El PSC continua amb el model de míting virtuals, sense públic ni premsa, però itinerants, per tal de cobrir tot el territori. Aquest diumenge, 7 de febrer, tocava Girona amb un cartell de luxe encapçalat pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez i seguit per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet; el ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta; el candidat a les eleccions del 14-F, Salvador Illa, i la cap de llista del PSC per Girona, Silvia Paneque.
Per no desubicar els assistents (virtuals) del míting -que es transmetia pel canal de YouTube del PSC i tenia, en el moment que parlava Illa, 554 espectadors-, una pantalla anava alternant imatges de Girona (ciutat i demarcació) amb d'altres de campanya i participants virtuals des de casa seva.
L'acte va demostrar una bona coordinació de tots els polítics que van intervenir. Diversos missatges van ser reiterats per tots cinc: que, amb la victòria d'Illa acabarà «una dècada de decadència»; que durant aquests últims anys s'ha trencat la «convivència» i la «cohesió social» a Catalunya i que el PSC és un partit de «diàleg», de «concòrdia», i, per tant, el garant del «canvi».
Meritxell Batet va parlar d'«una dècada perduda»; Miquel Iceta, també; Silvia Paneque va igualar PSC i diàleg i va defensar la «cerca del mínim comú denominador» entre tots. I el mateix van fer Pedro Sánchez i Salvador Illa.
El president del Govern espanyol va ser l'encarregat de tancar l'acte i també de ser el més concret en les polítiques socialistes per a les comarques gironines. Va parlar de l'Alt Empordà, del Port de la Selva, de la carretera de la Jonquera i de l'aeroport de Girona, dels diners que ha rebut el sector del Turisme, del que rebran els pagesos i els autònoms de la demarcació, etc: «El Govern [espanyol] ha estat a les dures i a les madures amb Girona», va assegurar.
Segons Sánchez, en aquestes eleccions «el que està en joc és si Catalunya continua el declivi, la decadència, el fangar [el pantà, en castellà]» o vota Illa. O continuar amb «joves que malestudien, amb milers de persones en barracons» o Illa.
Sánchez va insistir molt en la idea que, amb la victòria d'Illa, «tornarà Catalunya», la Catalunya que Espanya «admirava» i «estima».
Sánchez va ser l'únic que va atacar la dreta, no sense posar-la al mateix sac que els independentistes: «A la dreta i a la ultradreta no els agrada Illa perquè és un servidor públic, seré i eficaç i als independentistes no els agrada Illa perquè no és prou catalanista, però no hi ha res menys catalanista que el seu independentisme».
El candidat Illa.
Salvador Illa va defensar, per damunt de tot, que serà el defensor del «diàleg», contra «els que volen cavar trinxeres», i va assegurar que «no hi haurà ni independència ni decadència». El candidat del PSC es va presentar com el que parla «de solucions reals per a problemes reals». En conseqüència, segons el seu discurs, ell serà qui aconsegueixi que «la propera dècada» sigui «radicalemnt oposada», una època per aconseguir «un sistema de salut més fort que recompensi els seus professionals i que doni oportunitats als joves, cohesionada socialment i territorialment i que doni oportunitats a tothom, tant al poble com a la ciutat», una dècada de «concòrdia i retrobament».
Els fragments del discurs d'Illa en castellà sempre van anr dirigits a un públic que, presumptament, no hauria confiat en el PSC el 2017. En el cap del candidat hi havia la victòria de Ciutadans de les eleccions de 2017, però Illa no va esmentar aquest partit ni una sola vegada. Les seves paraules, però, revelaven a qui anaven dirigides: «Demano el vot a tots els que van voler canviar les coses el 2017. Aquesta vegada, nosaltres, no us abandonarem. Torno per quedar-me. Si guanyem, respondrem a la vostra confiança presentant-nos a la investidura». Era, per tant, una crítica directa a Ciutadans que, tot i haver guanyat les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, no van intentar presentar la seva candidatura a la presidència ni formar govern. I una referència directa a la marxa de la líder de Ciutadans en aquell moment, Inés Arrimadas, que va marxar a Madrid com ho havia fet prèviament Albert Rivera.
Illa va repetir un parell de vegades més «Nosaltres no us abandonarem», sempre en els fragments del seu discurs en castellà.
El candidat no va defugir que la seva estratègia és la d'arreplegar tot el vot útil: «El vot útil és per un nou govern progressista que no abandoni, que avanci cap a la Catalunya imparable».
La Catalunya imparable com a contraposició a la Catalunya decadent de l'última dècada: un altre concepte que tots els presents van anar repetint. Iceta ho va fer amb una referència a l'himne de Catalunya en parlar d'una «Catalunya rica i plena» i Pedro Sánchez ho va rematar més subtilment després en parlar de «Catalunya tornarà» quan guanyi Illa. «Tornarà», un; «rica i plena», l'altre.
L'estil Iceta.
El Primer Secretari del PSC i ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, va insistir en què «s'acosta la gran oportunitat de passar pàgina» i que hi ha hagut «deu anys perduts per la incompetència i per la divisió». Es va treure importància a ell mateix (fa pocs mesos era el candidat del PSC a aquestes eleccions), i va elogiar Illa: «Teníem un candidat, però Catalunya necessita un President!». Illa, segons Iceta, «és tranquil, és perseverant, tenaç, i té una visió: sap què vol».
Després de complir amb el guió pautat, Iceta va tocar les tecles que l'han convertit en un orador adorat entre els seus votants. Primer, la fibla sensible: «Illa ens ha de retornar la Catalunya innovadora, la que somiaven els meus avis, l'àvia de Riudellots de la Selva i l'avi de Palamós». I, després, les comparacions atrevides. «Si a Catalunya ho tenim tot (clima, treballadors, sindicalistes, empreses, emprenesors, estudiants, centres de recerca, etc), per què no ha anat bé? Perquè tenim un govern rovellat». I què s'ha de fer quan tens un govern rovellat?, es va preguntar Iceta. I es va respondre, en castellà: «Posar Tres en uno! Parar la decadència, acabar la incompetència i governar per a tots! Salvador Illa. Això és el que necessitem».
La presidenta del Congrés.
Meritxell Batet va agrair als alcaldes, alcaldesses i regidors socialistes de Girona durant aquests anys perquè aquesta terra, va dir, és «una terra molt difícil, molt complexa». Poc després afirmaria, en primera persona del plural, que els últims governs catalans li han fet mal a ella i a molts catalans: «Ens han fet patir, i ens ha fet mal i han fet mal, a la convivència entre els catalans». I, per això, va afegir «cal passar pàgina», un altre dels mantres del míting.
Batet va dir que Illa és la solució a la decadència que els últims governs catalans han portat al país. Segons ella: «No sé si el món ens mira, però sí que ens ha deixat d'admirar».
Sobre el concepte d'admiració hi va tornar posteriorment el president Pedro Sánchez, quan va assegurar que una Catalunya presidida per Illa tornaria a admirar a la gent de Castella, Andalusia i altres territoris. «A Catalunya ni se la reconeix», va reblar Batet.
L'actual presidenta del Congrés va demanar que hi hagi un canvi i va perfilar la seva visió dels últims governs catalans: «Prou de viure del conflicte, prou de viure d'excuses, prou de buscar enemics».
Batet va suggerir també que la presidència de Pedro Sánchez és una oportunitat si el candidat Illa acaba governant: «No podem desaprofitar les oportunitats de la postpandèmia ni dsesaprofitar un Govern amic compromès en un projecte conjunt perquè tos ens sentim part d'aquest projecte». I va insistir que és necessari, sobretot, «un Govern capaç».
La candidata per Girona
Sílvia Paneque va dir que Girona «és un exemple més d'aquesta Catalunya que necessita passar pàgina» i va criticar els que «es presenten com únics representants de la democràcia», els de «l'activisme barroer». La número 1 de les llistes del PSC per Girona va demanar el vot per Illa perquè farà «una política carregada de realitat». Paneque va citar unes paraules que Pasqual Maragall va pronunciar en el seu discurs d'investidura com a President de la Generalitat: «Els que manaven ja no manen i els que s’hi oposaven, governen». Això és el que tornarà a passar, segons Paneque, si guanya Illa.
Paneque va qualificar els últims deu anys de política catalana com «una història de fracàs» i va reclamar, per la seva banda, el triomf de «la Catalunya lúcida».
L'acte va acabar amb una versió de «Changes», la cançó de David Bowie que comença dient «Encara no sé què estic buscant». Dos conceptes claus d'aquest míting: el «canvi» i el missatge als indecisos: Estem pensant en vosaltres.