Un nombre elevat d’indecisos i un augment de l’abstenció imprevisible. Aquests són els principals condicionants d’excepció que marquen la recta final a les eleccions del 14 de febrer. La renovació del Parlament català es veu marcada de ple per la pandèmia de la Covid-19 i és incert si aquest fet pot tenir efectes o no sobre els resultats.
En el moment de tancar aquest reportatge, tres partits parteixen com a clars favorits: Esquerra Republicana, PSC i Junts per Catalunya. Una disputa a tres bandes que dirimirà qui liderarà el pròxim Govern de la Generalitat. A jutjar per les enquestes, la clau per saber qui presidirà des de Palau és la pugna entre ERC i JxCat. Tot i que se li auguren bons resultats, el PSC tindria difícil establir aliances que puguin acabar amb una investidura de Salvador Illa, i probablement s’haurà de conformar a substituir a Ciutadans com a líders de l’oposició. Una tasca que, de facto, ja van començar a exercir des del moment en què Pedro Sánchez va entrar a la Moncloa com a president.
Una abstenció molt elevada, però, podria tergiversar-ho tot i desplaçar els dos blocs en què els darrers anys s’han mogut les eleccions catalanes. En funció de qui aconsegueixi mobilitzar més el seu votant, caldria pensar que els blocs poden aspirar a complir els seus objectius. El de sobrepassar el 50% dels vots, per als independentistes, i el de tombar la majoria independentista, per als constitucionalistes. Dues qüestions contraposades que són, a la vegada, més factibles que els darrers anys.
Fronts oberts
Jesús Gelida, politòleg i assagista tarragoní, creu que un dels dubtes és si els partits independentistes “seran capaços de guanyar a les circumscripcions de Barcelona i Tarragona”, on el 2017 va guanyar Ciutadans. És en aquests espais, pensa, on es veurà si “el rival del PSC és ERC o JxCat. D’aquí l’interès d’Esquerra i Junts de polaritzar amb el PSC”.
“Està clar que el PSC ocuparà l’espai de Ciutadans, però no m’aventuraria a dir amb quina força”, concreta Gelida. Pensa que també hi ha alguns votants que poden dubtar entre socialistes i comuns. La partida, però, la podria guanyar Illa, perquè “Jèssica Albiach no és gens coneguda”.
La fragmentació de vot, explica Carles Castro, professor de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, fa que les fronteres de disputa siguin múltiples. N’hi ha, detalla, “entre ERC i Junts, i d’aquestes dues forces i la CUP pel flanc més radical. També entre el PSC i C’s, però, sobretot, entre aquest segon partit i els seus competidors: el PP i Vox.”.
“Segurament, l’últim escó de Lleida i Girona, on Junts és més fort, serà un dels més disputats”, vaticina Castro. L’analista recorda que en les anteriors eleccions catalanes, a Barcelona “l’últim escó es va decidir entre C’s i la CUP per un centenar de paperetes. A Girona, també ciutadans se’n va endur l’últim escó, aquí en detriment de Junts. A Lleida, la pugna va estar entre ERC, que va obtenir l’escó número 15, i la CUP. A Tarragona, el PP va prendre l’escó 18 a C’s per unes desenes de sufragis gràcies al vot exterior”. Assenyala, a més, que “amb un competidor més, Vox, l’últim escó pot estar molt obert a tot arreu”.
“La meva aposta és què hi haurà una gran participació del vot independentista”, explica Gelida, que exposa que, si creix l’abstenció, l’"efecte Illa pot ser un bumerang. Haver fet servir estratagemes perquè es voti el 14-F pot fer que, si el vot independentista està molt mobilitzat, aquest superi el 50% del vot”. Castro també aposta per una major mobilització del votant independentista, “molt especialment el de Junts, que té l’electorat més actiu”. De fet, segons el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió), el partit del president Carles Puigdemont aconseguiria retenir un 57,7% dels seus votants, només superat pel PSC (61,6%) i la CUP (66%). En contrast, ERC se situaria al 49,6%, Catalunya en Comú i el PP al voltant del 44% i C’s només conservaria el 23,8% dels seus votants.
La professora de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carol Galais, argumenta que “tradicionalment, el PSC era el partit més perjudicat per l’abstenció a les eleccions al Parlament. Ara, amb la divisió del sistema de partits, l'abstenció estarà distribuida entre més forces, però continuaria afectant més les forces de caràcter no independentista. Crec que als comuns i a C’s els farà força mal l’abstenció”. No tot, però, serà a causa de la Covid. Galais puntualitza que “són partits amb problemes de lideratge, amb desgast per la seva actuació en altres arenes polítiques, que es preveuen que no seran clau per al pròxim govern i que han perdut certa aura de radicalitat i, per tant, valor com a vot expressiu”.
Aquesta politòloga assenyala, a més, que “mai no s’havia vist un percentatge tan gran dels anomenats indecisos”, fet que afegeix un plus d’incertesa. Galais concreta que és possible que una part d’aquests indecisos “ens estiguin dient que no estan interessats en aquestes eleccions i no que estiguin dubtant entre, per exemple, PDeCAT i JxCat”. Creu, doncs, que una gran part d’aquests indecisos s’abstindran.
La darrera enquesta del CEO apunta, per exemple, que un 11% de les persones que van votar C’s el 2017 optaran per l’abstenció i que un 38% no se sap si votaran o a qui votaran. D’entre els indecisos, un 45% tampoc responen a la pregunta d’entre quins partits dubten. Aquests, doncs, podrien ser els més sensibles a acabar abstenint-se. Al seu torn, el darrer CIS ofereix unes dades similars per a C’s, però, a més, indica que també ERC (10%), PSC (8,6%), Catalunya en Comú (8%) i PP (15,1%) podrien veure com una part important dels seus anteriors votants passen a l’abstenció.
Segons Gelida, el gruix d’indecisos se situa “sobretot al bloc independentista. Estan entre Junts i Esquerra. Algun vot podria anar a la CUP, de qui algunes enquestes diuen que doblaria resultats”. Destaca, també, que si un o dos escons de Barcelona passen d’ERC o Junts al PDeCAT, “aquests podrien tenir la clau de la governabilitat”. Galais també creu que “és l’independentisme, fonamentalment en el frec a frec entre ERC i JxCat, qui tindrà la batalla més dura”.
Les dades del darrer CEO estimen que un 7,3% dels indecisos dubten entre aquestes dues formacions independentistes i un 1,1% ho fan entre aquestes dues i la CUP. ERC, però, té també fronteres obertes amb altres partits. Un 4,3% dels indecisos dubten entre els republicans i el PSC, un altre 4,3% entre el partit d’Oriol Junqueras i la CUP i un 4% posen Catalunya en Comú a l’altre costat de l’equació. Finalment, un 3,8% dubten entre ERC i altres formacions extraparlamentàries, i un 1,6% entre republicans i PDeCAT. Qui també té les fronteres molt actives és el PSC. A banda dels que dubten entre ells i votar Pere Aragonès, un 3,2% dubta entre si votar Illa o decantar-se per Albiach, un 2,7% per forces extraparlamentàries i un 2,2% entre socialistes i Ciutadans. També pot ser determinant, i així es nota en alguns discursos de la campanya, l’1,9% dels indecisos que ballen entre comuns i la CUP, i l’1,6% que dubta entre els anticapitalistes i Junts per Catalunya.
Galais pensa que els independentistes s’acabaran decantant en funció de tres paràmetres: “el suport al govern, la viabilitat o èxit previsible del partit (que deduiran de les mateixes enquestes) i l’efecte lideratge”. La professora pensa que, “per tots tres factors, qui té les de guanyar és Junts per Catalunya”. I indica que, “en el darrer minut, força vots orientats cap a altres forces independentistes poden ser capitalitzats per Laura Borràs, la líder més valorada, i Puigdemont”.
En un gràfic compartit pel politòleg Lluís Orriols a les seves xarxes socials es podia constatar un altre element clau, allò que ell anomenava “fenomen Junts”. Segons les dades que mostrava, el nombre de persones que, segons el CEO, tindrien voluntat de votar ERC essent votants de Junts per Catalunya el 2017 ha anat decreixent a mesura que s’acostaven les eleccions del 14-F. Dit en altres paraules, especialment en l’enquesta de gener, s’indica que Junts per Catalunya tindria major capacitat de fidelitzar el seu votant, disminuint dràsticament les expectatives de creixement d’ERC.
Amb tot plegat, però, l’independentisme també es podria veure afectat pel vot ocult. Així ho pensa Carles Castro, que creu que es podria estar donant un fenomen conegut com a “espiral del silenci”, és a dir, “una decantació d’electors que no es detecta. Això podria passar enmig d’una emergència com la que vivim i d’un procés sobiranista que no ha complert les seves expectatives”.
Per davant, doncs, queden els darrers dies de campanya, que seran decisius per saber qui s’imposa en la lluita a tres que lliuren ERC, JxCat i PSC. La resposta, la nit del 14-F.