quedi fora de l’executiu, detalla que “és una opció a tenir molt en compte. Si no hi ha acord, com a mínim per part nostra, sí que és una opció”.
MÉS
Moviment d’Esquerres, MES, és un partit sorgit de les escissions sobiranistes que va patir el PSC a inicis del procés. La coordinadora adjunta del partit, formació que en aquestes eleccions ha fet el pas d’ERC a Junts, Teresa Garcia pensa que caldria pactar “uns acords que treballessin per la justícia social” i que l’única manera de fer-ho “és anar cap a la independència. Demana, també, que el 52% dels vots serveixi perquè “hi hagi un govern de tot l’independentisme”.
Sobre l’acord d’ERC amb la CUP creu que “és perfectament assumible” i que, de fet, el programa social de Junts “és molt més ampli”. Pensa, però, que “potser ha estat un menyspreu cap a Junts que ERC hagi començat pactant amb la CUP”. Sobre el paper de la mesa de negociació amb l’Estat, exposa que “no hi creiem massa, però si per un costat es va amb la mesa de diàleg, per l’altre s’hauria de donar marge al Consell per la República”.