Hi ha presons de tota mena. Algunes tenen finestres amb barrots que pots tocar i d'altres no son tangibles i t'empresonen sense que siguis conscient d'estar mancat de llibertat. Unorthodox és una minisèrie que ens parla d'un personatge que intenta fugir d'una d'aquestes presons: una noia de 19 anys que ha crescut en una comunitat jueva ultraortodoxa de Nova York. Concretament al barri de Williamsburg, a la zona de Brooklyn. Allà, els haredim mantenen les seves tradicions mantenint-se aïllats, de forma voluntària, de la resta del món. Això, per a una noia jove vol dir créixer aprenent a adoptar un rol molt específic en relació a la seva posició en una família i en relació als homes construït a través de restriccions i una sèrie de normes que s'han de complir. La protagonista, que en cert moment afirma no ser com les altres dones, aprèn a conviure amb aquestes normes i a fer-les encaixar amb la seva personalitat i manera de fer (portant en secret, fins i tot, coses senzilles com estar rebent classes de piano). Però hi ha un moment en què aquestes normes comencen a asfixiar-la i decideix escapar deixant enrere un matrimoni pactat que ella creia li donaria felicitat i que ha acabat augmentant la pressió de la tradició. La fugida és el punt de partida d'Unorthodox, que genera així interès immediat en la història i ens implica en el destí del personatge.
Unorthodox
Creadors: Anna Winger, Alexa Karolinski i Daniel Hendler (basant-se en l'autobiografia de Deborah Feldman)
Repartiment: Shira Haas, Amit Rahav, Jeff Wilbusch
Minisèrie: 4 episodis
Plataforma: Netflix
Perquè l'espectador entengui el que significa per al personatge escapar de la comunitat ultraortodoxa, la sèrie alterna el present, on veiem la protagonista intentar començar una nova vida a Berlín, i el passat, on la veiem en el si de la comunitat. El contrast entre els dos espais (modernitat contra tradició, multiculturalitat contra aïllament) contribueix a reforçar tant la duresa asfixiant del món on havia crescut el personatge com l'efecte alliberador del món al que arriba. Escenes clau com el moment en què es treu la perruca i es banya en un llac són molt efectives fent que l'espectador es posi en la seva pell. Hi ajuda molt la magnífica interpretació de l'actriu Shira Haas, que tenia experiència prèvia amb el tema en haver estat una de les protagonistes de Shtisel, una sèrie israeliana ambientada, també, en una comunitat jueva ortodoxa. Però també té mèrit la feina de l'equip de guionistes (entre els quals hi ha Anna Winger, que havia explicat una història semblant de descobriment a Deutschland 83: en aquell cas era un jove del Berlín est que descobria l'oest) que controla els tempos de la transformació del personatge.
El fet que Unorthodox es basi en una història autobiogràfica fa encara més emocionant el viatge de la protagonista i evita que ens posem escèptics amb certs moments que semblen massa inversemblants, particularment a Berlín, on les coses se li posen realment fàcils a la noia, fent amics només arribar a la ciutat. La recreació que fa Unorthodox de les tradicions de la comunitat jueva ultraortodoxa és molt impactant, i un dels principals ganxos de la ficció. Però el que és més interessant d'aquesta minisèrie és que evita simplificacions i busca matisos. Així, el personatge del marit de la protagonista acaba revelant-se, també, com un producte, fins i tot podríem dir una víctima, de les idees i la visió del món de la comunitat ultraortodoxa jueva en la que ell també ha crescut. D'aquesta manera també es reforça el missatge d'Unorthodox, que no assenyala individus, sinó sistemes de creences i tradicions que, en comptes d'ajudar a les persones, els hi posen un pes sobre les espatlles i les dobleguen sota seu.