Han passat vint-i-cinc anys d’ençà que, l’expresident del Govern espanyol, Adolfo Suárez revelés a la periodista Victoria Prego, en una entrevista per televisió que, com la monarquia “perdia” en les enquestes, van decidir incloure “la paraula rei i monarquia a la Llei [per a la Reforma Política de 1977]”. D’aquesta manera s’assumia que “havia estat sotmès a referèndum ja”. Feta la llei, feta la trampa: així es van assegurar la continuïtat de la institució.
Qualsevol escàndol que envolta La Casa del Rei revifa el debat sobre la prefectura, més encara després de la fugida de l’emèrit. Fins i tot, la premsa internacional va qüestionar contundentment el futur de la institució. EL TEMPS, pregunta a les joventuts dels partits per saber què en pensen els joves de les diferents formacions polítiques i conèixer quins són els arguments que posen sobre la taula.
Jovenes Ciudadanos
Els joves de Ciutadans són monàrquics. El grup, que està integrat clarament dintre del partit, reprova “la votació de l’acord de la Constitució de 1978”, així ho explica Laia Garrido, membre de la Comissió de Joventut al Parlament de Catalunya per Ciutadans.
Consideren que alguns partits estan “aprofitant la crisi oberta dintre de La Casa del Rei per fer demagògia”. A més, critiquen que es desvirtuï “el fonamental paper que va jugar Joan Carles I, qüestionant, a la vegada, el fort sistema democràtic espanyol i traient profit d'una investigació judicial en curs”. Seguint l’argumentari del partit, creuen que “no és el moment per qüestionar la forma de l’Estat”. Apunten que les forces “s’han de centrar a resoldre els problemes dels ciutadans, com ara els que ha obert la crisi sanitària per la COVID-19”.
Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)
Els joves nacionalistes són republicans. La JNC, que es declara com “una entitat independent que col·labora i fa acords” fins ara amb el PDeCat, es troba en una situació compromesa. Fins ara, el grup ha mantingut relacions amb el PDeCat, però possiblement veurem com trencaran relacions amb l’espai hereu de les sigles de CDC per marxar als braços del refundat Junts Per Catalunya que lidera Carles Puigdemont.
Judit Toronjo, membre de la JNC, apel·la a una “voluntat política” que aposti també per “la defensa d’un referèndum i el llegat de l’1 d’Octubre”, amb l’objectiu “d’assolir la llibertat i la igualtat a través de la República de Catalunya”. Veuen que el canvi és “imprescindible”, criticant “la manca de transparència i participació de la ciutadania en decisions vinculants”. Com a organització política juvenil veuen que és “fonamental defensar el rendiment de comptes de totes les institucions, sense cap bloqueig previ, així com promoure el debat parlamentari”.
Joventuts d'Esquerra Republicana
Pau Morales, portaveu nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya, explica que ells aposten per “obrir, clarament, el debat parlamentari”. Veuen que “l’aprovació d’un referèndum sempre és la millor opció per donar veu a la ciutadania”. Critiquen que “una família per dret de naixement hagi de liderar un Estat, amb total impunitat en la seva actuació”. “Tothom ha de tenir els mateixos drets i deures”, reblen.
Els joves subratllen que el seu objectiu final és la República de Catalunya, treballant per “superar i esquerdar el règim del 78”. Reprenen que “l’esquerra espanyola sembla no tenir cap mena d’intenció d’avançar realment, més enllà del terreny testimonial”. És més, valoren la monarquia com un “anacronisme corrupte per naturalesa, patriarcal i masclista”.
Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC)
Els joves socialistes de Catalunya (JSC) són republicans. L’agrupació que acostuma a encaixar posicions tant amb el PSC com amb el PSOE, en alguns casos, però, com és en la qüestió de la forma de l’Estat es desmarquen.
Reivindiquen “la necessitat de convocar un referèndum a escala estatal per decidir si es vol viure sota una monarquia o sota una República”, defensant que “la ciutadania és prou madura i està preparada per escollir el cap de l'Estat”.
Els joves socialistes critiquen el fet que la monarquia sigui “un model vitalici i hereditari que no hagi de retre comptes ni rebre crítiques”, deixant clar que “no és el model adequat per un Estat lliure i democràtic”.
Confluència jove
Confluència jove és l’agrupació que acull als joves provinents de totes les formacions que cauen sota el paraigua d’En Comú-Podem. Dani Sosa, portaveu de Confluència Jove Badalona, fa una “crida a tota la joventut demòcrata -independentment de la seva afiliació política - perquè comparteixi la necessitat de consultar el model de la prefectura de l’Estat”.
Observen que el model actual “va en contra de la democràcia, ja que, ara per ara, la direcció de l’Estat s’atorga de forma hereditària”. La seva proposta és la mateixa a la de les altres formacions republicanes: fer un referèndum. No obstant això, assumeixen que avui “la correlació de forces” i la poca “voluntat política” fa molt “difícil abordar la situació com caldria”.
Nuevas Generaciones del Partido Popular Cataluña
Les joventuts del PP són obertament monàrquiques. Irene Pardo, presidenta de Noves Generaciones del Partit Popular Catalunya, no veu amb bons ulls “obrir ara mateix el debat per a modificar la forma de l’Estat, a causa del moment excepcional que vivim”. En canvi, creuen que si s’arribés a obrir “hi participarien, però referèndums, per trencar i posar en escac i mat a l’Estat, no”. De fet, afirmen que no hi votarien i que “seria un error pensar que no hi ha democràcia, si no s’aprova un referèndum”.
L’agrupació veu la institució de La Casa del Rei com una “garantia de la unitat nacional”. Sense veure-hi cap “contra” al model d’Estat actual, al contrari “un orgull”: “no creiem que hi hagi problemes amb La Casa Reial. No veiem canvis ni regulacions a fer”.
Joves PV-Compromís
Francesc Roig, secretari general de Joves PV-Compromís, aposta per obrir “el més que necessari diàleg” per assolir “una àmplia reforma que organitzi les necessitats de la societat d’avui”, que intrínsecament “implica considerar la forma de l’Estat”. En aquest sentit, opinen que la monarquia “podria tenir sentit en una època feudal”, però que “ara mateix es troba fora de context”. L’adjectiven com una institució “opaca i inútil per a la societat".
Joventuts de Més per Mallorca
Els joves de Més per Mallorca, que es troben en ple procés de constitució, liderats per un grup impulsor, són partidaris d’obrir el debat. Sebastià Lliteres, membre de Joventuts de Mas per Mallorca, explica que “la monarquia és un sistema antiquat, més proper a l’antic règim”, per això veuen com una necessitat “reflectir la voluntat popular a les urnes”.
El grup, que aposta per una República Mallorquina, és conscient que “amb una república els problemes de fons no s’acaben”, però veuen en ella una oportunitat per propiciar “una transformació social transversal”. Ara mateix, insisteixen en “l’emancipació de la dominació espanyola, des d’una concepció social”.
Arran alacantí
L’agrupació forma part de l’esquerra independentista dels Països Catalans, propera a la CUP i, afí a una de les organitzacions estratègiques que hi donen suport, Endavant OSAN. Andrea “no creuen en cap canvi polític impulsat des de les institucions”, només confien en “la consciència social de base per defensar l’autodeterminació dels pobles, basant-se en el socialisme i el feminisme”.
Els joves, de tall republicà, rebutgen que la prefectura de l’Estat hagi de recaure en uns o altres “per motius de sang o divins”. Tanmateix, tot i que defensarien una “hipotètic referèndum”, des d’Arran alacantí aposten per “treballar i fomentar un canvi social des de la base de la classe obrera”.
Vox Catalunya
Els joves catalans, liderats per Iván Cánovas, candidat per Cornellà de la formació ultradretana que lidera Santiago Abascal des de Madrid, afirmen que "sí" participarien “en suposat debat parlamentari” sobre la qüestió. Però, ràpidament ho vinculen a la “coexistència” també de molts altres debats en tots els àmbits, no només sobre la prefectura de l’Estat.
En el cas que s’arribés acordar un “molt molt hipotètic referèndum, ho respectaríem, però ho veuríem com un gran error perquè avivaria una fractura social inimaginable”. Ara per ara, l’única exigència que fan a La Casa del Rei és que sigui “patriòtica”, amb la voluntat que la institució actuï per ser un referent i exemple social”.