Qualsevol adult que tinga fills d’una certa edat i haja establert unes pautes mínimes de control parental i de comunicació amb la progènie sobre els seus gustos i inquietuds, sobre allò que miren amb tant d’interès quan són al davant d’una pantalla, ja estava familiaritzat amb el fenomen dels influencers. Aquestes figures, a més, han anat guanyant pes i presència pública transversal els últims anys. En la mesura que la seua influència i penetració ha augmentat de manera exponencial, amb comptes de YouTube o Instagram seguits per centenars de milers de persones, milions en molts casos. Però també han guanyat notorietat de la mà de fortes polèmiques pels posicionaments ideològics d’alguns dels influencers més coneguts. Fins ara, el tema més recurrent tenia a veure amb les qüestions de gènere, amb actituds i expressions obertament masclistes. Les darreres setmanes, tanmateix, el tema ha estat una motivació econòmica, la de la fuga de youtubers a Andorra per evitar pagar impostos, amb una repercussió inèdita fins ara —calia haver passat el confinament perimetral a Venus per no assabentar-se’n—, que ha envaït l’agenda política. I fins i tot ha fet reaccionar l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF).
El tema, certament, no és menor. En plena pandèmia, quan els recursos públics són més necessaris que mai per combatre la malaltia i les terribles repercussions econòmiques de les restriccions, transcendeix que alguns dels influencers més coneguts, com ara Rubén Doblas, El Rubius —amb uns ingressos anuals estimats en 4,3 milions d’euros—, han decidit ubicar la seua residència a Andorra fugint del règim fiscal espanyol, amb l’argument que en els seus deu anys com a youtuber ha hagut de pagar la meitat dels seus guanys. El Rubius considera trencada “la relació equilibrada entre l’Estat i el ciutadà”.
Arran d’aquest cas, va transcendir que uns altres youtubers coneguts havien seguit el mateix camí. És el cas del badaloní Auronplay, el qual portava mesos residint a Andorra sense fer-ho públic.
Des de l’esquerra, la decisió va ser fortament criticada, però també va trobar la comprensió de formacions com Ciutadans i Vox. I, sobretot, de la xarxa d’influencers clarament alineats amb les posicions ultraliberals, com ara l’advocat valencià Rubén Gisbert. Uns altres com el youtuber asturià Roma Gallardo, malgrat no haver donat aquest pas encara, ha defensat el dret d’El Rubius i la resta a fer-ho davant el que considera un estat corrupte dominat per les oligarquies, un argument entre el trumpisme alt-right i l’anarcoliberalisme que connecta amb l’ideari de Vox.
Pel contrari, tot i demanar respecte i comprensió envers l’actitud dels seus companys, un altre referent com el basc Ibai Llanos (1,18 milions d’euros en ingressos anuals), un dels millor pagats del món de la plataforma de streaming Twitch, reiterava la seua posició, expressada abans d’esclatar la polèmica, de tributar a l’Estat espanyol per poder tenir uns serveis públics de qualitat. Llanos venia a dir que algú que guanya molts diners es pot permetre una pressió fiscal més alta. “Un poc de sensibilitat social, mireu com està tot!”, els deia als seus seguidors. El Xocas, un altre streamer, un dels que ha rebutjat fer publicitat a les cases d’apostes, per les negatives repercussions socials que tenen, es va situar també en la posició fiscal d’Ibai. Però tampoc no ha volgut fer sang amb els col·legues “andorrans”.
Ben mirat, es tracta de la revitalització d’un vell debat en la dialèctica esquerra versus neoliberalisme. La diferència substancial és que els actors de la polèmica són persones amb un ascendent enorme entre adolescents i joves. Centenars de milers dels nostres xicots i xicotes, han ingressat a velocitat supersònica, en ple procés de formació, en un debat sobre el qual segurament no s’hagueren interessat en el curt termini. Les seues finestres al món estan obertes de bat a bat.
Videojocs, princeses i ideologia
Al febrer de 2018 [consulteu el número 1757 d’EL TEMPS], aquesta revista feia una aproximació al fenomen youtuber, al fet que els adolescents ja es marcaven com a horitzó laboral formar part d’aquesta comunitat ben onerosa —almenys per a un grup selecte d’influencers—, en la qual veuen reflectits els seus gustos, sobretot la passió pels videojocs i una manera molt determinada d’entendre l’humor, amb codis generalment indesxifrables per als adults. No és estrany que alguns dels influencers amb més èxit, com ara Ibai, són els que han sabut conjuminar la retransmissió de partides de videojocs amb claus humorístiques.
Referents que, altrament, marquen tendència pel que fa als hàbits de consum, la qual cosa els fa elements molt abellidors per a les empreses. Però aquest món, en el qual cada vegada tracten d’estar més presents els partits, és un generador d’ideologia de primer ordre.
De vegades, de manera aparentment innocent. Com els adolescents i joves, els xiquets i xiquetes tenen també els seus influencers propis, criatures que, amb la supervisió dels pares, fan prescripció de les coses que els agraden. En moltes ocasions, amb un reforçament dels estereotips de gènere clarament impugnable: a YouTube podeu trobar el vídeo de la transformació de la petita Lara, del canal Tremending girls, en una princesa Disney. L’escenari, gens innocent, és Disneyland Tokyo. El vídeo tenia a l’hora d’escriure aquest text 1.220.503 reproduccions.
En molts altres casos, el sexisme i el masclisme d’alguns influencers és fa grollerament palès. Trobareu també posicionaments també contra la “ideologia de gènere” i uns altres ingredients alineats amb els postulats de Vox, com l’ultraliberalisme. Idees polítiques que floten de vegades en nebuloses estranyes: en un recent debat en el canal del periodista ultradretà Javier Negre, l’influencer Rubén Gisbert, qui ha impulsat juntament amb Roma Gallardo la derogació del finançament dels partits, va demostrar un desconeixement sideral del funcionament de les circumscripcions electorals. Gallardo, per cert, també defensa posicions animalistes que l’allunyarien de Vox. I Gisbert ha estat un ferm defensor de la insubmissió contra les restriccions antipandèmia. Perquè no falte de res.
Els exemples de penetració en les pantalles dels nostres fills d’ideologies i formes dubtoses —en general, el llenguatge, el to i la sobreactuació per augmentar les visites és difícil de pair— es podrien multiplicar. I ens hauríem de preguntar pel perill real de tot açò. José Ramón Ubieto, psicoanalista i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), editor del volum Del padre al iPad. Familias y redes en la era digital (2019), explica que aquestes persones “han pres una mica el relleu dels influencers naturals, que han estat els pares, els mestres, la família propera i els nostres iguals. Nosaltres, com a pares, continuem influint, però tenim competidors. Aquesta influència s’estén a molts àmbits. I, des de fa poc, també al sexe”, anota en al·lusió a personatges com El Niño Polla.
Anant a pams, pel que fa a la polèmica fiscal l’estudiós la considera “un símptoma del món en què vivim”. “No s’ha de criminalitzar, el que fan els youtubers no és molt diferent del que fa Messi, les empreses de l’Ibex i totes les tecnològiques. Pesa un rerefons social i la idea molt neoliberal que cadascú ha de fomentar el seu èxit. Són gent molt jove, que ha guanyat molts diners i que tenen assessors que els diuen que han de fer amb ells”, argumenta l’expert.
I aquesta posició pot arribar a influir en els adolescents? “Sí, però influir no vol dir determinar, també juga el criteri del que diguen els pares, no hi ha taula rasa. Una cosa és la influència en el consum que tenen aquestes persones, que és molt gran, però no tant en la posició ideològica”. Es tracta, a més, de posicionaments amb contrapesos, com ara d’uns altres influencers com Ibai Llanos, però els adolescents també poden ser receptius a arguments com ara “qui pagarà la sanitat o l’educació dels fills d’aquestes persones quan, algun dia, decidisquen tornar”, argumenta.
Pel que fa a les qüestions de gènere, José Ramón Ubieto alerta que “vivim en l’era dels nens hiper: hipersexualitzats, hipercomunicats, hiperconsumidors”, en el qual és necessari trobar “la màxima satisfacció i el màxim reconeixement. Els nens estan sota aquest paraigües”. Pel que fa a les problemàtiques de gènere, l’expert creu “molt difícil que un jove d’avui defensi idees patriarcals, però les pràctiques sexuals estan lluny de ser paritàries”, diu en referència a l’augment de la violència masclista entre adolescents.
Com a estudiós de les xarxes, Ubieto també remarca que es tracta d’un univers molt divers i que té no pocs elements positius. “Quan parlem d’influencers es posa èmfasi en uns quants, però hi ha molts més vessants i alternatives”, diu en referència a youtubers com el matemàtic David Calle o la sexòloga Raquel Graña. A aquests noms, hi podem afegir el musicòleg Jaime Altozano o l’impacte positiu que va suposar la irrupció del mallorquí Miquel Montoro, la seua naturalitat i el profund amor per la natura i la terra que mostrava. “Sempre tendim a mirar la morbositat, però hi ha moltes iniciatives interessants a la xarxa”, sentencia Ubieto.
Es tracta, en tot cas, d’un panorama canviant i que no és aliè al context pandèmic. En un llibre que apareixerà en uns dies, El mundo pos-covid. Entre la presencia y lo virtual, Ubieto analitza “una primera afectació que ja s’està veient, una tendència que ja venia d’abans que la pandèmia ha accelerat deu anys. La virtualitat ocuparà cada vegada més la nostra vida. I els influencers formaran part d’una realitat virtual cada vegada més present. Tot i que hi haurà la reacció contrària, la necessitat de vincles presencials. Crec que s’arribarà a una solució de síntesi, una fórmula híbrida”.
Estar on estan els joves
En tot cas, qui vulga que els seus missatges arriben als joves haurà d’emprar les mateixes estratègies i canals que empren els influencers. Cristina Martínez, presidenta del Consell de la Joventut valencià, confirma que “és bàsic estar en les xarxes socials, el principal mitjà de comunicació de la gent jove”; més encara, en un context pandèmic que ha fet que “molta de la socialització es produïsca a través d’aquestes xarxes”.
Com moltes altres entitats, el Consell ha obert canals en TikTok o Twitch, “per traslladar a la joventut els nostres missatges adaptats als nous llenguatges”. És el cas d’una campanya que li fa la volta a la criminalització de la joventut durant la pandèmia, parlant dels joves que sí han estat responsables. Una manera de transmetre valors positius que Martínez considera que ja són presents en el món virtual. “Tenim clar que en aquest tema hi ha dues parts, una de molt beneficiosa, un espai on visibilitzar la tasca social i els estils de vida no normatius. Però també hi ha la part negativa de les fake news o dels discursos de l’odi a les xarxes socials, que no podem passar per alt”.
“La gent jove està fent coses molt innovadores, però també és evident que hi ha discursos tòxics que s’han de combatre amb informació contrastada. Hauríem de proporcionar als joves les ferramentes per diferenciar aquest tipus d’informacions. La societat té un paper molt important i s’ha d’adaptar al mateix ritme. Creiem que s’hauria de treballar molt més això” aprofundeix.
No obstant això, Martínez és conscient de les dificultats. “Mostrar alternatives als models nocius és molt complicat. El primer pas és mostrar uns altres referents, unes altres formes de veure les coses. Cal molt de treball i educar en una consciència crítica des de la infantesa”. “Per això”, prossegueix, “és molt important l’educació que es dona fora de les xarxes. Per al Consell són molt importants les entitats d’educació no formal que treballen en valors”, anota en referència a moviments com l’escoltisme o les activitats d’esplai.
Martínez conclou que els valors negatius “no són els preponderants a les xarxes, però són els que més es veuen. No és notícia, per exemple, que gràcies a les xarxes hi haja molts debats sobre feminisme. El que sol ser notícia són les altres coses” dictamina.