Una de les derivades de la implosió de CiU que s'ha fet més evident els darrers anys és l'eclosió de diferents partits. Alguns se'n reclamen hereus, altres busquen abastar part de l'electorat de dretes que ha quedat orfe d'una opció catalanista. Els càlculs d'aquestes formacions és que hi havia una borsa d'uns tres-cents mil electors catalans disposats a votar una candidatura d'aquesta mena.
Les previsions, però, s'esbocinen un cop els sectors pragmàtics o moderats de Junts per Catalunya comencen a saltar del vaixell. Primer se'n despenja l'entorn de Marta Pascal per formar el Partit Nacionalista Català. Finalment, però, ho ha acabat fent també el PDeCAT en bloc, que presentarà l'exconsellera d'Empresa Àngels Chacón com a candidata a la presidència de la Generalitat.
La irrupció, sobretot, d'aquest darrer espai, redueix les ja poques opcions que podrien tenir en solitari formacions com els Convergents de Germà Gordó, Lliures d'Antoni Fernández Teixidor o la Lliga Democràtica d'Àstrid Barrio. Totes tres, formacions que es reclamen partidàries d'un catalanisme moderat de caràcter liberal.
Davant d'aquesta situació, les darreres setmanes s'han començat a moure coses per mirar de reduir el nombre de llistes que competeixin pel mateix espai. Uns moviments que graviten entorn del PSC, l'única formació que s'autoubicava en aquest catalanisme moderat en les darreres eleccions catalanes.
En els comicis del 21 de desembre de 2017 els socialdemòcrates ja van anar de la mà d'Units per Avançar, una de les formacions hereves de l'antiga Unió Democràtica de Catalunya i que lidera l'exconseller d'Interior i ara diputat Ramón Espadaler. La convivència entre democratacristians i socialistes no ha estat senzilla aquesta darrera legislatura i així ho han fet notar repetidament alguns diputats socialistes fora de micròfon, però tampoc ha suposat massa maldecaps.
Ara, el PSC estudia la possibilitat de repetir l'aliança amb Units, que sembla ben encaminada. Però també sumar altres formacions de dretanes com Lliures i la Lliga Democràtica, que han mostrat predisposició per explorar una aliança.
Una aliança que van començar a negociar el passat divendres trenta d'octubre en una reunió a quatre bandes: PSC, Lliures, Units per Avançar i Lliga Democràtica. Fonts presents a la trobada han explicat a EL TEMPS que hi va haver bona sintonia entre els diferents actors i que es van emplaçar a una nova reunió per la setmana del nou al quinze de novembre on seguir explorant l'acord.
La bona sintonia, però, no vol dir, ni de lluny, que l'aliança estigui tancada. De fet, els presents parlen d'una trobada "molt preliminar" a partir de la qual caldrà seguir fent prospeccions.
Un dels punts de debat serà la fórmula com es podria materialitzar el pacte. Caldria dirimir si persones de Lliures i la Lliga se sumaran a la llista com si fossin independents o si es forjarà una coalició com demanava aquest divendres la formació d'Àstrid Barrio en un comunicat.
Tot i que aquesta seria la seva solució preferida, fonts de la Lliga expliquen a EL TEMPS que no descarten cap opció sempre que sigui amb l'objectiu de recollir el màxim de vots possibles per fer "una majoria alternativa i investir un president no independentista".
Al seu torn, fonts de Lliures consultades per aquesta revista consideren que encara és aviat per aprofundir en la formula amb la qual presentar-se a les eleccions i posen l'accent en aconseguir, en primer terme, acords de contingut. A partir d'aquí, diuen, no descarten cap opció.
Si bé la suma d'Units per Avançar, segons han reconegut les dues parts, sembla ben encarrilada, al si del PSC no acaba d'haver-hi acord sobre la idoneïtat d'arribar a acord amb les altres formacions. Si bé han reconegut públicament que estan dialogant amb elles, la notícia no ha estat ben rebuda del tot dins les estructures del partit. Una de les pegues, segons fonts consultades, és la percepció que aquests pactes podrien escorar massa a la dreta al PSC.
Cal tenir en compte que, si bé els socialistes esperen recuperar bona part dels votants que han perdut els darrers anys en favor de Ciutadans, segueixen mantenint una frontera a l'esquerra on es disputen votants amb Catalunya en Comú i, fins i tot, amb ERC. De fet, els republicans ja han reconegut obertament que tenen com a objectiu seguir captant vots d'aquesta franja. A més, tan ells com els comuns han temptejat a l'exdiputat del PSC Carles Castillo -que representava la part més d'esquerres i catalanista del partit- per incorporar-lo a les seves files.
El PSC, doncs, haurà de prioritzar cap a quin costat vol eixamplar-se, mirar de no perdre pel costat contrari i valorar fins a quin punt li pot reportar nous votants una aliança amb dues formacions que mai no han obtingut representació parlamentària.