Lluís Puig: "La marca de Junts per Catalunya està més consolidada que la del PDeCAT"

—Com ha viscut el confinament des de l'exili?
No s'ha viscut gaire diferent de com ja anàvem fent. La nostra feina a l'exili ja era virtual, amb trucades i videoconferències. També és veritat que aquí a Bèlgica sempre se'ns va permetre sortir, a part d'anar a comprar, per anar a caminar o fer una mica footing o running a l'aire lliure. Tampoc era un confinament total al 100%. Evidentment, estaven els bars tancats, però professionalment no ha estat un xoc molt dur. Ara hi torna a haver un cert increment i han endurit una mica l'ús de les mascaretes, esperem que amb això no creixi més. Repetir un altre confinament, encara que ja hi estem avesats, no ve de gust a ningú. De fons hi ha la discussió del terrible xoc econòmic del confinament i el fet de mirar de salvar vides. Igual que als Països Catalans

—En quin punt es troba la seva situació judicial?
Tinc ganes que arribi ja el dia 7 d'agost. Aquell dia no hi ha vista judicial, però assisteixen el fiscal i la defensa perquè el jutge els entregui la sentència. Tinc ganes que la sentència pugui ser la constatació que Bèlgica no m'extradeix. Això voldria dir que no hi veu malversació o que veu vulneració de drets fonamentals. Aquest és l'argumentari més important que tinc ganes de poder llegir i tenir un paper que ho diu.

—És optimista?
Sí. D'ençà que ens vam presentar a la policia belga el novembre de 2017, tant el jutge instructor com el jutge procurador que fa de fiscal com el jutge de la sala són els mateixos. És un tribunal que coneix a la perfecció el cas. Espanya només ha aportat de nou la sentència. Però, precisament, amb la sentència encara queden més irrisòries les proves del que ens demanen a nosaltres. Mentrestant, nosaltres hem anat engreixant el dossier de defensa amb molts més arguments per tot el que ha anat passant. Crec que és una defensa molt sòlida de tot l'equip d'advocats que ha fet un treball exquisit. Mai no ens hem relaxat quedant-nos amb el que havíem preparat el novembre de 2017. Hem anat aportant més informació. Sóc optimista, però fins que no tingui la sentència no estaré tranquil. També sabem que si guanyem aquesta sentència, Espanya recorrerà i haurem d'anar al tribunal d'apel·lació. Però si hi anem guanyant la primera, serà més tranquil·litzador.

—Com valora les recents decisions de la fiscalia sobre els seus companys presos polítics?
És una revenja. Veuen que no han aconseguit que plorin penedits i s'abracin a la sagrada Constitució espanyola. Això és el que els agradaria, que abracessin la doctrina del règim del 78. El sistema judicial vol fer un ensinistrament mental digne de les pitjors dècades dels països menys democràtics. Veuen que no han aconseguit i que la força de la gent, el dia que es va decidir bloquejar l'aeroport de Barcelona, ho va fer. Veuen que aquesta mobilització no para. És una revenja perquè s'han vist derrotats en diferents moments durant dos anys i mig.

—Vostè és president de la Mesa del Congrés de Junts per Catalunya. Quins seran els següents passos en la conformació de l'organització?
Mai havia estat en una mesa d'un Congrés. Així que sóc novell i vaig aprenent sobre la marxa. El pas immediat és que aquest dissabte dia 1 a la nit acaba el termini de presentació de candidatures i durant el diumenge dia 2 validarem que les candidatures siguin correctes. Si tot va bé i no hi ha cap conflicte, aquell dia faríem públiques les candidatures. El 3 comença la campanya electoral. Des de l'organització facilitarem un suport a totes les candidatures igual. Del dia 7 al 9 es podrà exercir la votació electrònica, que acaba al migdia. El dia 9 a la tarda, podrem dir quina candidatura ha guanyat a la presidència i acompanyat de quines vicepresidències i qui són els membres que completen l'executiva. Aquell dia anirem a dormir amb una mínima estructura. A partir del dia 9, l'executiva s'ha de posar a fer la seva feina i organitzar-se. Nosaltres, des del 10 d'agost fins al 3 d'octubre, quedarem per moderar les propostes dels associats sobre les ponències marc, la política i l'organitzativa. Ara ens pertoca validar al cens, si el dia d'avui algú s'està donant d'alta, figurarà al cens per votar. Tothom que s'incorpori adquireix els mateixos drets que els que han sigut fundacionals. Tothom pot presentar una candidatura a la direcció. No hi ha cap càrrec remunerat i qui s'hi presenti ha d'estar disposat a arromangar-se. A la primera votació, estem contents que votes més del 50% dels associats. Hi va haver socis a qui els va fallar l'aplicació, però l'aprenentatge hi ha de ser. Confiem que a les properes votacions, la gent haurà après a fer servir millor el software.

—Quants associats tenen fins ara?
D'ençà que vam tancar el cens fins ara, no ho sé. En tancar el cens el 24 de juliol al migdia, eren a la vora de 2.900. Em sembla que és una bona xifra. No anem amb pressupostos de publicitat ni campanyes de publicitat. Hem sortit amb quatre xarxes. El dissabte, amb l'obertura del congrés ha augmentat el ressò mediàtic i les inscripcions. Però, ara, fins que no tanquem el cens el 6 d'agost, no et puc dir quanta gent som.

—La Crida Nacional té 16.000 associats. Per què es va optar per crear un partit nou i no fer servir aquesta eina que ja estava previst que pogués actuar com a partit?
No ho sé. Jo a la Crida no hi vaig ser. Vaig anar seguint el que sortia als mitjans. Si la Crida va néixer amb la intenció que fossin els partits els que configuressin la Crida, el fet que de partida els partits ja no s'hi sumessin, va torpedejar molt la línia de flotació de la crida. Després dius que són no sé quants membres, però no sé si tots són de pagament, crec que no. Nosaltres paguem una quota mensual mínima, per tant és un compromís. Amb la Crida s'hi va solidaritzar molta gent que mai més hi va participar. Ni en l'àmbit econòmic ni pel que fa a feina. Vaig llegir que han votat en majoria, convertir-se en fundació. Una fundació que, políticament, segurament, estarà inscrita a Junts per Catalunya.

—Li fa por que el ball de sigles desorienti als electors i faci perdre pistonada a l'independentisme?
Respecte se li han de tenir a les coses. Por no. Ja hi ha molt pocs mitjans de comunicació que es facin ressò dels nostres posicionaments polítics. No ens enganyem. Ja vam néixer el novembre de 2017 funcionant només per les xarxes socials. Junts per Catalunya, el novembre de 2017 es va muntar la llista i la campanya electoral, fent ara el llibre que havíem de llançar en trenta segons. Es va fer amb molta urgència perquè era una novetat que estiguéssim a l'exili. Des de llavors fins ara, Junts per Catalunya ha passat dues eleccions a Madrid, unes europees i unes municipals. Té 3.000 càrrecs electes. La marca de Junts per Catalunya està més consolidada que la del PDeCAT, que té quatre anys de partit. Després hi ha un altre fet indiscutible: des de bon naixement, estem fent un nou partit des de les xarxes socials. Serà el nostre camp per comunicar-nos amb les persones. Com demanaran el vot? A través de les xarxes. Després tenim un factor, que és el fortíssim lideratge del president Puigdemont, que és un actiu d'altíssim nivell. Quan haguem d'anar a una convocatòria electoral, cada dia que passi estarem més ben organitzats.

—Deia que han tirat endavant Junts per Catalunya sense gaire presència de mitjans. Però, el dia de la presentació de Junts per Catalunya hi havia tots els grans mitjans, han anat a les televisions, el president Puigdemont va ser entrevistat diumenge a TV3...
Sí, home. Perdona. Em referia que a la campanya electoral, Junts per Catalunya no tindrà segons obligatoris de notícia. Potser no m'he explicat bé. En les eleccions vinents, no tindrem drets electorals. Si no es tenen, no es tenen. Quan vam concórrer el desembre de 2017, ningú sabia què era Junts per Catalunya. I vam quedar segons, per darrere de Ciutadans.

—Llavors sí que tenien drets de televisió, però...
Sí, perquè en aquell moment la marca era una coalició de dos partits. De Convergència Democràtica de Catalunya i el PDeCAT. La marca Junts per Catalunya es va presentar com una coalició i suposo que devíem tenir aquests drets electorals.

—Segueix militant al PDeCAT vostè?
Sí, encara sóc militant del PDeCAT. El dia 30 penso participar del Consell Nacional. D'ençà que vaig entrar al PDeCAT és perquè vaig entomar la sectorial de cultura i llengua i participava en els Consells Nacionals. Després, com a conseller de Cultura, encara més. A veure si en algun moment haig de deixar o no de ser militant del PDeCAT i com fem aquesta transició de forma natural.

—El PDeCAT no permet la doble militància. Té intenció de deixar el partit?
Si se m'obliga, està clar que el deixaré. En el moment que l'hagi de deixar, ho vull fer bé. No fent un acte de crema de carnets públicament ni instar ningú que faci o deixi de fer. Si ho he de fer passat el Consell Nacional, ho faré de forma educada i elegant. Perquè el document que vam presentar el Joaquim Forn, el Jordi Turull, el Josep Rull i jo mateix a l'executiva nacional, que va ser un detonant d'aquest malentès o enfrontament actual, el vam presentar obeint que al darrer Consell Nacional se'ns va encarregar que fóssim una coalició per transitar el PDeCAT cap a Junts per Catalunya. Potser el verb transitar es pot llegir de moltes maneres diferents. El que sí que vull dir és que he intentat fer el que vaig entendre en l'anterior Consell Nacional per ajudar al PDeCAT a transitar cap a Junts per Catalunya. Si no ho he fet bé, em disculpo. No està fet amb cap altra intenció que complir amb el mandat democràtic d'aquell Consell Nacional. Ho he dit tota la meva vida, sempre m'ha agradat marxar dels llocs amb un somriure, saludant a la gent amb la cara alta. Vull poder seguir saludant a molts amics del PDeCAT.

—En quin moment els impulsors de Junts van decidir fer el pas de trencar amb el PDeCAT i crear un nou partit sense acord previ amb ells?
Bé, no hi ha mai una cosa que de blanc passi a negre al 100%. Tot és un calendari en què van passant fets. Si hi havia una idea dins el grup gestor de Junts per Catalunya és que no es podia marxar de vacances sense no haver fet res. Tots sabem que el president Torra té la potestat de convocar eleccions autonòmiques quan ell vulgui i que ha manifestat que les relacions entre els socis de govern no funcionen. També sabem que a mitjans de setembre el president Torra pot ser inhabilitat. Per tant, sabíem que a mitjans de setembre havíem de poder concórrer a unes eleccions. No hi podíem arribar amb les eines que teníem i sense entesa entre el PDeCAT i el que volíem que fos el nou partit. El temps es va anar esgotant. Per tant, va arribar un moment en què vam dir prou, fundem un nou partit i, mentrestant, a veure si acabem d'arreglar aquest tema entre Junts per Catalunya i el PDeCAT. Aquest tema no va anar a votació al Consell Nacional del PDeCAT, això vol dir que el partit es dona més temps per veure què cal votar. El que és evident és que quan calgui anar a votar, no pots posar dues paperetes en una urna. El dia de les eleccions, per molt que militis a tres partits, només pots posar una butlleta a l'urna. Aquí serà en final d'aquest transitar del PDeCAT a Junts per Catalunya. Si el PDeCAT decideix presentar-se a les eleccions, el dia de les eleccions sabrà quants militants li queden al PDeCAT. Si només van tots junts, es veurà també el resultat que té. Per mi, la transitorietat que havíem de fer, anava des del juliol fins a les eleccions autonòmiques.

—Fer el pas unilateral dificulta que hi hagi aquesta transició sense fer trencadissa?
Ja no sé què és el que dificulta. Fixa't, i no parlo per mi: en Forn, en Rull i en Turull, que són militants històrics dels temps de CDC, són amics de tothom dins el PDeCAT. En cap moment es pot pensar que volen fer mal. Es fa des de l'òptica d'anar a més. Tu pots tenir una bicicleta de fa trenta anys que va de meravella, però si ara és el temps de les bicicletes elèctriques, hauràs de reconèixer que s'hi va millor. Pedalant la meitat, corres el doble. Aquesta nova eina és Junts per Catalunya i jo hi tinc dipositada tota la confiança.

—Com a associat del PDeCAT què li agradaria que s'acabés decidint?
Que es culmini la transitorietat. No del partit en si, que és evident que no es pot fer soci de JxCat. S'hi han d'associar les persones. Quan demanàvem sis mesos de transitorietat era perquè les persones del PDeCAT es poguessin associar a Junts per Catalunya, poguessin treballar i veure que ens podem organitzar millor i tenir més bons resultats electorals. Després, amb tranquil·litat, decidir dissoldre la persona jurídica que és un partit. La finalitat no és el partit, el partit és una eina per aconseguir alguna cosa. Per tant, la lluita i l'esforç no és per controlar partits, la lluita és per on volem arribar. Els partits són eines instrumentals. Què vol dir desmuntar el PDeCAT? Liquidar uns actius i uns passius i donar de baixa un NIF, però el partit són les persones. Però si en sis mesos es decideix que Junts per Catalunya no serveix, el PDeCAT pot tornar enrere perquè té l'eina organitzada. M'agradaria això, que els socis del PDeCAT es vagin integrant a Junts per Catalunya sense fer escarafalls i que en sis mesos prenguem la millor decisió.

—Per què pensa que hi ha tantes reticències per part de la direcció del PDeCAT?
No ho sé. Han estat dos anys i mig de parlar d'aquest tema i no veig diferències insalvables. No entenc per què no s'han salvat en aquests dos anys. La direcció del PDeCAT no estava tancada en una presó, i per tant la comunicació amb el president Puigdemont o amb mi, l'únic condicionant que tenia era despenjar el telèfon, fer una vídeo-trucada, o venir amb un avió. Quan et deixa que no tot passa de blanc a negre, és perquè en aquests dos anys i mig no s'havia avançat. No sé quines són les diferències. En tot cas, no han trobat els punts d'encontre. M'agradaria que m'expliquessin les diferències. En tot cas, no les veig.

—Podria haver estat manca d'interès?
No ho crec. Hi ha hagut reunions i trobades. Segurament, moltes més de les que sé. És fàcil deduir que intents se n'han fet. Es va fer molt rebombori amb la reunió que va tenir Puigdemont amb el president Mas.

—En quin punt estan les negociacions ara mateix?
No en tinc ni idea. Des de fa vuit dies, quan em van demanar si m'estava bé dirigir la mesa del congrés, he hagut de desconnectar completament de l'organització política.

—Creu que el president Mas serà a Junts per Catalunya?
No ho sé. Et puc dir que m'agradaria. Ens tenim un afecte molt gran. Jo li tinc admiració com a president de la Generalitat. Hi ha qui el critica perquè no es manifesta. Jo crec que fa bé mantenint un to institucional. És curiós, perquè estem en un país on es diu president a Pujol, Maragall, Montilla i Mas, però a Puigdemont se li diu expresident. Per què? Els que han estat presidents del país, sempre ho segueixen essent. M'agradaria treballar amb el president Mas, però si ell no es manifesta ara, és perquè segueix essent president de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta imparcialitat, també deu voler donar exemple d'alguna cosa.

—Una de les diferències amb el PDeCAT, segons els que s'oposen a la unió, ha estat de caràcter ideològic. De fet, el PDeCAT ha estat un partit de centredreta liberal i Junts es presenten com un partit de centreesquerra. Creu que és un problema?
Que el PDeCAT és de centredreta no sé qui ho ha dit. Al PDeCAT sempre li he volgut veure una manifestació de centre o de centreesquerra. No fa molt, vaig penjar uns documents fundacionals del novembre del 74 de la fundació de CDC amb uns posicionaments de centreesquerra total. Després Convergència ha estat el que ha estat i que cadascú ho jutgi. Però, no veig jo una diferència de centredreta o centreesquerra.

—Li ho deia perquè sempre han estat a la família liberal europea, fins fa poc...
Però tampoc vol dir que fos de centredreta. Mira, ara hi ha Ciutadans. Ells són centredreta? Si decidim que C's és centredreta... per mi no haurien d'estar als liberals, són més a la dreta. En tot cas, és una qüestió de matisos. Jo crec que del PDeCAT a C's hi ha unes grans diferències ideològiques, que no hi són entre JxCat i PDeCAT. Hi ha deu mil coses que ens diferencien de Ciutadans. Sortosament. Si no, no hi seria al PDeCAT. Crec que el debat no és ideològic. Junts per Catalunya, des del centrisme, dona cabuda a gent com Marina Geli o Ferrab Mascarell, que venien d'un àmbit socialista; o Jordi Sànchez i Toni Morral, que vénen del PSUC. O gent com el Pep Andreu, d'Independentistes d'Esquerres, que s'han escindit d'Esquerra Republicana. Vinguis de la tradició política que vinguis quan les lluites eren esquerra-dreta, et pots trobar còmode en aquest moment de la història a Junts Per Catalunya. També hi ha molta gent que ve de ser independent. Per mi, això trenca radicalment la divisió vella d'esquerres contra dretes i compleix l'objectiu de Junts per Catalunya. Aquesta bicicleta elèctrica transversal.

—Creu que Puigdemont ha de ser candidat a les pròximes eleccions al Parlament?
Aquesta pregunta li hauràs de fer a ell. La respondrà quan consideri.

—A vostè li agradaria?
No ho sé. Jo també veig el patiment de l'exili. No vull fer un drama. Si fa el pas, l'entendre i l'aplaudiré. Si no el fa, també. Jo puc haver pagat un preu molt alt per l'exili, però ell l'ha pagat molt més alt. Pel seu lloc i la seva responsabilitat. Per tant, li respectaré qualsevol opció.

—Si es presentés, creu que darrere seu hi hauria d'haver un candidat "efectiu"?
Jo vaig viure bastant de prop la frustració de no ser investit el 30 de gener de 2018. Ell ha explicat que si hagués estat investit, hauria pogut entrar i prendre possessió. Això d'un segon efectiu... aquest adjectiu ens el deien molt quan després de tancar a presó a Jordi Turull, es va haver d'anar a un quart candidat que era el president Torra. Es deia que per culpa nostra, que encallàvem el procés, Espanya no enretirava el 155, i que calia un govern efectiu. Ja es va fer això i el primer que va fer Espanya va ser no deixar que el conseller Comín i jo fóssim nomenats consellers. La intervenció des d'Espanya per alterar els processos democràtics és constant. Si s'ha de presentar, hi haurà un número dos. Com hi haurà un número tres o un quatre. Però, no sé si serà més efectiu o no. No sé si ell guanya entrarà a Catalunya per prendre possessió, només ho pot respondre ell.