Miguel Escriche acaba d’iniciar el grau d’Administració Pública a la Universitat Politècnica de València (UPV). Aquest dilluns tenia les primeres classes. El començament d’una carrera universitària suposa un canvi important per tothom, però en el seu cas no serà tan brusc. Comparat amb l’estiu que ha viscut enguany, qualsevol canvi sembla poca cosa. I és que Escriche, que el 19 de juny fou designat màxim responsable de la branca juvenil de Demòcrates Valencians (DV), ha marxat de la Joventut Demòcrata Valenciana (JDV) i s’ha incorporat a Vox.
Divendres passat, a través d’un vídeo penjat a la xarxa social Twitter, Escriche comunicava la seua baixa a les joventuts de Demòcrates: “No ha sigut fàcil, però després de pensar-ho molt, he decidit abandonar el meu càrrec”. Alhora que agraïa a l’equip del seu ja expartit l’experiència viscuda —“hi he aprés molt”, deia— assegurava que “defensar València també significa defensar Espanya i el cap d’Estat”. La gravació, totalment casolana, està presidida per la bandera espanyola, un símbol que també llueix a la polsera de la seua mà esquerra. No hi ha més additius. Cap més element pot desviar l’atenció de l’espectador. Si de cas, l’accent obert de València que ha salvaguardat al seu tuit informatiu com si es tractara d’una marca de guerra. Una cicatriu del seu passat polític.
Anunció mi dimisión como representante de las juventudes de @DemocratesVAL y del partido como previamente he comunicado
— Miguel Escriche (@MiguelEscricheB) September 25, 2020
Muchas gracias por el tiempo compartido y os deseo lo mejor , pero tengo una visión más amplia de lo que debe ser València . pic.twitter.com/Bdwr9tVKNt
“Hi ha gent del partit que m’ha dit ‘miserable’ per fer-me una foto amb Felip VI”, lamentava. “Aquesta gent és antidemocràtica”, opinava al vídeo, “m’he fet una foto amb una persona que representa tots els espanyols”. La instantània monàrquica, amb les mascaretes preceptives, es remunta al 17 d’agost, quan Escriche passava les seues vacances a Eivissa. “No veig cap problema a defensar una monarquia constitucional, aquesta no és una monarquia absoluta, el rei no té a penes funcions”, afirmava al vídeo en qüestió, “vull deixar el partit i emprendre camins nous”.
Escriche va penjar la imatge de la discòrdia al seu perfil d’Instagram acompanyada d’un comentari irònic: “El rey ha tenido el honor de conocerme esta tarde, siempre a disposición de mis fans”. “Quan van veure-la, van telefonar-me des del partit per dir-me que no havia de posar fotos d’aquest tipus”, comenta Escriche aprofundint en els motius de la seua eixida. “Em va molestar molt, perquè el cap d’Estat no ha comès cap delicte i gràcies a ell tots els partits polítics poden existir”, continua, “qui no ho accepte és que no ha llegit la llei o no està disposat a acatar-la”.
Però com va poder aterrar Escriche en una formació com Demòcrates? Tot és més senzill que no sembla. “Va contactar amb nosaltres a través de la web, com una altra gent, i vaig quedar amb ell per entrevistar-lo”, explica David Millán, exregidor socialista de l’Olleria (Vall d’Albaida) que ara oficia com a secretari d’implantació de DV. “El vaig veure molt emocionat amb el nostre projecte, va dir-me que havia llegit les nostres ponències polítiques i que les compartia plenament”. No hi va percebre res d’estrany, més enllà d’un sentiment monàrquic exacerbat que Millán confiava polir. “Ens calia un xic jove que sacsejara el col·lectiu juvenil”, subratlla, “vam pensar que podria captar afiliats nous en els ambients universitaris”. El fet que s’expressara exclusivament en castellà tampoc no va fer-lo dubtar a l’hora d’oferir-li el càrrec de responsable de la JDV, la branca juvenil del partit. Havia sigut arribar i moldre.
“Estava convençut que Demòcrates podia ocupar l’espai que ha deixat buit el PP valencià”, sosté Escriche. “És un partit de dretes nodrit de persones provinents de Compromís, el PSOE o el PP amb una perspectiva liberal que m’agradava molt”, afegeix el jove. Tanmateix, la topada pel selfie amb Felip VI ha llançat per terra totes les seues expectatives. “A poc a poc vam conèixer quin era el seu veritable ideari”, exposa Millán, “més enllà de la foto amb el rei, havia escrit diversos tuits de caràcter xenòfob al seu compte de Twitter”. El ben cert és que alguns d’aquests comentaris eren fins i tot anteriors a la seua designació com a màxim responsable juvenil de Demòcrates, incloent-hi una bandera europea amb forrellat contra l’entrada de musulmans.
“Vaig dir-li que no estava seguint el camí correcte, vaig advertir-lo que els comentaris que escrivia eren més propis de Vox i vaig demanar-li que rectificara si volia trobar encaix a l’esperit polític de Demòcrates”, moment a partir del qual la corda es va tibar tant que va trencar-se per la meitat. “La setmana passada, abans de publicar el vídeo, va enviar-me un missatge de WhatsApp en què em feia saber, amablement, la seua renúncia”, continua el seu descobridor. Malgrat tot, Millán té clara una cosa: “Aquest xic serà un bon polític, en té fusta”.
Com si Millán fora el seu prescriptor, Escriche ha sol·licitat l’alta a Vox. “Encara no he pagat la primera quota, però ja en forme part”. Opina que també es tracta d’un“partit liberal”. “Els diuen feixistes, però el feixisme és d’esquerres, vol que l’Estat tinga tot el poder sobre l’individu”, argumenta, “Vox no és feixisme, sinó un patriotisme a la manera de Charles de Gaulle”. Entre les lectures que l’han influït més, Escriche esmenta les del xilè Axel Kaiser i l’economista Daniel Lacalle, assessor àulic del PP. “Vull combatre la política d’allò políticament correcte, la d’aquells que volen carregar-se el rei i dominar la Fiscalia, la d’aquells que ataquen el PP sense que el PP els hi responga”, defensa Escriche, que ha trobat en Vox l’escut ideal. “De Vox només em separa la visió massa poc europeista que demostren tenir; jo desitge una Unió Europea clarament liberal que Vox no planteja”, diu. Als tuits, ara, se’l veu encara més alliberat, s’esforça a fer mèrits davant Santiago Abascal, Rocío Monasterio, Iván Espinosa de los Monteros i Javier Ortega Smith, i tant el seu perfil d’Instagram com el de Twitter estan encapçalats per la parafernàlia del seu nou partit.
Lluís Bertomeu, secretari d’Organització de DV, ni tan sols no va arribar a interactuar amb el dimissionari. “No el conec personalment, mai no he parlat amb ell”, afirma, “va mostrar interès per integrar-se al nostre projecte i no vam dir-li que no, la nostra situació no ens permet de fer exàmens d’RH”. De fet, ja és el segon intent de bastir un braç juvenil del partit. El primer, l’associació Jóvens Valencianistes, va diluir-se ara fa dos anys. “És obvi que hem comès una errada, teníem necessitat d’incorporar persones noves i no vam ser prou rigorosos”, insisteix Santamaría.
El nomenament d’Escriche va materialitzar-se a la reunió de la junta directiva de DV celebrada el 19 de juny a Puçol (Horta Nord). Fins i tot es va barallar la possibilitat que Escriche acudira, en representació de Demòcrates, a l’escola d’estiu que celebren Joves per les Illes, l’agrupació juvenil de Proposta per les Illes (PI), formació germana de DV. Finalment, però, la Covid-19 va obligar a desconvocar-la.
A banda de la relació amb David Millán, el contacte del fins ara líder juvenil amb la cúpula de Demòcrates se circumscriu a l’única vegada que va conversar amb Albert Sarrió, secretari general del partit. “Quan van fer-me responsable del col·lectiu juvenil del partit, no hi havia cap jove inscrit; ara n’érem sis, i els cinc que m’acompanyaven hi continuaran”, comenta Escriche.
Demòcrates, una vida curta però intensa
Demòcrates, una formació nascuda l’any 2013, encarna un valencianisme de caire liberal, allunyat dels confrontaments amb Catalunya que tradicionalment han caracteritzat el regionalisme valencianista de centre-dreta. Són socis estratègics del PNB, formació amb la qual van acudir a les eleccions europees de 2019 sota la llista Coalició per una Europa Solidària (Ceus), encapçalada per Izaskun Bilbao. A més dels nacionalistes bascos, a la llista figuraven també membres de Coalició Canària, Geroa Bai i Compromís per Galícia.
Amb tot, els resultats electorals de moment no han acompanyat Demòcrates. A la cita europea a penes van reunir el 0,09% dels sufragis al País Valencià. Als comicis municipals d’aquell dia, el balanç tampoc no va ser gaire engrescador, amb resultats pobres a València, Castelló de la Plana i Gandia —en aquest cas, el cap de llista era Ciro Palmer, exregidor de Ciutadans— i un sol regidor, obtingut a Massalfassar (Horta Nord). Precisament, aquest edil, Carles Fontestad, va ser un dels promotors de la moció de censura contra l’alcalde de Compromís, que governava en minoria el consistori. La moció, presentada conjuntament per PP, Ciutadans i Demòcrates, va rebre després el suport de l’únic regidor socialista. La direcció de DV va justificar la moció de censura davant la incapacitat de l’anterior primer edil d’aprovar uns pressupostos des de l’any 2016. El nou alcalde és el popular Álvaro Montañés, que en 2021 cedirà la vara de comandament a Higinio Yuste, de Ciutadans.
Les dificultats de Demòcrates per atreure votants a les urnes no evita que la seua relació amb el PNB continue sent privilegiada. El proppassat 24 de juny, cinc dies després del nomenament de Miguel Escriche com a responsable de les joventuts, una comitiva de DV exercia com a cicerone del portaveu del PNB al Senat, Jokin Bildarratz, que va ser rebut per Enric Morera, president de les Corts, al seu despatx parlamentari.
Unes afinitats polítiques que a Miguel Escriche potser van començar a fer-li entendre la realitat del partit que l’havia fitxat. Un esperit com el seu, marcadament monàrquic i nítidament espanyolista, no encaixava en un partit com aquell, de gent que gaudeix veient el quadre de Felip V cap per avall i que no porta cap bandereta d’Espanya al damunt. Al seu darrer vídeo, penjat aquest dilluns de vesprada al seu compte personal de Twitter —amb una posada en escena molt més acurada, amb l’escut monàrquic presidint la taula conjuntament amb les banderes espanyola i europea—, Escriche maleeix la “mal anomenada” Llei de memòria democràtica.
Libertad frente a la dictadura de lo políticamente correcto , orgulloso de mi decisión @vox_es@VOX_Valencia@Santi_ABASCAL@Ortega_Smith@ivanedlm@monasterioRpic.twitter.com/5srlZiuelh
— Miguel Escriche (@MiguelEscricheB) September 28, 2020
Quan aquests dies explique als seus companys del primer curs d’Administració Pública l’estiu tan mogudet que ha tingut, molts d’ells pensaran que està mentint. Aquest article deixa constància que no és així.