Tic-tac, tic-tac, tic-tac... L’onomatopeia que Pablo Iglesias va popularitzar en política continua tenint vigència. Va pronunciar-la en referència a Mariano Rajoy el 25 de gener de 2015, quan la formació morada, acabada de nàixer, era capaç d’omplir a vessar el pavelló de la Font de Sant Lluís de València, però ara és totalment aplicable al seu propi partit, que liquida els seus principals referents polítics de manera inexorable.
En només sis anys, les dues dones que despuntaven en el Podem valencià primigeni —Sandra Mínguez i Àngela Ballester— i qui va assumir-ne la secretaria general en primera instància —Antonio Montiel— ja no ostenten cap responsabilitat orgànica ni institucional. També ha desaparegut de l’escena qui va ser segon secretari general i segon síndic, Antonio Estañ. La darrera víctima propiciatòria de l’espiral autodestructiva del Podem valencià és l’alcoiana Naiara Davó. O està a punt de ser-ho, vaja.
Després que el consell ciutadà valencià aprovara, dissabte passat, el relleu de Davó per Pilar Lima al capdavant de la direcció del grup parlamentari, els 13 membres d’aquest òrgan que es van negar a participar en aquella votació —va haver-hi 27 vots favorables i dues abstencions— han presentat un recurs d’impugnació davant la comissió de garanties democràtiques estatal. Aquest recurs va remetre’s dilluns a última hora de la vesprada i és previst que hi obtinga resposta al llarg dels pròxims dies. Tic-tac, tic-tac, tic-tac...
I quines són les bases del recurs? En primer lloc, el fet que l’ordre del dia de la reunió de dissabte passat incloguera un punt enigmàtic, el número 5, que tan sols feia referència al “grup parlamentari”, sense precisar-ne més. No s’hi indicava que dins d’aquest apartat hi hauria una votació per remoure la síndica, Naiara Davó. Dijous, dia 14 de gener, l’afectada va tenir notícia directa del desig de rellevar-la sense que aquesta decisió haguera estat comunicada prèviament als membres del consell ciutadà del País Valencià.
Segons els recurrents, la comissió de coordinació parlamentària —l’òrgan de deliberació compartit entre la direcció del partit i la direcció grup parlamentari— no compta entre les seues atribucions la de suggerir un canvi de portaveu. De fet, la part demandant recorda que els estatuts estableixen que el consell ciutadà únicament té competència per “definir el mecanismes necessaris per a la coordinació política del consell ciutadà autonòmic amb el grup parlamentari”, així com per “escollir —després d’escoltar el grup parlamentari— les seues estructures, els seus portaveus i les persones que desenvoluparan aquestes responsabilitats”. En canvi, segons denuncien els crítics, el consell ciutadà va adoptar la decisió de desplaçar Davó sense efectuar cap consulta prèvia als membres de Podem del grup parlamentari d’Unides Podem, integrat per sis diputats de Podem i dos d’Esquerra Unida. I a la reunió telemàtica en què es va decidir l’entrada de Lima com a síndica, la del consell ciutadà de dissabte, no va participar-hi Davó, que era la principal afectada. Això va impedir que hi exposara els arguments a favor o en contra de la decisió impulsada per l’executiva del partit.
A més, assenyala el recurs, al consell ciutadà telemàtic de dissabte no es va poder votar cap proposta alternativa, sinó únicament la que va posar damunt la taula Lima i el seu equip. No es va poder explorar, per tant, la possibilitat de trobar un altre nom de consens. Per tot plegat, l’escrit enviat a Madrid conclou que no han existit les garanties suficients per dur a terme una votació en igualtat d’oportunitats.
El procés, en marxa
Aquest dilluns, 18 de gener, el procés de substitució de Lima va continuar en els termes previstos. La comissió de seguiment de la coalició Unides Podem, capitanejada per les coordinadores de les dues formacions, la pròpia Lima i Rosa Pérez Garijo, va validar el relleu en una reunió de tràmit. La predisposició d’Esquerra Unida és absoluta, ja que la relació d’Estefania Blanes amb Davó és tensa des del mandat anterior, quan van coincidir al grup municipal de Guanyar Alcoi.
Esquerra Unida ha reiterat que l’acord polític amb Podem deixa en mans de la formació morada la designació del síndic, raó per la qual acceptaran el nom que la direcció plantege. Al seu dia, el de Davó, i en aquest cas, el de Lima. De fet, aquest moviment ha estat rebut amb més entusiasme per part de les dues diputades d’EUPV que no per part dels parlamentaris de Podem que acompanyen Lima al grup.
Amb tot, ningú no dubta que la secretària primera de la Mesa, Cristina Cabedo, aportarà la seua signatura al document que servirà per comunicar a la presidència de les Corts el canvi a la sindicatura. Cal que el subscriga la majoria absoluta del grup, cosa que situa la xifra mínima de signatures en cinc. Amb les de Lima, Cabedo i les dues diputades d’Esquerra Unida, només en caldria una més.
En aquest sentit, tant Beatriu Gascó com Irene Gómez i Ferran Martínez estan alineats del costat de Davó. Una espècie de G-4 que, si es mantinguera ferm en la renúncia a acceptar la remoció de la síndica, situaria Podem davant un atzucac. Davó ha censurat públicament la decisió de Lima d’apartar-la de la direcció, i Gascó i Gómez s’hi han manifestat igualment en contra. A més, tots tres formen part del consell ciutadà autonòmic i han signat el recurs davant al comissió de garanties.
El G-4 prefereix esperar la resolució d’aquesta impugnació, que no s’hauria de demorar excessivament, abans de procedir a convocar la reunió de grup que hauria d’abordar-ne el possible relleu. Lima tenia la pretensió de celebrar aquest encontre dijous de manera telemàtica, però serà difícil, ja que el reglament indica que s’ha de convocar amb 48 hores d’antelació.
Els quatre diputats que refusen el canvi a la sindicatura apunten que no hi ha motius per dur-lo a terme i que la conjuntura és la menys propícia, amb la pandèmia de la COVID-19 en estat àlgid. Podrien esgrimir-ho com a raó per blocar la substitució a curt termini i ajornar-la en el temps. Tanmateix, això prolongaria la sensació de crisi interna.
Una sensació que, d’altra banda, ja és bastant aguda. La imatge de grup trencat serà difícil de refer. Tot i no gaudir del suport de cap dels cinc parlamentaris de Podem amb què comparteix grup, Lima s’ha marcat l’objectiu de ser síndica al preu que siga. Quan culmine el procés de substitució, si és que finalment culmina, encapçalarà un grup en què les persones més pròximes a ella no seran le de Podem, sinó les d’Esquerra Unida, una de les quals és consellera i, com és obvi, no fa vida de grup com la resta.
En una posició incòmoda queda també el vicepresident segon i únic conseller de Podem, Rubén Martínez Dalmau, que s’ha posicionat repetidament al costat de Davó, per bé que dissabte, en acabar el consell ciutadà autonòmic, va afanyar-se a felicitar Lima com a nova síndica mitjançant un tuit. Una enhorabona amb tarannà institucional que no amagava el seu desencís per la situació creada, que va voler evidenciar en un seguit de tuits.
Tan sols una revolta dels quatre diputats esmentats pot evitar l’entronització de Lima en els pròxims dies. Costa de creure que la comissió de garanties, d’un perfil tan pablista com l’aspirant a síndica, hi pose objeccions al procediment seguit fins ara. Ara bé, si Davó, Gascó, Gómez i Martínez opten per la resistència i al·leguen que no s’ha seguit el procediment oportú i que les circumstàncies en què es produeix aquesta operació —en el moment més tràgic de la pandèmia— no són les més adequades, s’obrirà un enfrontament de volada amb la direcció autonòmica i estatal.
Cal recordar que a partir de tres baixes —de tres persones que acabaren, si arribara el cas, al grup de no adscrits— els tres grups del Botànic passarien a dependre de tots ells per aprovar cada votació. I a hores d’ara hi ha una sola cosa clara: Davó, Gascó, Gómez i Martínez actuaran units. Signaran conjuntament l’escrit que valida el canvi de portaveu o l’impediran perquè es debata més endavant. Es rendiran o plantaran batalla.