Aprovat amb nota. Aquesta podria ser el resum de l'avaluació a À Punt de l'exercici de 2020 que el Consell de la Ciutadania va fer públic ahir a través del seu informe anual. Es tracta del quart informe que aquest òrgan, creat per canalitzar la participació ciutadana i garantir els drets de la ciutadania, emet d'ençà de la creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. És el primer informe, a més, que emet des de l'arribada d'Alfred Costa a la direcció de l'ens públic, el febrer de l'any passat.
En l'informe, el Consell de la Ciutadania valora molt positivament la capacitat de resposta d'À Punt davant la pandèmia. "Volem manifestar el nostre reconeixement per l'esforç dut a terme per la Direcció d'À Punt Mèdia, el seu Consell Rector i pel conjunt de tota la seua plantilla, que han donat, en aquests temps complexos, resposta a les necessitats d'una societat en temps de pandèmia". La multiplicació de les connexions en directe per informar de les declaracions institucionals; la millora de l'oferta infantil i educativa mentre els centres escolars eren tancats; i l'adaptació dels programes habituals de la graella a la situació excepcional de confinament són aspectes que el Consell de la Ciutadania ha valorat molt positivament. "La televisió i la ràdio han respost a la seua condició de serveis públics", en opinió de Julia Sevilla, presidenta d'aquest òrgan.
Tot plegat ha tingut com a conseqüència una millora en les audiències de la televisió, que es van situar en el 3%. És una xifra minsa (TV3, la televisió autonòmica amb més penetració, va tenir un share mitjà el 2020 del 14,6%, per sengles 9,9% que van tenir la televisió de Galícia i ETB), però millora notablement la dels exercicis precedents: 1,3% l'any 2018 i 2,1% l'any 2019. El Consell es felicita per la consolidació dels espais informatius, per bé que troba a faltar l'aposta per algun programa de referència. "Totes les emissores de TV tenen algun programa no informatiu amb capacitat d'arrossegament que serveix d'estendard i marca de la cadena. Sol apostar-se per programes de varietats, no gaire cars, però amb convidats i enfocament brillants que ocupen una franja d'entreteniment -indica el Consell Rector-. És molt possible que a la plataforma À Punt li estiga faltant aquesta classe de programa estrela no-ficció, és a dir, un format d'entreteniment que identifique i distingisca la cadena i que no ha de seguir necessàriament l'enfocament populista dels programes estrela de la predecessora Canal 9".
No és l'única objecció que el Consell de la Ciutadania posa a l'actual direcció. La televisió i ràdio públiques tenen problemes per penetrar en determinats perfils poblacionals. Són sobretot els homes, de classe mitjana i mitjana-alta, entre 25 i 44 anys i que viuen a les comarques de València, els qui més consumeixen els continguts d'À Punt. Des de l'inici de les emissions, destaca el Consell, romanen "biaixos". El primer és el biaix de sexe. El 2020, per cada dona que mirava À Punt, hi havia 1,7 homes. La proporció, a més, s'ha incrementat en una dècima des de l'any passat. "Aquestes dades -adverteixen- contradiuen la tendència general en el món de la televisió, on solen predominar els públics femenins".
El segon dels biaixos és el referit a l'edat. Els principals consumidors d'À Punt, amb una penetració del 5,8) són persones en la franja d'edat de 25 a 44 anys, una dada positiva, a parer del Consell. No ho és tant la baixíssima penetració -testimonial, en podríem dir- en la franja de població d'entre 13 i 24 anys: 0,8%. Aquesta circumstància, avisen "pot comprometre el creixement futur dels públics d'À Punt".
El tercer biaix que destaca el Consell de la Ciutadania és el territorial. La conclusió és clara: els i les teleespectadores no se senten atretes per À Punt. Així, mentre a les comarques de València l'audiència és del 4,2%, a les comarques del sud és de l'1,6%, com també a les comarques del nord. La quota o share a les comarques de València és més de dues vegades i mitja la d'Alacant, quan la relació entre el nombre de població no arriba a una vegada i mitja. "Es diria que la plataforma À Punt no es percep com a pròpia amb la mateixa intensitat en tot el territori -avisen-. El que aquestes dades ens diuen és que la major part del creixement del públic d'À Punt, considerat en xifres absolutes, correspon a persones que viuen a València i que la consolidació en la resta del territori és molt menor".
Això no obstant, el Consell de la Ciutadania no s'està de destacar que el públic d'Alacant va créixer d'un 40% entre 2019 i 2020. Aquesta falta d'interès al nord i al sud per allò que emet À Punt contrasta amb el fet que totes dues parts del territori estan equitativament representades en les emissions de la cadena. Els informes d'anàlisi del pluralisme polític i social en els mitjans de televisió, ràdio i web de l'àmbit audiovisual valencià, realitzats per GFK per a la CVMC, assenyalen que "la presència o atenció informativa a les tres províncies s'ajusta amb bastant precisió a la seua grandària poblacional, amb una lleu sobrerepresentació de Castelló i, en menor mesura, d'Alacant.
A tot això caldria sumar que el perfil del teleespectador d'À Punt correspon al d'una persona amb una posició social alta o mitjana-alta, valencianoparlant (el 80% diu tenir el valencià com llengua materna) i que, majoritàriament viu en les ciutats.
En tot cas, una part d'aquestes mancances haurien de resoldre's, en opinió de la presidenta del Consell de la Ciutadania, Julia Sevilla, amb un increment del pressupost. "Si es volen una ràdio i una televisió capaces de competir en el mercat audiovisual i que alhora complisquen amb la seua obligació de servei públic és necessari millorar la dotació pressupostària de la CVMC", ha advertit Sevilla, en declaracions a EL TEMPS. La llei de creació de la CVMC establia que la seua partida econòmica es situaria en la forqueta d'entre el 0,3 i el 0,6% del pressupost de la Generalitat. Tanmateix fins ara en cap exercici no s'ha arribat al 0,3%.
La missa de la polèmica
Un dels aspectes destacats de l'informe d'aquest any és el relatiu a les respostes actives de l'audiència. Durant el 2020 el Consell de la Ciutadania va rebre 1.841 queixes o suggeriments. Això representa disset voltes més que les rebudes durant el 2019. A què és degut aquest increment tan acusat? A l'emissió dels oficis religiosos que es va iniciar a mitjan març amb l'inici del confinament. Així, durant el mes de març el Consell va rebre 138 suggeriments i queixes, la majoria d'elles de persones que es queixaven per l'emissió de la missa dominical, en considerar que, en un estat aconfessional, això no encaixava amb la condició de servei públic d'À Punt.
De fet, a instàncies de la mateixa direcció d'À Punt, el Consell de la Ciutadania va manifestar en el seu moment que les emissions d'oficis religiosos -de qualsevulla confessió- podien tenir cabuda en la televisió pública mentre durara l'estat d'alarma i les restriccions a la mobilitat. Durant els mesos de maig i especialment juny (1.318 queixes i suggeriments es van rebre aquell mes), i arran d'algunes informacions que indicaven el final de les retransmissions, hi hagué una allau de notificacions de persones que exigien el manteniment d'aquestes. La realitat és que a hores d'ara i mentre dure l'estat d'alarma, À Punt continuarà emetent les misses els diumenges al matí.